El programa LI2 d’AUDEC, una experiència de transformació educativa de gran impacte II

/0 Comments/in , , /by

️– Jonquera Arnó, Mariana Martinez, Xavier Aragay –

Al post anterior, titulat El programa LI2 d’AUDEC, una experiència de transformació educativa de gran impacte I, us explicàvem com va començar la nostra col·laboració amb l’Asociación Uruguaya de Educación Católica (AUDEC), i el programa de formació amb més de 30 directius de 10 escoles d’aquest país, denominat LÍDERES IMPULSORES DE INNOVACIÓN (LI2). En aquest post d’avui us expliquem a fons com treballem amb els directiv@s per crear prototipus motors de canvi disruptiu a les escoles.

Busquem un canvi profund a les escoles i per això ens hem centrat en un canvi profund en els directiv@s que han seguit el programa. Hem volgut anar a fons perquè tenim una finestra d’oportunitat d’entre 5 i 10 anys per transformar veritablement l’escola, i per això cal canviar la nostra mirada, conèixer-nos i identificar el nostre propòsit per poder inspirar els altres i canviar l’escola junts.

Estem convençuts que hem de passar a una fase nova que vagi més enllà d’innovacions puntuals i asseguri un procés basat en un nou lideratge i una nova manera de fer.

Davant la impossibilitat de canviar a fons tota l’escola alhora, emergeix una nova estratègia de canvi basada en la realització de prototipus de cada escola concreta en funció del seu somni. A partir d’aquí, totes les escoles participants han acabat dissenyant una Experiència Avançada de Canvi (EAC o prototipus) en dos cursos o un cicle d’algunes de les seves etapes educatives per implementar, d’aquí a un parell d’anys, com una nova manera de transformar-se. Un cop implementats, aquests prototipus seran avaluats posteriorment pel que fa al seu impacte sobre el perfil humà del diplomat (persona que ha acabat els estudis després de passar anys a l’escola com a alumne /a) que prèviament hem definit.

Es tracta de posar en marxa i deixar instal·lats uns mecanismes que assegurin, basant-se en el disseny i l’avaluació d’experiències disruptives de canvi, una transformació permanent en el temps per poder adaptar-se de manera constant a una societat que en els anys vinents no deixarà de mutar profundament en el que ja es denomina «canvi d’època ».

I, per tot això, necessitem temps i un nou concepte del «tempo» de canvi al centre. Temps perquè els líders que volem formar puguin reflexionar interiorment i interactuar amb altres per descobrir les noves claus del procés de canvi. Temps per dissenyar en cada escola processos de transformació que duraran uns quants anys i que apunten a un canvi integral.

Al principi del 2020, començarà una nova promoció del programa LI2, amb nous directiv@s de centres que també volen caminar per la sendera de la transformació profunda de l’educació per poder arribar a més escoles i tenir encara un impacte més gran. Però no deixarem de trobar-nos i de continuar en contacte amb aquesta primera promoció, que ja és una veritable comunitat d’aprenentatge i d’acció, i concretar-ne els prototipus de canvi.

Es tracta d’anar creant una massa crítica de directiv@s, líders transformador@s a l’Uruguai, que estiguin dispuest@s a treballar en xarxa amb els seus homòlegs, i en xarxa de xarxes amb totes les escoles del territori que somien amb una educació diferent.

Tant de bo altres associacions i xarxes d’escoles d’altres països coneguin aquest programa i el seu gran impacte personal en els directius, els equips i els centres. Ens oferim a pensar junts, a dissenyar experiències com aquesta o semblants que ens acostin al somni de l’escola que volem per avançar decididament en la transformació educativa.

¡JUNTS PODEM!

Us deixem un petit vídeo que ha dut a terme AUDEC per explicar i presentar la nova edició de l’LI2 2020… És interessant veure i sentir l’experiència d’aprenentatge i de transformació i que expliquen els participants de la primera promoció. ¡Gràcies a tots ells ha estat possible!

Jonquera Arnó, Mariana Martínez i Xavier Aragay

El programa LI2 de AUDEC, una experiència de transformació educativa de gran impacte I

/0 Comments/in , , /by

️– Jonquera Arnó, Mariana Martinez y Xavier Aragay –

️– Jonquera Arnó, Mariana Martinez i Xavier Aragay – Al principi d’aquest any 2019, per encàrrec de l’Asociación Uruguaya de Educación Católica (AUDEC), vam iniciar a través de Reimagine Education Lab un programa de formació amb més de 30 directius de 10 escoles de este país, denominat LÍDERES IMPULSORES DE INNOVACIÓN (LI2).

