El Basque Culinary Center, un nou centre universitari per a un sector en transformació

Visitar el Basque Culinary Center (BCC) a Donosti impressiona. Visites un bell edifici acabat de construir ubicat a la falda d’un turó, a prop d’un centre tecnològic i enmig d’un barri residencial. El paisatge és molt bonic i tot respira innovació i creativitat.

El projecte, com comentava en un post anterior, es va pensar l’any 2008 en el marc del pla estratègic de la Universitat de Mondragón i es va desenvolupar a partir del 2009 mitjançant la creació de la fundació que l’impulsa i el gestiona. Posteriorment es va construir l’edifici de 15.000 m2 que l’alberga i es va concretant el camí creatiu i innovador que el caracteritza actualment.

Podem dir que el BCC és un autèntic ecosistema d’innovació que conté al seu si les entitats següents:

• La facultat de Ciències Gastronòmiques (CG), que ofereix per a 400 alumnes (n’entren 100 cada any) un grau en CG així com 7 màsters, doctorat i diversos cursos de formació per a professionals i empreses
• El Centre d’Investigació i Innovació en gastronomia, que, com a centre tecnològic sectorial, fa I+D aplicada per a les empreses del sector
• I el Centre d’Esdeveniments i promoció alimentària, que organitza tota MENA d’activitats de difusió i promoció de la gastronomia, la cuina i l’alimentació, i que inclou un club per a entusiastes de la gastronomia i fins i tot campaments gastronòmics…
• Dos restaurants diferents que funcionen diàriament menys quan s’organitzen esdeveniments

La missió del BCC és incidir i col·laborar en el potencial econòmic i social de la gastronomia en la societat actual i del futur per mitjà de la formació, la investigació i la difusió. Els seus quatre valors fonamentals són passió, innovació, excel·lència i compromís social.

Des del començament es va plantejar com a centre internacional i ja avui dia un 25 % dels alumnes de grau són estrangers, un percentatge que arriba al 50 % en les activitats formatives de postgrau. El consell assessor compta amb els 13 millors cuiners i cuineres del món, entre els quals hi ha dos catalans.

La seva metodologia es basa en un enfocament holístic de la persona que s’ha de formar i a aprendre fent (70 % del temps, que inclou pràctiques en empreses del sector) mitjançant un treball interdisciplinar per projectes i assignatures que desenvolupen coneixements, capacitats, competències i valors. L’alumne es forma en cultura gastronòmica, gestió, cuina i sala i ciència aplicada a la gastronomia. S’organitzen equips de 14 persones que actuen en els diferents àmbits i utilitzen en molts casos el «design thinking» com a metodologia específica de treball. D’aquesta manera, l’experimentació, l’acció professional i la reflexió es combinen per aconseguir un perfil del diplomat capaç de treballar en un sector en transformació i molt polivalent.

Per a mi, el BCC és un exemple molt bo d’innovació formativa universitària aplicada, que combina molt sàviament la formació d’un nou tipus de professional per a un sector emergent econòmicament i socialment molt important que es transforma a gran velocitat. A més, és una contribució molt bona de la Universitat de Mondragón a l’experimentació necessària per avançar cap a un nou tipus d’universitat més d’acord amb el segle en què vivim.

¿Sabran les altres universitats espanyoles trobar camins innovadors per transformar-se tan profundament?