Noves mirades i tendències educatives de la postpandèmia

Ja fa temps que afirmo que hi haurà un abans i un després de la crisi de la COVID-19 a l’àmbit educatiu. Però no ens confonguem, ja som en aquest “després” i, per tant, parlar de tendències educatives de la postpandèmia ja és parlar en present, no en futur.

L’impacte que ha suposat la pandèmia ha provocat que les persones, les institucions educatives i la societat en general hagin hagut de replantejar-se la vida i, sobretot, la seva mirada envers el món.

El que sí que és cert és que, abans que la COVID-19 arribés a les nostres vides, l’educació ja estava en crisi: ja estava “obsoleta” pel que fa als elements bàsics del procés d’ensenyar i aprendre, perquè la inèrcia de les mateixes institucions no els permetia sortir i obrir-se a noves possibilitats.

Les vivències i els aprenentatges (tecnològics i de relació i vincle) han fet evolucionar molts equips directius i institucions educatives, que han aprofitat la sortida de la crisi pandèmica per impulsar projectes de transformació educativa.

Molts dels canvis que s’estan introduint passen per definir un perfil educatiu de sortida de l’alumnat basat en els trets i les competències que es volen aconseguir i, a partir d’aquí, estructurar un nou model educatiu. Aquest nou model educatiu haurà de posar l’alumnat al centre utilitzant la tecnologia disponible i haurà d’implementar a l’aula i al centre aquests canvis per continuar avançant.

Quines tendències educatives de la postpandèmia han vingut per quedar-se?

L’informe Innovating Pedagogy 2022, que han publicat l’Open University i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), recull les 10 tendències pedagògiques postpandèmia de les quals ens farem més ressò.

Vull pensar que, més que pedagogies (que és una paraula molt sonora), es volen referir a experiències o tendències educatives que s’han anat desenvolupant els darrers anys i que, amb la crisi de la COVID-19, han servit de font d’inspiració perquè nombroses institucions educatives s’atreveixin a emprendre accions per aconseguir innovació i canvi.

Algunes són tan necessàries com la pedagogia de l’autonomia. És fonamental que l’alumnat agafi les regnes del seu aprenentatge, i es converteixi així en el protagonista autònom del seu propi projecte vital.

Tenint en compte que els sistemes duals o híbrids han vingut per quedar-se, també vull destacar la importància de l’educació per al benestar. Les institucions educatives han de posar la persona, el desenvolupament i el creixement al centre (ja sigui la persona de l’alumne o la del docent) del procés d’ensenyar i aprendre, i generar atmosferes i entorns d’inclusió i respecte.

Com qualsevol tendència, algunes de les que indica l’informe, amb el pas del temps, es diluiran o s’integraran en d’altres, com és el cas de la pedagogia del malestar, que fa referència a un procés d’autoexamen que serveix perquè l’alumnat es qüestioni d’una manera crítica els sistemes de pensament com ara l’opressió, el racisme o la injustícia social. S’anomena així perquè és un procés que pot provocar una àmplia gamma d’emocions, inclosa la del malestar. Tot i la fugacitat de la proposta, ens pot fer reflexionar; per això la trobo tan útil.

Quatre claus per a l’educació durant els pròxims anys

A més de les que esmenta l’informe, m’agradaria anar més enllà i introduir unes quantes tendències educatives de la postpandèmia que no hi són presents i que considero que seran clau en els pròxims anys, com ara:

• L’acompanyament integral de l’alumnat al llarg de tot el cicle, però englobant molt més que les tutories actuals, que ja s’ha demostrat en nombroses ocasions que ja han quedat superades.
• El treball cooperatiu i en comunitat entre l’alumnat i l’equip docent.
• La incorporació de la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat, que ens fa anar més enllà de la simple concatenació d’assignatures.
• L’experiència que viu l’alumnat com a element fonamental de l’aprenentatge, cosa que ens impulsa a dissenyar, crear i dinamitzar experiències d’aprenentatge i desenvolupament que ampliïn la “simple” vivència d’una assignatura dins d’una classe més o menys magistral.

Continuarem observant les experiències i tendències de transformació i canvi de la sortida de la pandèmia. D’aquí a poques setmanes, tornarem a escriure sobre aquest tema tan important. Tens algun suggeriment o comentari envers aquestes qüestions? T’esperem als comentaris!