Innovació educativa i avaluació d’impacte: dos elements que han d’avançar junts

Quan fa dos anys i mig, després de gairebé cinc anys de preparar el terreny, en el marc de L’HORITZÓ 2020 de la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació, vàrem posar en marxa la innovació disruptiva de l’experiència pilot de la NEI (Nova Etapa Intermèdia), ens vàrem comprometre públicament a fer una avaluació externa de l’impacte produït en els alumnes pels canvis educatius. I això es el que hem presentat avui, després d’un treball intens d’un parell d’anys.

L’element clau és que en el mateix moment en què dissenyàvem la innovació de la NEI vàrem posar en marxa els mecanismes per avaluar-la. Així, doncs, en primer lloc, en acabar el primer curs de la NEI, vàrem dur a terme, amb mitjans interns, l’avaluació del procés. En aquest cas es tractava d’observar i avaluar si el disseny que havíem fet sobre el paper es s’havia trasllada’t a la realitat de l’aula. D’aquesta avaluació, se’n va fer el corresponent informe, que incorporava tot un seguit d’observacions i recomanacions de millora per a l’equip directiu de la NEI. Aquestes millores es van implementar amb el corresponent pla de millora.

Posteriorment, després d’haver acabat el segon curs de la NEI, vàrem posar en marxa la primera ona d’avaluació (caldrà fer-ne més) de l’impacte produït en els alumnes, i avui hem explicat quins han estat els resultats, i aquest es l’informe final que posem a disposició de tots els educadors i investigadors interessats. També hem publicat el quadern número 9 de la col·lecció Transformant l’Educació, com a divulgació més àmplia d’aquesta avaluació d’impacte. Aquesta avaluació ha estat duta a terme per grups de recerca externs (Barcelona, Chicago i Buenos Aires) segons una metodologia específica, ha estat dirigida per mi mateix, i l’ha coordinat el node d’innovació de la xarxa (anomenat CETEI), que és també qui ha fet l’informe final.

Els resultats més interessants que s’han derivat d’aquesta primera ona d’avaluació han estat els corresponents a la millora del clima de l’aula (que té una importància cabdal per a la millora de l’aprenentatge i l’educació) amb una clara millora de la creativitat dels alumnes i el seu canvi del marc mental pel que fa al treball en equip i a la seva manera d’aprendre (més clarament col·laborativa). Alhora, es constata que el descentrament del rol del professor ha atribuït poder a l’alumne i ha aportat un augment de l’autonomia així com un vincle més estret dels alumnes amb els docents i també entre ells. I se sap que si millora el vincle, segur que milloren l’educació i l’aprenentatge. I tot això mantenint els bons resultats acadèmics que aquests alumnes tenien abans d’haver iniciat la innovació.

Per dur a terme aquesta avaluació hem dissenyat un model lògic que ens ha donat una metodologia global per al disseny, la planificació, l’observació i l’avaluació de les innovacions introduïdes d’acord amb el model de persona que ens proposàvem educar. A més, la implantació progressiva de les innovacions a les diferents escoles de la xarxa ens ha permès fer un estudi quasi experimental i comptar amb un grup d’intervenció i un altre de comparació, fet que dóna més robustesa i fiabilitat als resultats i que el situa, en conjunt, com una important novetat en el panorama educatiu tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

És evident que la sistemàtica de l’avaluació d’impacte no ha fet més que començar i que aquesta primera ona d’avaluació té unes limitacions importants (entre elles, el fet que els alumnes només han realitzat dos cursos dels quatre que preveu la NEI), però les opinions recollides en el procés d’avaluació d’alumnes, famílies i docents confirmen també una valoració positiva pel que fa al creixement personal i al projecte vital dels membres de la comunitat educativa. Òbviament, també es recullen tot un seguit d’alertes i de recomanacions per a l’equip directiu de la NEI (molt útils per al procés de calibratge i millora de la innovació) i trenta recomanacions més vinculades a les properes ones d’avaluació (fiabilitat dels registres, millora de les eines emprades i futura potencialitat de noves eines).