Aquesta important i activa associació, que agrupa prop de 200 escoles uruguaianes, feia uns quants anys que duia a terme una magnífica tasca de debat i de formació sobre innovació mitjançant diverses jornades al llarg de l’any, tant per a educadors com per a directius. Aquestes jornades, amb uns conferenciants excel·lents, havien precipitat la reflexió i el canvi de mirada per obrir mentalitats i propiciar experiències d’innovació en molts centres.

Això no obstant, fa anys que moltes escoles intentaven donar resposta a un entorn cada vegada més fluid, volàtil, incert i complex per mitjà de la implementació d’un conjunt d’innovacions (i fins i tot de noves ofertes educatives) que canvien algunes pràctiques, però que generalment s’afegeixen o se superposen a tot el que l’escola ja anava fent sense aconseguir un canvi profund en la forma d’ensenyar i d’aprendre. Anar més enllà de la implementació d’aquest conjunt d’innovacions parcials era complex i difícil, amb la qual cosa es manifestava la necessitat clara de fer un salt qualitatiu i articular processos d’innovació disruptiva a les escoles per entrar en la transformació integral dels centres.

En aquest context neix el programa LI2, dissenyat i dinamitzat per l’equip de Reimagine Education Lab. Es tracta d’un projecte diferent de formació i desenvolupament directiu per formar líders impulsors de la innovació que articulin i liderin processos de transformació educativa a les escoles interessades.

Els objectius de l’LI2 han estat els següents:

  • conèixer a Fons, per poder aplicar al seu centre, la metodologia d’articulació de processos de transformació educativa denominada RIEDUSIS (Sistema per Reimaginar l’Educació), creada per Reimagine Education Lab i que té com a base la definició del perfil de l’alumne que volem educar i la seva avaluació en forma d’impacte
  • conèixer-se i fer-se conscient (cada un dels participants) de la seva trajectòria com a educador i directius, per poder transformar la seva mirada, el seu encàrrec i el seu estil de lideratge
  • articular un projecte, específic i adaptat al seu centre, d’innovació disruptiva que consideri tots els aspectes d’una veritable transformació institucional
  • compartir i articular aquest procés de formació-acció-reflexió en una xarxa de centres compromesos a encarar una innovació disruptiva (els 10 centres participants a la primera edició), i així crear una veritable comunitat d’aprenentatge

Els més de 30 líders que han participat eren directius amb una formació i una experiència àmplies que ja havien impulsat múltiples experiències (o microexperiències, com les denominem nosaltres) d’innovació, i que volien trencar el sostre de vidre estructural i sistèmic (l’escola és molt rígida) que impedeix fer el salt.

El programa ha estat intens, amb gairebé 100 hores de treball (sumant el treball individual i el d’equip), distribuïdes en tres seminaris de tres dies cada un (3 jornades completes el mes de febrer, tres més el maig i tres més a final de setembre), i accions i practiques en els seus centres respectius per crear nous instruments i mirades, aplicar el que s’ha après i després reflexionar-hi conjuntament.

Hem utilitzat metodologies molt actives i participatives, en les quals es requereix una implicació important de tots els participants, tant en el treball previ de lectura com en el posterior, referit a la realització de les tasques als centres.

S’han combinat activitats que van des de la reflexió personal, la reflexió conjunta, el debat, les activitats creatives i lúdiques, design thinking… incloent la lectura individual i col·lectiva del llibre Reimaginando la educación: 21 claves para transformar la escuela i la realització del test BRIDGE, d’autoconeixement de l’estil relacional per orientar l’estil de lideratge.

Si vols conèixer més a fons aquesta experiència de transformació educativa, en aquest enllaç trobaràs la segona part d’aquest post: allà detallem com estem logrant la reansformació en aquesta xarxa d’escoles i a més a més, hi trobaràs un vídeo molt explicatiu.

Jonquera Arnó, Mariana Martinez i Xavier Aragay

Una experiència de transformació integral de la secundària a Argentina

/0 Comments/in , /by

️– Mariana Martínez y Xavier Aragay –

Durant el curs 2018-2019, l’equip de Reimagine Education LAB (RIEDULAB)  hem estat acompanyant el projecte denominat PLaNEA, Nueva Escuela para Adolescentes, de transformació de la Secundària. Es tracta d’un projecte conjunt d’UNICEF i el Ministeri d’Educació de la Província de Tucumán (Argentina) que té per objectiu donar resposta a les diferències socials i a la desigualtat, i alhora reduir els indicadors deficients de trajectòria, terminalitat i aprenentatge, i promoure canvis profunds i estructurals en els processos d’aprendre i ensenyar per transitar d’una escola tradicional a una escola més innovadora, oberta, de qualitat i inclusiva.

