El desenvolupament de competències per a la vida (competències transversals o soft skills) augmenta el resultat acadèmic dels estudiants

Al llarg del 2023, l’equip format per Álex Escolà-Gascón (Departament de Mètodes Quantitatius i Estadística, Universitat Pontifícia de Comillas, Madrid, Espanya) i Josep Gallifa Roca (Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Barcelona, Espanya) i Reimagine Education, amb el finançament de la Fundació ”la Caixa”, va desenvolupar una investigació denominada Educating to be “Excellent People” and not only “Excellent Professionals” de la qual es poden treure algunes conclusions molt interessants per a l’educació. Aquesta investigació tenia per objectiu analitzar l’eficàcia de les habilitats toves (també denominades soft skills o, com acostumem a dir nosaltres, competències per a la vida) com a competències transversals que permeten definir perfils educatius de l’alumne relacionats amb l’èxit i l’excel·lència de l’aprenentatge, així com proporcionar a les escoles participants una primera «fotografia» del perfil de sortida del seu alumnat.

En aquest post ens centrarem en el primer objectiu, i presentarem i desenvoluparem el segon objectiu en un post diferent.

L’estudi, fet entre març i octubre de l’any passat, es va basar en l’avaluació de 1.878 estudiants de 36 centres educatius d’Espanya i Portugal, fent servir el qüestionari SKILLS-in-ONE per mesurar les soft skills agrupades en factors o models de persona.

L’equip format pel Dr. Escolà-Gascón i el Dr. Gallifa Roca va idear la teoria dels estils de persona o també estils personals (en endavant, TEP) (2022). La TEP és el primer model psicològic que pretén comprendre i descriure el funcionament integral de les soft skills en l’àmbit educatiu (Escolà-Gascón i Gallifa, 2022). A més, l’equip de Reimagine Education ha creat i treballa amb una metodologia del camí d’innovació i canvi de les institucions educatives denominada RIEDUSIS. La TEP i la metodologia RIEDUSIS són els dos pilars fonamentals de l’enfocament de la investigació duta a terme. La TEP, com a model psicològic, permet caracteritzar les soft skills demanades, tant en l’àmbit educatiu com en l’empresarial, mentre que RIEDUSIS guia les institucions en el seu camí cap a la innovació i transformació educativa i centra la mirada en el perfil de sortida que es vol educar (competències transversals o soft skills).

En un món educatiu en constant evolució, la importància del desenvolupament de les competències per a la vida de l’alumnat transcendeix el coneixement acadèmic tradicional tant a l’escola com a la universitat, i es converteix en el nucli d’una educació innovadora i en canvi. En aquest panorama, la investigació duta a terme en col·laboració entre tots dos equips, Reimagine Education i Álex Escolà-Gascón i Josep Gallifa Roca, ha projectat llum sobre la importància de definir, comprendre, avaluar i posar al centre de la mirada i del projecte educatiu el perfil de sortida de l’alumnat.

Una de les interessants troballes de la investigació feta amb una àmplia mostra d’estudiants, indica que, més enllà del quocient intel·lectual o de la memorització, certes habilitats toves, com el pensament analític, la creativitat i l’empatia, tenen un impacte significatiu en el rendiment acadèmic. Aquest descobriment obre la porta a noves metodologies educatives que integrin el desenvolupament d’aquestes habilitats com a part essencial del procés d’ensenyar i aprendre, cosa que suggereix un canvi paradigmàtic en l’educació cap a un enfocament més holístic i personalitzat d’aprenentatge centrat en el desenvolupament de la persona.

L’anàlisi va demostrar que les soft skills de tipus analític van predir fins al 17,5 % dels augments de les qualificacions acadèmiques. Aquesta troballa subratlla la rellevància d’incorporar i fomentar les soft skills en l’educació per obtenir un desenvolupament integral de l’alumne i millorar l’adaptació dels estudiants a entorns vitals i professionals complexos i dinàmics.

Les soft skills més demanades pels centres d’educació secundària i superior permeten descriure cinc estils de persona: 1) l’estil transformador, 2) el col·laboratiu, 3) el comunicatiu, 4) l’analiticocrític i 5) el resolutiu. Aquests cinc estils expliquen o representen el 64 % de la variància del conjunt de les soft skills.

