Com reformular el model educatiu per aconseguir arribar al perfil de sortida de l’alumnat?
Com a continuació dels dos articles anteriors que hem publicat en aquest bloc destinats a explicar de manera sintètica la nostra metodologia RIEDUSIS del camí de la transformació integral d’una institució educativa, escric aquest tercer post per presentar un dels passos més importants del procés de canvi: reformular el model educatiu del centre escolar o la universitat.
Necessitem replantejar el model educatiu actual per assegurar-nos que obtindrem el perfil de sortida que ens hem plantejat. Aquest és un punt d’inflexió que marca la diferència entre anar innovant sobre la marxa el procés d’ensenyar i aprendre existent o plantejar-ne la transformació a fons.
Per descomptat que, de manera paral·lela a la decisió de reformular el model educatiu, és molt aconsellable fer un primer contrast respecte a com surt actualment el nostre alumnat. No és imprescindible fer-ho ara, es pot fer més endavant; però el que és clar és que és una de les coses més importants que cal incorporar al nostre procés de canvi institucional i que pot ser una palanca o ressort ben important per impulsar-ne la transformació. En aquests moments, a Reimagine Education ja disposem d’una eina, construïda conjuntament amb un prestigiós grup de recerca universitari, que ho permet fer de manera àgil i econòmica.
Què entenem per model educatiu?
Entenem per model educatiu “el conjunt de direccions i enfocaments pedagògics que orienten la cultura i l’acció d’una institució educativa, per tal de proporcionar a l’equip docent els elements necessaris per dissenyar i implementar programes educatius”.
El model educatiu té per objectiu donar coherència i cohesió a l’acció educativa de la institució en totes les seves ofertes i activitats específiques i, per tant, garantir la consecució de la seva missió.
Quins documents ha de tenir qualsevol model educatiu?
Les línies educatives bàsiques (LEB) són les grans línies o estratègies generals d’aprenentatge comunes a tota la institució educativa i que ens asseguren la coherència de totes les accions de canvi. Són l’eina global i general de la institució per establir un nou model educatiu i aconseguir, així, apropar-nos als trets i als impactes que volem aconseguir. Les LEB són el fonament de la transformació del procés d’ensenyar i aprendre, per la qual cosa cal que es basin en el nostre coneixement, intuïció, experiència i evidència científica.
Les opcions metodològiques (OM) són mètodes pedagògics concrets existents i definits que, en el marc de les LEB i orientats als trets i impactes definits al perfil de sortida, ens permeten concretar com treballarem de manera específica les línies educatives bàsiques a l’aula amb el professorat i l’alumnat.
Les opcions de contingut (OC) són les decisions respecte al currículum, en forma de criteris, que ens permeten l’enfocament (més o menys globalitzat) i la priorització i selecció (amplitud i profunditat) per fer del contingut l’eina imprescindible que vehicula l’aprenentatge i l’educació de la persona.
És important tenir en compte que un enfocament més o menys globalitzat genera una identitat, un marc mental i una mirada de l’alumnat diferents dels del seu entorn i del món. D’altra banda, l’enfocament actualitzat de les diverses disciplines ens ha de permetre arribar a un aprenentatge més significatiu i actualitzat. Finalment, l’eliminació de repeticions al currículum, la nova ordenació de continguts i l’exclusió d’elements més residuals seran fonamentals per afrontar el canvi profund, ja que necessitem un currículum per a la vida, no una vida per assimilar el currículum.
Finalment, la definició del canal de relació i de treball amb l’alumnat i les opcions tecnològiques conseqüents també han de formar part del nou model educatiu. A més de les eines informàtiques i digitals, entenem per canal de relació en el marc de la comunitat educativa el canal presencial (coincidència a l’espai físic i en el temps) i el canal en línia o virtual, que permet la coincidència o no en el temps, però no a l’espai físic.
La crisi que va propiciar el coronavirus ens va obligar a passar de la presencialitat a l’ensenyament remot d’emergència (ERM) i, d’aquest, a una nova presencialitat híbrida i flexible que incorpora el canal en línia combinat amb la presencialitat. Aquesta ja és una de les revolucions més importants del segle XXI, i ens obre una infinitat de possibilitats i combinacions que és imprescindible tenir en compte a l’hora de reformular i prototipar el nostre procés de canvi educatiu.
Objectiu: reformular el model educatiu mitjançant un “disseny cap enrere”
Fins ara, hem implementat dissenys d’ensenyar i aprendre “cap endavant”, és a dir, sempre hem partit dels recursos disponibles i les activitats que ja havíem dut a terme per intentar aconseguir resultats diferents. Ara farem una altra cosa: el que s’anomena un disseny cap enrere. És a dir, partirem dels trets i els impactes del perfil de sortida de l’alumnat i, anant enrere, veurem com podem reorganitzar els recursos disponibles i replantejar a fons les activitats que implementarem per aconseguir uns resultats diferents que apuntin a uns impactes vinculats al model de persona. Aquest és el nostre objectiu.
Abans de començar a reformular a fons el model educatiu actual (o la seva absència) per un altre de nou, serà important prendre consciència, identificar i posar paraules al model educatiu que ja tenim en marxa. Aquest pas previ és molt important, ja que, sovint, no tenim un document clar i actualitzat de les direccions i els enfocaments pedagògics majoritaris actuals, i pot ser que tinguem la informació, però dispersa, confusa o, simplement, molt teòrica i allunyada de la realitat de l’aula. Fins i tot pot ser que parem més atenció a algunes pràctiques innovadores però minoritàries i poc representatives, o que hi hagi moltes diferències entre les diverses etapes del nostre centre o les facultats de la nostra universitat.
Per tant, abans de començar a formular les noves LEB, OM, OC i el canal de relació i la tecnologia, aconsellem escriure de manera sintètica i consensuada el que anomenem les línies educatives bàsiques actuals, sobre la base de la realitat del que passa majoritàriament a les nostres aules, i, a partir d’aquí, identificar, compartir i redactar les LEB que somiem tenir per aconseguir realment un canvi integral en el nostre model d’ensenyar i aprendre per arribar al perfil de sortida que tenim plantejat.
Hem d’educar per a la vida, per al món que viuen i viuran els nostres alumnes i els nostres fills… no per al món que hem viscut els professors i els pares. I això demana anar més enllà del que sempre s’ha fet, o del que s’ha fet fins ara o, fins i tot, del que estem fent ara mateix. És a dir, demana reformular a fons el model educatiu actual de la nostra institució. T’hi acompanyem?
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!