L’enfocament de PLaNEA és molt integral: parteix d’un interessant diagnòstic previ, estableix un marc de col·laboració molt ampli i busca un treball en col·laboració i en xarxa per obtenir una acció integral.

Les aportacions de valor específic del nostre equip al projecte han estat bàsicament dues:

  • D’una banda, col·laborar a situar al centre de la proposta pedagògica i institucional els adolescents i els seus aprenentatges mitjançant la definició i l’aprofundiment del que denominem el perfil del que ha acabat la secundària. Aquest perfil és el conjunt de qualitats, habilitats i valors que, juntament amb els coneixements, volem que tinguin incorporats els nostres alumnes en el moment en què acaben secundària. Tenir-ho establert aclareix i focalitza la missió del projecte i ens ajuda a dissenyar una proposta pedagògica que fomenti aquest tipus d’atributs que hem definit. El perfil es va treballar i establir conjuntament amb l’equip del projecte, directors d’escoles i membres del Ministeri d’Educació d’aquesta província.
  • De l’altra, dotar PLaNEA d’una metodologia específica per poder avaluar l’impacte del projecte en els nois i noies participants de secundària. Per poder arribar a concretar aquesta avaluació (que es planifica en una fase diferent, ja que es requereix que els alumnes de la primera cohort hagin acabat el primer cicle i després transitin durant tres anys per l’experiència de canvi), primer es va establir una Teoria per al Canvi. Mitjançant aquesta teoria, no solament vam identificar què volíem fer per donar lloc a determinats canvis, sinó que també vam establir, de la manera més precisa possible, la naturalesa de los canvis buscats. Posteriorment, es va elaborar una matriu d’indicadors que desglossen i concreten el perfil del que ha acabat secundaria, que hem denominat impactes (conductes, comprensions i marcs mentals).

En definitiva, es tracta d’incorporar el mètode científic i la recerca d’evidència per avaluar l’impacte dels projectes de transformació educativa. Alhora, la informació obtinguda de l’avaluació donarà una informació específica molt necessària per millorar el disseny i les pràctiques del projecte (fonamental per a l’ampliació i extensió a altres realitats) en el que ha de ser el veritable motor de millora del sistema educatiu.

I per això, calia tota la feina que s’ha dut a terme, perquè sense hipòtesi inicial ni establiment d’indicadors a aconseguir (impactes vinculats a la teoria per al canvi), posteriorment, seria impossible avaluar de forma correcta.

Finalment, també és molt important destacar la col·laboració del nostre equip en la definició del marc i el model de treball per projectes interdisciplinari per àrees de coneixement que fan els alumnes amb els professors a les escoles integrades al programa. El disseny d’aquests projectes és conjunt entre un equip de docents de les escoles participants, funcionaris del ministeri d’educació i un equip de tècnics i especialistes seleccionat per UNICEF juntament amb RIEDULAB. Aquests projectes apunten als impactes del perfil del que ha acabat secundària a aconseguir, parteixen dels continguts curriculars i connecten amb els interessos dels alumnes. El nostre equip ha acompanyat aquest procés (modelització i formació) per mitjà de tallers vivencials i d’aprenentatge als centres participants. És important destacar que el programa té previst que els docents es vagin implicant cada vegada més en l’autoria directa dels projectes a mesura que avança el programa.

Tot això és una aportació molt significativa a la implementació de polítiques y estratègies de transformació educativa i, molt especialment, de la secundària, ja que permet, mitjançant la metodologia aportada pel nostre equip, centrar la missió del programa en el perfil de sortida de l’alumne i establir i planificar l’avaluació del seu compliment mitjançant indicadors establerts en el moment d’inici.

Quatre claus per a la transformació educativa a l’Amèrica Llatina

/0 Comments/in , , /by

Aquest últim mes i mig he tingut l’oportunitat de treballar amb els equips directius i els educadors de diverses xarxes d’escoles a Colòmbia, l’Equador i l’Uruguai. Han estat unes setmanes molt intenses de viatges, visites, trobades, reunions, entrevistes, observacions a l’aula i d’impartir conferències i seminaris.

