Quin paper té la natura en la transformació educativa?
Mariona Aragay i Xavier Aragay
La COVID-19 ha accelerat el canvi a les regles del joc. A dia d’avui, ja sabem que els canvis mai no venen sols, i que són globals. Per això ens preguntem: Quin paper té la natura en la transformació educativa?
Són moltes, les crisis que ens travessen avui, vingudes d’abans de la COVID-19, però que la pandèmia ha afectat profundament: crisi de salut, crisi econòmica, crisi social, crisi política, crisi del model de ciutat que tenim… En tot cas, pel que fa a la crisi educativa, profunda i amb pèrdues importants, cada cop és més evident per a la comunitat educativa que el sistema educatiu actual no dona resposta a les necessitats d’un món en canvi, ni a la realitat actual i futura dels infants i joves. Per això, a Reimagine tenim clar que ens cal transformar a fons l’educació, i fer-ho d’una manera integral, profunda, sistèmica… anant més enllà del mer canvi d’activitats o de la simple incorporació de tecnologia a l’aula.
Però també vivim immersos en una altra crisi: una crisi de col·lapse de la biodiversitat, dels ecosistemes i de les espècies d’éssers vius a la Terra. I aquesta crisi interpel·la necessàriament l’educació, perquè… En quin món viurà l’alumnat d’avui quan arribi a l’edat adulta? Com afectarà la natura en la transformació educativa? Com serà el món, aleshores, amb tot el que portarà el canvi climàtic durant els propers 15 anys? Quants ecosistemes quedaran en equilibri, i quantes espècies d’arbres, ocells, mamífers o plantes s’hauran extingit i quantes quedaran vives? Com serà l’accés a un dels béns més escassos i preuats del planeta, l’aigua dolça? Com afectarà això les poblacions (humanes, animals i vegetals) més vulnerables? I, per tant, amb quins reptes i problemes ens trobarem i quines decisions i accions haurem d’emprendre per afrontar aquesta crisi?
A les escoles i universitats, venim d’una tradició i una inèrcia en les quals l’estudi de la natura se sol abordar únicament des d’una perspectiva de coneixement merament científic: la perspectiva de les ciències naturals. I és clar que el coneixement científic és imprescindible, sí, però, ahora, també sabem que l’apropament merament conceptual i les dades científiques per si soles són insuficients per canviar hàbits, comportaments i marcs mentals, i més encara per canviar profundament la relació individual de cadascú de nosaltres amb la natura i la visió que en tenim. A més a més, en la nostra cultura occidental, des de fa uns quants segles, acostumem a parlar del “planeta” i del “medi ambient”, i això està relacionat amb aquesta visió materialista de veure i valorar la natura com un mer “recurs natural” a la nostra disposició per explotar o consumir, sense dotar-la del valor intrínsec que la vida té per si mateixa. Però, són aquestes, la visió i la vivència de la natura que volem que tingui l’alumnat?
Si volem que educar sigui sinònim d’ajudar a desenvolupar persones integrals d’acord amb un perfil humà treballat i consensuat a la nostra institució i ens decidim a incorporar aquesta nova mirada a la natura, ens caldrà posar sobre la taula no només el QUÈ volem transformar i el COM ho farem, sinó que també ens caldrà abordar DES D’ON VOLEM fer aquesta transformació, és a dir, des de quina connexió interior tenim, cadascú de nosaltres, amb la VIDA i la natura, i com la fem avançar tot redescobrint la profunda i veritable relació que hi tenim.
Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el proper 5 de juny, volem posar de manifest que és urgent que ens plantegem quins canvis hem d’introduir a la transformació educativa de la nostra institució perquè la infància d’avui (que serà la ciutadania adulta de demà) no reprodueixi els mateixos patrons que ens han portat a aquesta crisi sistèmica. I això ens porta, necessàriament, a plantejar-nos com hem de canviar la nostra pròpia mirada com a docents, directius i directives vers la Terra, per poder transformar la nostra institució i fer néixer en el nostre alumnat, mitjançant vivències i experiències diferents, un vincle amorós i profund amb la natura.
En parlem?