Boira, incertesa i lideratge

/0 Comments/in , , /by

Estem en ple moment de canvi de la humanitat en molts àmbits i aspectes, i ja no sembla aventurat pensar que, durant aquesta dècada, viurem (i ja vivim) canvis profunds. I, per descomptat, a l’educació, també.

Tot i això, hi ha força boira que ens impedeix veure amb claredat com avançar. És el que passa en circumstàncies de molta incertesa combinada amb canvis accelerats. I, a més, en el nostre àmbit educatiu, arrosseguem fatiga pel sobreesforç de la crisi de la COVID-19 i tenim la sensació interna que, durant molts anys, hem estat impulsant innovació, formació i canvis metodològics (incloent-hi els tecnològics) i ara no sabem per on continuar avançant.

Una de les anècdotes més usuals dels cursos de lideratge és la de l’escamot que es va perdre als Alps durant una bona rufaga en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. El sergent al comandament va agafar el mapa que tenia un dels soldats a la butxaca i, davant de la incertesa i el desconcert, va començar a guiar-los durant hores, que es van fer eternes, pel temporal, fins que van arribar a la llum d’un poble. Un cop fora de perill, i després d’ajudar-los i alimentar-los, els habitants els van preguntar com havien escapat de la tempesta i trobat aquell lloc recòndit. En ensenyar-los el mapa del qual s’havien servit, es van adonar que reproduïa una regió dels Pirineus… no dels Alps!

Personalment, he viscut situacions semblants. Soc força aficionat a la muntanya i l’alpinisme i, molts cops, m’he perdut enmig de la boira i he hagut de fer nit a la intempèrie sense saber amb precisió on érem. Amb els meus companys i companyes, amb els meus fills i filles… I, sovint, el mapa, o no servia o ja n’érem fora… Però calia avançar.

En temps d’incertesa, els líders tenen un paper crucial per proporcionar guia i comunicació. No cal tenir un coneixement detallat del terreny per crear un mapa. Fins i tot un mapa antic o d’un altre indret pot ser útil en moments de desconeixement. En situacions d’incertesa, és més important que mai formular una narrativa convincent i transmetre confiança als implicats.

I aquest és el paper del líder. El líder com a creador de sentit mitjançant la inspiració i el relat que anima a definir cap a on volem avançar i mobilitza a partir dels desitjos i somnis de vida i futur de la seva comunitat. No el directiu o directiva que només viu en el dia a dia i dedica el cent cinquanta per cent del seu temps i energia a la gestió, sense anticipar ni avançar, replegant-se al seu despatx, sense sortir-ne perquè a fora hi ha boira.

Per avançar cap al futur, no ens podem esperar a tenir un coneixement clar i expert per crear un mapa amb fites exactes com quan l’entorn era fix o amb pocs canvis. Els líders no poden tenir totes les respostes ni pretendre ser experts en tots els aspectes. No obstant això, han de desenvolupar un mapa per a aquest món canviant i comunicar-lo i aplicar-lo com a guia inicial.

Però, per ser líder avui, en aquestes noves circumstàncies, hem mirar-nos a dintre, com a persones. Prendre consciència del nostre ésser i la nostra història, del nostre entorn i el nostre sistema, amb una altra perspectiva. Dedicar-nos una mica de temps a nosaltres mateixos per posar en crisi els antics marcs mentals que ja no serveixen i adoptar noves mirades a un futur que podem i hem d’anticipar i que és ple d’oportunitats. Sobretot, en educació.

I necessitem espais, temps i conceptes diferents i nous que enllacin amb nosaltres i la nostra realitat i ens ajudin a fer aquest canvi. Hem de fer un salt en el camí personal i professional per trobar nous enfocaments. Hem d’avançar cap a un lideratge conscient.

Això és el que ha preparat, juntament amb en Joan Corbalán, l’equip de reimagine.education. Un programa que et permeti anar més enllà de desenvolupar accions d’innovació i t’ajudi a repensar-te com a líder comunitari capaç de generar benestar, desenvolupament i transformació a la teva institució educativa; juntament amb el teu equip, integrant l’alumnat, les famílies, els docents i l’entorn en una veritable comunitat d’aprenentatge que, malgrat la boira, avanci.

L’hem anomenat Lideratge experiencial conscient per transformar l’educació. Té un format fonamentalment en línia, i incorpora la perspectiva sistèmica al teu lideratge i a la teva institució, amb la mirada i la metodologia transformacional per avançar cap al futur que va naixent. Comença el setembre que ve, i comporta una dedicació aproximada de 100 hores distribuïdes en sis mesos.

Cal atrevir-se. És important fer coses diferents per sortir de la boira, superar la situació d’incertesa i liderar per avançar. T’hi decideixes?

