Entrades

El Congrés Internacional d’Innovació Educativa 2016

La meva última activitat a Mèxic abans del parèntesi de Nadal va ser la d’assistir, del 12 al 14 de desembre, al 3r Congrés Internacional d’Innovació Educativa (CIIE) organitzat pel Tecnológico de Monterrey  al seu campus de la Ciutat de Mèxic.

Els nombres del congrés impressionen: gairebé 3.200 persones, entre inscrites i assistents, de 31 països que representaven més 600 institucions d’educació mitjana i superior. El lema de la trobada va ser «Innovar per transformar» i l’objectiu dels que ens hi vam reunir va ser conèixer, reflexionar i debatre entorn de les noves tendències i pràctiques d’innovació educativa que estan revolucionant aquest àmbit al món.

Els temes específics que el Comitè Organitzador i el Comitè Científic van destacar per a aquest any van ser els següents: tendències educatives, tecnologies per a l’educació, gestió de la innovació educativa i innovació acadèmica de la salut. En aquest marc, vaig poder presentar, juntament amb Joan Blasco i Miquel Amor, de Jesuïtes Educació, l’experiència de l’Horitzó 2020  i els quaderns Transformando la Educación en diverses sessions paral·leles del congrés que van suscitar gran interès als participants del món educatiu no universitari.

D’entre totes les conferències magistrals m’agradaria destacar les intervencions següents:

  • Michael Crow, Rector de la Arizona State University, ens va convidar a fer una reflexió sobre el sentit últim de l’educació i la universitat en el marc de la profunda transformació que aquestes últimes, imperativament, han de dur a terme. Per a ell, la universitat només té raó de ser en aquest segle si forma persones amb sentit i propòsit, i per a això la innovació educativa ha de ser més profunda i més ràpida.
  • Joseph E. Aoun, President de la Northeastern University, va assenyalar que la nova universitat que hem de construir s’ha de centrar a educar per a la vida i durant tota la vida basant-se en l’experiència (no en la teoria), i així superar la dissociació ara establerta entre les matèries acadèmiques i el que ell denomina «alfabetització humana».
  • Rosan Bosch, artista holandesa especialista en disseny i desenvolupament d’espais innovadors per a l’aprenentatge, ens va presentar un disseny dels espais i edificis en què la persona és el centre de qualsevol procés o activitat per a un demà diferent. Per a ella s’han de transformar els espais per poder transformar l’educació i tenir així experiències diferents.
  • Vicente Atxa, Rector de la Mondragon Unibertsitatea , ens va presentar la universitat emanada del model de cooperatives del País Basc i va destacar la metodologia basada en competències i les innovacions ja dutes a terme (LEINN i Ciències Gastronòmiques) en simbiosi constant i vinculació amb les empreses, les indústries i les institucions.

I, naturalment, també vull citar les inspiradores intervencions del Rector i del President del Tecnológico de Monterrey, que al principi i al final del congrés, van fer, de forma diferent, una crida al canvi profund i a reimaginar l’educació. Un clar exemple de visió i lideratge en directe.

D’altra banda, sorprèn que una universitat que no té facultat d’educació (tot i que sí que ofereix alguns màsters de temes educatius), hagi aconseguit en pocs anys situar aquest congrés com un dels millors del món. De fet, aquest congrés es posa en marxa l’any 2006 com una trobada de caràcter intern de la mateixa universitat per impulsar la innovació metodològica. És a partir del 2014 que s’internacionalitza i, ja en la seva tercera edició global, aconsegueix ubicar-se al centre de la presentació i del debat de les tendències innovadores en educació del món. Tot això és una bona mostra del fet que avui el saber i el coneixement són una combinació de teoria, pràctica i, sobretot, de saber fer.

No puc fer més que agrair als organitzadors la possibilitat que brinden de compartir visió i tendències en un moment d’un profund canvi educatiu arreu del món. Aquest congrés és una cita imprescindible.

 

TEC21, el nou model educatiu del Tecnológico de Monterrey

Aprofitant el viatge a Mèxic del mes de desembre passat, vaig centrar-me en la transformació educativa que fa aquesta important institució educativa mexicana.

