Com reformular el model educatiu per aconseguir arribar al perfil de sortida de l’alumnat?

/0 Comments/in /by
Xavier Aragay

Com a continuació dels dos articles anteriors que hem publicat en aquest bloc destinats a explicar de manera sintètica la nostra metodologia RIEDUSIS del camí de la transformació integral d’una institució educativa, escric aquest tercer post per presentar un dels passos més importants del procés de canvi: reformular el model educatiu del centre escolar o la universitat.

Necessitem replantejar el model educatiu actual per assegurar-nos que obtindrem el perfil de sortida que ens hem plantejat. Aquest és un punt d’inflexió que marca la diferència entre anar innovant sobre la marxa el procés d’ensenyar i aprendre existent o plantejar-ne la transformació a fons.

Per descomptat que, de manera paral·lela a la decisió de reformular el model educatiu, és molt aconsellable fer un primer contrast respecte a com surt actualment el nostre alumnat. No és imprescindible fer-ho ara, es pot fer més endavant; però el que és clar és que és una de les coses més importants que cal incorporar al nostre procés de canvi institucional i que pot ser una palanca o ressort ben important per impulsar-ne la transformació. En aquests moments, a Reimagine Education ja disposem d’una eina, construïda conjuntament amb un prestigiós grup de recerca universitari, que ho permet fer de manera àgil i econòmica.

Què entenem per model educatiu?

Entenem per model educatiu “el conjunt de direccions i enfocaments pedagògics que orienten la cultura i l’acció d’una institució educativa, per tal de proporcionar a l’equip docent els elements necessaris per dissenyar i implementar programes educatius”.

El model educatiu té per objectiu donar coherència i cohesió a l’acció educativa de la institució en totes les seves ofertes i activitats específiques i, per tant, garantir la consecució de la seva missió.

reformular modelo educativo

Quins documents ha de tenir qualsevol model educatiu?

Les línies educatives bàsiques (LEB) són les grans línies o estratègies generals d’aprenentatge comunes a tota la institució educativa i que ens asseguren la coherència de totes les accions de canvi. Són l’eina global i general de la institució per establir un nou model educatiu i aconseguir, així, apropar-nos als trets i als impactes que volem aconseguir. Les LEB són el fonament de la transformació del procés d’ensenyar i aprendre, per la qual cosa cal que es basin en el nostre coneixement, intuïció, experiència i evidència científica.

Les opcions metodològiques (OM) són mètodes pedagògics concrets existents i definits que, en el marc de les LEB i orientats als trets i impactes definits al perfil de sortida, ens permeten concretar com treballarem de manera específica les línies educatives bàsiques a l’aula amb el professorat i l’alumnat.

Les opcions de contingut (OC) són les decisions respecte al currículum, en forma de criteris, que ens permeten l’enfocament (més o menys globalitzat) i la priorització i selecció (amplitud i profunditat) per fer del contingut l’eina imprescindible que vehicula l’aprenentatge i l’educació de la persona.

És important tenir en compte que un enfocament més o menys globalitzat genera una identitat, un marc mental i una mirada de l’alumnat diferents dels del seu entorn i del món. D’altra banda, l’enfocament actualitzat de les diverses disciplines ens ha de permetre arribar a un aprenentatge més significatiu i actualitzat. Finalment, l’eliminació de repeticions al currículum, la nova ordenació de continguts i l’exclusió d’elements més residuals seran fonamentals per afrontar el canvi profund, ja que necessitem un currículum per a la vida, no una vida per assimilar el currículum.

Finalment, la definició del canal de relació i de treball amb l’alumnat i les opcions tecnològiques conseqüents també han de formar part del nou model educatiu. A més de les eines informàtiques i digitals, entenem per canal de relació en el marc de la comunitat educativa el canal presencial (coincidència a l’espai físic i en el temps) i el canal en línia o virtual, que permet la coincidència o no en el temps, però no a l’espai físic.

