Seminari pràctic de transformació educativa a Barcelona amb 26 directius de Xile

/0 Comments/in , , , /by

La setmana passada vaig col·laborar amb el CETEI de Jesuïtes Educació en el disseny i la realització d’un seminari pràctic sobre la transformació educativa aplicada, per a 26 educadors de la Red Educacional Ignaciana de Chile (REI).

La Red Educacional Ignaciana  està constituïda per dues associacions de centres (Fe y Alegría Chile i l’Asociación de Colegios) i es va crear a partir d’un grup de col·legis jesuïtes i de fundacions o corporacions amb vincles estrets amb la Companyia de Jesús, que té el propòsit d’animar i promoure un treball conjunt per aconseguir fites elevades i consolidar un Projecte Educatiu comú i un pla d’assegurament de la qualitat de la proposta educativa ignasiana per a Xile. Està integrada per 23 centres educatius presents en quatre regions del país.

Fer més d’11.000 quilòmetres i mobilitzar 26 directius (directors d’escola, directors acadèmics, directors d’etapa…) de 10 escoles d’aquesta xarxa, de diversos entorns socioculturals, que atenen prop de 12.000 alumnes, amb uns 1.400 educadors contractats, és una mostra de la convicció i el lideratge per posar en marxa un canvi profund en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels seus centres i de tots els que conformen aquesta xarxa.

El seminari és una combinació de presentacions i debats (dos dies a la seu del CETEI) entorn a l’experiència viscuda per les escoles jesuïtes catalanes en el seu procés de canvi, amb una estada (també de dos dies) a les aules de la NEI (Nova Etapa Intermèdia, de 5è de primària a 2n d’ESO) i el MOPI (Model Pedagògic Infantil, de P3 a P5), que són dues de les tres experiències pilot de canvi que s’han posat en marxa dins del projecte Horitzó 2020. Finalment, després de compartir aula amb els mestres i professors de Jesuïtes Educació, un últim dia, novament al CETEI, per recollir l’experiència i reflexionar sobre la seva aplicació a Xile.

Per descomptat, com a complement inicial i final, no van a faltar les visites a Barcelona i una d’important, d’acord amb l’espiritualitat ignasiana, a Montserrat i a la Cova de Manresa.

Compartir inquietuds i visió en relació al canvi i a la transformació educativa de les escoles amb directius que ens vénen a visitar de tan lluny i que esperen de nosaltres una implicació oberta i apassionada per aprendre junts en el procés, és un gran plaer. Tant de bo que aquest tipus d’experiències es puguin continuar duent a terme i generalitzant-se. Només junts, tots els que impulsem el canvi educatiu al món, podrem avançar.

El Congrés Internacional d’Innovació Educativa 2016

/0 Comments/in , /by

La meva última activitat a Mèxic abans del parèntesi de Nadal va ser la d’assistir, del 12 al 14 de desembre, al 3r Congrés Internacional d’Innovació Educativa (CIIE) organitzat pel Tecnológico de Monterrey  al seu campus de la Ciutat de Mèxic.

Els nombres del congrés impressionen: gairebé 3.200 persones, entre inscrites i assistents, de 31 països que representaven més 600 institucions d’educació mitjana i superior. El lema de la trobada va ser «Innovar per transformar» i l’objectiu dels que ens hi vam reunir va ser conèixer, reflexionar i debatre entorn de les noves tendències i pràctiques d’innovació educativa que estan revolucionant aquest àmbit al món.

Els temes específics que el Comitè Organitzador i el Comitè Científic van destacar per a aquest any van ser els següents: tendències educatives, tecnologies per a l’educació, gestió de la innovació educativa i innovació acadèmica de la salut. En aquest marc, vaig poder presentar, juntament amb Joan Blasco i Miquel Amor, de Jesuïtes Educació, l’experiència de l’Horitzó 2020  i els quaderns Transformando la Educación en diverses sessions paral·leles del congrés que van suscitar gran interès als participants del món educatiu no universitari.

D’entre totes les conferències magistrals m’agradaria destacar les intervencions següents:

  • Michael Crow, Rector de la Arizona State University, ens va convidar a fer una reflexió sobre el sentit últim de l’educació i la universitat en el marc de la profunda transformació que aquestes últimes, imperativament, han de dur a terme. Per a ell, la universitat només té raó de ser en aquest segle si forma persones amb sentit i propòsit, i per a això la innovació educativa ha de ser més profunda i més ràpida.
  • Joseph E. Aoun, President de la Northeastern University, va assenyalar que la nova universitat que hem de construir s’ha de centrar a educar per a la vida i durant tota la vida basant-se en l’experiència (no en la teoria), i així superar la dissociació ara establerta entre les matèries acadèmiques i el que ell denomina «alfabetització humana».
  • Rosan Bosch, artista holandesa especialista en disseny i desenvolupament d’espais innovadors per a l’aprenentatge, ens va presentar un disseny dels espais i edificis en què la persona és el centre de qualsevol procés o activitat per a un demà diferent. Per a ella s’han de transformar els espais per poder transformar l’educació i tenir així experiències diferents.
  • Vicente Atxa, Rector de la Mondragon Unibertsitatea , ens va presentar la universitat emanada del model de cooperatives del País Basc i va destacar la metodologia basada en competències i les innovacions ja dutes a terme (LEINN i Ciències Gastronòmiques) en simbiosi constant i vinculació amb les empreses, les indústries i les institucions.