Poder visitar de prop deu escoles i interaccionar, amb intensitats diferents, amb més de cinc-cents educadors i famílies, enriqueix i transforma. Tots aprenem i avancem en aquest camí del canvi educatiu que compartim. I, compartint la passió per l’educació i la seva necessària transformació, he pogut continuar constatant quines són les quatres principals característiques imprescindibles per assegurar l’èxit del procés i que, d’una manera o d’una altra, han d’estar presents i s’han de potenciar:

  1. El lideratge pràctic i actiu de l’equip directiu que està al capdavant d’un procés integral de canvi. Generar un canvi en educació és un procés sostingut en el temps que requereix una estratègia clara i un lideratge fort, globalitzador i compartit que acompanyi les persones amb decisió i amabilitat, per tirar l’experiència endavant.
  2. Somni i convicció. Somni per visualitzar el canvi que volem fer, que és molt més que la suma de petites innovacions, i convicció que és possible més enllà de la dificultat i la complexitat que comporta.
  3. Superació dels marcs mentals dels equips directius. Els marcs mentals dels directius són normalment el principal fre del canvi. Encara que de vegades ens escudem en altres frens, com les lleis i normes, la falta de recursos o les famílies, la veritat és que de les principals experiències de canvi es conclou que els obstacles que s’han de superar són les creences preestablertes, els encàrrecs inercials o els marcs d’actuació que tenen fixats els directius d’una escola o d’una xarxa d’escoles.
  4. Identificació de la transformació educativa com un procés que requereix temps i que afecta tots els elements de l’escola com a institució. És a dir, si transformar l’educació i l’escola és un procés de canvi personal, col·lectiu, organitzatiu i cultural, no el podrem improvisar ni segurament començar directament fent canvis a l’aula, si bé aquest és l’objectiu final. Haurem de fer servir una metodologia de canvi que permeti una estratègia integral. I la metodologia que hem presentat i utilitzat i que, un cop més, s’ha demostrat que era útil i adequada, és la que hem creat a Reimagine Education Lab i que hem denominat RIEDUSIS (Sistema per Reimaginar l’Educació).

Tot això, tenint molt present que no parlem de copiar cap model o recepta pedagògica existent. Més aviat es tracta de moure’s, de sortir del model clàssic i posar-se en camí per buscar el nostre propi projecte de transformació educativa.

Perquè és molt important entendre que parlem d’un “procés” de transformació educativa. És a dir, no parlen només d’innovar o de fer canvis a les aules… naturalment que els farem, però la nostra intenció, és un canvi sistèmic. I, per tant, un canvi de mirada, cultural, organitzatiu, d’espai físic. És tota l’escola la que entra en un procés de canvi profund. I perquè això passi, la meva experiència m’ha ensenyat que hi han de concórrer els elements citats.

Tot això és el que hem treballat en les visites, trobades i seminaris que he fet, acompanyat dels membres de l’equip de Reimagine Education Lab. I, en tots els casos, el camí del canvi sembla clar i intens. Un gran regal de la vida poder-lo compartir.

Argentina i l’educació secundària: ànsia de canvi profund

/0 Comments/in , , /by

A final de novembre del 2015 la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), conjuntament amb UNICEF, em va convidar a Buenos Aires per participar en una trobada per reflexionar sobre el necessari canvi en l’educació secundària.

La setmana passada, un any i mig més tard, la Fundación Santillana, juntament amb l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI) i el CIPPEC , em va invitar a tornar a anar a aquesta preciosa ciutat per participar en el XII Foro Latinoamericano de Educación, centrat, en aquesta edició, en la innovació i el canvi educatius.

Han estat dos dies d’un debat intens en què han participat més de mil persones presencialment, amb més de 22.000 visions en streaming de les sessions, en las quals he presentat l’experiència de canvi de l’Horitzó 2020 i la meva reflexió sobre el canvi en l’educació secundària.

Perquè aquest és el tema de fons que ha estat present en l’ambient del Fòrum: la necessitat de transformar la secundària del país. En aquest punt és on he notat un canvi important. Hi ha una ànsia de parlar de la secundària, de diagnosticar els problemes de la secundària, d’iniciar el canvi en la secundària.

Aprofitant que em trobava al país, també vaig poder participar en una  trobada organitzada per FLACSO i UNICEF amb funcionaris directius de diverses Províncies de la nació (les Províncies a Argentina tenen competències importants en educació) al voltant del mateix tema: “Polítiques educatives per transformar l’educació secundària. Estudi de casos a escala provincial”. En aquest cas, diverses Províncies posaven en comú basant-se en un estudi-investigació de FLACSO i UNICEF, experiències reeixides de transformacions en la secundària dirigides a reduir l’abandonament de sectors vulnerables de la població mitjançant la flexibilització organitzativa i la introducció de metodologies actives en algunes escoles.