La crisi que va propiciar el coronavirus ens va obligar a passar de la presencialitat a l’ensenyament remot d’emergència (ERM) i, d’aquest, a una nova presencialitat híbrida i flexible que incorpora el canal en línia combinat amb la presencialitat. Aquesta ja és una de les revolucions més importants del segle XXI, i ens obre una infinitat de possibilitats i combinacions que és imprescindible tenir en compte a l’hora de reformular i prototipar el nostre procés de canvi educatiu.

reformular model educatiu

Objectiu: reformular el model educatiu mitjançant un “disseny cap enrere”

Fins ara, hem implementat dissenys d’ensenyar i aprendre “cap endavant”, és a dir, sempre hem partit dels recursos disponibles i les activitats que ja havíem dut a terme per intentar aconseguir resultats diferents. Ara farem una altra cosa: el que s’anomena un disseny cap enrere. És a dir, partirem dels trets i els impactes del perfil de sortida de l’alumnat i, anant enrere, veurem com podem reorganitzar els recursos disponibles i replantejar a fons les activitats que implementarem per aconseguir uns resultats diferents que apuntin a uns impactes vinculats al model de persona. Aquest és el nostre objectiu.

Abans de començar a reformular a fons el model educatiu actual (o la seva absència) per un altre de nou, serà important prendre consciència, identificar i posar paraules al model educatiu que ja tenim en marxa. Aquest pas previ és molt important, ja que, sovint, no tenim un document clar i actualitzat de les direccions i els enfocaments pedagògics majoritaris actuals, i pot ser que tinguem la informació, però dispersa, confusa o, simplement, molt teòrica i allunyada de la realitat de l’aula. Fins i tot pot ser que parem més atenció a algunes pràctiques innovadores però minoritàries i poc representatives, o que hi hagi moltes diferències entre les diverses etapes del nostre centre o les facultats de la nostra universitat.

Per tant, abans de començar a formular les noves LEB, OM, OC i el canal de relació i la tecnologia, aconsellem escriure de manera sintètica i consensuada el que anomenem les línies educatives bàsiques actuals, sobre la base de la realitat del que passa majoritàriament a les nostres aules, i, a partir d’aquí, identificar, compartir i redactar les LEB que somiem tenir per aconseguir realment un canvi integral en el nostre model d’ensenyar i aprendre per arribar al perfil de sortida que tenim plantejat.

Hem d’educar per a la vida, per al món que viuen i viuran els nostres alumnes i els nostres fills… no per al món que hem viscut els professors i els pares. I això demana anar més enllà del que sempre s’ha fet, o del que s’ha fet fins ara o, fins i tot, del que estem fent ara mateix. És a dir, demana reformular a fons el model educatiu actual de la nostra institució. T’hi acompanyem?

Com gestionar l’energia i el temps per aconseguir un futur educatiu diferent?

/0 Comments/in /by
Xavier Aragay

Personalment, una de les coses que m’ha sobtat sempre molt del món educatiu, especialment de les escoles, però sovint també de les universitats, és la dificultat dels equips directius (entenent aquest concepte de forma àmplia) per destinar temps i energia del present per preparar un futur educatiu diferent per als alumnes que vindran.

Hi ha diversos elements que m’agradaria destacar respecte a aquest fet. En primer lloc, la tendència a centrar-ho tot en l’acció i no reservar temps per a la reflexió. Normalment, els temps especialment pensats per aturar-se i reflexionar, per llegir l’entorn i formular mirades cap al futur són molt escassos. L’acció, i només l’acció constant, per resoldre multitud d’incidències quotidianes, ens absorbeix.

En segon lloc, centrats en aquesta acció absorbent, donem al dia a dia tota l’energia que tenim… i més. És a dir, hi destinem el 125 o el 150 % del que som i fem. Dia rere dia, any rere any. Segurament hi ha moments en què pensem que arribarà una setmana o un dia en què no tindrem incidències o accions per fer i, llavors, per fi, podrem pensar en les coses importants i de fons… I aquest moment no arriba mai, cosa que genera un cansament i una frustració considerables.

conseguir un futuro educativo diferente

Es pot sortir de la quotidianitat i pensar en un futur educatiu diferent?

Crec que aquests dos fets de més amunt tenen molt a veure amb l’encàrrec que els equips directius han interioritzat, en línia, segurament, amb el que el sistema educatiu els ha demanat: fer que les coses funcionin quotidianament de la millor manera possible i amb les mínimes interrupcions i conflictes possibles. I, això, de ben segur, és important. Però, amb aquest encàrrec, avui, en un món en plena transformació i canvi, ja no és prou.

Hi ha un altre encàrrec tan important com aquest: preparar un futur educatiu diferent per a les generacions d’alumnes que encara no s’han incorporat a l’escola. O per als que s’hi acaben d’incorporar (per exemple, amb 3 anys) i que s’hi estaran 14 anys més. De fet, un infant que s’hagi incorporat a l’escola amb 3 anys, en sortirà al juny de 2038.

