En un post anterior del març de 2024 oferíem resposta a la qüestió sobre si és possible mesurar el perfil de sortida de l’alumnat i avançàvem com el desenvolupament de les competències per a la vida (competències transversals o soft skills) predeien l’augment del resultat acadèmic dels estudiants. Detallàvem com al llarg de l’any 2023 vam desenvolupar la investigació finançada per la Fundació ”la Caixa”, Educating to be “Excellent People” and not only “Excellent Professionals”, juntament amb l’equip format pel Dr. Álex Escolà-Gascón (Departament de Mètodes Quantitatius i Estadística, Universitat Pontifícia de Comillas, Madrid, Espanya) i el Dr. Josep Gallifa Roca (Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Barcelona, ​​Espanya). En aquest estudi van participar-hi 1.878 estudiants de 36 centres educatius d’Espanya i Portugal.

En aquest post, ens centrem a proporcionar una primera “fotografia” del perfil de sortida de l’alumnat de les escoles participants. Després d’una anàlisi documental dels diferents models de persona o perfils de sortida de les institucions participants al projecte, a continuació presentem les competències transversals vinculades a les capacitats personals més repetides i comunes, les quals són essencials no només per a l’èxit acadèmic, sinó també per al desenvolupament personal i professional dels i les estudiants en un món cada cop més complex i canviant.

És molt interessant conèixer els trets més essencials de múltiples institucions:

Compromís social

El compromís social es destaca com a competència clau, reflectint la necessitat de formar ciutadans responsables i compromesos amb el seu entorn. En un context globalitzat, on els problemes transcendeixen fronteres, la capacitat per entendre i actuar sobre qüestions socials és vital per construir societats més justes i sostenibles.

Autonomia

L’autonomia permet als i les estudiants gestionar el seu propi aprenentatge i prendre decisions informades. Aquesta competència és essencial per a l’autoeficàcia i l’apoderament personal, preparant-los per fer front a desafiaments amb confiança i responsabilitat.

Esperit crític

L’esperit crític fomenta el pensament independent i la capacitat d’analitzar i destriar informació vàlida i esbiaixada de manera objectiva, cosa que és crucial per al desenvolupament de persones ben informades i capaces de prendre decisions encertades.

Cooperació i col·laboració

La cooperació i la col·laboració reflecteixen la importància del treball en equip i l’habilitat per treballar efectivament amb altres. Aquestes competències són fonamentals en qualsevol context professional i social, promovent la sinergia i assolir objectius comuns.

Creativitat i innovació

La creativitat i innovació són competències essencials en un món que demana solucions noves i efectives a problemes antics i emergents. La capacitat de pensar fora de la caixa i generar idees originals és una habilitat altament valorada a tots els camps.

Respecte

El respecte es vincula amb la convivència i la capacitat de valorar i d’acceptar la diversitat. Fomentar el respecte a les escoles és crucial per crear ambients inclusius i harmoniosos, on tots els estudiants puguin desenvolupar-se plenament.

Empatia i compassió

L’empatia i la compassió són competències que humanitzen les nostres interaccions i enforteixen els llaços socials. La capacitat de posar-se al lloc de l’altre i actuar amb compassió és fonamental per a la cohesió social i el benestar comunitari.

Autoconeixement

L’autoconeixement permet a l’estudiantat entendre les pròpies emocions, fortaleses i àrees de millora. Aquesta competència és fonamental per al desenvolupament personal i professional, facilitant una vida equilibrada, reflexiva i conscient.

A partir del projecte esmentat Educar per ser “Excel·lents persones” i no només “Excel·lents professionals”, s’ha demostrat que avaluar el perfil de sortida de l’alumnat és una pràctica fonamental per garantir que les institucions educatives estan complint amb la seva missió de formar persones competents i preparats per afrontar els desafiaments del segle XXI, més enllà dels continguts o coneixements acadèmics. Aquest tipus d’avaluació, que s’hauria de desenvolupar amb certa reiteració, no només proporciona una visió clara de les competències adquirides pels estudiants, sinó que esdevé una palanca de canvi fonamental perquè permet entendre l’impacte de la acció educativa, identificar àrees de millora i ajustar les estratègies educatives en conseqüència, i adaptar-se a les necessitats canviants de la societat. 

En els darrers cinc anys, l’equip de Reimagine Education ja ha desenvolupat més de 25 avaluacions de procés, del model educatiu, d’innovacions educatives específiques, del perfil de sortida transversal de l’estudiantat, de l’experiència efectiva de l’alumnat a l’aula…, a 7 països diferents d’Europa i Amèrica.

Fruit d’aquesta experiència i d’acord amb allò viscut al projecte esmentat anteriorment, va sorgir la proposta de creació d’una xarxa específica d’institucions educatives interessades a fer, cada dos anys, una avaluació del perfil de sortida de l’alumnat perquè ens ajudi a la pràctica reflexiva; i són ja diferents institucions les que s’han sumat a aquesta iniciativa per continuar reflexionant, de forma individual i col·lectiva, sobre el nostre camí d’innovació i transformació educativa, i per elaborar plans que millorin el model educatiu actual i ens apropin al perfil de sortida que volem aconseguir. 

Si vols sumar-te a aquesta xarxa d’escoles i institucions educatives per fer avaluacions del perfil de sortida de l’alumnat, no dubtis a contactar amb nosaltres i t’informarem!

Aquesta nova entrada en el nostre blog la seguim dedicant a l’avaluació vinculada a la transformació educativa. Avui, aprofundirem en la importància de l’avaluació en les institucions educatives, destacant el seu paper no com un mesurador de rendiment (tal com vam veure en el primer post), sinó com un catalitzador per al canvi significatiu i sostenible i la transformació de qualsevol institució educativa, sigui escola, institut o universitat.

Els components clau essencials per realitzar una avaluació de la innovació o l’impacte son: 

1. Voluntat i propòsit: El primer pas cap a una avaluació significativa, profunda i sostenible és la voluntat i el propòsit, especialment per part de la direcció de la institució. L’avaluació ha de ser una decisió conscient i un compromís per millorar.
2. Enquadrar l’avaluació en el procés d’innovació: L’avaluació ha de ser part integral del procés d’innovació, transformació i canvi. Això significa que no és un afegitó, o una decisió d’última hora, sinó una peça fonamental del procés de millora contínua.
3. Teoria per al Canvi – la hipòtesi del mètode científic: Abans d’avaluar, és crucial formalitzar les nostres intencions i objectius. Per què i per a què estem implementant aquests canvis o innovacions? Quins impactes esperem assolir? Aquesta formulació, que denominem ‘Teoria per al Canvi’, és essencial, ja que actua com a hipòtesi en un experiment científic. Sense una hipòtesi clara, l’avaluació perd el seu sentit i direcció.

L’informe final: un document crucial i un compàs per al futur

L’avaluació en educació és molt més que la recopilació de dades i resultats. És un mirall que reflecteix la realitat actual de les nostres pràctiques educatives i un mapa que guia cap a futures millores. Quan avaluem, no només mesuram o recollim evidències; també interpretem les dades, identifiquem àrees d’èxit i aquelles que necessiten atenció, i prenem decisions. I tot això queda reflectit en l’informe final de qualsevol acció avaluativa que realitzem.

L’informe final de l’avaluació és un document crucial. No només presenta el treball realitzat i les dades recopilades, sinó que també ofereix recomanacions específiques i generals. Aquest informe ha de contemplar tant la comunicació interna com l’externa dels seus descobriments, instigant a la institució a desenvolupar un pla de millora i avanç basat en els resultats.

En suma, veiem que fomentar una cultura d’avaluació reflexiva dins d’una institució educativa que innova és essencial. Això implica anar més enllà dels processos estàndard d’avaluació i adoptar un enfocament crític, obert i sostenible. Significa preguntar-se contínuament: Com podem millorar? Què podem aprendre dels nostres resultats i els nostres processos? Aquesta cultura d’interrogació i reflexió és fonamental per al creixement i la millora contínua.

 

Finalment, l’avaluació ens aporta múltiples beneficis:

– Reflexió profunda: Ens permet connectar amb els motius i objectius inicials de la innovació i el canvi darrere de les nostres accions, reforçant la transformació en la perspectiva i cultura interna de la institució.

– Avanç i consolidació: Facilita l’avanç i la consolidació del camí cap al canvi i la transformació educativa.

– Seguiment longitudinal: Permet un seguiment a llarg termini de cohorts i grups, ajudant a entendre l’evolució al llarg del temps.

– Enfocament en l’impacte: Centra l’atenció en l’impacte sobre el perfil de l’alumnat.

– Diferenciació institucional: Posibilita distingir a la institució d’altres a través de la certificació externa dels resultats de l’avaluació. Per exemple, no és el mateix afirmar que els nostres alumnes són creatius i cooperatius que tenir una certificació externa que validi aquestes competències.

Per acabar, l’avaluació en l’educació no és un destí, sinó un viatge continu de descobriment, reflexió i millora. En adoptar un enfocament holístic i reflexiu de l’avaluació, podem garantir que les nostres institucions educatives no només compleixin amb els estàndards d’avui, sinó que també estiguin preparades per als desafiaments de demà. Així, l’avaluació es converteix en una part integral del nostre compromís amb una educació de qualitat. Parlem d’avaluar les vostres innovacions?

 

Amb aquest post obrim una nova sèrie de reflexions sobre el paper transcendental de l’avaluació en el camí del canvi i transformació educativa. Sobre aquest tema ja hem escrit en altres moments en aquest blog, senyalant aspectes significatius: 

• Avaluar per transformar (juliol de 2021) on emmarcàvem l’avaluació dins de la metodologia RIEDUSIS i presentàvem els tipus bàsics d’avaluacions que realitzem
• Primera preavaluació d’impacte en Arizmendi Ikastola (novembre 2021), escrit en què presentàvem una experiència de preavaluació que va ajudar a una escola a transitar més ràpidament cap a la seva experiència avançada de canvi

Des de llavors hem avançat molt, realitzant en aquests últims anys més de 22 avaluacions diferents (13 de procés, 4 d’impacte i 5 d’innovacions i models educatius) en més de 12 països i acumulant, per tant, una excepcional experiència en aquest camp.

Per això, fa pocs mesos, a l’agost de 2023, iniciem aquesta nova sèrie de reflexions amb el post L’avaluació de la innovació educativa: una necessitat i un far per a la transformació on explicàvem que avaluar les innovacions es convertia en la pedra angular del procés canvi.

Aprofundint en el comentat anteriorment, és important remarcar que, en el nostre cas, quan parlem d’avaluació, no parlem d’avaluar l’alumnat, avaluar el docent, avaluar una activitat realitzada (és a dir, recollir les opinions dels participants), ni tampoc de realitzar una avaluació en el marc d’un entorn o projecte de qualitat (EFQM o ISO), avaluar polítiques educatives públiques o fer avaluacions del sistema educatiu (tipus PISA). Aquest tipus d’avaluacions són importants, però nosaltres parlem d’un altre tipus d’avaluacions i en un altre marc.

Abans d’explicar el nostre marc d’avaluació, és important presentar dos elements que són una peça fonamental de la metodologia de canvi holístic institucional creada per nosaltres i denominada REIDUSIS:

• El perfil de sortida de l’alumnat 
• Els dispositius d’innovació o experiències avançades de canvi (prototips) 

En reimagine education plantegem avaluar el perfil de sortida de l’alumnat, i avaluar també els dispositius d’innovació i canvi implementats, i ho fem tant per a escoles (en tots els seus nivells) com per a universitats (en tots els seus programes).

L’avaluació que oferim es relaciona directament amb el mètode científic o, el que és el mateix, amb el que es denomina educació basada en evidències. I s’entrellaça també amb la millora i evolució de l’educació en tots els seus nivells, que nosaltres denominem millora contínua.

Tant a l’escola com a la universitat expliquem el mètode científic, el practiquem als laboratoris, en les investigacions i projectes, i l’avaluem moltes vegades mitjançant exàmens. Però en els processos d’innovació i canvi no sempre l’apliquem… Per a nosaltres, és IMPRESCINDIBLE utilitzar el mètode científic en el procés d’innovació i canvi, i, per tant, tenir evidències dels nostres avenços i resultats.

Els canvis, les transformacions, les innovacions, no poden ni han de ser solament productes de la nostra intuïció o resultat de modes i tendències.

Han de tenir unes hipòtesis de partida, una formalització clara d’intencions i objectius, i han de ser avaluats periòdicament.

Les innovacions a les escoles i universitats requereixen una avaluació sistematitzada per assegurar la seva pertinència, efectivitat i rellevància, així com una anàlisi dels seus objectius i necessitats inicials. És crucial determinar si realment estan millorant l’aprenentatge i l’experiència educativa de l’alumnat. L’avaluació permet a les institucions educatives ajustar o redirigir els seus esforços, garantint que els recursos s’utilitzin de la manera més eficient possible.