El Tecnológico de Monterrey  és una universitat privada, sense ànim de lucre, fundada el 1943 gràcies a la visió d’un grup d’empresaris encapçalat per Eugenio Garza Sada. És una institució que té el propòsit de transformar Mèxic i el món per mitjà de l’educació. La seva oferta educativa abasta els nivells de batxillerat, carreres professionals i programes de postgrau. En l’àmbit professional, ofereix programes acadèmics en les àrees d’Enginyeria, Tecnologies de la Informació, Negocis, Humanitats i Ciències Socials, Arquitectura, Art i Disseny i Ciències de la Salut. Aquesta universitat es caracteritza per desenvolupar i enfortir l’emprenedoria, el sentit humà i la internacionalització dels seus estudiants. Compta amb gairebé 90.000 estudiants i amb més de 10.000 professors distribuïts en 28 campus a Mèxic i en 18 seus i oficines internacionals.

La necessària transformació de les institucions d’educació superior, i especialment dels seus models educatius, per afrontar els canvis i les demandes del segle xxi, va fer que el Consell Directiu del Tecnològic, ja l’any 2012, iniciés un model de transformació que permetés alinear els elements clau de la visió, l’organització i la cultura de l’organització. Posteriorment, el 2013, es va proposar evolucionar cap al Model Educatiu TEC21  per preparar els estudiants amb una formació integral que els permetés enfrontar-se als reptes que planteja un món canviant i incert i assegurar la seva competitivitat internacional potenciant-ne les capacitats i competències per convertir-se en líders.

El model entén per competència la integració conscient de coneixements, capacitats, actituds i valors per afrontar amb èxit tant situacions estructurades com situacions incertes que puguin implicar processos mentals complexos per formar professionals participatius i compromesos amb la societat.

Es consideren dos tipus de competències: les disciplinars i les transversals. Aquestes últimes són deu, i inclouen des del lideratge fins al treball col·laboratiu, passant per l’emprenedoria i la innovació, el pensament crític i l’ètica i la ciutadania global.

L’aprenentatge basat en reptes, la flexibilitat en el com, el quan i l’on s’aprèn, una vivència universitària memorable i uns professors inspiradors, són els quatre components bàsics del model. I finalment, els quatre capacitadors específics del model són: les comunitats acadèmiques, la innovació educativa, els espais educatius i la vinculació amb l’entorn.

L’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) es fonamenta en l’aprenentatge vivencial que té com a principi que els estudiants aprenen més i més bé quan participen de forma activa en experiències ofertes d’aprenentatge. Un repte és una experiència vivencial dissenyada per exposar a l’alumne a una situació desafiador de l’entorn per aconseguir uns objectius específics d’aprenentatge. Així, els coneixements s’integren i s’apliquen mitjançant mòduls d’aprenentatge, que són el conjunt de contingut teòrics i pràctics necessaris per resoldre un repte. Vegem l’esquema-resum següent:

La flexibilitat curricular es construeix, a diferència d’un pla d’estudis rígid, mitjançant les trajectòries, un sistema que brinda a l’alumne l’oportunitat d’explorar, decidir i especialitzar-se al llarg del seu procés formatiu escollint continguts de diferents àrees disciplinars. Un professor assessor l’orientarà de forma personalitzada.

El nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge requereix un nou perfil de professor que ha de tenir les característiques següents: inspirador, actualitzat, vinculat a l’entorn professional, innovador i usuari de les tecnologies de la informació. Els rols que caldrà que dugui a terme aquest nou perfil de professor són els següents: catedràtic (dissenya i imparteix els mòduls), avaluador (per competències), dissenyador de reptes, tutor de repte i mentor de carrera.

Tot aquest model compta amb una estratègia d’implementació progressiva ja iniciada, que s’ha previst completar l’any 2020  amb la primera generació completa d’alumnes formada d’acord amb aquest nou model y amb un sistema específic de transició del model actual al nou model TEC21. Aquesta estratègia té com a element central la formació o l’acompanyament dels docents mitjançant el CEDDIE (Centro de Desarrollo Docente e Innovación Educativa), l’Observatorio de Innovación Educativa i el Congreso Internacional de Innovación Educativa (CIIE). Aquest últim, al qual vaig poder assistir en l’edició del 2016 i del qual parlaré en un altre post, se celebra des de l’any 2006, però amb caràcter internacional des del 2014.

Impressiona conèixer i comprovar la visió i la capacitat de lideratge que té aquesta universitat per avançar decididament cap a un nou tipus d’institució educativa superior que superi les limitacions de la formació que avui dia ofereixen la majoria d’universitats. Les universitats s’han de reimaginar i avançar cap a una innovació sistèmica i disruptiva. Aquest és el nostre gran repte avui en el món.