Es tracta de dirigir, coordinar i impulsar amb les dues mans: amb una, assegurem el dia a dia; amb l’altra, reservem espais, energia i temps per crear un futur educatiu diferent. Aquesta segona mà també es la nostra responsabilitat i ha de formar part del nostre encàrrec. I l’haurem de desenvolupar amb els recursos dels quals disposem (demanant sempre que ens en donin més) i amb el temps que gestionem. No dic que sigui fàcil, però conec moltes directives i directius de l’educació que ho fan i avancen cap a innovacions i canvis transcendentals per als infants i joves actuals i, sobretot, per als que vindran en el futur.

futur educatiu diferent

La meva experiència des del punt de vista de Reimagine Education

Això que explico, a més, és present a tots els països (prop de 15) d’Europa, Amèrica i Àfrica en què col·laborem amb institucions educatives per impulsar aquest i altres canvis. M’atreviria a dir, doncs, que és un fet universal de l’educació, que, juntament amb la gran inèrcia que també arrossega l’organització educativa, dificulta el camí de la transformació i exigeix una gran dosi de convicció i lideratge conscient per part dels equips directius.

De fet, els dos anys que vaig poder treballar professionalment al sector de la salut com a gerent d’un important institut de recerca dins d’un dels hospitals més grans i capdavanters d’Europa, em va sorprendre el convenciment i la pràctica dels professionals de la salut de reservar sempre una part del seu temps d’avui per investigar i formar-se per tal de poder curar més i millor els malalts de demà… Si no, em deien, la salut no avançarà. I em mostraven indicadors de millora en la cura i els resultats que seguien de manera permanent.

I jo em pregunto: com és que els professionals de l’educació no incorporem aquesta mirada i marc mental de cercar un futur educatiu diferent per als alumnes que encara no coneixem? No deu ser pas perquè la vida en un gran hospital no sigui intensa i no hi faltin temps i recursos com a l’educació.

I, llavors, per què deu ser? Espero les vostres reflexions sobre totes aquestes qüestions als comentaris.

Metodologies centrades en el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat

/0 Comments/in /by
Xavier Aragay

Cada setmana acostumo a dedicar una mica de temps a llegir les últimes publicacions i estudis sobre temes relacionats directament amb la transformació educativa que impulso i desenvolupo juntament amb desenes d’institucions educatives. I, en els últims dies, n’he trobat dos que m’han cridat l’atenció i que avui vull destacar, relacionades amb les metodologies centrades en el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat.

El primer estudi fa referència a la recerca titulada “Métodos centrados en el estudiante. Sus efectos en las estrategias y los enfoques de aprendizaje de los universitarios” (1), de Laura Barboyon i Bernardo Gargallo, docents de la Universitat de València. Com ells mateixos expliquen “l’objectiu d’aquesta investigació va ser valorar si l’aplicació de mètodes centrats en l’aprenentatge provocaria millorar en les estratègies i els enfocaments d’aprenentatge de l’alumnat respecte al grup de control, que va rebre formació amb un format metodològic centrat en l’ensenyament”. Vam utilitzar un disseny quasiexperimental de cohorts amb grup de control no equivalent. Integraven la mostra 243 estudiants de Pedagogia i Educació Social d’aquesta universitat que cursaven una matèria de 1r curs.

La investigació és molt interessant i, la conclusió, ben clara: “Els resultats que es van obtenir van ser positius. Els estudiants que van rebre intervenció educativa amb mètodes centrats en l’alumnat van millorar les estratègies d’aprenentatge i van incrementar l’enfocament profund d’aprenentatge en comparació amb els companys que havien cursat la mateixa assignatura amb mètodes tradicionals”.

Soft Skills

Com afavorir el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat?

La segona publicació es titula “Integrating self-regulated learning and individual differences in the prediction of university academic achievement across a three-year-long degree” (2) i la va coordinar Juan-Carlos Pérez-González, professor de la UNED i vicedegà de la Facultat d’Educació. L’estudi consistia a avaluar una sèrie de variables psicològiques d’estudiants de la Universitat de Lleida a l’inici de la titulació universitària en Educació per, posteriorment, registrar-ne el rendiment acadèmic mesurat a través de les qualificacions d’assignatures en els tres cursos de durada de la titulació.

