Tendències internacionals emergents per a la transformació de l’educació superior (part 2)

Article original de Xavier Aragay Tusell per a MUniversitas, 38, la revista de la Universidad de Mondragón. Amb el seu permís, reproduïm aquí l’article en dues parte: aquí pots llegir la primera, i aquesta és la segona:

En totes les iniciatives de canvi i d’innovació que es porten a terme en aquests moments en tots els nivells de l’educació, podem observar la majoria de les deu tendències que he descrit breument. Encara que no les anomenem amb el mateix nom o que cada institució les bategi amb algun nom tècnic o específic vinculat al seu model de persona/professional o a les seves opcions metodològiques i educatives.

I, certament, no hi ha un sol model que s’ha de replicar, perquè tots els contextos són diferents, com també són diferents les maneres d’entendre l’educació per part de cada institució, i diferents són les tradicions i contextos. Sí que és imprescindible, però, sortir de la zona de confort en què s’han instal·lat moltes universitats i començar a transitar pel camí de la transformació profunda de l’educació, buscant i construint el propi model de canvi i projectant-lo cap al futur.

 

I això és el que hem estat fent conjuntament a Mondragón Unibertsitatea. I amb aquest objectiu, la universitat i Reimagine Education Lab hem firmat un acord marc de col·laboració per transformar el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’oferta educativa de MU. Partim dels eixos del projecte Mendeberri 2025 i de tota l’experiència i capacitat de la universitat, i basant-nos en la metodologia RIEDUSIS centrada en el perfil de persona-professional, avancem en un disseny nou i profund dels graus i màsters.

 

La metodologia de procés de canvi RIEDUSIS és un sistema, original i contrastat, d’acompanyament en el camí de transformació d’una institució educativa, desenvolupat per l’equip de Reimagine Education Lab. El podem resumir en l’esquema següent:

En aquet sentit, el repte fonamental és “Recentrar el procés de formació en la persona” reequilibrant el balanç entre els àmbits personal i professional per impactar en un tipus de persona diferent. Per això, és molt important el canvi de mirada i de marc mental dels directius i professors de la universitat, i el desenvolupament del perfil del graduat desglossat en impactes com a element tractor del canvi.

El nostre és un acord de treball conjunt, basat en la unió de coneixements i d’experiències per transformar la universitat en un procés que ha de permetre diferents ritmes de les facultats i graus o màsters, per ser líders de la transformació i del canvi universitari en el món. Aquesta és la nostra visió i ambició.

Perquè és molt important entendre que estem parlant d’un “procés” de transformació educatiu. És a dir, no tan sols parlem d’innovar o de fer canvis a les aules… naturalment que els farem, però la nostra intenció, el nostre projecte, el nostre somni és un canvi sistèmic. I, per tant, un canvi de mirada, cultural, organitzatiu, d’espai físic. És tota la universitat la que entra en un procés de canvi profund. I perquè això passi, la universitat no pot estar sola. S’ha d’aliar.

En aquest sentit, no hem d’oblidar que la universitat (i en aquest cas, una universitat en forma de cooperatives!) són les persones. Persones que duen a terme moltes activitats amb altres persones i per a altres persones que s’estan formant o educant. I, si bé és cert que sovint parlem de la universitat com a institució, encara és més cert, i això de vegades s’oblida, que aquesta institució està formada per persones. I només la persona, cada una d’elles, pot decidir fer un canvi educatiu. I només si ho decideix al seu interior, si ho decideix lliurement, si somia i s’arrisca a fer el salt, el canvi pot entrar en el terreny institucional.

I precisament en l’interior de les persones, i sobretot, en l’interior dels directius educatius, resideix la principal força i també la limitació més important per fer el canvi. La força per a la transformació es troba en la connexió entre la vocació i la mirada dirigida a la persona i al futur. La limitació radica en els marcs mentals desajustats pel que fa al moment que vivim i al futur que endevinem. I sovint, aquests marcs desajustats s’expressen en forma de desconcert, de conservadorisme, de perfeccionisme, de por o d’hiperactivisme.

 

L’educació superior s’ha de reimaginar. I és una eina tan poderosa i important que no la podem deixar en mans de la inèrcia o de la mera activitat per l’activitat. Tampoc no podem esperar que una nova llei, norma, memòria o agència la transformi. L’educació superior s’ha de transformar amb la participació de tota la comunitat educativa. Per decidir on volem estar d’aquí a quatre o cinc anys. I en això estem treballant.

 

Share your thoughts

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.