Els canvis educatius superficials fracassen: Pas a la col·laboració en xarxa (1 )

/0 Comments/in , /by

️– Lluís Tarín y Xavier Aragay –

️–Lluís Tarín i Xavier Aragay– Aquesta és una afirmació corroborada per múltiples proves que proposen la cultura de col·laboració i el treball en xarxa de les institucions educatives com a un dels antídots per combatre la superficialitat i el fracàs. (1)

Transformacions i canvis en l’educació són a l’ordre del dia, i no és una cosa que hagi sortit aquests últims anys. Millorar, transformar i canviar l’educació ve de lluny, el que avui dia és innovador és el context. Però no és l’única cosa: Ens interroguem els perquès i els per a què i del nou escenari. I tot seguit, els com ens desafien.

El nostre context és proper i llunyà al mateix temps. Eduquem aquí i ara amb una mirada cap al futur. La qüestió és complexa…

Persones, moments i llocs són aspectes clau dels contextos educatius. Però hi ha més coses. Si algunes dimensions de nova factura estan emergint en tot aquest entramat són, segons Michael Fullan, les següents (2): la determinació col·laborativa, l’adaptabilitat i la cultura de la responsabilitat. Estem reemplaçant la tradicional cultura de la individualitat i la competició, personal o institucional, per la cultura de la col·laboració.

Col·laborar permet desenvolupar les capacitats dels integrants d’una xarxa. Comporta participar, generar coneixement compartit i materialitzar activitats conjuntes. Estudis recents (3) aconsellen crear estructures de treball i aprenentatge cooperatiu entre centres educatius de forma generalitzada, ja que queda demostrat que cooperar en xarxes:

  • Millora el rendiment i la capacitat de canvi davant a l’acció individual.
  • Permet millors índexs d’autoregulació individual i de centre.
  • Augmenta el pensament crític.
  • Estimula la interdependència positiva.
  • Augmenta la motivació i la significació del treball d’aprenentatge del professorat.
  • Millora el grau de respecte i de valoració de la diversitat de membres de les xarxes.

es de Reimagine Education Lab estem compromesos a acompanyar i ajudar el desenvolupament de diverses xarxes escolars i centres educatius, i les nostres pràctiques professionals ens permeten construir un cos organitzat de coneixements i experiències que relatem a continuació. Les dividirem en dos blocs: Comprensió i Acompanyament.

1 Comprensió

  • Abans que res, vam acordar un concepte precís del treball en xarxa dels centres educatius com una relació formal d’associació o col·laboració entre escoles, organitzacions comunitàries i persones que pretenen crear un enfocament interconnectat per enfrontar-se a temes educatius importants. (4)

En realitat, els canvis educatius efectius es produeixen quan diversos centres o xarxes de professionals s’uneixen per afrontar situacions problemàtiques i donar-los resposta.

  • En segon lloc, constatem que el treball en xarxa ajuda el desenvolupament del capital social dels centres. (5) Permet que els membres de la xarxa puguin compartir coneixements i pràctiques educatives que incideixen directament en el desenvolupament de les capacitats de persones, equips i centres. I, per tant, afecta positivament tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.
  • En tercer terme, apreciem el valor important que té l’organització de la xarxa. La forma que adopta el desplegament de la xarxa en fomentar la participació per definir el propòsit, l’acció i l’estructura. Els diferents rols i espais de treball col·laboratiu i la inspiració i dinamització d’un lideratge centrat en la cooperació en xarxa.
  • En un quart punt, identifiquem l’enfocament del treball en xarxa cap a aspectes de millora dels resultats d’aprenentatge, l’augment de la qualitat educativa, l’optimització de les condicions d’aprenentatge integral i l’augment dels graus d’inclusivitat. El treball en xarxa se centra en la dimensió pedagògica dels centres que la componen.
  • Finalment, assenyalem la cultura del centre educatiu com l’element clau per reemplaçar la cultura de la individualitat. Treballar en xarxa és una altra manera de treballar dins de cada centre i entre centres educatius. La manera de funcionar, actuar, donar, rebre i compartir informació i treballar amb la cohesió d’un equip únic, no és gens fàcil. Requereix un canvi de mentalitat i una transformació profunda de la cultura associativa i de participació.

La setmana que ve publicarem la segona part d’aquest post, on aprofundirem el el bloc de l’Acompanyament. Estigueu atents!

Bibliografia

1.- Díaz-Gibson, J., Civís, M. y Longás, J. (2013). La Gobernanza de Redes Socioeducativas: claves para una gestión exitosa. Teoría de la Educación. 25(2).

2.- Fullan, M. (2019) El Matiz. Madrid. Morata

3.- Díaz-Gibson, J., Civís, M. y Guàrdia, J. (2013). Strengthening education through collaborative networks: leading the cultural change. School Leadership and Management, 34(2).

4.- Longás, J., Civís, M. y Riera, J. (2008). Asesoramiento y desarrollo de redes socioeducativas locales. Funciones y metodología. Cultura y Educación, 20

5.- Narayan, D. y Cassidy, M. (2001). A Dimensional Approach to Measuring Social Capital: Social Capital Inventory. Current Sociology. Sage Publications. Vol. 49(2).