Aquest estudi destaca la transcendència de les habilitats i competències per a la vida més enllà del mer aprenentatge acadèmic. Es posa de relleu que educar persones excel·lents implica molt més que l’excel·lència en el coneixement; requereix ambients i dinàmiques que fomentin l’aprenentatge social i interactiu, com són les metodologies actives i altres iniciatives i metodologies avançades.

La TEP té la capacitat d’explicar el 64 % del conjunt de les soft skills, i és un model teòric vàlid científicament i aplicable en el context educatiu actual. No obstant això, un 36 % d’incertesa continua encara sense explicació, cosa que significa que hi hauria altres variables educatives que podrien aportar i millorar la nostra predicció de les competències transversals. Probablement hi hauria un factor clau que s’hauria de tenir en compte: el model educatiu que estableix cada centre per desenvolupar i innovar en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Els elements d’un nou model educatiu alineat amb la identificació del perfil de sortida de l’alumnat podrien actuar com a «ponts» o «frontisses» que modelarien i impulsarien les soft skills.

Una important conclusió de l’estudi subratlla la urgència d’aclarir i treballar el perfil de sortida a les institucions educatives. Aquest perfil no tan sols s’ha de conèixer i avaluar, sinó que ha de ser la pedra angular sobre la qual es construeixi el projecte educatiu de cada centre, orientat a la innovació, al canvi i, sobretot, a la formació de persones íntegres capaces d’enfrontar-se als reptes d’un món en evolució constant. Així mateix, s’ha de considerar que, segons el model educatiu de cada centre o institució educativa, potser els programes d’intervenció han de potenciar un estil de persona per sobre d’un altre, i és sobre aquest punt sobre el qual els educadors i centres educatius han de reflexionar.

En resum, el projecte Educating to be “Excellent People” and not only “Excellent Professionals” no tan sols ha proporcionat dades valuoses sobre les competències i habilitats dels estudiants en acabar la seva etapa secundària, sinó que també ha reafirmat la importància d’una educació que vagi més enllà del coneixement acadèmic i centri l’atenció en el desenvolupament de competències per a la vida. Aquest enfocament no tan sols és essencial per al creixement personal i professional dels estudiants, sinó que també és crucial per al seu benestar emocional i la seva capacitat per contribuir de manera significativa a la societat.

Avançar cap a una educació basada en evidències que integri aquestes competències essencials, es converteix en un imperatiu per formar ciutadans capaços de contribuir significativament a la societat i adaptar-se a un món dinàmic.

L’equip de Reimagine Education, en els últims quatre anys, hem dut a terme 19 projectes i avaluacions diferents en 9 països d’Europa i Amèrica llatina, dels perfils de sortida, les innovacions i models educatius i l’impacte de tot això sobre l’alumnat. Si et sembla interessant la investigació i vols aprofundir la definició del perfil de sortida de la teva institució educativa, i fins i tot com surt actualment de la teva institució el teu alumnat pel que fa a les denominades competències per a la vida, posa’t en contacte amb nosaltres i ho compartirem.

Referències

Escolà-Gascón, Á., & Gallifa, J. (2022). How to measure soft skills in the educational context: Psychometric properties of the skills-in-one questionnaire. Studies in Educational Evaluation, 74, 101155. https://doi.org/10.1016/j.stueduc.2022.101155

MÉS ENLLÀ DELS ÚLTIMS RESULATS PISA: audàcia educativa per transformar l’educació

En el panorama divers i canviant de l’educació, ens trobem en un punt d’inflexió decisiu. L’evolució dels enfocaments pedagògics ens ha dut d’un model educatiu tradicional, centrat en la transmissió de continguts (un model conductista), a una visió més integral i humanista de l’aprenentatge (un model més constructivista i socioconstructivista). Aquest viratge cap a metodologies actives representa no tan sols una transformació en la manera d’ensenyar, sinó també un repte per als sistemes d’avaluació establerts i, sobretot, per al rol del professorat.

