Avaluar el model educatiu: un procés necessari per a la transformació educativa

Avaluar en educació és abans que res un instrument de millora, perquè permet identificar, conèixer i aprofundir una realitat educativa determinada. L’avaluació busca resultats tangibles, identifica pràctiques docents i ajuda a prendre consciència del que es fa per, posteriorment, dissenyar possibles solucions i assumir accions planificades que permetin reparar els errors, treballar les millores, mantenir el que sí que funciona i afrontar les dificultats identificades. L’avaluació facilita la presa de decisions i ajusta els canvis, perquè proporciona dades i informació rellevants per avançar i garantir les promeses educatives que recauen en les institucions educatives.

Fins aquí no hem dit res de nou, ara bé, creiem que s’ha caigut en la tendència de reduir l’avaluació als resultats d’aprenentatge sense tenir en compte el procés i tot el que intervé en l’organització del que és educatiu perquè tingui lloc l’aprenentatge. Tenim la percepció que avui dia es parla de l’avaluació només pel que fa als resultats de l’escola, a més, amb un cert (o amb molt) desconeixement o, el que és més preocupant, fent cas omís de la complexitat dels contextos i de la tasca educativa en ella mateixa. Cada setmana trobem als diaris alguna noticia que recrimina i posa en qüestió el sistema educatiu a partir dels resultats d’algunes proves estandarditzades i ràpidament es recorre a comparar països, regions i escoles, sense cap més objectiu que el de la competició i el d’aconseguir els primers llocs als rànquings. Aquestes anàlisis crítiques apareixen per assenyalar els que no compleixen , els que «fan malament» la tasca d’educar o els que no «aprenen bé», una anàlisi de causa i efecte reduïts i des d’una òptica molt centrada en la didàctica.

Davant d’això, potser caldria que ens preguntéssim per a què i per què obrim les aules cada dia: ¿què hi passa, en aquestes aules?, ¿quines pràctiques educatives s’hi duen a terme i com?, ¿què busquem i quin és el sentit educatiu de la nostra feina docent?, ¿es treballa en funció d’un perfil de persona?, ¿quines opcions metodològiques i curriculars s’han assumit?, ¿quins elements faciliten o dificulten la concreció d’unes bones pràctiques?, ¿quines necessitats tenen l’organització escolar i les persones que la conformen? En definitiva: ¿disposem d’un model educatiu?, ¿quin és?, ¿el coneixem? ¿l’avaluem?, ¿és compartit?

La realitat educativa avui dia és molt complexa, a més, cada context i cada organització és diferent, per tant, no podem utilitzar una sola fórmula per avaluar tot el que passa en l’espai educatiu, primer perquè és impossible, i segon perquè és poc seriós, ja que primer hem de conèixer cada institució educativa i, per a això, ens haurem de parar i començar a revisar i a preguntar-nos sobre el model educatiu que somiem i  sobre el que tenim. En aquest sentit, a Reimagine Education hem apostat per l’avaluació del model educatiu a partir d’avaluacions externes relatives a innovacions assumides, a programes específics de transformació, avaluació del perfil de sortida de l’alumnat o bé fent avaluacions de procés d’aquelles institucions a les quals hem acompanyat en el disseny de la innovació cap a la transformació. Ja hem fet més de 25 avaluacions a diferents universitats i escoles de l’Amèrica Llatina, Espanya, Andorra, França i Portugal.

Aquestes a avaluacions de model educatiu ens han anat brindant la possibilitat d’acostar-nos i conèixer, des de dins, la tasca de cada institució educativa, i podem assegurar que hi ha molts equips que fan coses molt interessants i de forma seriosa i compromesa amb l’educació. Alhora, aquest procés permet comprendre el que es necessita i aprofundir en una mirada pedagògica que permeti la sostenibilitat dels processos de canvi i d’innovació, ja que obtenim informació de primera mà de l’alumnat, del professorat, dels equips directius i de les famílies. És a dir, accedim a tenir una visió completa dels que estan directament implicats en l’educació.

Així, doncs, l’avaluació del model educatiu o de les innovacions incorporades en la institució permet no caure en la fal·làcia d’atribuir els resultats positius o negatius a un sol aspecte, com la falta de formació del professorat, la incidència dels índexs d’immigració, la infraestructura o els mètodes d’ensenyament, sinó que pretén comprendre un fenomen i els seus actors per buscar possibles camins que s’hauran de recórrer i assumir com a part d’un procés d’aprenentatge de les mateixes institucions educatives. És per això que «entenem l’avaluació com la pedra clau, el veritable motor de millora educativa, perquè informa dels avenços que cal reforçar i mantenir, i dels que no funcionen i s’han de modificar». L’avaluació permet crear una visió comuna i ajuda a definir i repensar les línies educatives bàsiques, les opcions metodològiques, les opcions curriculars i tot això ha de respondre a un engranatge de relacions i de condicions que afavoreixin el compliment del perfil de persona que volem educar.

En conclusió, avaluar el model educatiu és un procés necessari per a la transformació educativa perquè es converteix en la brúixola que permet crear espais de reflexió i fer coherents el temps, l’energia i la inversió aplicada amb el projecte institucional, alhora que el compromet amb una veritable transformació educativa. ¿Avaluem?