#EsHoraDeTransformar

Arran d’aquests dies de confinament, aprofitem per llançar un nou servei en línia: en Xavier Aragay i tot l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab, ens oferim per a qui vulgui resoldre dubtes i aprofundir en el procés de transformació (com passar dels QUÈ als COM) ho pugui fer, individualment o institucionalment, mitjançant videoconferència. Si voleu fer-ho, contacteu amb hola [ @ ] riedulab.net i quedem. Estarem encantats!

Més enllà dels resultats, més enllà de les competències: eines per a la vida!

/0 Comments/in /by

Tots els que som educadors estem tancats a casa, i els nostres alumnes a les seves. L’escola i la universitat estan tancades. La pandèmia del coronavirus ens ha sorprès profundament i ha posat de manifest que el canvi d’època que comentàvem els darrers anys és ja una realitat inqüestionable. Fins ara, tancats en el nostre dia a dia, no hem tingut temps d’aturar-nos, aixecar el cap i mirar més enllà. Però això ho podem canviar.

Es clar que ara, aquests primers dies de confinament, cal fer el possible per traslladar al treball en línia el que puguem de la nostra activitat educativa presencial per tal de garantir al màxim una continuïtat de treball, lectura, reflexió i aprenentatge que ens permeti que no es perdi el curs… Però, i després? ¿Podríem aprofitar aquesta aturada, que ens ha de garantir un xic més de temps per pensar, per reflexionar sobre el que hem fet fins ara i el que caldria fer de diferent en l’àmbit educatiu quan tornem a una nova normalitat docent? Anem a pams i, sobretot, no tornem a caure en els mateixos errors o inèrcies…

Amb els alumnes a casa colpits per una situació estranya i inimaginable i sense haver fet una transició planificada, es posa més de manifest que mai la necessitat de fornir-los eines per a la vida i per poder viure plenament en un món en permanent canvi… No podem limitar-nos a transmetre’ls coneixements més o menys competencials i afegir-hi, quan tinguem temps, algunes activitats innovadores… A partir d’ara es tractarà de prioritzar i de capgirar el procés d’ensenyament i aprenentatge per fer que el coneixement d’un mateix, la fortalesa interior i l’equilibri mental, les preguntes i les experiències vitals, la creativitat, la cooperació i el treball en equip, amb els canvis que tot això comporta individualment i col·lectivament, siguin el nou eix del nostre projecte de transformació educativa. I sempre, més enllà dels resultats i de les competències: els hem de preparar per a la vida, els hem de fer viure la vida amb sentit! No podem continuar anant a remolc d’un món que canvia molt ràpidament i que no ens avisa.

El fet d’estar en ple any 2020 ens pot ajudar a tenir una mica més de perspectiva. ¿On érem l’any 2010, ara fa ni més ni menys que 10 anys…? On érem pel que fa als plantejaments i a les activitats al nostre centre educatiu? Com hem avançat fins aquí? Segurament, en aquests últims deu anys hem parlat i hem fet molta innovació, hem après, ens hem flexibilitzat, ens hem equivocat… i probablement, ens hem estressat molt també, però no hem pogut avançar cap a un canvi profund…

Però mirem una mica més enllà: ¿On voldrem estar l’any 2030, és a dir, d’aquí a deu anys? Quantes crisis com aquesta viurem en aquesta època? ¿Com haurà avançat la intel·ligència artificial i com la podrem incorporar a favor del nostre projecte educatiu? On ens haurà conduït l’escalfament del planeta i com estarem educant experiencialment d’una altra manera? ¿Com haurem superat el pensament simple basat en la transmissió de disciplines separades entre elles i haurem avançat decididament cap al pensament crític i complex basat en la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat? ¿Com haurem canviat la cultura interna de la nostra institució? Ens fa falta ser disruptius, avançar amb més ambició i somnis… Ens cal passar de la innovació a la transformació sense deixar-hi la pell… I per això ens calen noves reflexions, noves estratègies i metodologies del procés de canvi. Si continuem fent el mateix que fins ara, res no canviarà…

No tenim gaire temps per fer-ho. Ho dèiem en un altre post fa pocs mesos: ens cal canviar de fase. No tornem a caure en l’activisme, encara que sigui virtual. Reservem temps per al més important, sobretot, els directius… Per part nostra, tenim l’experiència d’haver dut a terme canvis profunds i aportem una metodologia del procés de transformació… estem acompanyant escoles i universitats en molts diferents països… Parlem-ne!

#EsHoraDeTransformar

A partir de la setmana vinent, anirem publicant diferents posts per explicar amb més detall la nostra proposta i metodologia. A més, en Xavier Aragay i tot l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab, ens oferim per a qui vulgui resoldre dubtes i aprofundir en el procés de transformació (com passar dels QUÈ als COM) ho pugui fer, individualment o institucionalment, mitjançant videoconferència. Si voleu fer-ho, contacteu amb hola [ @ ] riedulab.net i quedem. Estarem encantats!