I, naturalment, també vull citar les inspiradores intervencions del Rector i del President del Tecnológico de Monterrey, que al principi i al final del congrés, van fer, de forma diferent, una crida al canvi profund i a reimaginar l’educació. Un clar exemple de visió i lideratge en directe.

D’altra banda, sorprèn que una universitat que no té facultat d’educació (tot i que sí que ofereix alguns màsters de temes educatius), hagi aconseguit en pocs anys situar aquest congrés com un dels millors del món. De fet, aquest congrés es posa en marxa l’any 2006 com una trobada de caràcter intern de la mateixa universitat per impulsar la innovació metodològica. És a partir del 2014 que s’internacionalitza i, ja en la seva tercera edició global, aconsegueix ubicar-se al centre de la presentació i del debat de les tendències innovadores en educació del món. Tot això és una bona mostra del fet que avui el saber i el coneixement són una combinació de teoria, pràctica i, sobretot, de saber fer.

No puc fer més que agrair als organitzadors la possibilitat que brinden de compartir visió i tendències en un moment d’un profund canvi educatiu arreu del món. Aquest congrés és una cita imprescindible.

 

Seminari-Taller per a directius del Sistema de Col·legio Jesuïtes de Mèxic

/0 Comments/in , , /by

Del 6 al 9 de desembre del 2016, a León (Mèxic), juntament amb Joan Blasco, Director del Model Educatiu de Jesuïtes Educació, i Miquel Amor, Director del CETEI de Jesuïtes Educació, en el marc de la meva col·laboració amb Jesuïtes Educació en la difusió de l’Horitzó 2020 , vaig impartir el Seminari-Taller «Bases per a la posada en marxa del nou paradigma eductiu dels Col·legis Jesuïtes de Mèxic» .

El Sistema de Col·legis Jesuïtes de Mèxic  està constituït per 6 escoles distribuïdes arreu del país que atenen prop de 13.000 alumnes (en les etapes infantil, primària, secundària i batxillerat) amb més de 1.100 professors.

Com indica el nom del seminari, l’objectiu era motivar i establir les bases per, a partir de la inspiració i l’experiència de l’Horitzó 2020, posar en marxa el camí d’una transformació educativa de les escoles jesuïtes de Mèxic.

Tot va començar quan, el maig d’aquest any, una delegació del col·legi jesuïta de Puebla (Mèxic) va visitar a Barcelona, durant tres dies, les realitzacions del projecte Horitzó 2020 en el marc d’un Seminari Obert de Divulgació organitzat pel CETEI de JE. En acabar, l’entusiasme va ser tan gran que ens van demanar de fer un seminari al seu país i implicar-hi la resta d’escoles. I com no podia ser altrament, la nostra desposta va ser afirmativa i entusiasta.

Els 65 directius de les sis escoles participants en el seminari ban ser seleccionats amb criteris de lideratge, obertura al canvi, treball en equip, assumpció de riscos, identificació ignasiana i projecció de futur, i era la primera vegada que es reunien en aquest nou format d’equips directius del sistema.

Per preparar el Seminari-Taller, cada un dels participants es va comprometre a llegir i comentar, per mitjà d’una plataforma virtual, els vuit quaderns de la col·lecció Transformar la Educación del projecte Horitzó 2020. Així, des del final del mes de setembre fins al 3 de desembre, de forma ordenada i sistemàtica, va anar tenint lloc una lectura i un debat molt inspirador dels quaderns entre els participants, on es plantejaven preguntes clau i es reflexionava sobre les pràctiques educatives de les escoles d’avui dia i la necessitat d’avançar cap a nous paradigmes educatius. Vaig poder participar directament en aquesta fase del procés i la veritat és que va ser molt interessant i engrescador.

El seminari es va desenvolupar de manera molt participativa i dinàmica, amb un debat molt viu que combinava plenaris, treball individual i treball en grups, i plasmava les conclusions i els avenços dels participants en uns grans murals que decoraven la sala de la casa d’oració on ens vam reunir. El treball dels quatre dies es va organitzar segons l’esquema bàsic següent:

  1. El món està canviant. . . ¿Com ha de canviar l’educació?
  2. El model de persona que volem educar
  3. ¿Com puc mirar l’escola que tinc pensant en el futur?
  4. El model pedagògic que hem triat
  5. El procés de canvi que volem iniciar

El Seminari-Taller va ser un èxit impressionant segons l’avaluació que en van fer tant els organitzadors com els mateixos participants, i va acabar amb un pronunciament conjunt dels Rectors dels sis col·legis del sistema «amb el qual es van comprometre a buscar camins per a la transformació educativa amb la finalitat de crear una escola de formació humana que respongui a les urgències i a les necessitats del segle xxi». No hi ha dubte que els col·legis jesuïtes de Mèxic han fet un gran pas en el camí cap a la transformació.

I, personalment, he tingut un gran impacte personal i professional. Personal per l‘extraordinària acollida humana de totes i cada una de les persones participants, i pel fort impacte que el procés ha tingut en el seu cor i en els seus projectes vitals. I professional, en comprovar la gran inspiració que promou conèixer i debatre l’experiència de l’Horitzó 2020 i la bondat del mètode utilitzat per ajudar els directius de les escoles a canviar els seus marcs mentals i a preparar-se per al camí del canvi.

¡Moltes gràcies per la gran experiència viscuda i pel gran camí de transformació que ara tenim per compartir!