Vaig sortir de Barcelona el 24 de setembre passat i estaré tornant a casa just en el moment en què es publiqui aquest post. Hauran estat més de dues setmanes de viatge i col·laboració amb diverses institucions educatives d’educació primària, secundària i terciària que culminen més de tres anys de treball conjunt per fer realitat la transformació educativa a Llatinoamèrica.

Primera parada: Uruguai

Vaig començar el viatge a Uruguai, on, com ja explicava en un article anterior, vaig participar al congrés que va organitzar l’AUDEC (Associació Uruguaiana d’Escoles Catòliques) que es denominava VIVENCIANDO LA TRANSFORMACIÓN EDUCATIVA. Van ser tres dies extraordinaris, en què més d’un centenar de directius d’escoles de l’Uruguai i l’Argentina van poder viure, reflexionar i compartir la realitat de vuit escoles d’infantil, primària i secundària amb transformacions en marxa.

Tot plegat és fruit d’un treball conjunt entre l’AUDEC i Reimagine Education, en col·laboració amb altres ordes religioses (Maristes, Jesuïtes i Salesians), que va començar l’any 2019 i que, després de tres anys i amb la crisi de la COVID-19 pel mig, ja està donant uns fruits ben significatius. Actualment, tenim 20 escoles més a l’Uruguai que han seguit les formacions que hem fet al voltant de la metodologia de transformació educativa RIEDUSIS i que estan preparant projectes d’innovació i canvi que probablement veuran la llum els anys 2023 i 2024. Definitivament, una onada de canvi educatiu important per a l’Uruguai.

No amagaré que, en molts moments de la trobada, em va envair un sentiment d’emoció profunda i d’estar vivint un canvi de fase fundacional, ja que, com deia en un altre post, ja no cal viatjar a Barcelona per entrar en contacte directe amb el canvi educatiu ben preparat i dut a l’aula. I, això, per a Llatinoamèrica, és molt important.

Segona destinació: Bolívia

I de l’Uruguai vaig saltar a Bolívia, on fa uns dies que col·laboro amb la Universitat Franz Tamayo (UNIFRANZ). Primer a La Paz i El Alto, superant el mal d’alçada, i després a Cochabamba, amb un clima més benigne. Visc immers en les experiències i emocions d’un bon nombre d’estudiants i professors d’aquesta universitat que protagonitzen un canvi en la manera d’aprendre i créixer com a persones sense precedents en aquest país. Efectivament, fa més d’un any (aquí ja som al tercer semestre) es va posar en marxa la transformació de tres carreres (Medicina, Administració d’Empreses i Enginyeria Comercial) d’acord amb el nou perfil de sortida personal-professional que defineix la universitat i amb el nou model educatiu basat en experiències d’aprenentatge de l’alumnat.

Aquestes tres carreres innovadores són el que, en terminologia RIEDUSIS, anomenem experiències avançades de canvi (EAC), que, després d’una preparació prèvia de disseny d’experiències, desenvolupament de guies i producció de materials, permeten fer realitat un nou paradigma educatiu i una nova estratègia de transformació. I aquests dies, juntament amb altres membres de l’equip de Reimagine Education, he estat desenvolupant el que anomenem avaluació de procés d’aquestes experiències de canvi.

Una avaluació de procés és una acció de contrast entre el disseny elaborat i la realitat de l’experiència de canvi en marxa que té per finalitat identificar-ne els punts forts i els punts febles. Això, a la pràctica, significa fer enquestes a l’alumnat, fer observacions a l’aula, organitzar focus groups amb estudiants i professors i establir entrevistes en profunditat amb els protagonistes. I, per descomptat, l’avaluació de procés finalitza amb l’elaboració d’un informe que recull les evidències registrades i identifica els èxits i els desafiaments per resoldre, que posteriorment es plasmen en un pla de millora de les carreres transformadores.

Com es viu des de dins una transformació educativa a Llatinoamèrica?

En aquest post, em vull centrar en les emocions profundes que m’ha causat viure les observacions d’aula, i sobretot, els focus groups amb l’alumnat i l’equip docent.

L’entusiasme que ha expressat l’estudiantat, explicant, d’una manera tan intensa i emocionada, com treballen des del primer semestre amb casos clínics (en el cas de Medicina) o amb projectes reals d’empreses (en el cas d’Enginyeria Comercial i Administració d’Empreses) que vertebren l’aprenentatge i permeten, mitjançant el treball individual i en equip, mobilitzar el contingut i aprendre amb sentit és impressionant. A més, escoltar el professorat explicar amb convicció que per res del món tornarien al model clàssic, malgrat l’esforç que representa el canvi de rol i de model educatiu, és veritablement reconfortant.

Vam començar a col·laborar amb l’equip impulsor del canvi d’UNIFRANZ la darrera setmana d’agost de l’any 2019, i he sentit una emoció i una satisfacció immenses en constatar, després de tres anys de treball intens, i malgrat la COVID-19, com es pot transformar a fons l’educació superior i com es pot influir profundament en el desenvolupament personal i professional de l’alumnat i el professorat que hi participa. És una veritable fita.

Propera parada: Bogotà

I, per finalitzar el recorregut llatinoamericà, acabaré a Bogotà, on em reuniré amb la Universitat Compensar per continuar amb la tasca d’impuls de la seva transformació educativa que vam iniciar fa un any, i assistiré a una taula rodona, en aliança amb el FODESEP (Fons de Desenvolupament de l’Educació Superior), sobre REIMAGINAR LA UNIVERSITAT PER A UN MÓN EN TRANSFORMACIÓ ACCELERADA.

Dies intensos, amb vivències i emocions que no s’obliden i que reforcen la convicció que podem aconseguir la transformació educativa tant a Llatinoamèrica com a la resta del món.