T’ofereixo una hora per compartir amb mi els teus objectius i preocupacions per veure com avançar.

El currículum al servei del desenvolupament integral de l’alumnat

/0 Comments/in /by
Gemma Grau i Xavier Aragay

Fa molts mesos que parlem de currículum, de competències, de què s’ha d’ensenyar a l’alumnat perquè els coneixements que adquireix li serveixen per a la vida, un cop acabi el programa formatiu. En aquest article parlarem del paper que té el currículum en el servei del desenvolupament integral de l’alumnat.

“L’escola és l’única forma de vida social que funciona de manera abstracta i en un medi controlat” (Dewey, UNESCO, 1999)

El mateix Dewey també explica que l’escola ha de ser un lloc experimental on es duguin a terme activitats constructives combinant la tasca teòrica a la vegada que es té contacte amb les exigències de les pràctiques de la vida. Més de cent anys han passat d’ençà que va dir aquestes paraules, en les quals es posa de manifest la necessitat de repensar una escola on es desenvolupin activitats de la vida i per a la vida. Així, doncs, tenint en compte que les escoles són un dels primers contextos socials en què es mou un infant o un jove, és fonamental que mirem d’adoptar les oportunitats d’aprenentatge que ens brinda la societat.

Enfocament des de la metodologia RIEDUSIS

Des de Reimagine, i emmarcat dins el context de la metodologia RIEDUSIS, acompanyem diferents institucions educatives a fer aquesta reflexió, a adonar-se que és necessària una nova mirada al currículum en concordança amb una societat globalitzada. En aquest sentit, per a nosaltres és decisiu proporcionar acompanyament i feedback en el procés de treball dels equips educatius entorn al currículum. Un procés que ajuda els professionals de l’educació a aconseguir un enfocament globalitzat curricular que els porta a reflexionar sobre com prioritzar i organitzar els aprenentatges de l’alumnat de forma globalitzada per fer viable l’Experiència Avançada de Canvi (EAC), o prototip, i així aconseguir el desenvolupament integral de l’alumnat.

Per tant, una de les primeres tasques com a equips prototipistes consisteix a fer una mirada al currículum i destriar els aprenentatges que són imprescindibles dels que no ho són. Aquesta no és una tasca banal, ja que requereix un consens molt alt.

Què és imprescindible? Què és desitjable? On posem el límit?

Hi ha molts aspectes que s’han de valorar per poder respondre a aquestes preguntes: el nivell educatiu, el context sociocultural, les opcions ideològiques que assumim com a institució… però el que és irrenunciable és que la mirada que hem d’adreçar al currículum ha d’estar vinculada al desenvolupament en el nostre alumnat de certes competències clau, competències que totes les persones, un cop han finalitzat el seu procés formatiu, necessiten per a la construcció i el desenvolupament personals, així com per a ser un ciutadà actiu, capaç d’incloure’s en la societat i inserir-se en el món professional.

Però, ¿quines són aquestes competències que necessita l’alumnat? Doncs només ens cal prendre consciència de les nombroses situacions a les quals haurà de fer front al llarg de la seva vida i a les quals haurà d’adaptar-se, i alhora aprofitar i crear oportunitats per als desafiaments del s. xxi.

Així, aconseguirem tal i com diu la doctora Marope (2018), “mobilitzar interactivament i usar èticament informació, dades, coneixement, habilitats, valors, actituds i tecnologia per participar de manera efectiva i actuar per mitjà de diversos contextos del segle xxi per aconseguir el bé individual, el col·lectiu i el global” amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de competències per a la vida i també el Model de Persona que hem definit a la institució com a perfil de sortida.

Quines eines són necessàries per canviar el currículum?

Arribats a aquest punt, optar per una mirada transversal del currículum esdevé essencial. Resulta imprescindible dissenyar experiències d’aprenentatge vinculades entorn de problemàtiques i situacions que requereixen ser abordades i resoltes des de perspectives diverses i que permeten a l’alumnat, com ja ens anunciava Dewey, connectar aprenentatges amb el context, amb experiències personals i amb els continguts. Al capdavall, ¿aprendre hauria de ser això, no?

Per tant, cal transformar el currículum des d’una mirada transversal en la qual, com deia Dewey, es difuminen les disciplines i es connecten els aprenentatges amb el context i les experiències personals de joves i infants. Cal utilitzar el currículum com una eina que guiï el disseny d’experiències contextualitzades i significatives i que mobilitzi diferents tipus de continguts, sempre amb l’objectiu de resoldre problemes o reptes. Així, aconseguirem que l’alumnat comprengui i interpreti la realitat, se senti preparat per participar en la societat, es comprometi com a ciutadania i s’empoderi per promoure canvis rellevants davant els desequilibris i les injustícies d’aquest món.

En definitiva, el currículum al servei del desenvolupament integral de l’alumne. Què en penseu? En parlem?