En aquest esdeveniment vaig poder presentar, juntament amb la investigadora Sandra Ziegler de FLACSO (participant en la investigació sobre l’avaluació d’impacte de la NEI), les tendències més rellevants en innovació en les escoles secundàries en el món, així com l’avaluació d’impacte duta a terme el curs passat amb els alumnes de NEI del projecte HORITZÓ 2020. Totes dues reflexions van ser molt rellevant en el marc del debat del dia per continuar avançant propostes de canvi per a la secundària.

Els temes s’acceleren en educació. Hi ha un avenç important en el sector educatiu a l’Argentina pel que fa als problemes de la secundària i a la seva necessària transformació. I parlant amb integrants de la comunitat educativa i amb agents involucrats en el canvi, he percebut una clara voluntat de situar aquest tema amb més força a l’agenda pública, i una il·lusió d’impulsar experiències de canvi alhora que demanen a l’Administració Educativa de la nació canvis legislatius que permetin flexibilitzar rigideses organitzatives estructurals que impedeixen fer canvis.

Una bona combinació d’elements que, tant de bo permetin avançar. Arreu del món la secundària preocupa. I molt. I a l’Argentina, alguna cosa es mou…

(Foto: @SantillanaARG)

Seminari pràctic de transformació educativa a Barcelona amb 26 directius de Xile

/0 Comments/in , , , /by

La setmana passada vaig col·laborar amb el CETEI de Jesuïtes Educació en el disseny i la realització d’un seminari pràctic sobre la transformació educativa aplicada, per a 26 educadors de la Red Educacional Ignaciana de Chile (REI).

La Red Educacional Ignaciana  està constituïda per dues associacions de centres (Fe y Alegría Chile i l’Asociación de Colegios) i es va crear a partir d’un grup de col·legis jesuïtes i de fundacions o corporacions amb vincles estrets amb la Companyia de Jesús, que té el propòsit d’animar i promoure un treball conjunt per aconseguir fites elevades i consolidar un Projecte Educatiu comú i un pla d’assegurament de la qualitat de la proposta educativa ignasiana per a Xile. Està integrada per 23 centres educatius presents en quatre regions del país.

Fer més d’11.000 quilòmetres i mobilitzar 26 directius (directors d’escola, directors acadèmics, directors d’etapa…) de 10 escoles d’aquesta xarxa, de diversos entorns socioculturals, que atenen prop de 12.000 alumnes, amb uns 1.400 educadors contractats, és una mostra de la convicció i el lideratge per posar en marxa un canvi profund en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels seus centres i de tots els que conformen aquesta xarxa.

El seminari és una combinació de presentacions i debats (dos dies a la seu del CETEI) entorn a l’experiència viscuda per les escoles jesuïtes catalanes en el seu procés de canvi, amb una estada (també de dos dies) a les aules de la NEI (Nova Etapa Intermèdia, de 5è de primària a 2n d’ESO) i el MOPI (Model Pedagògic Infantil, de P3 a P5), que són dues de les tres experiències pilot de canvi que s’han posat en marxa dins del projecte Horitzó 2020. Finalment, després de compartir aula amb els mestres i professors de Jesuïtes Educació, un últim dia, novament al CETEI, per recollir l’experiència i reflexionar sobre la seva aplicació a Xile.

Per descomptat, com a complement inicial i final, no van a faltar les visites a Barcelona i una d’important, d’acord amb l’espiritualitat ignasiana, a Montserrat i a la Cova de Manresa.

Compartir inquietuds i visió en relació al canvi i a la transformació educativa de les escoles amb directius que ens vénen a visitar de tan lluny i que esperen de nosaltres una implicació oberta i apassionada per aprendre junts en el procés, és un gran plaer. Tant de bo que aquest tipus d’experiències es puguin continuar duent a terme i generalitzant-se. Només junts, tots els que impulsem el canvi educatiu al món, podrem avançar.

Seminari-Taller per a directius del Sistema de Col·legio Jesuïtes de Mèxic

/0 Comments/in , , /by

Del 6 al 9 de desembre del 2016, a León (Mèxic), juntament amb Joan Blasco, Director del Model Educatiu de Jesuïtes Educació, i Miquel Amor, Director del CETEI de Jesuïtes Educació, en el marc de la meva col·laboració amb Jesuïtes Educació en la difusió de l’Horitzó 2020 , vaig impartir el Seminari-Taller «Bases per a la posada en marxa del nou paradigma eductiu dels Col·legis Jesuïtes de Mèxic» .