A més, l’avaluació proporciona un marc de responsabilitat i transparència. Les institucions educatives són responsables no només davant els seus estudiants i personal, sinó també davant la societat. En avaluar les innovacions, les escoles i universitats poden demostrar que estan prenent decisions basades en evidència i compromeses amb la millora contínua, el que permet aprendre dels resultats trobats.

De fet, aquesta ha de ser la veritable millora contínua. És a dir, els nostres models educatius no poden romandre estancats, han d’evolucionar de forma permanent i sostenible en el temps basant-se en formulacions i avaluacions basades en evidències. 

Aquesta és la veritable reimaginació de l’educació ja que implica reflexió, formulació, mirada a mitjà i llarg termini, objectius, anàlisi, revisió… i, sobretot, avaluació.

Fa uns quants mesos, et vam explicar en aquest mateix espai per què i com avaluar les iniciatives i els prototips de transformació i canvi que duen a terme les escoles i universitats per assegurar els processos de transformació educativa en el marc de la metodologia RIEDUSIS. En aquesta ocasió, et volem explicar una experiència concreta de preavaluació d’impacte d’una de les escoles que acompanyem en el procés de transformació: Arizmendi Ikastola.

Arizmendi Ikastola és l’ikastola (escola cooperativa del País Basc on s’imparteix l’ensenyament en eusquera) més gran d’Euskadi, creada el 2003 per integració d’ikastoles preexistents, i que ofereix totes les etapes educatives, des d’infantil fins a formació professional o batxillerat. Amb un caràcter innovador ben marcat, desenvolupen la seva proposta educativa en el marc de la pedagogia de la confiança, i utilitzen la metodologia RIEDUSIS per vehicular el seu procés de transformació i canvi.

Des de l’any 2017, a Reimagine Education hem tingut l’oportunitat d’acompanyar-los en el procés de transformació, que es consolidarà amb la implementació d’una experiència avançada de canvi anomenada BATU. Aquest prototip agrupa els cursos de 5è i 6è de primària i 1r i 2n d’ESO, i actualment està en procés de desenvolupament, producció i experimentació. En aquest marc, s’ha desenvolupat una preavaluació d’impacte en dues de les seves experiències anteriors d’innovació i canvi, dissenyades i implementades durant les etapes d’infantil i batxillerat, amb dos objectius:

• Avançar en la pràctica del mesurament de l’impacte de cara a dur a terme la primera onada d’avaluació d’impacte a BATU, d’acord amb la metodologia RIEDUSIS.

• Obtenir informació que permeti continuar avançant en la implementació i la consolidació de les experiències d’innovació i canvi d’infantil i batxillerat.

Per dissenyar i executar l’avaluació centrada en els trets del model de persona que ha definit l’ikastola, s’ha comptat amb la participació d’un grup de recerca de la Universitat Ramon Llull, dos grups de recerca de la Universitat de Mondragón i l’equip de Reimagine Education. A més, mitjançant la col·laboració de la Federació d’Ikastoles, s’ha disposat de la col·laboració de tres ikastoles, que han actuat com a centres de contrast. Així, finalment, al desplegament d’aquesta preavaluació hi han participat més de 300 alumnes d’infantil i batxillerat, 40 docents i 130 famílies.

Els trets avaluats a l’Arizmendi Ikastola han estat:

• INFANTIL: Cooperativa-autogestionària, euskaldun, amb solidesa interior i creativa.

• BATXILLERAT: Transformadora, analítica-crítica, cooperativa-autogestionària i euskaldun.

L’experiència de preavaluació d’impacte de les dues iniciatives innovadores de l’ikastola (infantil i batxillerat), que dirigeix i coordina l’equip de Reimagine Education, ha estat molt interessant, i els resultats, en línia dels objectius que es buscaven. Així, d’acord amb els objectius plantejats, s’han obtingut aprenentatges i instruments rellevants per a la propera avaluació d’impacte del prototip BATU, així com indicacions i recomanacions per continuar avançant en el desenvolupament i la consolidació de les experiències avaluades.

Com pots veure, a poc a poc, anem avançant en noves maneres d’avaluar les iniciatives de transformació educativa i aproximant-nos a tenir noves eines de guia per a la millora i el canvi. Continuarem parlant d’avaluacions i preavaluacions d’impacte en propers posts.