Entre les troballes principals d’aquest estudi destaca el fet que aproximadament el 25 % del nivell de qualificacions estava relacionat amb variables psicològiques no intel·lectuals, que també es denominen no cognitives o habilitats toves (soft skills). “Confirmar que una quarta part del rendiment acadèmic a la universitat pot dependre d’habilitats toves és un descobriment rellevant”, indica Pérez-González, “ja que, segons diversos investigadors, aquestes variables personals són més mal·leables i educables que les de caràcter cognitiu, com la intel·ligència general o el raonament inductiu; variables que, en aquesta investigació, gairebé no van mostrar relació amb el nivell de qualificacions que va aconseguir l’alumnat”.

desenvolupament dhabilitats personals per a la vida de l’alumnat

Necessitats urgents en la transformació de l’educació superior

Totes dues investigacions, i les seves reflexions i conclusions, em semblen molt rellevants, i les faig coincidir en aquest post per dues raons fonamentals. En primer lloc, perquè se centren en l’educació superior, cosa que em sembla molt important en aquest moment, i, en segon lloc, perquè obren camí en dos temes vitals per a la transformació de la universitat sobre els quals ja insistim des fa uns quants anys, i que podem sintetitzar en aquests dos punts:

  • La urgència d’establir perfils de sortida de l’alumnat universitari en què es prioritzi el desenvolupament humà relacionat amb l’autoconeixement i el que anomenem les habilitats per a la vida.
  • La necessitat que l’educació superior evolucioni cap a models educatius que, basant-se en els nous perfils humans de sortida, posin de debò l’alumnat al centre del procés d’aprenentatge i utilitzin metodologies actives en què aquest en sigui el veritable protagonista.

I, per descomptat, aquest tipus d’evidències també ens poden ajudar a impulsar experiències d’aprenentatge noves i innovadores a les etapes escolars d’infantil, primària i secundària que eduquin i desenvolupin la persona i les seves habilitats per a la vida durant tots aquests anys, ja que, com fan palès multitud d’estudis científics, són un element fonamental per poder tenir una vida plena.

 

BIBLIOGRAFIA

(1) Barboyon Combey, L. i Gargallo López, B. (2021). “Métodos centrados en el estudiante. Sus efectos en las estrategias y los enfoques de aprendizaje de los universitarios”. A Teoría De La Educación. Revista Interuniversitaria, 34(1), 215–237. https://doi.org/10.14201/teri.25600

(2) Pérez-González, JC., Filella, G., Soldevila, A. et al. “Integrating self-regulated learning and individual differences in the prediction of university academic achievement across a three-year-long degree”. A Metacognition Learning (2022). https://doi.org/10.1007/s11409-022-09315-w

Com es pot construir una nova estratègia de transformació?

/0 Comments/in /by
Xavier Aragay

Com ja vam explicar en un article anterior sobre la metodologia RIEDUSIS, un cop establerta una bona teoria per al canvi que incorpori d’on venim i cap on volem anar com a institució, que expliqui clarament per què i per a què volem anar més enllà del que hem fet fins ara i que dibuixi un primer esbós del somni que perseguim com a comunitat educativa amb el perfil de sortida de l’alumnat com a base, ja estem preparats per fer el següent pas: construir una nova estratègia de transformació.

Com podem replantejar-nos la nostra estratègia de canvi i adaptar-la al nou món en què vivim?

Hem de veure aquest moment històric, en què el món avança a empentes i rodolons que ens desmunten els marcs mentals anteriors i que ens obliguen a respondre d’una altra manera i adaptar la nostra activitat educativa i organització, com una oportunitat. Una oportunitat per replantejar-nos, també, el nostre mapa i itinerari de transformació i canvi.

Probablement, en els últims anys, i especialment abans de la crisi de la COVID-19, hem avançat a base d’iniciatives d’innovació distribuïdes a tota la institució i que s’obrien pas alhora. Podem anomenar aquest conjunt d’innovacions ja implementades, o en curs, com a microexperiències d’innovació. Aquestes experiències d’innovació ens han exigit molt d’esforç i energia, i han significat, en si mateixes, un bon entrenament. Tot i això, la sensació és ambivalent, ja que, d’una banda, som conscients que aquest conjunt d’innovacions, per si soles, de manera acumulativa, no ens portaran a la transformació que necessitem. D’altra banda, però, si som on som, és, en part, gràcies a l’aprenentatge i la flexibilitat que aquestes mateixes microexperiències ens han aportat.

I, aleshores, com ens ho fem per continuar avançant en la innovació i el canvi? Necessitem una estratègia de canvi diferent.

estrategia de cambio

Quines eines necessitem per construir una nova estratègia de transformació?

