Reflexions sobre la visita a Innova Schools

Perú és normalment un país molt desconegut per a nosaltres… o, si més no, ho era per a mi. Aquests últims 10 anys està fent una arrencada econòmica important, amb un creixement sostingut del PIB i una important reducció de la pobresa, a més d’un augment de la classe mitjana del país. El sector educatiu té una distribució del 72 % d’escola pública i el 28 % d’escola privada (a escala nacional), encara que a la capital (Lima), arriba a concentrar gairebé 10 milions d’habitants dels més de 30 que té el país), aquesta proporció, segons les zones, pot arribar a ser del 50 %. No hi ha escola “concertada” i sí en canvi una gran quantitat d’escoles privades petites i de poca qualitat, que coexisteixen amb unes quantes escoles privades d’elit. En general, el Perú obté una resultats molt pobres quan es compara amb les proves Pisa del món; en aquesta línia, tant l’escola pública com la privada, tenen resultats baixos (entre els quals hi ha l’escola privada d’elit que és molt minoritària) en les assignatures core del currículum…

Innova ShoolsDavant d’aquest panorama, Innova Schools és una empresa que s’ha proposat establir una xarxa de col·legis que pretén construir el futur lideratge del Perú brindant una educació de qualitat i innovadora, segons els estàndards internacionals, per educar noves generacions inspirades, ètiques i amb valors mitjançant una proposta que inclou professors altament capacitats, una metodologia avançada, una tecnologia integrada i una infraestructura dissenyada per millorar efectivament l’aprenentatge.

I realment ho estan fent: en cinc anys han construït 35 escoles en diverses parts del país, i ja compten amb prop de 25.000 alumnes atesos per més de 1.350 educadors. I el seu pla és arribar a 100 escoles i a 100.000 alumnes abans del 2025 a un ritme sostingut de creació d’entre 6 i 8 escoles cada any, amb una inversió total estimada de més de 500 milions de dòlars mobilitzada de forma privada (aportació de capital i bons de deute particular). Les escoles integren les etapes infantil, primària i secundària i escolaritzen, segons les normes del país, dels tres als 17 anys.

El seu públic objectiu és la nova classe mitjana emergent (nivells B2 i C1 i C2 en la seva terminologia) que vol avançar i superar-se, i la seva proposta es basa en una combinació creativa d’aposta per la innovació i la creativitat educativa; tot això recolzat en uns costos baixos basats en una important economia d’escala d’escoles en xarxa de nova creació. Així, les famílies cobreixen tot el cost de l’educació mitjançant l’aportació d’11 quotes que se situen entre els 300 i els 400 soles (moneda peruana, equivalent en dòlars seria entre 100 i 120$), cosa que equival a destinar aproximadament un 15% del salari de la família de classe mitjana a l’educació. Una fundació impulsada per ells mateixos cobreix entre el 50 % i el 75% de las quotes de les famílies que per raons econòmiques no poden cobrir tot el cost de l’educació.

El model econòmic és atrevit, perquè a causa de l’aposta pel binomi innovació-qualitat versus cost baix/economia d’escala, no aconsegueix el break event point fins que arribi a les 70 escoles i no distribueix beneficis als accionistes, segons el pla de negoci previst, fins més enllà del 2021. En aquest sentit, el model ha de ser de qualitat, escalable i accessible.

De l’equip de professionals que integra el projecte impressionen el propòsit (és a dir, la consciència de treballar per a la millora de l’educació del país), la creativitat (en el sentit d’estar creant i implementant constantment solucions, idees i models nous), la capacitat de treballar connectats i en xarxa amb altres iniciatives educatives innovadores dels Estats Units i d’Europa per no deixar d’aprendre, i la gran professionalitat dels equips que són capaços d’integrar coneixements molt diferents en un sol objectiu.

Quants objectius aparentment impossibles podríem abordar amb un propòsit semblant?

Share your thoughts

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.