No n’hi ha prou amb sensacions, intuïcions i opinions quan posem en marxa innovacions en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge a les nostres escoles. Cal, amb base científica, qualificar, quantificar i contrastar els progressos, sobretot pel que fa al model de persona que volem educar i al seu impacte (o no) sobre els alumnes. Aquesta ha de ser la nostra fortalesa, perquè l’avaluació ha de ser el verdader motor de la millora i transformació educativa, i l’eina fonamental per reimaginar la nostra educació.

Xavier Aragay i Tusell
Director de l’avaluació de l’experiència pilot de la NEI

Master yourself, una innovació disruptiva d’“emprenentatge”

TeamLabs és una xarxa de laboratoris d’aprenentatge radical en aliança amb Mondragon Team Academy i la Universitat de Mondragón, ubicada en espais oberts de col·laboració alimentats per un ecosistema vibrant d’innovació i emprenedoria. Fruit d’aquest acord, com ja vaig explicar en un altre post, es pot cursar el grau LEINN als Labs de Madrid i Barcelona. I va ser visitant els TeamLabs de Madrid i Barcelona quan vaig conèixer de prop el Master Yourself, una veritable revolució en educació. El MYS és un programa de formació presencial de 12 mesos creat per reorientar la trajectòria professional d’una persona per mitjà de l’emprenedoria en equip de projectes innovadors propis mentre es viatja pel món.

No es busca un perfil concret, sinó la diversitat. Persones amb intuïció de canvi, ganes d’emprendre projectes propis i esperit obert per canviar radicalment la seva forma de treballar. Perfils de disciplines i àmbits molts variats que volen abordar una nova fase en la seva trajectòria professional. No hi ha ni professors ni alumnes: l’aprenentatge és mutu, amb entrenadors i experts.

Què s’obté cursant aquest màster:

  1. Competències de lideratge en equip, estratègia, capacitat per a la innovació, emprenedoria i intraemprenedoria.
  1. Experiència d’emprendre en equip un projecte real propi.
  2. Capacitat per desenvolupar projectes globals descobrint la capacitat de canvi i d’impacte social.

És un programa basat en quatre elements:

  • 12 tallers de projectes en equip. Són l’espina dorsal del programa i ocupen la major part del temps. Són projectes reals en equip des del minut zero.
  • Viatges d’aprenentatge: tres viatges d’experiències inspiradores en entorns diversos. Explorar idees, projectes i organitzacions i generar una xarxa de contactes. Actualment es fan viatges a Berlín, San Francisco, Pune i Xangai.
  • Mentoria personalitzada: el seguiment de l’evolució personal i del projecte es fan en sessions individuals i d’equip, i amb mentors personals, entrenadors d’equip i experts en àrees específiques.
  • 10 laboratoris a la carta: els LABS, de 10 a 15 hores cada un, s’agrupen en diversos itineraris o sèries temàtiques dissenyades per experts. Es poden especialitzar o combinar diferents temàtiques per a una formació més interdisciplinar.

Requereix una dedicació estimada de 20 hores a la setmana, té un cost de 12.000 € (viatges a part) i ofereixen diferents possibilitats de finançament. I, evidentment, l’objectiu de cursar aquest màster és un mateix i el seu projecte vital-professional, no el títol universitari de postgrau.

Tots coneixem persones que volen, ja en una etapa professional adulta (entre 30 i 40 anys), reinventar-se, redefinir-se o retrobar-se canviant el seu focus vital. I moltes vegades s’apunten a fer un màster o un postgrau on només troben transmissió de coneixements en una metodologia clàssica … calia una nova oferta disruptiva que permetés que un s’inspirés, es reformulés, posés en crisi creences, i aprengués sol i en grup. On s’uneixen el viatge interior cap a un mateix i el viatge exterior cap a un focus nou. On es fa l’“emprenentatge” d’un mateix.

Gràcies, TeamLabs, per posar en marxa aquesta innovació disruptiva i per ajudar a tantes persones a avançar en la seva vida.

Una experiència d’innovació disruptiva a Pamplona

Fa uns quants dies em van convidar a visitar l’escola de les Hijas de Jesús de Pamplona (jesuitinas) perquè conegués la posada en marxa de la seva experiència disruptiva de canvi educatiu i per impartir una xerrada al claustre de professors i una conferència a les famílies.

Aquest col·legi concertat de Pamplona està ubicat en un dels barris perifèrics de la ciutat, atén uns 1.200 alumnes dels 0 als 18 anys, compta amb dues unitats en infantil i primària i amb quatre unitats a secundària i ofereix una sensibilitat i una atenció especials als alumnes que tenen més necessitat.

Al seu projecte educatiu expliquen que busquen el desenvolupament de la persona com un tot, perquè siguin persones autònomes, compromeses i creatives. I afirmen que volen que els alumnes siguin els protagonistes i responsables del seu propi procés de maduració personal, amb la col·laboració i el compromís dels seus educadors, les famílies i tota la comunitat educativa.

I, certament, s’han compromès a fer-ho. De fet, ja fa anys que avancen en diversos projectes com la introducció de l’estimulació primerenca i l’impuls de les intel·ligències múltiples per anar preparant el terreny per fer el salt disruptiu. Així, el mes de setembre, van decidir posar en marxa el que ells anomenen MEDAP (Model Educatiu d’Acompanyament Personal) i l’han implantat a 5è de primària i a 1r d’ESO amb la intenció d’estendre’l, el curs vinent, a 6è de primària i a 2n d’ESO. La premsa local s’ha fet ressò de la iniciativa, molt audaç en el seu entorn.

Després d’un intens període de formació del professorat i de disseny de la nova metodologia (que inclou la realització de les unitats didàctiques dels alumnes al llarg del curs) han tirat a terra les parets de les aules d’aquests cursos i han ajuntat els alumnes en grups grans, a més d’incorporar la presència simultània i en equip de tres professors, en què tots treballen cooperativament per projectes i integren els continguts de les assignatures en dos grans àmbits: el sociolingüístic i el científic. A aquesta feina incorporen valors, competències i habilitats.

Vaig tenir l’oportunitat de ser en aquestes grans aules i de compartir el treball cooperatiu que feien, i vaig poder parlar amb els alumnes i els professors que ho vivien i protagonitzaven. I, tal com he viscut a la NEI o al MOPI del projecte HORITZÓ 2020 aquests últims tres anys, vaig tornar a sentir una intensa alegria en retrobar il·lusió i motivació per aprendre fent, intensitat de treball en equip, curiositat en la recerca d’informació i, sobretot, emoció i vincle personal. Emoció als ulls dels alumnes i dels professors per aprendre junts, per construir junts, per ser una comunitat que crea coneixement i el comparteix. I vincle. Vincle entre els alumnes i amb els professors. I basant-se en aquest vincle, una feina molt bona d’acompanyament personal i d’inclusió.

I us asseguro que quan la ment s’obre amb emoció a aprendre i a ser i cada dia s’estableix un vincle més fort en una feina en equip que integra coneixement, valors, actituds, competències i habilitats, l’educació flueix i es fa de manera total. Només cal veure-ho i viure-ho.

Moltes gràcies, doncs, a l’escola de les jesuitinas de Pamplona per haver fet aquest pas d’innovació disruptiva i haver gosat a ser far d’altres escoles que, tant de bo, es decideixin a avançar per un camí semblant. I gràcies per invitar-me a veure-ho i a compartir-ho. Segur que queda molt per aprendre i millorar, però hem sortit del port, hem començat a caminar i hem superat la por i la inèrcia. Això és el més important. 

Jornada sobre gestión del cambio educativo en el Colegio Hijas de Jesús de Pamplona

Font: Colegio Hijas de Jesús de Pamplona