Amb la profunditat que volem transformar el procés d’ensenyar i aprendre i el conjunt de la institució, serà impossible transformar de cop i simultàniament tota la nostra institució en tots els seus cursos o cicles. Ara que ja hem vist l’esforç que comporta implantar algunes innovacions, ens adonem que no hi ha prou energia ni capacitat instal·lada a l’interior de la nostra institució per fer el canvi d’una sola vegada.

Així, neix el concepte d’implementar experiències avançades de canvi en algunes parts de la nostra institució (en dos cursos, un cicle o una etapa) o iniciatives transversals (IT) adreçades a tota la institució educativa pel que fa a una innovació o aspecte o projecte en concret.

Podem definir una experiència avançada de canvi (EAC) com un projecte de transformació profunda i integral d’un o dos cursos (etapes o cicles) en què incorporem tots els elements de canvi que somiem. És una eina que ens permet transformar la institució per parts perquè sigui sostenible i puguem aprendre fent. Una EAC s’estructura mitjançant el disseny, el desenvolupament i la producció dels elements necessaris perquè es pugui materialitzar, capitalitzant totes les innovacions que ja hem implementat fins ara, però buscant fer un salt important.

D’altra banda, considerem la iniciativa transversal (IT) com un projecte de transformació profunda i integral longitudinal (de diversos cursos o etapes o, fins i tot, de tota la institució) basada en la incorporació d’una nova activitat o experiència en tots o en part dels anys i cursos. Aquesta nova activitat o experiència (per exemple, un replantejament profund de la tutoria a tots els nivells o un projecte lector coherent) es planteja de manera coordinada i té elements tractors de canvis identificables i específics.

Aquesta nova manera d’avançar és el que anomenem nova estratègia de canvi, i és el que ens permet afrontar la transformació de la institució educativa de manera diferent i més profunda, en un cicle de reflexió-acció-avaluació-ampliació que ampliarem en articles futurs en els quals continuarem explicant els elements bàsics de la nostra metodologia RIEDUSIS, i en què també veurem que l’avaluació d’aquestes EAC o IT és una peça fonamental.

construir una nova estratègia de transformació

Com hem d’avançar un cop plantejada una nova estratègia de transformació?

La pedra angular sobre la qual descansa el procés de transformació i canvi de la nostra institució és la participació de la comunitat educativa. Les transformacions profundes demanen la implicació de tots els membres de la comunitat educativa en processos participatius que generin inspiració i somni. Es tracta d’implicar docents, estudiants, famílies i entorn en el tipus d’institució educativa que volem construir, plegats, en aquesta dècada. És una manera molt bonica de construir un somni lectiu. El procés de participació és, doncs, una eina que ens permet generar nous horitzons compartits de somni i il·lusió, que potser la crisi de la COVID-19 que hem travessat ha diluït o fet desaparèixer.

Per aconseguir-ho, serà molt important comunicar. Comunicar amb tots els actors de la comunitat educativa, i comunicar amb el conjunt de la societat i el territori als quals pertanyem. La nostra comunicació ha de canviar (ja no es tracta només d’informar) i plantejar-se com una arma amb gran capacitat de mobilització i participació per construir el que anomenem una coalició per al canvi. Es tracta de crear un estat d’opinió interna i externa favorable i implicada, a tots els nivells, que ens permeti dissenyar, desenvolupar, produir i implementar iniciatives de canvi.

Cal comunicar que ens movem, que avancem en la transformació educativa, que anirem més enllà del que hem fet fins ara aprofitant tots els ressorts i totes les possibilitats que tinguem, i que ho farem tots plegats.

I, per fer-ho, ens caldrà un relat. Plantegem el relat com una eina de comunicació que explica de manera senzilla i convincent el desafiament que representa el procés de transformació educativa que plantegem. El relat és fonamental per motivar la capacitat com a comunitat educativa d’enfrontar-nos satisfactòriament a la transformació que volem aconseguir, i és l’avantsala de la implicació i el compromís necessaris per superar el repte comú.

El relat ha de presentar les propostes concretes per dur a terme la transformació que somiem. El llenguatge del relat ha de ser clar, directe i convincent per enamorar i mobilitzar cap a l’acció. Normalment es dedueix i es redacta a partir de la teoria per al canvi i integra la nova estratègia de transformació; és una eina potent que hem de construir.

La comunicació i el relat es converteixen, així, en el marc general d’un procés de participació de la comunitat educativa que cerca definir un somni comú, nou i diferent, de l’educació que implantem i oferim a la nostra institució.

Somiar una nova educació, escolar o universitària, és fonamental per transformar la nostra institució… i el món. T’hi atreveixes?