Una experiència d’innovació disruptiva a Pamplona

Fa uns quants dies em van convidar a visitar l’escola de les Hijas de Jesús de Pamplona (jesuitinas) perquè conegués la posada en marxa de la seva experiència disruptiva de canvi educatiu i per impartir una xerrada al claustre de professors i una conferència a les famílies.

Aquest col·legi concertat de Pamplona està ubicat en un dels barris perifèrics de la ciutat, atén uns 1.200 alumnes dels 0 als 18 anys, compta amb dues unitats en infantil i primària i amb quatre unitats a secundària i ofereix una sensibilitat i una atenció especials als alumnes que tenen més necessitat.

Al seu projecte educatiu expliquen que busquen el desenvolupament de la persona com un tot, perquè siguin persones autònomes, compromeses i creatives. I afirmen que volen que els alumnes siguin els protagonistes i responsables del seu propi procés de maduració personal, amb la col·laboració i el compromís dels seus educadors, les famílies i tota la comunitat educativa.

I, certament, s’han compromès a fer-ho. De fet, ja fa anys que avancen en diversos projectes com la introducció de l’estimulació primerenca i l’impuls de les intel·ligències múltiples per anar preparant el terreny per fer el salt disruptiu. Així, el mes de setembre, van decidir posar en marxa el que ells anomenen MEDAP (Model Educatiu d’Acompanyament Personal) i l’han implantat a 5è de primària i a 1r d’ESO amb la intenció d’estendre’l, el curs vinent, a 6è de primària i a 2n d’ESO. La premsa local s’ha fet ressò de la iniciativa, molt audaç en el seu entorn.

Després d’un intens període de formació del professorat i de disseny de la nova metodologia (que inclou la realització de les unitats didàctiques dels alumnes al llarg del curs) han tirat a terra les parets de les aules d’aquests cursos i han ajuntat els alumnes en grups grans, a més d’incorporar la presència simultània i en equip de tres professors, en què tots treballen cooperativament per projectes i integren els continguts de les assignatures en dos grans àmbits: el sociolingüístic i el científic. A aquesta feina incorporen valors, competències i habilitats.

Vaig tenir l’oportunitat de ser en aquestes grans aules i de compartir el treball cooperatiu que feien, i vaig poder parlar amb els alumnes i els professors que ho vivien i protagonitzaven. I, tal com he viscut a la NEI o al MOPI del projecte HORITZÓ 2020 aquests últims tres anys, vaig tornar a sentir una intensa alegria en retrobar il·lusió i motivació per aprendre fent, intensitat de treball en equip, curiositat en la recerca d’informació i, sobretot, emoció i vincle personal. Emoció als ulls dels alumnes i dels professors per aprendre junts, per construir junts, per ser una comunitat que crea coneixement i el comparteix. I vincle. Vincle entre els alumnes i amb els professors. I basant-se en aquest vincle, una feina molt bona d’acompanyament personal i d’inclusió.

I us asseguro que quan la ment s’obre amb emoció a aprendre i a ser i cada dia s’estableix un vincle més fort en una feina en equip que integra coneixement, valors, actituds, competències i habilitats, l’educació flueix i es fa de manera total. Només cal veure-ho i viure-ho.

Moltes gràcies, doncs, a l’escola de les jesuitinas de Pamplona per haver fet aquest pas d’innovació disruptiva i haver gosat a ser far d’altres escoles que, tant de bo, es decideixin a avançar per un camí semblant. I gràcies per invitar-me a veure-ho i a compartir-ho. Segur que queda molt per aprendre i millorar, però hem sortit del port, hem començat a caminar i hem superat la por i la inèrcia. Això és el més important. 

Jornada sobre gestión del cambio educativo en el Colegio Hijas de Jesús de Pamplona
Font: Colegio Hijas de Jesús de Pamplona
(Visited 11 times, 1 visits today)

Leave A Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *