Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat d’intervenir en el XX Congrés de la Confederació Nacional d’Escoles Particulars(CNEP), celebrat a León (Guanajuato-Mèxic), on vaig posar de relleu una qüestió crucial: com anticipar i liderar la transformació de les institucions educatives en un món marcat per canvis vertiginosos. L’impacte de la intel·ligència artificial (IA), l’avenç tecnològic i les noves demandes socials van ser alguns dels eixos centrals de la discussió, en la qual es va subratllar la urgència de repensar l’educació per als reptes del present i del futur. La meva intervenció es va centrar ens els elements clau següents.

Un món en transformació. Les institucions educatives enfronten una cruïlla crítica. La combinació de pressions socials, econòmiques i tecnològiques, juntament amb unes dinàmiques demogràfiques canviants, planteja interrogants essencials sobre el propòsit i la missió de l’educació. Davant d’aquesta realitat, les escoles han de decidir entre tres camins: tornar a models tradicionals de més control, quedar-se immòbils i expectants davant del canvi o avançar cap a un futur innovador mitjançant un projecte educatiu propi i transformador amb vista al 2030.

En aquest context, la intel·ligència artificial sorgeix com un nou eix disruptiu que redefineix els rols en l’educació. Aquesta tecnologia no tan sols ofereix noves eines, sinó que també desafia el model educatiu actual i les estructures tradicionals, i obliga a repensar la manera com s’ensenya i s’aprèn. La IA té el potencial d’apoderar els estudiants i transformar-los en protagonistes actius del seu desenvolupament personal i professional.

Repensar la missió educativa. El propòsit de l’educació no s’ha de limitar a la instrucció o capacitació tècnica. Avui més que mai hem de subratllar la missió educativa per centrar-nos a preparar els alumnes perquè afrontin els reptes del món actual i el futur. Això implica desenvolupar habilitats personals per a la vida, competències digitals i capacitats socials i professionals essencials per a una societat canviant en un context globalitzat i tecnològicament avançat.

Al Congrés vaig destacar la importància de definir un perfil de sortida de l’alumnat clar i compartit per la comunitat educativa que es converteixi en l’eix rector de la innovació i el canvi de les institucions educatives. Aquest perfil s’ha d’integrar plenament en un nou model educatiu que transformi l’experiència de l’alumnat i li ofereixi una formació integral i adaptada a les seves necessitats.

La IA com a oportunitat transformadora. La intel·ligència artificial, més que una eina tecnològica, és un motor de transformació. El seu impacte en l’educació no es limita a l’automatització o la millora dels processos, sinó que redefineix els rols de professors i estudiants en un ecosistema dinàmic. La IA té el poder d’interpretar dades i aprendre, i de proposar decisions, cosa que obre possibilitats inèdites per personalitzar i enriquir les experiències d’aprenentatge.

Això no obstant, per aprofitar tot el seu potencial, les institucions han de superar la resistència al canvi i articular estratègies que integrin de manera efectiva la tecnologia amb la pedagogia, la transmissió de coneixements amb el perfil de sortida dels estudiants desitjat. Això inclou redissenyar processos d’ensenyament i d’aprenentatge que col·loquin l’estudiant al centre de l’experiència educativa.

La pausa necessària: reflexionar per avançar. Un dels missatges clau de la meva intervenció en el Congrés va ser la importància de «parar» per reflexionar. En un món en canvi constant, aturar-se no significa quedar-se enrere, sinó avaluar de manera crítica les missions i els objectius educatius per poder avançar millor. Aquesta pausa ens ha de permetre enfocar un projecte educatiu que, mirant cap al futur, ens faculti per redissenyar la cultura institucional, transformar els rols i repensar els objectius a llarg termini.

Metodologia RIEDUSIS: un camí cap al canvi. En la meva intervenció vaig argumentar que, per transformar de forma integral la institució educativa, es necessita una metodologia del camí del canvi. Per això vaig presentar la metodologia RIEDUSIS, creada pel meu equip de Reimagine Education, com un enfocament innovador per liderar la transformació educativa.

RIEDUSIS proposa transformar l’experiència de l’estudiant integrant el perfil de sortida, la tecnologia i els models educatius en un marc coherent. La metodologia fomenta una cultura organitzativa adaptativa, col·loca les persones al centre del procés i apodera docents, estudiants i famílies per ser agents de canvi.

El lideratge com a motor de canvi. El canvi educatiu exigeix un lideratge conscient capaç d’inspirar i mobilitzar els equips cap a una visió compartida. Aquest tipus de lideratge no es limita a gestionar processos, sinó que es compromet a transformar l’educació des dels fonaments. El propòsit, la flexibilitat, la capacitat d’adaptació i la voluntat d’anticipar el futur són qualitats essencials per afrontar aquest repte.

El XX Congrés CNEP 2024 va deixar un missatge clar: la transformació educativa no pot esperar. La responsabilitat de liderar aquest canvi recau en tota la comunitat educativa, que s’ha de comprometre amb un procés integral que prepari les futures generacions per a un món en evolució constant. Més enllà de la tecnologia, l’èxit radicarà en la nostra capacitat per utilitzar aquestes eines de manera significativa i humanitzadora i, així, construir una educació que respongui a les demandes del segle xxi.

Vaig sortir de Barcelona el 24 de setembre passat i estaré tornant a casa just en el moment en què es publiqui aquest post. Hauran estat més de dues setmanes de viatge i col·laboració amb diverses institucions educatives d’educació primària, secundària i terciària que culminen més de tres anys de treball conjunt per fer realitat la transformació educativa a Llatinoamèrica.

Primera parada: Uruguai

Vaig començar el viatge a Uruguai, on, com ja explicava en un article anterior, vaig participar al congrés que va organitzar l’AUDEC (Associació Uruguaiana d’Escoles Catòliques) que es denominava VIVENCIANDO LA TRANSFORMACIÓN EDUCATIVA. Van ser tres dies extraordinaris, en què més d’un centenar de directius d’escoles de l’Uruguai i l’Argentina van poder viure, reflexionar i compartir la realitat de vuit escoles d’infantil, primària i secundària amb transformacions en marxa.

Tot plegat és fruit d’un treball conjunt entre l’AUDEC i Reimagine Education, en col·laboració amb altres ordes religioses (Maristes, Jesuïtes i Salesians), que va començar l’any 2019 i que, després de tres anys i amb la crisi de la COVID-19 pel mig, ja està donant uns fruits ben significatius. Actualment, tenim 20 escoles més a l’Uruguai que han seguit les formacions que hem fet al voltant de la metodologia de transformació educativa RIEDUSIS i que estan preparant projectes d’innovació i canvi que probablement veuran la llum els anys 2023 i 2024. Definitivament, una onada de canvi educatiu important per a l’Uruguai.

No amagaré que, en molts moments de la trobada, em va envair un sentiment d’emoció profunda i d’estar vivint un canvi de fase fundacional, ja que, com deia en un altre post, ja no cal viatjar a Barcelona per entrar en contacte directe amb el canvi educatiu ben preparat i dut a l’aula. I, això, per a Llatinoamèrica, és molt important.

Segona destinació: Bolívia

I de l’Uruguai vaig saltar a Bolívia, on fa uns dies que col·laboro amb la Universitat Franz Tamayo (UNIFRANZ). Primer a La Paz i El Alto, superant el mal d’alçada, i després a Cochabamba, amb un clima més benigne. Visc immers en les experiències i emocions d’un bon nombre d’estudiants i professors d’aquesta universitat que protagonitzen un canvi en la manera d’aprendre i créixer com a persones sense precedents en aquest país. Efectivament, fa més d’un any (aquí ja som al tercer semestre) es va posar en marxa la transformació de tres carreres (Medicina, Administració d’Empreses i Enginyeria Comercial) d’acord amb el nou perfil de sortida personal-professional que defineix la universitat i amb el nou model educatiu basat en experiències d’aprenentatge de l’alumnat.

Aquestes tres carreres innovadores són el que, en terminologia RIEDUSIS, anomenem experiències avançades de canvi (EAC), que, després d’una preparació prèvia de disseny d’experiències, desenvolupament de guies i producció de materials, permeten fer realitat un nou paradigma educatiu i una nova estratègia de transformació. I aquests dies, juntament amb altres membres de l’equip de Reimagine Education, he estat desenvolupant el que anomenem avaluació de procés d’aquestes experiències de canvi.

Una avaluació de procés és una acció de contrast entre el disseny elaborat i la realitat de l’experiència de canvi en marxa que té per finalitat identificar-ne els punts forts i els punts febles. Això, a la pràctica, significa fer enquestes a l’alumnat, fer observacions a l’aula, organitzar focus groups amb estudiants i professors i establir entrevistes en profunditat amb els protagonistes. I, per descomptat, l’avaluació de procés finalitza amb l’elaboració d’un informe que recull les evidències registrades i identifica els èxits i els desafiaments per resoldre, que posteriorment es plasmen en un pla de millora de les carreres transformadores.

Com es viu des de dins una transformació educativa a Llatinoamèrica?

En aquest post, em vull centrar en les emocions profundes que m’ha causat viure les observacions d’aula, i sobretot, els focus groups amb l’alumnat i l’equip docent.

L’entusiasme que ha expressat l’estudiantat, explicant, d’una manera tan intensa i emocionada, com treballen des del primer semestre amb casos clínics (en el cas de Medicina) o amb projectes reals d’empreses (en el cas d’Enginyeria Comercial i Administració d’Empreses) que vertebren l’aprenentatge i permeten, mitjançant el treball individual i en equip, mobilitzar el contingut i aprendre amb sentit és impressionant. A més, escoltar el professorat explicar amb convicció que per res del món tornarien al model clàssic, malgrat l’esforç que representa el canvi de rol i de model educatiu, és veritablement reconfortant.

Vam començar a col·laborar amb l’equip impulsor del canvi d’UNIFRANZ la darrera setmana d’agost de l’any 2019, i he sentit una emoció i una satisfacció immenses en constatar, després de tres anys de treball intens, i malgrat la COVID-19, com es pot transformar a fons l’educació superior i com es pot influir profundament en el desenvolupament personal i professional de l’alumnat i el professorat que hi participa. És una veritable fita.

Propera parada: Bogotà

I, per finalitzar el recorregut llatinoamericà, acabaré a Bogotà, on em reuniré amb la Universitat Compensar per continuar amb la tasca d’impuls de la seva transformació educativa que vam iniciar fa un any, i assistiré a una taula rodona, en aliança amb el FODESEP (Fons de Desenvolupament de l’Educació Superior), sobre REIMAGINAR LA UNIVERSITAT PER A UN MÓN EN TRANSFORMACIÓ ACCELERADA.

Dies intensos, amb vivències i emocions que no s’obliden i que reforcen la convicció que podem aconseguir la transformació educativa tant a Llatinoamèrica com a la resta del món.