Amb la transició cap a un enfocament més centrat en l’alumne, s’ha delegar en el professorat la responsabilitat de dissenyar experiències d’aprenentatge que no únicament siguin significatives i rellevants, sinó que també assegurin l’adquisició de competències clau. Aquest canvi, per bé que positiu en la intenció, planteja un repte considerable. Abans els continguts estaven clarament delineats per llibres de text i per recursos curriculars estructurats. Ara s’espera que el professorat, enmig de les seves nombroses responsabilitats, desenvolupi propostes didàctiques innovadores amb una àmplia diversitat d’aproximacions metodològiques que compleixin els objectius curriculars i responguin a les necessitats individuals del seu alumnat.

A més, si posem el focus en l’alumne o alumna, haurem d’aclarir i compartir, en el si de la comunitat educativa, quin és el perfil de sortida de l’alumnat o, el que és el mateix, quines són les competències transversals o soft skills.

Aquesta crida a la innovació pedagògica, si bé és estimulant, també pot resultar aclaparadora. Aleshores la pregunta és: ¿Com podem donar suport al professorat en aquesta tasca monumental? La clau està en acompanyar primer l’equip directiu d’una institució educativa en un canvi de mirada a l’alumnat i a l’educació, i després, quan els objectius, mitjans i plans ja s’hagin aclarit, acompanyar el professorat en el canvi de paradigma. Per a aquest canvi, caldrà proporcionar temps, formació i recursos adequats, així com fomentar una cultura de col·laboració i d’innovació permanent.

En aquest context, volem compartir algunes reflexions arran dels últims resultats obtinguts en les proves PISA de l’OCDE i reflexionar sobre la seva possible vinculació amb els models educatius que hem anat evolucionant al llarg de l’última dècada.

¿És possible que la dificultat del viratge i del disseny de propostes didàctiques mitjançant metodologies actives hagi influït en part en els resultats de PISA? ¿És realment l’únic motiu o poden haver-hi raons més profundes que requereixin la nostra atenció?

Les proves estandarditzades com PISA, encara que cada vegada incorporen més la mirada competencial, també han estat durant molt temps la vara de mesurar l’èxit dels sistemes educatius a escala mundial. Això no obstant, aquestes avaluacions, amb èmfasi en les competències lectores, matemàtiques i científiques, ¿aconsegueixen capturar la riquesa i profunditat de l’aprenentatge que promouen les metodologies actives? Aquestes estratègies pedagògiques pretenen desenvolupar no tan sols coneixements acadèmics, sinó també habilitats de pensament i relació que són crítiques per a la vida: pensament crític, resolució de problemes, col·laboració i empatia, creativitat… entre altres.

La pregunta que sorgeix és si no necessitaríem repensar les nostres eines d’avaluació col·lectiva de resultats estandarditzats per reflectir més adequadament aquests aspectes de l’aprenentatge. És vital considerar si les proves estandarditzades poden realment mesurar l’efectivitat d’enfocaments educatius que valoren la creativitat, la innovació i el pensament crític, o si és el moment d’explorar nous mètodes d’avaluació, potser complementaris inicialment, que estiguin en consonància amb els principis de l’aprenentatge constructivista i que ens acostin més i més bé a conèixer fins a quin punt avancem en els ítems que proposem.

Davant d’aquests reptes és essencial que la comunitat educativa s’uneixi per reflexionar sobre el camí que s’ha de seguir. Ens hem de preguntar com podem fer que el nostres sistema educatiu no tan sols sigui inclusiu i equitatiu, sinó també capaç de preparar els estudiants per a la vida d’avui i per als reptes d’un futur que canvia a gran velocitat. Això requereix un esforç col·laborador per repensar las pràctiques d’avaluació estandarditzada, apoderar el professorat en el seu rol de dissenyador d’experiències d’aprenentatge en equip i, sobretot, centrar els nostres esforços en el desenvolupament integral de cada estudiant amb una mirada posada en el seu perfil de sortida.

Aquest és un moment d’oportunitat, un moment per ser audaços en la nostra visió del que l’educació pot ser i ha de ser. Invitem a cada membre de la comunitat educativa a ser part d’aquesta transformació, a compartir idees, reptes i èxits, i a treballar junts cap a una educació que transcendeixi les aules i deixi una empremta duradora en la vida dels nostres estudiants.

L’educació del futur no és tan sols una possibilitat; és una promesa que fem a les pròximes generacions. Comprometem-nos a fer d’aquesta promesa una realitat abordant els reptes amb valentia, creativitat i una fe indestructible en el poder transformador de l’educació. ¿T’ajudem a avançar?