️– Xavi Pascual i Xavier Aragay –
Des de fa temps, en aquest mateix blog, anem reflexionant sobre la necessària transformació de l’educació, en un context de canvi global en tots els àmbits de la nostra vida i incidint en idees com Innovem per adaptar o innovem per transformar, i més endavant, Estem canviant de fase… és l’hora d’enfocar la transformació profunda de l’educació.
Avui parlarem de la Intel·ligència Artificial (IA) i la seva entrada decisiva, en la dècada vinent, en el procés d’ensenyar i d’aprendre de les escoles i les universitats. Generalment, entenem per Intel·ligència Artificial un sistema informàtic amb la capacitat de dur a terme tasques comunament associades a éssers intel·ligents, com per exemple, aprendre i solucionar problemes. I, per descomptat, també parlarem del seu company inseparable, el Big Data (BD), és a dir, la sistematització i l’ús intel·ligent de la gran quantitat de dades que fem anar constantment en educació i que encara no processem, ni fem servir, ni utilitzem per prendre unes decisions millors.
És tanta la rellevància d’aquesta pròxima disrupció educativa que la Unió Europea ja fa temps que analitza i proposa mesures per a la “prevenció” i la “preparació” dels nostres estudiants i professionals per a la imminent arribada de la IA. També la UNESCO ha generat un document realment interessant sobre la IA en Educació.
Per tot això, avui volem parlar d’IA, en primer lloc, perquè ens sembla obvi que entrarà amb força en les institucions educatives (de fet, ja ha començat a fer-ho), i en segon lloc, perquè ens hem d’avançar a aquest escenari i començar a preparar-nos. És molt probable que no hàgim viscut una tecnologia tan disruptiva en l’educació des de l’arribada d’internet. Bé, doncs, anem per parts:
La IA i el BD, en síntesi, poden incidir de dues grans maneres en la institució educativa: en primer lloc, millorant i transformant directament el procés de formació de l’estudiant per mitjà de sistemes automatitzats i intel·ligents que transmeten coneixements de forma dinàmica i personalitzada i segons els avenços de l’alumne. I, en segon lloc, permetent sistematitzar, analitzar i utilitzar de manera diferent i innovadora la gran quantitat de dades que tenim de l’alumne. Principalment, la IA ha de facilitar als educadors que es puguin centrar a educar en lloc d’estar pendents de pràctiques i accions en què un ésser humà no aporta cap valor afegit superior al d’una màquina.
Però el més important ara és que les escoles i les universitats s’han de preparar i anticipar. I moure’s. Sí, és clar… però ¿cap on? ¿Com ens preparem si no tenim els mitjans ni acabem d’entendre com incidirà tot això en la nostra institució? A més, sempre ens trobem amb un element fonamental en el sistema educatiu: el currículum. ¿Com afectarà la IA i el BD en el currículum? ¿Com pot el currículum abordar un canvi tecnològic i alhora social com aquest? Per preparar-nos-hi hem de tornar a pensar d’arrel tant els continguts com els mètodes pedagògics pels quals transiten els aprenentatges a les aules.
Així, creiem que és vital avançar, o seguir avançant, cap a un nou model educatiu, diferent del tradicional, basat en metodologies actives, que posi l’educació integral de l’alumne i el seu protagonisme al centre del procés. Però no és suficient posar l’estudiant al centre del procés i canviar el “com” aprèn sense canviar i tenir clar el “què” aprèn i el “per què” ho aprèn: Canviar la manera com es presenten els continguts segueix sent un simple canvi que no incideix en les necessitats futures del nostre alumnat. Per tant, més enllà del contingut i de com invitem a l’aprenentatge competencial, hem de potenciar el que ens fa únics com a éssers humans, les habilitats que ens fan diferents de les màquines i que ens situen en un escenari de diferenciació i complementarietat davant de la seva capacitat de processament (en qualsevol àmbit) infinitament superior a la capacitat humana.
ada institució educativa ha de definir el perfil humà que vol que els seus alumnes hagin adquirit un cop acabats els estudis (el que a llatinoamèrica anomenen també “perfil del egresado”). Parlem de trets personals (també denominats life skills) com a resolució de problemes complexos, creativitat, pensament crític i analític, col·laboració i treball en equip, empatia i compromís… I, naturalment, en definir els trets que volem que desenvolupin els nostres alumnes, caldrà una identificació clara i l’avaluació posterior: això és el que a Reimagine Education Lab denominem impactes que es vol fer segons el perfil humà que s’hagi plantejat (metodologia del procés de transformació de la nostra institució, que denominem RIEDUSIS).
És a dir, que l’important és trencar motlles, sortir del model clàssic i endinsar-se, abraçant la incertesa del futur, en el mar de la innovació educativa i el canvi, identificar que la transformació que volem dur a terme és un procés que durarà uns quants anys i que afecta tots els àmbits imaginables de la nostra institució: cultural, organitzatiu, tecnològic, d’espais físics i ambient, d’horaris, de currículum… I tot això sense saber exactament a quin port ens dirigim… Ja caldrà que siguem audaços!
Així que sortim de la nostra zona coneguda i de confort i ens atrevim a fer innovacions i canvis, estarem preparant el conjunt de persones de la nostra comunitat educativa a ser flexibles i a tenir una mirada diferent cap al futur i la tecnologia. I ens estarem preparant per incorporar de manera coherent i en el moment oportú els primers avenços d’IA en educació.
I el que és més important: si ens centrem en el perfil humà de sortida del nostre alumne, estarem aprenent a establir i avaluar les innovacions (sobretot les tecnològiques) per mitjà d’un criteri clar que ens ajudi a discernir la seva incorporació més enllà de les modes o de les pressions de les empreses que es dediquen a la IA i al BD. D’aquí ve la importància de moure’ns, preparar-nos i anticipar-nos… No podem esperar més, endavant!
Bibliografia:
Russell, Stuart J.; Norvig, Peter (2009). Artificial Intelligence: A Modern Approach
(3a ed.). Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall. ISBN
978-0-13-604259-4.
UNESCO
(2019). “Consenso de Beijing sobre la inteligencia artificial y la educación”, en
International Conference on Artificial
Intelligence and Education, Planning Education in the AI Era: Lead the Leap, Beijing.
Disponible en línia a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000368303
[Consulta: 1 de desembre 2019].
Pedró,
Francesc; Subosa, Miguel, Rivas, Axel; Valverde, Paula (2019), Artificial intelligence in education:
challenges and opportunities for sustainable development. UNESCO:
París. Disponible en línia a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000366994
[Consulta: 1 de desembre 2019].
Tuomi, Ilkka (2018). The Impact of Artificial Intelligence on Learning, Teaching, and
Education Policies for the future. Publications Office of the
European Union: Luxembourg. ISBN 978-92-79-97257-7