Referències
UNESCO (1999). Perspectivas: revista trimestral de educación comparada. París, UNESCO: Oficina Internacional de Educación), vol. XXIII, nos 1-2.
MAROPE, M.; GRIFFIN, P.; GALAGHER, C., (2018). Future Competences  and the Future of Curriculum. A Global Reference for Curricula Transformation. International Bureau of Education. Disponible AQUÍ

Avaluar per transformar

/0 Comments/in , /by
Alba Ayneto i Xavier Aragay

Com ja hem comentat en els últims posts, l’educació està passant un profund llindar de canvi, accelerat per la crisi de la COVID-19, que demanarà un procés de transformació de les institucions educatives en tots els seus nivells. I, com en qualsevol procés que iniciem, cal avaluar per transformar. T’expliquem els tipus d’avaluació segons la metodologia RIEDUSIS.

Tant per avaluar per transformar com en la mateixa transformació no hi ha receptes concretes, ja que cada centre ha de definir el seu propi camí, en funció de la seva trajectòria i context. Per això, a Reimagine Education Lab tenim una metodologia del procés de canvi pròpia, centrada en les persones, que aporta un mètode lògic, ordenat i sistèmic per transformar profundament els processos d’ensenyar i aprendre, les configuracions culturals, organitzatives, tecnològiques i físiques de la institució educativa i deixar-hi instal·lats mecanismes i eines que assegurin aquest avanç i la seva consolidació i progrés. De fet, el nostre propòsit no és abandonar un model tradicional per “tancar-nos” en un altre de nou, sinó buscar un camí de transformació avançada que ens ajudi a caminar al mateix ritme que el món.

Partint de la missió educativa del centre i posant l’alumnat al centre, proposem centrar-nos en el model de persona (que també coneixem com el perfil de sortida de l’alumnat) que volem educar (desglossat en impactes). Així, el perfil de sortida de l’alumnat, consensuat i treballat per tota la comunitat educativa, esdevé una eina de canvi molt potent. Aquesta nova eina, mitjançant un sistema de backward design, ens serveix per redissenyar els processos d’ensenyament i aprenentatge, els espais, l’organització, la cultura interna… al servei del nou perfil que volem educar. Un procés a través del qual s’estableixen les hipòtesis de partida del procés de transformació, que es concreten en un prototip (o experiència avançada de canvi). Així recuperem el mètode científic per al camí iteratiu de la transformació educativa de la institució.

Com avaluar per transformar?

El disseny i la implementació de prototips ens permeten incorporar l’avaluació com a aliat principal per permetre visualitzar i identificar noves solucions i assegurar la millora contínua i el canvi de perspectiva. Identifiquem dues maneres d’avaluar per transformar que, tot i tenir objectius diferents, es complementen per assegurar la consecució dels nostres objectius: l’avaluació de procés i l’avaluació d’impacte.

És important especificar que ambdues avaluacions (la de procés i la d’impacte) que planteja la metodologia RIEDUSIS no són avaluacions individualitzades, ni s’assemblen al que normalment s’entén per avaluació dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Tampoc no parlem de l’avaluació de l’acompliment dels docents ni d’una avaluació vinculada als sistemes de qualitat. Plantegem avaluar les iniciatives avançades de canvi (prototips) en el seu conjunt per deixar instal·lada a la institució una eina d’evolució i millora permanent de la transformació educativa.

En un principi, durant el primer o segon any d’implementació del prototip a l’aula, l’avaluació de procés ens permet assegurar que la implementació del prototip s’ajusta a les hipòtesis de partida que havíem dissenyat. D’aquesta manera, fem augmentar les probabilitats d’impacte en l’alumnat d’acord amb el perfil de sortida de l’alumnat i assegurem la interpretació d’una avaluació d’impacte posterior.

Combinant entrevistes, observacions, revisió documental i focus groups, busquem identificar punts forts i punts crítics que cal tenir en compte per garantir que duem a terme totes les accions essencials que busquen promoure l’impacte en l’alumnat. A més, intentem assegurar-nos que hem tingut en compte els factors crítics d’èxit del prototip.

Quins objectius té l’avaluació d’impacte?

Un cop hem fet una avaluació de procés i amb l’experiència avançada de canvi o prototip implementat i consolidat, la metodologia RIEDUSIS proposa una avaluació d’impacte. En aquesta avaluació, ja no busquem assegurar la implementació del prototip, sinó que busquem veure l’efecte que la implementació del prototip ha tingut en el nostre alumnat com a grup o cohort. L’avaluació d’impacte ens donarà informació rellevant per veure si ens acostem al perfil de sortida de l’alumnat plantejat i per buscar la relació entre aquest perfil i cadascun dels canvis essencials o profunds de l’experiència de l’alumnat ocorreguts al prototip.

