Perfil dels alumnes: una proposta del Ministeri d’Educació de Portugal

Fa unes quantes setmanes, en un post anterior, vaig parlar d’un programa pilot que el Ministeri d’Educació de Portugal posarà en marxa el curs vinent. El programa s’anomena Autonomia i Flexibilitat, inclou prop de 200 escoles del país i té per objectiu aconseguir que els alumnes siguin més protagonistes del seu aprenentatge, i que aquest aprenentatge sigui més significatiu i estigui basat en el treball experimental i en les competències.

En aquest marc, en aquell post em referia a la proposta d’establir un perfil nacional comú de l’alumne a la sortida dels 12 anys d’escolaritat obligatòria. Avui vull aprofundir aquest important element i la novetat que representa en el panorama educatiu internacional.

Aquest perfil considera vuit principis educatius, una visió del ciutadà del segle xxi, sis valors i dotze competències clau, té una base humanista i ha estat consensuat amb els principals actors de la comunitat educativa. Es parla de formar persones lliures, responsables, autònomes i conscients de si mateixes i del món que les envolta. Persones capaces d’enfrontar-se al canvi i a la incertesa en un món en ràpida transformació; crítiques, creatives i amb competències per al treball col·laboratiu i amb capacitat de comunicació. Així mateix, aptes per continuar el seu aprenentatge al llarg de la vida com a factor decisiu del seu desenvolupament personal i de la seva intervenció social sostenible.

Tal com planteja el document elaborat, tenir un perfil definit no és un intent uniformitzador. Al contrari, es tracta de tenir un marc comú de referència que potenciï la llibertat, la responsabilitat i la valorització de la persona en el treball dels educadors a les escoles. Davant dels altres i de la diversitat del món, del canvi i de la incertesa, és important crear unes condicions d’equilibri entre el coneixement, la comprensió, la creativitat i el sentit crític. Es tracta de formar persones autònomes i responsables i ciutadans actius. I per a això, els coneixements, encara que necessaris, no són suficients.

És important dir-ho ben alt i ben clar. Avui, a tots els països, els coneixements, estructurats en currículums oficials excessivament extensos, dominen el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i dicten, com un dictador de la comunitat educativa, gairebé tots els minuts i els actes educatius. Basant-se en aquests coneixements es programa i es planifica, amb aquesta base es fa la classe i també s’examina i s’avalua. I encara que el currículum tingui una estructura competencial, encara que se separin les competències específiques de les transversals, i segons una distinció que prové del món anglosaxó, es distingeixi entre competències hard i competències soft, continuem parlant de currículum i de competències. No del model de persona a educar.

¿I on queda el model de persona que volem educar? La major part de vegades queda en un document de referència, dins del projecte educatiu, que no arriba a fer-se present dins de l’aula. Sovint és un brindis al sol. O, el màxim a què podem aspirar, en paraules d’algun directiu, és al fet que hi hagi una pluja fina que impregni l’escola … i ja sabem que últimament la pluja és escassa.

Per això em sembla tan important que un ministeri, mitjançant un treball de consens, i abans de posar en marxa un programa pilot, posi sobre la taula un perfil de l’alumne que volem educar amb la clara intenció de “reequilibrar” l’excessiu pes del currículum en el procés d’aprenentatge i donar més importància a l’educació de la persona.

De fet, en la meva opinió, transformar l’educació ha de significar, fonamentalment, capgirar (flipped school) el procés d’aprenentatge que, en lloc d’estar centrat en la transmissió de coneixements, s’ha de centrar en l’educació de la persona basant-se en un perfil de l’alumne consensuat amb la comunitat educativa. I basant-se en aquest perfil de l’alumne i en els recursos disponibles, s’ha de programar i planificar un conjunt d’activitats amb les quals s’han d’aconseguir uns resultats en termes personals i acadèmics a fi d’impactar de forma clara en els alumnes per aconseguir el model de persona que volem educar. I en aquest context, els continguts estructurats en un currículum (si és possible basat en competències) són un mitjà i no un fi en ells mateixos.

I per aconseguir-ho necessitarem una metodologia de disseny i planificació educativa, específica i diferent de la que tenim ara. Però aquesta qüestió l’explicaré en un altre post.

Tant de bo que altres governs segueixin l’exemple del Ministeri d’Educació de Portugal i decideixin crear, de forma consensuada i participativa, uns perfils de l’alumne que volem educar com a forma de “reequilibrar” el pes excessiu del currículum. No té cap sentit dedicar tota la nostra energia a transmetre uns coneixements que no seran claus per a l’alumne i oblidar els elements essencials que conformen la persona i que li seran imprescindibles per ser ciutadans d’aquest segle.

(Visited 12 times, 1 visits today)

Leave A Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *