Adaptar-se al que va succeint o anticipar el canvi educatiu que ja treu cap?

T’has preguntat alguna vegada si les nostres institucions educatives estan simplement reaccionant al que succeeix o si estem realment preparats per anticipar i liderar el canvi que ja està treient cap per l’horitzó? Avui dia, les escoles i universitats s’enfronten a nombrosos desafiaments: la disminució de la matrícula per la baixada de la natalitat, l’augment de l’abandonament, les exigències socials o de les famílies, la disminució d’ingressos, com de diferents són els alumnes que hi entren, l’augment incessant de la competència, la necessitat de diferenciar-nos més profundament que amb petites novetats d’oferta o amb algunes activitats especials, les exigències d’una administració educativa reformista o controladora… A més de la tecnologia i, en particular, la intel·ligència artificial. Aquesta podria ser una primera llista dels temes que ens preocupen.

En els darrers anys, “adaptar-se” s’ha convertit en un mantra dins de l’àmbit educatiu, especialment després de la crisi del COVID-19. Adaptar-se al que va venint, adaptar-se a les noves demandes, adaptar-se als nous problemes o conflictes. Però, tinc la impressió que s’ha confós el significat que es volia donar a la paraula adaptar-se. El lideratge adaptatiu se centra en identificar i abordar desafiaments que requereixen canvis de valors, creences i comportaments per prosperar i avançar. No es tracta d‘adaptar-se per sobreviure al dia a dia i no llegir el context per evolucionar i canviar, ja que després, quan vols reaccionar, és massa tard. I això és així a tots els nivells de l’educació. L’educació necessita temps per canviar. I sembla que temps, és precisament, el que no tenim. La major part dels directius i directives amb els quals parlo estan sempre preocupats per la manca de temps i per les seves agendes plenes de trobades, temes i problemes… que els fan enfocar-se en el curt termini i oblidar, sovint, el mitjà i llarg termini.

El canvi ja és aquí. Si un mira l’educació amb noves ulleres, s’adona que, com deia a l’inici del període acadèmic de fa just un any, estem entrant en una nova fase, en un canvi educatiu profund que ja asoma. Són centenars les institucions educatives a gairebé tots els països del món que estan innovant en el procés d’ensenyar i aprendre per diferenciar-se sent fidels als seus essencials, i per assegurar que, més enllà dels resultats acadèmics, es posa al centre el creixement personal, el benestar emocional i la connexió amb un mateix i amb els altres. Són moltes les possibilitats que tenim i tindrem per a una educació que vagi més enllà del que avui fem i oferim. L’educació del futur serà molt més integral, centrada en el desenvolupament complet de l’alumnat.

I en aquest context, encara que no sabem com es concretarà el canvi educatiu, el més important ja és anticipar. Anticipar i liderar el canvi que asoma. Anticipar ho vinculo al lideratge transformacional, que busca articular una visió clara i atractiva del futur, inspirant i motivant per promoure el canvi dins de la institució, transformant actituds, valors i comportaments mitjançant el desenvolupament personal.

Per anticipar necessitem ATURAR-NOS, i dedicar temps ara a construir un futur diferent. Buidar la nostra agenda quotidiana, deixar-nos ajudar per equips amb experiència de fora de la nostra institució, i invertir una mica de temps ara a reflexionar i aprendre en equip. Compartir i col·laborar per unir el camí recorregut per la nostra institució fins avui, identificant els nostres essencials o ADN, amb el nostre futur somiat i imaginat a diversos anys (Què tal mirant al 2030?). Només d’aquesta manera, podrem vincular els problemes que tenim a curt termini amb les estratègies que haurem de fer emergir a mitjà i llarg termini.

Quan dediquem una mica de temps avui a prendre perspectiva del demà, ja estem anticipant el canvi. Perquè el canvi de mirada a l’alumnat i famílies i al propi procés d’ensenyar i aprendre ja és anticipar. Perquè identificar innovacions ja instal·lades i que funcionen ens ajuda a avançar, i simplificar processos interns (són només dos exemples) ja és una forma de flexibilitzar l’organització i donar aire als educadors per revigoritzar el nostre projecte educatiu. I, sobretot, dedicar una mica de temps a generar un nou estil de lideratge en l’equip directiu, més inspirador i menys controlador, més cooperatiu i transformacional, per a que es pugui acompanyar als educadors a fer un camí de canvi des d’un altre lloc, i aconseguir d’aquesta manera que les persones (alumnat, educadors i famílies) estiguin al centre del procés educatiu.

Si desitges transformar aquesta reflexió d’inici de període en una realitat que comença a prendre forma en la teva persona i institució, et proposo un doble camí:

• A finals del mes de setembre s’inicia el programa de LIDERATGE EXPERIENCIAL CONSCIENT, creat especialment pels equips de Joan Corbalán (IMPULS TALENT) i Xavier Aragay (REIMAGINE EDUCATION), pensat per renovar el teu lideratge, trobar noves mirades, enfocaments, estratègies i formes de procedir. Incorpora una mirada sistèmica i transformacional al teu lideratge, a la teva institució i a l’educació.
• PARA 1 DIA AMB EL TEU EQUIP per reflexionar i aprendre. Compartint i col·laborant per unir el camí recorregut fins ara amb un futur somiat que és possible imaginar i desenvolupar. Deixa’t acompanyar pels consult-coach de Reimagine Education en una jornada presencial completa de treball, i sortiràs amb un mapa clar dels reptes i desafiaments futurs de la teva institució, que et permetrà avançar en la diferenciació del teu projecte educatiu i enllaçar (per fi) el camí del curt, mitjà i llarg termini.

Anticipar ja no és una opció; és una necessitat. En parlem?