La partida s’ha acabat. Comença un nou joc: Lideratge de centres educatius (1)

️ Lluís Tarín y Xavier Aragay

Algo que se veía venir…

La pandèmia i el confinament que experimentem per l’acció de la Covid-19 han tret a la llum múltiples errors, desajustos, trampes i marcs mentals que estaven molt instal·lats en el nostre àmbit professional de l’educació. Vivim canvis profunds e les intencions educatives i els seus impactes. I davant d’aquest calidoscopi d’anades i tornades, gran part dels professionals, de les famílies i fins i tot del jovent en etapa d’aprenentatge arriben a llegir entre línies i sota la superfície del dia a dia que el joc s’està acabant. Que el joc s’ha acabat.

I vet aquí que comencen una partida nova d’un joc nou. Per ser francs, no ens podem quedar atònits davant de la nova realitat: s’anava configurant durant l’últim terç del segle xx. Es va estar constatant de manera desigual fins al començament del segle xxi (l‘educació tanca un tresor). Amb l’eslògan “una nova educació per a un nou segle” s’airejava arreu la necessitat de replantejar les finalitats de l’educació. Les investigacions sobre la naturalesa de l’aprenentatge desvelaven amb proves el paper fonamental de les emocions, l’intercanvi social, la memòria, el feedback formatiu, la individualitat i la diversitat…

En fi. El què, el perquè i el com de l’educació, de l’aprendre i ensenyar, van entrar a l’agenda de les reflexions, les anàlisis i les decisions. I tot va començar a entrar en crisi.

10 años atrás…

Ens ocupem de millorar la qualitat de l’ensenyament. De les didàctiques, de l’avaluació. D’assignar els recursos amb més intel·ligència i equitat. Incidim en el desenvolupament més complet del professorat. De la participació de les famílies. Apliquem els avenços de la ciència i de la neuropedagogia. Ajustem els models de direcció i lideratge pedagògic. I moltes iniciatives més. Ho hem estat fent de forma desigual. Amb profunditats diferents i disposicions diferents. I, sens dubte, per a una majoria, amb una gran dedicació, compromís i bon fer.

Y ahora…

Confinats, distanciats del nostre alumnat i apartats els uns dels altres. Aplicant solucions d’emergència per aprendre i afrontant un horitzó borrós i ple d’incertesa, ens preguntem: ¿I ara, què?  Des de la direcció, els equips directius i el lideratge dels centres educatius, ¿què? ¿Quina educació volem? ¿Quina escola volem? ¿Quins impactes volem aconseguir amb els nostre alumnat? ¿Quin lideratge, quina direcció, quina gestió, quina administració volem aplicar? ¿Quina resposta donarem a l’afirmació d’algú amb veu anònima que ens diu:

Hi ha poques coses pitjor que acabar l’educació al nivell que sigui i no saber qui ets, qui vols ser ni on vas

Finalizando esta primera parte…

No hay duda. “Game is over”.  ¡Se acabó! Ha empezado la partida de un nuevo juego.

El lideratge influeix indirectament en els resultats de l’aprenentatge. La qüestió és: quins resultats i quins impactes busquem (Deep learning). Els mapes anteriors no ens serveixen. S’estan dibuixant rutes de lideratge noves: Radicalitat, CODeterminació, Responsabilitat, Adaptabilitat, Distribució, Xarxa. És una aventura col·lectiva que no busca paisatge nous, sinó que té la gosadia de mirar amb nous ulls.

¿T’hi apuntes? ¿T’atreveixes? (Quina pregunta més absurda, oi…?).

– Seguimos en el próximo post.