Així, doncs, combinant les dues avaluacions (la de procés i la d’impacte), assegurem no només la implementació segons el disseny inicial (avaluació de procés), sinó també la validació o declinació de les nostres hipòtesis de partida (avaluació d’impacte) per continuar avançant en el canvi.

Ara mateix, estem acompanyant diverses institucions escolars i universitàries en ambdues avaluacions, i tenim com a referència i experiència prèvia l’avaluació del prototip de la NEI (Nova Etapa Intermèdia) que es va dur a terme en el marc del projecte de transformació Horitzó 2020.

T’interessa saber més sobre com avaluar per transformar i la metodologia RIEDUSIS? Posa’t en contacte amb nosaltres!

Quin paper té la natura en la transformació educativa?

/0 Comments/in /by

Mariona Aragay i Xavier Aragay

La COVID-19 ha accelerat el canvi a les regles del joc. A dia d’avui, ja sabem que els canvis mai no venen sols, i que són globals. Per això ens preguntem: Quin paper té la natura en la transformació educativa?

Són moltes, les crisis que ens travessen avui, vingudes d’abans de la COVID-19, però que la pandèmia ha afectat profundament: crisi de salut, crisi econòmica, crisi social, crisi política, crisi del model de ciutat que tenim… En tot cas, pel que fa a la crisi educativa, profunda i amb pèrdues importants, cada cop és més evident per a la comunitat educativa que el sistema educatiu actual no dona resposta a les necessitats d’un món en canvi, ni a la realitat actual i futura dels infants i joves. Per això, a Reimagine tenim clar que ens cal transformar a fons l’educació, i fer-ho d’una manera integral, profunda, sistèmica… anant més enllà del mer canvi d’activitats o de la simple incorporació de tecnologia a l’aula.

Però també vivim immersos en una altra crisi: una crisi de col·lapse de la biodiversitat, dels ecosistemes i de les espècies d’éssers vius a la Terra. I aquesta crisi interpel·la necessàriament l’educació, perquè… En quin món viurà l’alumnat d’avui quan arribi a l’edat adulta? Com afectarà la natura en la transformació educativa? Com serà el món, aleshores, amb tot el que portarà el canvi climàtic durant els propers 15 anys? Quants ecosistemes quedaran en equilibri, i quantes espècies d’arbres, ocells, mamífers o plantes s’hauran extingit i quantes quedaran vives? Com serà l’accés a un dels béns més escassos i preuats del planeta, l’aigua dolça? Com afectarà això les poblacions (humanes, animals i vegetals) més vulnerables? I, per tant, amb quins reptes i problemes ens trobarem i quines decisions i accions haurem d’emprendre per afrontar aquesta crisi?

A les escoles i universitats, venim d’una tradició i una inèrcia en les quals l’estudi de la natura se sol abordar únicament des d’una perspectiva de coneixement merament científic: la perspectiva de les ciències naturals. I és clar que el coneixement científic és imprescindible, sí, però, ahora, també sabem que l’apropament merament conceptual i les dades científiques per si soles són insuficients per canviar hàbits, comportaments i marcs mentals, i més encara per canviar profundament la relació individual de cadascú de nosaltres amb la natura i la visió que en tenim. A més a més, en la nostra cultura occidental, des de fa uns quants segles, acostumem a parlar del “planeta” i del “medi ambient”, i això està relacionat amb aquesta visió materialista de veure i valorar la natura com un mer “recurs natural” a la nostra disposició per explotar o consumir, sense dotar-la del valor intrínsec que la vida té per si mateixa. Però, són aquestes, la visió i la vivència de la natura que volem que tingui l’alumnat?

Si volem que educar sigui sinònim d’ajudar a desenvolupar persones integrals d’acord amb un perfil humà treballat i consensuat a la nostra institució i ens decidim a incorporar aquesta nova mirada a la natura, ens caldrà posar sobre la taula no només el QUÈ volem transformar i el COM ho farem, sinó que també ens caldrà abordar DES D’ON VOLEM fer aquesta transformació, és a dir, des de quina connexió interior tenim, cadascú de nosaltres, amb la VIDA i la natura, i com la fem avançar tot redescobrint la profunda i veritable relació que hi tenim.

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el proper 5 de juny, volem posar de manifest que és urgent que ens plantegem quins canvis hem d’introduir a la transformació educativa de la nostra institució perquè la infància d’avui (que serà la ciutadania adulta de demà) no reprodueixi els mateixos patrons que ens han portat a aquesta crisi sistèmica. I això ens porta, necessàriament, a plantejar-nos com hem de canviar la nostra pròpia mirada com a docents, directius i directives vers la Terra, per poder transformar la nostra institució i fer néixer en el nostre alumnat, mitjançant vivències i experiències diferents, un vincle amorós i profund amb la natura.