El Sistema de Col·legis Jesuïtes de Mèxic  està constituït per 6 escoles distribuïdes arreu del país que atenen prop de 13.000 alumnes (en les etapes infantil, primària, secundària i batxillerat) amb més de 1.100 professors.

Com indica el nom del seminari, l’objectiu era motivar i establir les bases per, a partir de la inspiració i l’experiència de l’Horitzó 2020, posar en marxa el camí d’una transformació educativa de les escoles jesuïtes de Mèxic.

Tot va començar quan, el maig d’aquest any, una delegació del col·legi jesuïta de Puebla (Mèxic) va visitar a Barcelona, durant tres dies, les realitzacions del projecte Horitzó 2020 en el marc d’un Seminari Obert de Divulgació organitzat pel CETEI de JE. En acabar, l’entusiasme va ser tan gran que ens van demanar de fer un seminari al seu país i implicar-hi la resta d’escoles. I com no podia ser altrament, la nostra desposta va ser afirmativa i entusiasta.

Els 65 directius de les sis escoles participants en el seminari ban ser seleccionats amb criteris de lideratge, obertura al canvi, treball en equip, assumpció de riscos, identificació ignasiana i projecció de futur, i era la primera vegada que es reunien en aquest nou format d’equips directius del sistema.

Per preparar el Seminari-Taller, cada un dels participants es va comprometre a llegir i comentar, per mitjà d’una plataforma virtual, els vuit quaderns de la col·lecció Transformar la Educación del projecte Horitzó 2020. Així, des del final del mes de setembre fins al 3 de desembre, de forma ordenada i sistemàtica, va anar tenint lloc una lectura i un debat molt inspirador dels quaderns entre els participants, on es plantejaven preguntes clau i es reflexionava sobre les pràctiques educatives de les escoles d’avui dia i la necessitat d’avançar cap a nous paradigmes educatius. Vaig poder participar directament en aquesta fase del procés i la veritat és que va ser molt interessant i engrescador.

El seminari es va desenvolupar de manera molt participativa i dinàmica, amb un debat molt viu que combinava plenaris, treball individual i treball en grups, i plasmava les conclusions i els avenços dels participants en uns grans murals que decoraven la sala de la casa d’oració on ens vam reunir. El treball dels quatre dies es va organitzar segons l’esquema bàsic següent:

  1. El món està canviant. . . ¿Com ha de canviar l’educació?
  2. El model de persona que volem educar
  3. ¿Com puc mirar l’escola que tinc pensant en el futur?
  4. El model pedagògic que hem triat
  5. El procés de canvi que volem iniciar

El Seminari-Taller va ser un èxit impressionant segons l’avaluació que en van fer tant els organitzadors com els mateixos participants, i va acabar amb un pronunciament conjunt dels Rectors dels sis col·legis del sistema «amb el qual es van comprometre a buscar camins per a la transformació educativa amb la finalitat de crear una escola de formació humana que respongui a les urgències i a les necessitats del segle xxi». No hi ha dubte que els col·legis jesuïtes de Mèxic han fet un gran pas en el camí cap a la transformació.

I, personalment, he tingut un gran impacte personal i professional. Personal per l‘extraordinària acollida humana de totes i cada una de les persones participants, i pel fort impacte que el procés ha tingut en el seu cor i en els seus projectes vitals. I professional, en comprovar la gran inspiració que promou conèixer i debatre l’experiència de l’Horitzó 2020 i la bondat del mètode utilitzat per ajudar els directius de les escoles a canviar els seus marcs mentals i a preparar-se per al camí del canvi.

¡Moltes gràcies per la gran experiència viscuda i pel gran camí de transformació que ara tenim per compartir!

 

TEC21, el nou model educatiu del Tecnológico de Monterrey

/0 Comments/in , , /by

Aprofitant el viatge a Mèxic del mes de desembre passat, vaig centrar-me en la transformació educativa que fa aquesta important institució educativa mexicana.

El Tecnológico de Monterrey  és una universitat privada, sense ànim de lucre, fundada el 1943 gràcies a la visió d’un grup d’empresaris encapçalat per Eugenio Garza Sada. És una institució que té el propòsit de transformar Mèxic i el món per mitjà de l’educació. La seva oferta educativa abasta els nivells de batxillerat, carreres professionals i programes de postgrau. En l’àmbit professional, ofereix programes acadèmics en les àrees d’Enginyeria, Tecnologies de la Informació, Negocis, Humanitats i Ciències Socials, Arquitectura, Art i Disseny i Ciències de la Salut. Aquesta universitat es caracteritza per desenvolupar i enfortir l’emprenedoria, el sentit humà i la internacionalització dels seus estudiants. Compta amb gairebé 90.000 estudiants i amb més de 10.000 professors distribuïts en 28 campus a Mèxic i en 18 seus i oficines internacionals.

