Reimaginar l’educació: una conversa que també és de les famílies

/0 Comments/in /by

 

Una de les coses que més valorem en la nostra feina com a consult-coaches educatius és quan una institució educativa ens convida a conversar amb les famílies. Ens truquen per parlar d’innovació  i transformació educatives, dels canvis que es comencen a viure o dels que vindran. A aquest tipus de trobada l’anomenem xerrada de sensibilització, perquè no es tracta només d’informar sinó d’obrir un espai de conversa sobre el sentit profund d’educar: ¿Quin tipus de persones volem acompanyar i formar? ¿Quin lloc ocupa l’aprenentatge en les seves vides? ¿Com podem entre totes i tots mirar amb ulls nous el rol docent, el currículum, l’experiència de l’alumnat? ¿Com poden treballar més units famílies i escola?

Aquestes xerrades pretenen despertar consciència, invitar a la reflexió i construir una mirada compartida entre l’escola i les famílies que valori la diversitat, reconegui les múltiples formes d’aprendre i entengui que educar és una feina conjunta que es gesta des de la confiança, el diàleg i la col·laboració.

 

Tenim la sort de conèixer moltes i molt diverses realitats educatives, i això ens permet parlar amb propietat i professionalitat dels camins que l’educació va explorant… o d’aquells que de vegades va deixant enrere. En qualsevol cas, sempre ens agrada contribuir i acceptar aquest tipus de trobades. Però, sobretot, les escoles saben que ens agrada anar-hi. Que ho fem amb il·lusió, amb respecte, amb proximitat i amb la convicció que cada conversa és una oportunitat per seguir contagiant transformació i, a poc a poc, generar coalició per al canvi en cada comunitat educativa.

Educar no és una tasca d’uns quants. Eduquem en tribu. No hi ha cap altra manera. Escola, famílies i societat compartim la responsabilitat de formar nens, nenes i joves que estan creixent en un món canviant. Per això necessitem conversar. Asseure’ns a pensar junts el sentit i l’orientació de l’educació. Preguntar-nos honestament: ¿Què entenem per educar avui dia?, ¿per què eduquem?, ¿per què ho fem?, ¿quin tipus de persones volem acompanyar i formar?

Es fa imprescindible reflexionar i compartir junts quin és el perfil de l’alumnat que volem educar avui i demà. Fer-ho és un exercici col·lectiu important. No s’imposa. No es decreta. Es construeix amb diàleg, amb escolta, amb confiança.

Aprendre no pot ser només acumular informació i continguts. Aprendre a aprendre ha de ser un mitjà per construir-nos com a persones: desenvolupar pensament crític, sensibilitat, responsabilitat, autonomia, creativitat, cooperació. Aprendre amb sentit, amb connexió a la vida i al món que habitem. I això no s’aconsegueix només des de l’escola. Necessitem espais de conversa i reflexió compartida on puguem ampliar la mirada sobre l’àmbit educatiu. No basta criticar o exigir des de fora el que no sempre s’entén. L’educació és una tasca conjunta.

A les escoles moltes vegades se sent que hi ha moltes crítiques i moltes solucions des de fora, sense conèixer el dia a dia, els esforços, les decisions difícils, les múltiples realitats que viuen docents i equips. Responsabilitzar-nos com a comunitat educativa també implica reconèixer el que sí que es fa bé, agrair l’entrega i valorar el compromís dels que cada dia acompanyen els nostres fills i filles. Si en el fons el que volem són persones felices que aprenguin amb sentit i mirin el món amb ulls nous, aleshores el camí és el de construir ponts, no murs. Compartir el projecte i treballar junts.

 

 

Sabem que parlar d’innovació i transformació educatives pot generar dubtes, resistències, fins i tot por. És natural. Moltes persones adultes vam ser educades en un model centrat en la memorització i en la repetició, en l’examen, en un professorat que transmetia coneixement sense gaire diàleg. Canviar aquesta lògica no és senzill. Requereix mirar amb honestedat la nostra pròpia experiència com a estudiants, reconèixer les nostres creences, les nostres inseguretats i també les nostres expectatives.

Per això, més que dur respostes tancades, el que farem és sembrar preguntes. Obrir espais de reflexió i de conversa. Perquè estem convençuts que la transformació educativa no es decreta: es gesta, s’acompanya, es contagia, es construeix.

Hem d’educar per al món on viuran els nostres fills i filles, no per al món on vivim els que ensenyem o criem. I això implica repensar el que donem per descomptat. Qüestionar pràctiques que s’han sostingut per costum, no per sentit. No per desfer-se del que és valuós del passat, sinó per construir des d’allí una experiència educativa més connectada amb el present i més compromesa amb el futur.

Per això agraïm profundament cada vegada que una escola obre les portes per conversar amb les famílies. Perquè sabem que el canvi no és possible sense elles. Perquè entenem que no són espectadores: són part del procés. I perquè creiem que el veritable propòsit de l’educació és formar persones felices, que aprenguin amb sentit, que es coneguin i es vinculin amb el món des del respecte, la curiositat, l’empatia i el desig d’aportar.

Gràcies a totes les escoles que ens conviden. I gràcies a totes les famílies que s’animen a encetar la conversa. Perquè transformar l’educació també és transformar la manera com construïm comunitat.

