Quines són les noves estratègies per al futur de l’educació?

– Xavier Aragay –

Més enllà de la tensió i el cansament que provoca la situació actual en directius, directives i docents, i més enllà de les pèrdues de les quals parlàvem en el primer article, un dels problemes més importants que tenim és la persistent boirina estratègica que provoca la crisi del coronavirus. Per això surt el dubte de quines són les noves estratègies per al futur de l’educació.

Sense adonar-nos-en, els mapes i els fulls de ruta que teníem establerts a cada institució educativa (i a nivell de sistema) abans de la crisi educativa que ha provocat la COVID-19 han desaparegut. Probablement eren limitats o no acabaven de veure la necessitat de dur a terme canvis més profunds, però hi eren. Ara, simplement, no hi ha mapes ni rutes d’avenç col·lectiu, i podria passar, si el cansament ens domina, que cada directiu, cada directiva, cada docent, a nivell individual, intenti pensar en nous camins de futur. Tot plegat, tenint en compte que, ara més que mai, cal obrir camins compartits de futur i consolidar els aprenentatges que ja hem adquirit fins ara.

Què necessitem per continuar avançant en la transformació educativa?

Els aprenentatges personals, professionals i, fins i tot, institucionals d’aquest període extraordinari, tant vitals com educatius, s’estan donant de manera dispersa i individual. No s’han consolidat dins de la comunitat educativa. A causa de la desaparició de moltes de les reunions, trobades i instàncies de reflexió i debat que teníem (encara que algunes fossin inercials) i que les trobades virtuals tot just ens serveixen per resoldre el dia a dia, ens hem quedat orfes de compartir i assentar aprenentatges, perspectives futures i noves rutes col·lectives de canvi.

I, no obstant això, estem davant de la transformació educativa més important d’aquest segle… si sabem aprofitar el moment per avançar. Ens falta perspectiva, ens falta estratègia. Aquest any 2021, sense adonar-nos-en, hem entrat a la dècada dels anys vint de segle XXI. I, aquests anys futurs seran extraordinaris, però no en el sentit de la vivència extraordinària que estem vivint amb la crisi de la COVID-19. Seran extraordinaris perquè es donaran les condicions per transformar profundament l’educació; en tots els seus nivells.

La confluència de la pospandemia de la qual ens parla Nicholas Christakis a l’article anterior, juntament amb la percepció de Michael Fullan que ens trobem en el moment adequat i tenim els impulsors per dur el canvi a terme, del qual ja vaig parlar al segon article, unit als importants aprenentatges que estem interioritzant en aquest període i a l’extraordinari salt tecnològic que ja comencem a entreveure en aquesta dècada que vam iniciar (intel·ligència artificial, big data, virtualitat…), ens permet parlar d’una gran possibilitat d’avenç i transformació educativa.

Només hi faltem nosaltres, els directius i les directives de les institucions educatives, per marcar la diferència, per fer possible (alhora) un salt cap endavant i una sortida potent de la crisi educativa que estem vivint. És ara, amics, és ara, que, com a líders, hem d’obrir camins inèdits a les nostres vides i a les nostres institucions educatives amb un relat esperançador per al futur.

No hi ha marxa enrere, necessitem noves estratègies per al futur educatiu

Tinc clar que no és fàcil (si no, tothom ja ho estaria fent), i que cal aturar-se i visualitzar (1) per reservar temps i energia per al més important: redefinir, reimaginar i reimpulsar el projecte educatiu de transformació profunda de la nostra institució per a aquesta dècada que acabem d’iniciar.

I és urgent, perquè la sortida de la crisi del coronavirus des del punt de vista educatiu no és evident. És a dir, sense un impuls clar i decidit que ens permeti refer mapes i rutes de manera col·lectiva, el més probable és que fem un pas enrere, cap al que teníem abans del coronavirus, o, en el millor dels casos, un estancament inercial amb l’excusa d’un temps de moratòria i de descans després de l’esgotament. I, mentrestant, el món continuarà avançant a un ritme cada cop més ràpid en aquesta dècada dels vint del segle XXI.

Necessitem noves estratègies per al futur de l’educació, i necessitem una metodologia (nosaltres, des de Reimagine Education Lab, oferim la metodologia #RIEDUSIS) que ens acompanyi i ens ajudi a avançar per un camí (el de la transformació integral de la nostra institució educativa) que és un procés complex i que demana temps. Però no hi ha una altra ruta…

És l’hora de l’audàcia, del lideratge, d’arremangar-nos per anticipar i assegurar el futur de l’educació que volem. Cal dissipar la boirina, recuperar una mirada connectada amb les persones, amb el món que viuran els nostres alumnes, amb nosaltres mateixos, amb els nostres anhels i somnis…

Ho enfoquem? Dediquem tot el temps de la propera reunió d’equip a comentar-ho? Comencem a planificar la transformació? Sabem quines seran les nostres estratègies per al futur educatiu? Necessites ajuda?

(1)  Aragay, Xavier. Reimaginando la educación. 21 claves para transformar la escuela. Ed. Paidós, 2017.