Transformació profunda de l’educació superior: reflexions de l’espai de debat d’UNIANDINOS

A l’espai de debat celebrat a la seu d’UNIANDINOS de Bogotà amb un grup d’especialistes nodrit i interessant, es va tractar una de les qüestions més urgents per a l’àmbit acadèmic: la transformació de l’educació superior sota l’impacte de la intel·ligència artificial (IA). Aquesta trobada va plantejar preguntes essencials sobre el paper de les universitats i la seva capacitat d’adaptar-se a un món que canvia a gran velocitat, amb estudiants que ja viuen reptes propis del futur.

Un context desafiant. L’educació superior es troba en una etapa de canvi profund caracteritzada per una competència creixent, la internacionalització i demandes tecnològiques. Els estudiants arriben amb expectatives noves, mentre que les universitats afronten una desconnexió generacional i una pressió per diferenciar-se en un entorn global. A més, la pèrdua del monopoli de l’educació superior i la tendència a l’homogeneïtzació de les universitats, ressalten la urgència de renovar models, estructures i processos.

Repensar la missió educativa. El paper de la universitat ha d’anar més enllà d’ensenyar i capacitar. Avui dia hem de subratllar el paper netament educatiu de la institució universitària i definir amb claredat el perfil de l’estudiant que acaba els estudis, que abasta habilitats personals per a la vida, competències digitals i capacitats socials i professionals. Aquest perfil ha de guiar el model educatiu i connectar-se directament amb les experiències dels estudiants.

La intel·ligència artificial com a oportunitat. Per bé que la digitalització ha estat un pas inicial, no és suficient. Moltes universitats inverteixen en tecnologia sense una integració coherent entre la innovació educativa i tecnològica. La IA, però, pot ser el catalitzador d’un canvi integral. La seva capacitat per interpretar, aprendre i prendre decisions planteja la possibilitat de reconfigurar l’aprenentatge i col·locar els estudiants com a agents actius del seu desenvolupament personal i professional.

La clau està en utilitzar la IA per superar els models educatius tradicionals i fragmentats, i adoptar un enfocament que transformi tant les metodologies com els objectius pedagògics. Això requereix un treball conjunt entre tecnòlegs i acadèmics, i la integració del canvi de model educatiu centrat en el perfil del que acaba els estudis en el cor de la transformació de l’educació superior.

Transformar la universitat amb la comunitat. La universitat és més que un espai físic: es un sistema cultural i organitzatiu on interactuen valors, creences i pràctiques. Transformar-la implica un canvi profund de la seva cultura, la seva organització i la seva missió. Aquest procés ha de ser participatiu i involucrar tota la comunitat universitària en una visió comuna de canvi.

El paper del professor i de l’estudiant ha d’evolucionar. Els docents han d’adoptar metodologies actives i adaptatives, mentre que els estudiants necessiten convertir-se en protagonistes del seu aprenentatge. Aquesta transició s’ha de reflectir també en els espais, la governança i les estructures organitzatives.

Metodologia RIEDUSIS: un model per al canvi. L’espai de debat va presentar la metodologia RIEDUSIS, creada per l’equip de Reimagine Education, com una eina clau per abordar aquests reptes. Aquesta metodologia, concebuda com una guia que acompanya, proposa un enfocament lògic i sistèmic que permet transformar integralment les institucions educatives. RIEDUSIS se centra en tres pilars: lideratge, canvi metodològic i acompanyament.

El lideratge comença amb els directius, els quals han d’obrir-se al canvi i connectar la seva visió personal amb la missió de la universitat. D’altra banda, l’acompanyament apodera docents, estudiants i entorn, de manera que fomenta una cultura d’aprenentatge col·laborador i sostenible.

Cap a un futur col·laborador. La transformació de l’educació superior no pot ser un esforç aïllat. Les universitats han de treballar com a laboratoris vius on tecnologia i pedagogia dialoguin constantment. Només així s’aconseguirà preparar les noves generacions per als reptes que ja afronten i que afrontaran.

Aquest procés implica trencar les sitges organitzatives, apostar per equips interdisciplinaris i dissenyar una nova estratègia de canvi i avenç que inclogui tecnologia, pedagogia i creixement institucional. Més enllà d’implementar tecnologies, el veritable èxit radica a utilitzar aquestes eines per generar canvis significatius i duradors.

L’espai de debat d’UNIANDINOS va subratllar que les decisions que es prenguin ara seran determinants per al futur de l’educació superior. Aquest no és el moment d’esperar, sinó de liderar amb coratge i visió. Les universitats tenen la responsabilitat històrica de transformar la seva missió, no només per adaptar-se al canvi, sinó per ser protagonistes en la construcció de futurs més equitatius i sostenibles.