Visitar altres experiències per avançar en la transformació educativa

/0 Comments/in /by

És veritat que el món és el que veiem i, amb tot, hem d’aprendre a veure’l. (Maurice Merleau-Ponty)

A Reimagine Education creiem que la transformació educativa és un procés dinàmic que requereix inspiració, comprensió, visualització i acció. Amb el temps, hem identificat que els equips educatius que acompanyem necessitaven no tan sols visualitzar el que anaven treballant, sinó conèixer experiències reals i observar in situ com es treballa en entorns innovadors. Fa anys vam començar a organitzar visites a escoles referents de Catalunya a fi de permetre que els equips exploressin pràctiques reeixides i comprenguessin com altres institucions han transitat pels seus propis camins de millora i de canvi.

En el nostre procés de formació i acompanyament a les institucions educatives, un cop definit el marc general del canvi, i just en el moment en què enfoquen la prototipació d’innovacions i transformacions, proposem acostar-nos, amb una mirada curiosa que ja sap el que busca i vol observar, a institucions que es reimaginen permanentment i avancen en la transformació. No plantegem una visita turística pedagògica, sinó una visita conscient a la qual portem criteris d’observació, preguntes i moltes ganes de sorprendre’ns. És per això que, des del 2022, invitem els equips a visitar diferents escoles. Des d’aleshores, grups arribats de Portugal, França, Mèxic i de la resta d’Espanya han visitat l’Escola Virolai, amb un projecte pioner d’escola inclusiva, oberta i respectuosa amb els processos de l’alumnat; l’escola La Maquinista, amb un projecte basat en la complicitat entre famílies i docents; i l’Escola Pia Sant Antoni, on la diversitat, amb més de 48 nacionalitats diferents dins de l’escola, s’ha convertit en un element de riquesa, així com la inclusió i l’acollida en el projecte educatiu del centre.

D’altra banda, volem destacar que l’Escola Sadako és la que ens permet portar-hi més visites i amb la qual compartim la necessitat de contagiar i anar creant aliances en el necessari procés de transformació de l’educació. Sadako és un centre concertat de dues línies educatives, des d’educació infantil fins a secundària obligatòria, que basa la seva feina en un model pedagògic innovador que fomenta les 6C de l’aprenentatge: Cooperació, Creativitat, pensament Crític, Comunicació, Curiositat i Ciutadania. És diferent i preciosa, però, sobretot, és una escola compromesa amb l’educació i, per això, sempre obre les portes i busca interlocutors per seguir pensant l’educació. En la mateixa línia, l’Escola Octavio Paz Barcelona, de titularitat pública i centrada en les etapes infantil i primària, també creu que s’ha de compartir el que es fa. El seu projecte educatiu promou una actitud crítica, curiosa i investigadora de l’alumnat, i s’organitza en comunitats d’aprenentatge que treballen per projectes d’investigació i espais educatius en el marc del projecte OPinnova.

Aquestes experiències ens permeten comprovar com una escola acollidora i oberta a l’entorn pot respondre als reptes educatius del segle xxi i estimular l’interès de la infància i de la joventut mitjançant l’experimentació, la investigació, el diàleg i l’aprenentatge cooperatiu basat en el respecte mutu, que pretén desenvolupar un perfil integrat que combina l’aprenentatge i el desenvolupament personal.

Cada visita que programem s’adapta a les necessitats i al moment que viu cada equip educatiu, cosa que permet que l’experiència sigui significativa i rellevant per al seu propi procés de transformació. Més que no pas copiar models o reproduir espais, la intenció es centra a intercanviar mirades, reflexionar sobre diferents formes de fer escola i aprendre de l’experiència d’altres institucions. Sortir de la pròpia realitat i conèixer altres perspectives permet inspirar-se, ampliar horitzons i comprendre que hi ha múltiples maneres de generar un canvi educatiu amb sentit.

La nostra metodologia del canvi, denominada RIEDUSIS, impulsa una transformació profunda i situa l’alumnat al centre de l’aprenentatge. Amb aquest marc, les visites que proposem es fan en escoles alineades amb aquesta perspectiva i permeten que els equips observin de primera mà pràctiques valuoses i reeixides —que tenen cura de l’experiència de l’alumnat— mitjançant l’observació a l’aula i el diàleg amb docents i equips directius. Les visites es duen a terme acompanyades per consult-coaches de Reimagine Education, que guiem el procés de reflexió i d’identificació d’aprenentatges clau. A més, facilitem i dinamitzem una jornada de reflexió posterior en la qual es comparteixen i analitzen les experiències viscudes i es generen estratègies per transferir els coneixements adquirits en el context de cada institució, i d’aquesta manera se consolida l’estratègia cap a la transformació educativa.

L’impacte d’aquestes vivències és profund. Els que han tingut l’oportunitat de recórrer aquestes escoles, així ens ho fan saber i tornen als seus centres amb una perspectiva nova, motivats per repensar la seva pràctica i amb eines per avançar en el seu propi camí de transformació. A més, aquestes trobades generen xarxes d’aprenentatge i col·laboració fonamentals per sostenir els canvis a llarg termini.

Estem profundament agraïts a les escoles que ens obren les portes i ens permeten conèixer casa seva, els seus espais, i compartir la intimitat de la seva feina diària. Sempre ens sentim ben acollits per l’alumnat, el professorat i l’equip directiu, els quals ens mostren amb generositat com viuen i aprenen en el seu entorn escolar. Aquest gest de compartir és, a més d’un acte d’hospitalitat, un gest estratègic i polític, un compromís amb l’educació com un bé comú en construcció constant.

Creiem fermament en el poder de l’educació com una eina per al canvi social i treballem per generar espais on les i els professionals de l’educació puguin inspirar-se, aprendre mútuament i consolidar una xarxa de suport que enforteixi el camí cap a una escola més humana, equitativa, innovadora i transformada.