En parlem?

Coneixes el nostres webinars de transformació educativa?

/0 Comments/in , /by

Fa un any, aquestes mateixes dates, estàvem confinats, i a Reimagine vam llançar la sèrie de webinars de transformació educativa sota el nom d’#EsHoraDeTransformarl’Educació. En ells, diferents membres de l’equip de Reimagine vam tractar cinc temàtiques que encara avui segueixen sent actuals i que creiem que poden ser-vos útils:

  • Impacte de reptes de l’educació arran de la crisi del coronavirus: en Xavier Aragay i la Jonquera Arnó aborden com passar de l’activisme innovador a l’estratègia transformadora: cal dedicar temps a la transformació, perquè ens estem jugant el futur de la nostra institució educativa.
  • Replantejar el procés d’ensenyar i aprendre: Com es pot fer la transició  de l’ensenyament remot d’emergència que es va posar en marxa arran del coronavirus, a situar a l’alumnat al centre del procés. Ens ho expliquen en Xavier Aragay i en Lluís Tarín.
  • Avançar en la transformació educativa: En aquest cas, en Xavier Aragay i la Mariana Martínez aborden la forma de concretar un canvi profund a l’aula, apunten a una transformació integral de l’escola i ofereixen una metodologia i unes quantes eines pràctiques.
  • El poder del joc per avançar en la transformació educativa: Impartit per Xavier Aragay, en col·laboració amb l’Imma Marín i l’Esther Hierro, de Marinva, ens expliquen que el joc és clau per educar persones més alegres, més connectades i amb un projecte vital. En definitiva, com l’aprenentatge lúdic pot transformar l’educació.
  • ¿Ens acompanyes a identificar i anticipar els elements clau del nou ensenyament presencial? Aquest és el darrer dels webinars de transformació educativa, en el qual la Jonquera Arnó i en Xavier Aragay ens presenten una eina per identificar, amb la comunitat educativa, els aprenentatges vitals i docents arran de la covid i créixer com a persones. És una eina desenvolupada per l’equip de Reimagine dins el marc de la nostra metodologia RIEDUSIS de reimaginació de les institucions educatives.

Els pots veure tots a l’apartat de vídeos d’aquest blog

Comparteix la teva experiència i participa en el LABoratori educatiu

/0 Comments/in , /by

Fa més de tres mesos que va arribar el Coronavirus i ens va deixar l’escola de cap per avall: durant aquest període hem acompanyat molts canvis i els estem processant al nostre LAB… si vols participar en aquest LABoratori educatiu continua llegint aquets post ;).

Però abans d’entrar en els detalls del LAB, situem-nos: sense ser en ell mateix un element educatiu, el coronavirus ha pertorbat profundament l’educació al món… i ho està accelerant tot. Com dèiem en algun dels webinars que hem fet aquests mesos, , “Hi ha dècades en què no passa res i setmanes en què passen dècades…” Perquè si alguna cosa tenim clara és que no ens trobem al començament del final de la crisi educativa creada pel covid19… estem començant el salt més gran de transformació educativa del segle… si és que ho sabem aprofitar!

Campanya #EsHoraDeTransformar l’educació

Des del primer dia de la crisi, tot l’equip de Reimagine Education Lab ha aprofitat aquest temps de confinament amb una activitat que ha estat trepidant: llancem la campanya  #ESHORADETRANDFORMAR L’EDUCACIÓ, de la qual estem molt contents i orgullosos i en la qual esperem que moltes persones, institucions i equips s’hagin inspirat i els hagi estat útil. Gràcies a ella hem ofert prop de 30 webinars gratuïts amb escoles, universitats, xarxes i ministeris d’educació que han seguit més de vuit mil persones de diverses parts del món (aquí pots veure l’enregistrament dels 5 que vam organitzat nosaltres).

Però el més important d’aquests mesos ha estat tot el que hem après de la nova situació i del contacte permanent amb els equips i les  institucions que seguim, a les quals donem suport i assessorem en infinitud de reunions i trobades virtuals. També hemdebatut a fons amb l’equip i hem desenvolupat i enriquit encara més la nostra metodologia RIEDUSIS per mitjà de noves iniciatives i eines de les quals us parlarem més endavant… Itant ha estat així que hem desenvolupat una nova eina per aprofundir els aprenentatges vitals i professionals i traslladar-los a la nova realitat emergent de les nostres escoles i universitats, que hem batejat amb el nom d’ICDA. Aquesta eina ja l’hem transferit a diferents institucions educatives de diferents països amb les quals col·laborem.