La necessària transformació de les institucions d’educació superior, i especialment dels seus models educatius, per afrontar els canvis i les demandes del segle xxi, va fer que el Consell Directiu del Tecnològic, ja l’any 2012, iniciés un model de transformació que permetés alinear els elements clau de la visió, l’organització i la cultura de l’organització. Posteriorment, el 2013, es va proposar evolucionar cap al Model Educatiu TEC21  per preparar els estudiants amb una formació integral que els permetés enfrontar-se als reptes que planteja un món canviant i incert i assegurar la seva competitivitat internacional potenciant-ne les capacitats i competències per convertir-se en líders.

El model entén per competència la integració conscient de coneixements, capacitats, actituds i valors per afrontar amb èxit tant situacions estructurades com situacions incertes que puguin implicar processos mentals complexos per formar professionals participatius i compromesos amb la societat.

Es consideren dos tipus de competències: les disciplinars i les transversals. Aquestes últimes són deu, i inclouen des del lideratge fins al treball col·laboratiu, passant per l’emprenedoria i la innovació, el pensament crític i l’ètica i la ciutadania global.

L’aprenentatge basat en reptes, la flexibilitat en el com, el quan i l’on s’aprèn, una vivència universitària memorable i uns professors inspiradors, són els quatre components bàsics del model. I finalment, els quatre capacitadors específics del model són: les comunitats acadèmiques, la innovació educativa, els espais educatius i la vinculació amb l’entorn.

L’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) es fonamenta en l’aprenentatge vivencial que té com a principi que els estudiants aprenen més i més bé quan participen de forma activa en experiències ofertes d’aprenentatge. Un repte és una experiència vivencial dissenyada per exposar a l’alumne a una situació desafiador de l’entorn per aconseguir uns objectius específics d’aprenentatge. Així, els coneixements s’integren i s’apliquen mitjançant mòduls d’aprenentatge, que són el conjunt de contingut teòrics i pràctics necessaris per resoldre un repte. Vegem l’esquema-resum següent:

La flexibilitat curricular es construeix, a diferència d’un pla d’estudis rígid, mitjançant les trajectòries, un sistema que brinda a l’alumne l’oportunitat d’explorar, decidir i especialitzar-se al llarg del seu procés formatiu escollint continguts de diferents àrees disciplinars. Un professor assessor l’orientarà de forma personalitzada.

El nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge requereix un nou perfil de professor que ha de tenir les característiques següents: inspirador, actualitzat, vinculat a l’entorn professional, innovador i usuari de les tecnologies de la informació. Els rols que caldrà que dugui a terme aquest nou perfil de professor són els següents: catedràtic (dissenya i imparteix els mòduls), avaluador (per competències), dissenyador de reptes, tutor de repte i mentor de carrera.

Tot aquest model compta amb una estratègia d’implementació progressiva ja iniciada, que s’ha previst completar l’any 2020  amb la primera generació completa d’alumnes formada d’acord amb aquest nou model y amb un sistema específic de transició del model actual al nou model TEC21. Aquesta estratègia té com a element central la formació o l’acompanyament dels docents mitjançant el CEDDIE (Centro de Desarrollo Docente e Innovación Educativa), l’Observatorio de Innovación Educativa i el Congreso Internacional de Innovación Educativa (CIIE). Aquest últim, al qual vaig poder assistir en l’edició del 2016 i del qual parlaré en un altre post, se celebra des de l’any 2006, però amb caràcter internacional des del 2014.

Impressiona conèixer i comprovar la visió i la capacitat de lideratge que té aquesta universitat per avançar decididament cap a un nou tipus d’institució educativa superior que superi les limitacions de la formació que avui dia ofereixen la majoria d’universitats. Les universitats s’han de reimaginar i avançar cap a una innovació sistèmica i disruptiva. Aquest és el nostre gran repte avui en el món.

Viatjo a Mèxic

/0 Comments/in , , /by

Els dies vinents aniré a diverses ciutats de Mèxic per participar en dues activitats importants. En primer lloc, impartiré un Seminari/Taller d’una setmana, juntament amb Joan Blasco, director del model pedagògic de Jesuïtes Educació, i Miquel Amor, director del CETEI (node d’innovació pedagògica de JE), a 60 directius de les 6 escoles jesuïtes d’aquest país que es reuneixen per primera vegada per avançar junts pel camí de la transformació educativa.

