L’educació del demà no depèn només de les eines que fem servir, sinó de com aprenem a pensar amb elles en una comunitat educativa que experimenta i avança. 

La intel·ligència artificial (IA) està impactant l’educació a una velocitat sorprenent. Però, a mesura que aquestes eines es fan més accessibles, ens enfrontem a un dilema crucial: ¿estem potenciant el pensament crític i l’autonomia de l’alumnat o estem fomentant una dependència excessiva?

 

L’ús de la tecnologia per facilitar l’aprenentatge no és nou. Des de les calculadores fins als assistents virtuals, moltes eines ens ajuden a optimitzar processos i a reduir càrrega mental, un fenomen conegut com a cognitive offloading (estalvi cognitiu). Però, quin impacte té aquesta externalització constant en la capacitat de pensar per nosaltres mateixos?

 

L’estalvi cognitiu: facilitador o obstacle?

Imaginem que el cervell és com un múscul: com més el fem servir, més fort esdevé. Quan deleguem tasques cognitives a eines externes, estalviem esforç mental, però també correm el perill d’atrofiar la nostra capacitat de raonament, de resolució de problemes i de presa de decisions.

Exemple quotidià: Quan fem servir un GPS per anar a tot arreu, perdem la capacitat d’orientar-nos. De manera similar, si l’alumnat depèn constantment de la IA per resoldre dubtes o generar idees, pot veure afectada la seva autonomia intel·lectual.

 

Un estudi acabat de publicar a Societies (2025) alerta sobre aquest fenomen: un ús intensiu de la IA està associat amb una reducció de la capacitat de pensament crític, especialment en joves de 17 a 25 anys. Aquesta disminució es deu al fet que la IA, en automatitzar processos cognitius essencials, pot reduir la implicació activa del cervell en l’anàlisi, la reflexió i la resolució de problemes.

 

La bona notícia? Els estudis també mostren que l’impacte depèn de com s’integra la IA en l’aprenentatge. Els estudiants amb un nivell educatiu més alt són més capaços d’identificar els límits de la IA i d’utilitzar-la amb esperit crític. Això obre una gran oportunitat per replantejar el projecte i el model educatiu: podem ensenyar a fer servir la IA com una eina de suport i no com un substitut del pensament humà.

 

Cap a una educació transformadora: més enllà de la tecnologia

L’omnipresència de la IA planteja una pregunta fonamental: ¿Estem preparant l’alumnat per viure i liderar-se a si mateixos en un futur on la tecnologia serà omnipresent? ¿No haurem de prioritzar i enfocar l’experiència educativa i d’aprenentatge de l’alumnat cap a experiències que l’impactin en la construcció d’una mirada més ètica, sostenible i humana de la seva realitat? Un futur on hauran de conviure amb agents d’IA, treballar en entorns altament digitalitzats i prendre decisions crítiques en un món on gairebé cap tasca quedarà fora del seu abast tecnològic.

 

Per afrontar aquest repte no es tracta de tornar a un model educatiu basat únicament en la memorització, sinó d’equilibrar la tecnologia amb el desenvolupament d’habilitats humanes úniques. La clau rau a reforçar la creativitat, la resolució de problemes i la capacitat de reflexió independent. El repte, doncs, és donar forma i presència, dins del conjunt del centre, al que anomenem perfil humà de sortida de l’alumnat, amb l’objectiu de fer confluir tota l’acció educativa en el propòsit de potenciar aquests trets fonamentals de la persona.

 

Com podem actuar els docents?

L’experiència de Reimagine Education ens porta a afirmar que la transformació educativa ha de ser estratègica i planificada, i ha de connectar la innovació tecnològica amb la innovació educativa i amb una visió de futur clara. Cal, doncs, reenfocar el projecte educatiu. Per aconseguir-ho, podem considerar:

 

1 Ensenyar a qüestionar les respostes de la IA

Els estudiants han d’aprendre a analitzar críticament la informació que reben i a detectar possibles biaixos o errors. Això reforça el pensament crític i els prepara per a un món tecnològicament avançat.

 

2 Centrar-nos en els impactes educatius

Les estratègies didàctiques i les activitats no han de limitar-se a transmetre coneixements, sinó a fomentar un aprenentatge profund que impacti en els comportaments, les habilitats i la manera de pensar dels estudiants. És a dir, en el perfil humà de sortida de l’alumnat.

 

3 Fomentar espais per a la reflexió

Incorporar més activitats que fomentin el pensament autònom, com debats, estudis de casos reals o projectes interdisciplinaris. I, sobretot, incloure la metareflexió després de cada activitat important, ja que això ajuda els estudiants a integrar la tecnologia sense perdre la capacitat de raonar per ells mateixos.

 

4 Implicar tota la comunitat educativa

La transformació no pot recaure només en els docents; necessitem la col·laboració activa de famílies, estudiants i institucions per crear un entorn educatiu coherent i sostenible. Parlem de comunitats educatives connectades i alineades a un model i projecte comú i que participen activament en la transformació educativa, en allò que anomenem «coalició per al canvi».

 

5 Provar nous models i avaluar-los

Pilotar petites innovacions educatives permet ajustar les estratègies abans d’implantar-les a gran escala, tot assegurant-ne l’eficàcia i la qualitat. El reforç del projecte educatiu, la planificació del camí del canvi i la prototipació d’experiències avançades de transformació són les claus per avançar.

 

6 Liderar amb vocació i reflexió

Els directius i els docents som agents de transformació. Per fer evolucionar l’educació, hem de reflexionar sobre la nostra pròpia pràctica i liderar el canvi amb consciència i compromís. Per això, necessitem temps per compartir i accions mancomunades per avançar.

Conclusió: La IA com a eina, no com a substitut

Moltes vegades hem dit que la transformació educativa no consisteix només a introduir tecnologia, sinó a redefinir què significa aprendre en l’era digital. La IA pot ser una aliada poderosa si la utilitzem per enriquir el pensament crític, la creativitat i per fomentar una educació més humana i integral centrada en el desenvolupament de la persona.

 

El futur de les institucions educatives no dependrà només de la tecnologia que adoptin, sinó de com la integrin. Les escoles i les universitats del futur seran aquelles que aconsegueixin combinar l’aprenentatge continu, la reflexió col·lectiva i la flexibilitat operativa. Això implica un canvi cultural i organitzatiu profund on l’error, l’experimentació i la innovació siguin part de la identitat del sistema.

 

Les institucions educatives han de convertir-se en laboratoris vius, en un diàleg permanent entre la IA i la pedagogia, on la missió estigui orientada a preparar els estudiants per als desafiaments presents i futurs. És a dir, han d’estar centrades en educar persones, no només en transmetre coneixements.

A Reimagine Education, acompanyem processos de transformació educativa per assegurar que la tecnologia s’utilitza amb sentit, estratègia i visió de futur.