Som LAB: un LABoratori educatiu

Així mateix, aquesta crisi mundial ens ha dut a voler desenvolupar més a fons una cosa que ha era present en la llavor del nostre projecte. El LAB de Reimagine Education Lab, que ens evoca la nostra vocació d’experimentació, anàlisi i construcció col·lectiva i creació permanent dins del procés de transformació profunda de les institucions educatives.Hem analitzat i posat en comú multitud d’experiències, problemes, preguntes de moltes institucions i països, i tot això ens ha ajudat molt i hem après i crescut professionalment i com a equipo per oferir noves respostes i eines.

Per això ara, en aquest final de la nostra campanya #EsHoraDeTransformar,desitgem seguit treballant com a LAB i interactuant amb totes les institucions i equips que tenen experiències personals, d’equip o institucionals que ens vulguin fer arribar.

La teva experiència i opinió són vitals per crear junts!

Fem, doncs, una crida a seguir compartint amb nosaltres: si durant aquesta campanya les nostres idees t’han inspirat, t’animem a compartir-ho amb nosaltres per poder cocrear, experimentar i avançar junts en xarxa cap a una educació millor per al nostre alumnat i per a la infància i la joventut d’arreu del món.

Demanem que ens feu arribar experiències personals, d’equip o institucionals que us hagin inspirat mitjançant idees, metodologies, eines o propostes dels nostres post o webinars.

Nosaltres seguirem analitzant i aprenent, i algunes de les experiències que ens feu arribar les citarem en els posts següents, o seran la base de noves eines o propostes que crearem conjuntament per a tots els que perseguim el somni de transformar l’educació. El LABoratori educatiu avui és més necessari que mai… Moltes gràcies!

.

VULL PARTICIPAR-HI!

.

La partida s’ha acabat. Comença un joc nou: Lideratge de centres educatius (2)

/0 Comments/in , /by

️ Lluís Tarín y Xavier Aragay

I després d’una primera part en la qual us explicàvem que el joc s’ha acabat… Ha arribat el moment. El lideratge del joc nou ens espera. És el nostre torn…

Inspirats per Michael Fullan estem decidits a afirmar que aquest serà el torn de la RADICALITAT. Un torn de CODETERMINACIÓ, RESPONSABILITAT, ADAPTABILITAT, DISTRIBUCIÓ. Un torn de XARXA.

El nou joc ha après la lliçó. Com afirma Carlos Magro, “la història de l’educació en l’últim segle és la història d’un canvi educatiu necessari que no acaba d’arribar mai. Un canvi amb el qual no acabem d’estar satisfets. És la història d’una solució frustrada, la de la tecnologia com a palanca de canvi. I és, en últim terme, la història d’una gran absència, la gestió del canvi de la cultura escolar.”

Així, doncs, ens disposem a actuar en un joc de transformació i canvi organitzacional. Actuarem simultàniament sobre el canvi pedagògic, el tecnològic i l’organitzacional, com ens diu M. Fullan.

El canvi no ens vindrà de les altures, sinó que serà el resultat del treball individual i col·lectiu dels professionals de l’ensenyament i de les escoles, segons que afirmen Fullan i Hargreaves. Un camí que passa pel fet que cada escola deixi de ser una unitat administrativa per convertir-se en un projecte educatiu transformador.

El lideratge influeix en els resultats…

En aquest context, el lideratge i l’acció directiva estan avalats per la prova que és el segon factor, després del professorat, que té més incidència sobre els resultats que els alumnes aconsegueixen en els processos d’aprenentatge. És una influència indirecta que s’obté actuant sobre el professorat i el centre educatiu com a organització.

En conseqüència, iniciarem el nostre torn amb l’avantatge de saber que el lideratge té una clara influència indirecta sobre els resultats de l’aprenentatge. Aprofundint més, descobrirem que aquesta influència es concreta de manera  efectiva en l’acció de lideratge que fan els equips directius i no tant en una directiva individual. No es tracta d’un procés —el del lideratge— lligat a un rol. Estem parlant de considerar el lideratge com una funció distribuïda.

Aquest serà el nostre primer pas: liderar exercint un paper transformador, com afirma Antonio Bolívar, capaç de desenvolupar un clima de col·legialitat entre el professorat, estimular la cohesió d’un equip directiu i dotar el centre educatiu de la capacitat professional interna per resoldre els seus problemes.

Estem afirmant, ni més ni menys, com ens han assenyalat Hargreaves i Fullan, que el principal actiu que posseeixen els centres educatius per influir en els resultats i transformar l’educació és la professionalitat docent. I aquesta professionalitat es reforça quan s’exerceix en els contextos de treball en equip.

L’innovador concepte de “capital professional” que ens presenten el desglossen en tres: “capital humà” (coneixement i competències de la professió), “capital social” (relacions i interaccions) i “capital decisori” (capacitat per emetre una decisió per mitjà d’una pràctica reflexiva). Antonio Bolívar, comentant les aportacions de tots dos especialistes, conclou: ”Es tracta de ‘reculturitzar’ les relacions professionals intervenint en l’organització escolar.”