Prèviament, els 60 directius han estat llegint, resumint i compartint els 8 quaderns titulats «Transformant l’educación»  en un debat obert i participatiu per mitjà d’una plataforma virtual.

Serà un gran repte col·laborar en la construcción d’una visió conjunta i compartida del canvi educatiu que les escoles de jesuïtes de Mèxic volen dur a terme i ajudar-los a fer els primers passos i a definir el camí.

Un cop acabat el Seminari/Taller, participarem en el que possiblement és un dels millors congressos internacionals d’innovació educativa que es fan al món, el 3er Congreso Internacional de Innovación Educativa,  que organitza el Tecnológico de Monterrey al seu campus de Ciutat de Mèxic, on presentarem l’experiència de l’Horitzó 2020 així com els quaderns «Transformant l’educación» que ho expliquen.

Als següents posts continuaré explicant les reflexions i aprenentatges del viatge i les activitats.

Experiència de servei i innovació educativa per Perú

/0 Comments/in , , /by

La proposta educativa d’Innova Schools, de la que ja he parlat en un post anterior, incorpora l’early childhood education program, creat per la Universitat de Berkeley (Califòrnia – EUA) en l’etapa infantil, i un model propi que combina blended learning i flipped classroom en les etapes primària i secundària. En aquestes dues etapes, els alumnes treballen el 75 % del temps en el que anomenen group learning com a element de construcció col·lectiva d’aprenentatges amb dinàmiques col·laboratives de treball en grup, i el 25 % del temps restant en solo learning, amb aprenentatge individual i autònom mitjançant recursos digitals. També han fet una interessant priorització del currículum oficial i han introduït la formació competencial. L’estudiant és el més important i el model s’orienta a garantir-ne l’aprenentatge.

Per facilitar tot això, han desenvolupat el Teacher Resource Center (TRC), un gran repositori de recursos educatius per als mestres i professors que incorpora més de 26.000 unitats d’aprenentatge i un sistema participatiu i col·laboratiu de millora constant d’aquestes unitats per part dels mateixos docents.

Pel que fa a la infraestructura, el disseny dels edificis, de les aules i del mobiliari està pensat per vehicular el model educatiu en una imatge alegre i moderna que incorpora elements nous en el panorama de les escoles del país.

La seva aposta per l’atracció de talent educatiu i la capacitació permanent del professorat també impressiona. El procés de selecció dels nous docents incorpora exàmens, tests i un assessment center que simula situacions reals de l’aula, i l’aposta per la formació contínua dels docents inclou 120 hores de formació anual per a cada un d’ells, en un programa de desenvolupament del professorat estructurat en quatre àrees: reforç dels continguts curriculars, creació d’ambients d’aprenentatge, millora metodològica i desenvolupament com a persona.

Compten amb un programa específic de lideratge pedagògic per als més de 150 directius que tenen actualment, basat en el que utilitzen al Sistema Educatiu d’Ontario (el Canadà), així com amb un sistema intern de coaching per als professors nous, dut a terme pels professors més experimentats per accelerar la seva incorporació i formació inicial.

Un sistema de qualitat educativa completa el model. L’equip de qualitat educativa ha generat una metodologia pròpia, basada en estàndards internacionals i validat per experts externs que, mitjançant tests censals i mostrals fets cada curs, supervisa i garanteix els aprenentatges dels alumnes. Estan acreditats per AdvancED Accreditation.

Amb tot això han aconseguit ja superar aquests últims anys, a les proves externes que fa l’administració educativa, els resultats estandarditzats de les assignatures core del currículum, no solament a l’escola pública, sinó a les mateixes escoles privades d’elit del país. Un resultat impressionant en tan poc temps.

Queda clar que amb el poc temps que fa que es desenvolupa la iniciativa i el creixement accelerat del projecte, molts aspectes i elements del model pedagògic s’han d’afinar i aprofundir, però també em sembla obvi que l’esforç ingent que fa Innova Schools perquè canviï alguna cosa en el panorama educatiu del Perú ja està tenint un impacte, per descomptat en els mateixos alumnes que assisteixen als seus centres, i en les seves famílies, però també en el sector educatiu del país.

Felicitats a l’equip que el lidera i el du a terme. Una iniciativa impressionant i original per millorar i transformar l’educació que combina audàcia, innovació i qualitat en un model i un camí molt desconeguts. Valdrà la pena seguir-hi en contacte els anys vinents.

Podria aplicar-se aquest model per a millorar l’educació de d’altres països?