Com es pot construir una nova estratègia de transformació?

Com ja vam explicar en un article anterior sobre la metodologia RIEDUSIS, un cop establerta una bona teoria per al canvi que incorpori d’on venim i cap on volem anar com a institució, que expliqui clarament per què i per a què volem anar més enllà del que hem fet fins ara i que dibuixi un primer esbós del somni que perseguim com a comunitat educativa amb el perfil de sortida de l’alumnat com a base, ja estem preparats per fer el següent pas: construir una nova estratègia de transformació.

Com podem replantejar-nos la nostra estratègia de canvi i adaptar-la al nou món en què vivim?

Hem de veure aquest moment històric, en què el món avança a empentes i rodolons que ens desmunten els marcs mentals anteriors i que ens obliguen a respondre d’una altra manera i adaptar la nostra activitat educativa i organització, com una oportunitat. Una oportunitat per replantejar-nos, també, el nostre mapa i itinerari de transformació i canvi.

Probablement, en els últims anys, i especialment abans de la crisi de la COVID-19, hem avançat a base d’iniciatives d’innovació distribuïdes a tota la institució i que s’obrien pas alhora. Podem anomenar aquest conjunt d’innovacions ja implementades, o en curs, com a microexperiències d’innovació. Aquestes experiències d’innovació ens han exigit molt d’esforç i energia, i han significat, en si mateixes, un bon entrenament. Tot i això, la sensació és ambivalent, ja que, d’una banda, som conscients que aquest conjunt d’innovacions, per si soles, de manera acumulativa, no ens portaran a la transformació que necessitem. D’altra banda, però, si som on som, és, en part, gràcies a l’aprenentatge i la flexibilitat que aquestes mateixes microexperiències ens han aportat.

I, aleshores, com ens ho fem per continuar avançant en la innovació i el canvi? Necessitem una estratègia de canvi diferent.

Quines eines necessitem per construir una nova estratègia de transformació?

Amb la profunditat que volem transformar el procés d’ensenyar i aprendre i el conjunt de la institució, serà impossible transformar de cop i simultàniament tota la nostra institució en tots els seus cursos o cicles. Ara que ja hem vist l’esforç que comporta implantar algunes innovacions, ens adonem que no hi ha prou energia ni capacitat instal·lada a l’interior de la nostra institució per fer el canvi d’una sola vegada.

Així, neix el concepte d’implementar experiències avançades de canvi en algunes parts de la nostra institució (en dos cursos, un cicle o una etapa) o iniciatives transversals (IT) adreçades a tota la institució educativa pel que fa a una innovació o aspecte o projecte en concret.

Podem definir una experiència avançada de canvi (EAC) com un projecte de transformació profunda i integral d’un o dos cursos (etapes o cicles) en què incorporem tots els elements de canvi que somiem. És una eina que ens permet transformar la institució per parts perquè sigui sostenible i puguem aprendre fent. Una EAC s’estructura mitjançant el disseny, el desenvolupament i la producció dels elements necessaris perquè es pugui materialitzar, capitalitzant totes les innovacions que ja hem implementat fins ara, però buscant fer un salt important.

D’altra banda, considerem la iniciativa transversal (IT) com un projecte de transformació profunda i integral longitudinal (de diversos cursos o etapes o, fins i tot, de tota la institució) basada en la incorporació d’una nova activitat o experiència en tots o en part dels anys i cursos. Aquesta nova activitat o experiència (per exemple, un replantejament profund de la tutoria a tots els nivells o un projecte lector coherent) es planteja de manera coordinada i té elements tractors de canvis identificables i específics.

Aquesta nova manera d’avançar és el que anomenem nova estratègia de canvi, i és el que ens permet afrontar la transformació de la institució educativa de manera diferent i més profunda, en un cicle de reflexió-acció-avaluació-ampliació que ampliarem en articles futurs en els quals continuarem explicant els elements bàsics de la nostra metodologia RIEDUSIS, i en què també veurem que l’avaluació d’aquestes EAC o IT és una peça fonamental.

Com hem d’avançar un cop plantejada una nova estratègia de transformació?

La pedra angular sobre la qual descansa el procés de transformació i canvi de la nostra institució és la participació de la comunitat educativa. Les transformacions profundes demanen la implicació de tots els membres de la comunitat educativa en processos participatius que generin inspiració i somni. Es tracta d’implicar docents, estudiants, famílies i entorn en el tipus d’institució educativa que volem construir, plegats, en aquesta dècada. És una manera molt bonica de construir un somni lectiu. El procés de participació és, doncs, una eina que ens permet generar nous horitzons compartits de somni i il·lusió, que potser la crisi de la COVID-19 que hem travessat ha diluït o fet desaparèixer.

Per aconseguir-ho, serà molt important comunicar. Comunicar amb tots els actors de la comunitat educativa, i comunicar amb el conjunt de la societat i el territori als quals pertanyem. La nostra comunicació ha de canviar (ja no es tracta només d’informar) i plantejar-se com una arma amb gran capacitat de mobilització i participació per construir el que anomenem una coalició per al canvi. Es tracta de crear un estat d’opinió interna i externa favorable i implicada, a tots els nivells, que ens permeti dissenyar, desenvolupar, produir i implementar iniciatives de canvi.

Cal comunicar que ens movem, que avancem en la transformació educativa, que anirem més enllà del que hem fet fins ara aprofitant tots els ressorts i totes les possibilitats que tinguem, i que ho farem tots plegats.

I, per fer-ho, ens caldrà un relat. Plantegem el relat com una eina de comunicació que explica de manera senzilla i convincent el desafiament que representa el procés de transformació educativa que plantegem. El relat és fonamental per motivar la capacitat com a comunitat educativa d’enfrontar-nos satisfactòriament a la transformació que volem aconseguir, i és l’avantsala de la implicació i el compromís necessaris per superar el repte comú.

El relat ha de presentar les propostes concretes per dur a terme la transformació que somiem. El llenguatge del relat ha de ser clar, directe i convincent per enamorar i mobilitzar cap a l’acció. Normalment es dedueix i es redacta a partir de la teoria per al canvi i integra la nova estratègia de transformació; és una eina potent que hem de construir.

La comunicació i el relat es converteixen, així, en el marc general d’un procés de participació de la comunitat educativa que cerca definir un somni comú, nou i diferent, de l’educació que implantem i oferim a la nostra institució.

Somiar una nova educació, escolar o universitària, és fonamental per transformar la nostra institució… i el món. T’hi atreveixes?