I és que exercir el lideratge avui dia pot ser clau si s’incideix en la transformació de la cultura del centre educatiu reflexionant sobre els valors, redissenyant els llocs de treball, alterant els rols i les estructures i construint una comunitat professional.

Documentació que ens inspira

  • Bolívar, Antonio. (2013). Cambio y liderazgo educativo en tiempos de crisis. Organización y Gestión Educativa. 21. Pp. 14-17.
  • Bolívar, Antonio. (2018). “Cultura escolar colegiada y capital profesional”. Aula Magna 2.0. [Blog]. Recuperado de: https://cuedespyd.hypotheses.org/3727
  • Fullan, Michael. (2019). El Matiz. Ed: Morata. Madrid.
  • Fullan, Michael;  Hargreaves, Andy. (2014). Capital profesional. Transformar la enseñanza en cada escuela. Madrid. Morata.
  • Fullan, Michael;  Hargreaves, Andy. (2000)  La escuela que queremos. Magro México. Amorrortu.
  • Magro, Carlos. (2019). Liderazgo educativo: Transformar la dirección para transformar la educación. IES Ribera de Castilla. Dirección General Innovación y Equidad Educativa.

La partida s’ha acabat. Comença un nou joc: Lideratge de centres educatius (1)

/0 Comments/in , /by

️ Lluís Tarín y Xavier Aragay

Algo que se veía venir…

La pandèmia i el confinament que experimentem per l’acció de la Covid-19 han tret a la llum múltiples errors, desajustos, trampes i marcs mentals que estaven molt instal·lats en el nostre àmbit professional de l’educació. Vivim canvis profunds e les intencions educatives i els seus impactes. I davant d’aquest calidoscopi d’anades i tornades, gran part dels professionals, de les famílies i fins i tot del jovent en etapa d’aprenentatge arriben a llegir entre línies i sota la superfície del dia a dia que el joc s’està acabant. Que el joc s’ha acabat.

I vet aquí que comencen una partida nova d’un joc nou. Per ser francs, no ens podem quedar atònits davant de la nova realitat: s’anava configurant durant l’últim terç del segle xx. Es va estar constatant de manera desigual fins al començament del segle xxi (l‘educació tanca un tresor). Amb l’eslògan “una nova educació per a un nou segle” s’airejava arreu la necessitat de replantejar les finalitats de l’educació. Les investigacions sobre la naturalesa de l’aprenentatge desvelaven amb proves el paper fonamental de les emocions, l’intercanvi social, la memòria, el feedback formatiu, la individualitat i la diversitat…

En fi. El què, el perquè i el com de l’educació, de l’aprendre i ensenyar, van entrar a l’agenda de les reflexions, les anàlisis i les decisions. I tot va començar a entrar en crisi.

10 años atrás…

Ens ocupem de millorar la qualitat de l’ensenyament. De les didàctiques, de l’avaluació. D’assignar els recursos amb més intel·ligència i equitat. Incidim en el desenvolupament més complet del professorat. De la participació de les famílies. Apliquem els avenços de la ciència i de la neuropedagogia. Ajustem els models de direcció i lideratge pedagògic. I moltes iniciatives més. Ho hem estat fent de forma desigual. Amb profunditats diferents i disposicions diferents. I, sens dubte, per a una majoria, amb una gran dedicació, compromís i bon fer.

Y ahora…

Confinats, distanciats del nostre alumnat i apartats els uns dels altres. Aplicant solucions d’emergència per aprendre i afrontant un horitzó borrós i ple d’incertesa, ens preguntem: ¿I ara, què?  Des de la direcció, els equips directius i el lideratge dels centres educatius, ¿què? ¿Quina educació volem? ¿Quina escola volem? ¿Quins impactes volem aconseguir amb els nostre alumnat? ¿Quin lideratge, quina direcció, quina gestió, quina administració volem aplicar? ¿Quina resposta donarem a l’afirmació d’algú amb veu anònima que ens diu:

Hi ha poques coses pitjor que acabar l’educació al nivell que sigui i no saber qui ets, qui vols ser ni on vas

Finalizando esta primera parte…

No hay duda. “Game is over”.  ¡Se acabó! Ha empezado la partida de un nuevo juego.

El lideratge influeix indirectament en els resultats de l’aprenentatge. La qüestió és: quins resultats i quins impactes busquem (Deep learning). Els mapes anteriors no ens serveixen. S’estan dibuixant rutes de lideratge noves: Radicalitat, CODeterminació, Responsabilitat, Adaptabilitat, Distribució, Xarxa. És una aventura col·lectiva que no busca paisatge nous, sinó que té la gosadia de mirar amb nous ulls.

¿T’hi apuntes? ¿T’atreveixes? (Quina pregunta més absurda, oi…?).

– Seguimos en el próximo post.

Nou vídeo: ¿Ens acompanyes a identificar i anticipar els elements clau del nou ensenyament presencial?

/0 Comments/in /by

En aquest últim webinar de la sèrie #EsHoraDeTransformar reflexionem conjuntament sobre la tornada a la presencialitat després de la pandèmia: el coronavirus no és en si mateix un element educatiu, però ha pertorbat profundament l’educació a tot el món. En aquest sentit, el més important és col·laborar, ajudar i fer realitat el somni de la transformació profunda de l’educació. I per fer-ho contem amb el RIEDUSIS, una metodologia de reimaginació de les institucions educatives contrastada, pròpia i original de Reimagine Education Lab.

La transformació profunda a la qual apuntem no dependrà de què fem i diem, sinó de com som i, sobretot, de la nostra capacitat de canviar la mirada vers els alumnes i nosaltres mateixos. Perquè la transformació educativa interpel·la la persona, mira cap endins, connecta amb la vocació per revitalitzar-la, convida a un canvi de mirada. Transformar connecta amb el SER. Aquí tens doncs amb el vídeo del webinar amb Xavier Aragay i Jonquera Arnó: deixa’ns els teus comentaris!

Un moment crucial per avançar en la transformació educativa

/0 Comments/in /by

Després d’aquest mesos de confinament podem dir que no estem al començament del final de la crisi educativa per la COVID19… tot just iniciem el salt o la transformació educativa més gran del segle… si és que ho sabem aprofitar… Per això, ens hem de centrar en la transformació educativa de la nostra institució, aprofundir el perfil humà de l’alumne que volem que acabi els estudis i dedicar temps per començar de manera diferent el Nou Ensenyament Presencial que s’acosta.

També caldrà que siguem conscients, que revisem i que posem en dubte algunes premisses o marcs mentals que tenim instal·lats en l’inconscient i que ens limiten la capacitat de crear noves possibilitats… per exemple, no podem continuar pensant que:

  • El vincle amb l’alumne es recuperarà tot sol quan tornem a la presencialitat… És hora de reforçar els vincles!
  • Hem d’organitzar i tractar tots els alumnes de la mateixa manera i alhora, encara que sigui en grups aula més petits… És hora de cartografiar la realitat de cada alumne i de les seves famílies per ajudar-los de manera eficaç!
  • L’espai de l’escola sempre s’ha utilitzat igual, ni que sigui de manera inconscient, sempre ha estat al servei del model educatiu… És hora de reimaginar tots els racons de l’escola!
  • Ara recuperarem tots els continguts que no hem pogut impartir… no és hora de perdre el temps amb la nostra connexió interior i la nostra vivència per ser persones amb un projecte vital fort… És hora de posar l’alumne realment al centre!

Et presenten l’ICDA, una eina que hem creat a Reimagine Education Lab per ajudar a avançar en la transformació implicant-hi la comunitat educativa i anticipant el Nou Ensenyament Presencial (NEP). L’objectiu és identificar amb la comunitat educativa, els aprenentatges vitals i docents d’aquest període excepcional de les nostres vides per créixer com a persones i com a equips, per alinear la nostra mirada amb l’objectiu d’anticipar, cocrear i prototipar una escola diferent… en un procés que ja no té aturador… L’ICDA és:

  • IDENTIFICAR: dedicar temps previ / formular algunes preguntes / donar nom a aprenentatges vitals i professionals
  • COMPARTIR: posar en comú / conversar-escoltar / prioritzar / centrar-se en els més importants i/o els més compartits
  • DESTIL·LAR: posar el focus en allò comú que ens ha mogut / posar-ho en relació amb el nostre projecte educatiu o amb el perfil de la persona que acaba els estudis / buscar un canvi de mirada col·lectiu
  • ACCIONAR: centrar-nos en el que volem dur al NEP (nou ensenyament presencial) / val més poc i clar que molt i dispers / replantejar / cocrear  / comprometre’ns / prototipar en alguns cursos o cicles / convertir en iniciatives transversals de centre

És hora d’influir, de transformar… si no és ara… ¿Quan? De la manera com reprenguem el NEP i enfoquem el curs 2020/2021 o el que ens queda d’aquest 2020, en dependrà el nostre futur educatiu… Tot s’accelera… accelerem també el canvi educatiu. És l’hora de l’audàcia i el lideratge.

De tot això en parlarem amb detall al pròxim webinar, el dia 10 de juny del 2020 a les 18 h (hora d’Espanya). ¿Ens hi acompanyes?

Les inscripcions al webinar estan tancades. Pots accedir al vídeo del webinar clicant aquest enllaç.