Com reformular el model educatiu per aconseguir arribar al perfil de sortida de l’alumnat?

/0 Comments/in /by
Xavier Aragay

Com a continuació dels dos articles anteriors que hem publicat en aquest bloc destinats a explicar de manera sintètica la nostra metodologia RIEDUSIS del camí de la transformació integral d’una institució educativa, escric aquest tercer post per presentar un dels passos més importants del procés de canvi: reformular el model educatiu del centre escolar o la universitat.

Necessitem replantejar el model educatiu actual per assegurar-nos que obtindrem el perfil de sortida que ens hem plantejat. Aquest és un punt d’inflexió que marca la diferència entre anar innovant sobre la marxa el procés d’ensenyar i aprendre existent o plantejar-ne la transformació a fons.

Per descomptat que, de manera paral·lela a la decisió de reformular el model educatiu, és molt aconsellable fer un primer contrast respecte a com surt actualment el nostre alumnat. No és imprescindible fer-ho ara, es pot fer més endavant; però el que és clar és que és una de les coses més importants que cal incorporar al nostre procés de canvi institucional i que pot ser una palanca o ressort ben important per impulsar-ne la transformació. En aquests moments, a Reimagine Education ja disposem d’una eina, construïda conjuntament amb un prestigiós grup de recerca universitari, que ho permet fer de manera àgil i econòmica.

Què entenem per model educatiu?

Entenem per model educatiu “el conjunt de direccions i enfocaments pedagògics que orienten la cultura i l’acció d’una institució educativa, per tal de proporcionar a l’equip docent els elements necessaris per dissenyar i implementar programes educatius”.

El model educatiu té per objectiu donar coherència i cohesió a l’acció educativa de la institució en totes les seves ofertes i activitats específiques i, per tant, garantir la consecució de la seva missió.

reformular modelo educativo

Quins documents ha de tenir qualsevol model educatiu?

Les línies educatives bàsiques (LEB) són les grans línies o estratègies generals d’aprenentatge comunes a tota la institució educativa i que ens asseguren la coherència de totes les accions de canvi. Són l’eina global i general de la institució per establir un nou model educatiu i aconseguir, així, apropar-nos als trets i als impactes que volem aconseguir. Les LEB són el fonament de la transformació del procés d’ensenyar i aprendre, per la qual cosa cal que es basin en el nostre coneixement, intuïció, experiència i evidència científica.

Les opcions metodològiques (OM) són mètodes pedagògics concrets existents i definits que, en el marc de les LEB i orientats als trets i impactes definits al perfil de sortida, ens permeten concretar com treballarem de manera específica les línies educatives bàsiques a l’aula amb el professorat i l’alumnat.

Les opcions de contingut (OC) són les decisions respecte al currículum, en forma de criteris, que ens permeten l’enfocament (més o menys globalitzat) i la priorització i selecció (amplitud i profunditat) per fer del contingut l’eina imprescindible que vehicula l’aprenentatge i l’educació de la persona.

És important tenir en compte que un enfocament més o menys globalitzat genera una identitat, un marc mental i una mirada de l’alumnat diferents dels del seu entorn i del món. D’altra banda, l’enfocament actualitzat de les diverses disciplines ens ha de permetre arribar a un aprenentatge més significatiu i actualitzat. Finalment, l’eliminació de repeticions al currículum, la nova ordenació de continguts i l’exclusió d’elements més residuals seran fonamentals per afrontar el canvi profund, ja que necessitem un currículum per a la vida, no una vida per assimilar el currículum.

Finalment, la definició del canal de relació i de treball amb l’alumnat i les opcions tecnològiques conseqüents també han de formar part del nou model educatiu. A més de les eines informàtiques i digitals, entenem per canal de relació en el marc de la comunitat educativa el canal presencial (coincidència a l’espai físic i en el temps) i el canal en línia o virtual, que permet la coincidència o no en el temps, però no a l’espai físic.

La crisi que va propiciar el coronavirus ens va obligar a passar de la presencialitat a l’ensenyament remot d’emergència (ERM) i, d’aquest, a una nova presencialitat híbrida i flexible que incorpora el canal en línia combinat amb la presencialitat. Aquesta ja és una de les revolucions més importants del segle XXI, i ens obre una infinitat de possibilitats i combinacions que és imprescindible tenir en compte a l’hora de reformular i prototipar el nostre procés de canvi educatiu.

reformular model educatiu

Objectiu: reformular el model educatiu mitjançant un “disseny cap enrere”

Fins ara, hem implementat dissenys d’ensenyar i aprendre “cap endavant”, és a dir, sempre hem partit dels recursos disponibles i les activitats que ja havíem dut a terme per intentar aconseguir resultats diferents. Ara farem una altra cosa: el que s’anomena un disseny cap enrere. És a dir, partirem dels trets i els impactes del perfil de sortida de l’alumnat i, anant enrere, veurem com podem reorganitzar els recursos disponibles i replantejar a fons les activitats que implementarem per aconseguir uns resultats diferents que apuntin a uns impactes vinculats al model de persona. Aquest és el nostre objectiu.

Abans de començar a reformular a fons el model educatiu actual (o la seva absència) per un altre de nou, serà important prendre consciència, identificar i posar paraules al model educatiu que ja tenim en marxa. Aquest pas previ és molt important, ja que, sovint, no tenim un document clar i actualitzat de les direccions i els enfocaments pedagògics majoritaris actuals, i pot ser que tinguem la informació, però dispersa, confusa o, simplement, molt teòrica i allunyada de la realitat de l’aula. Fins i tot pot ser que parem més atenció a algunes pràctiques innovadores però minoritàries i poc representatives, o que hi hagi moltes diferències entre les diverses etapes del nostre centre o les facultats de la nostra universitat.

Per tant, abans de començar a formular les noves LEB, OM, OC i el canal de relació i la tecnologia, aconsellem escriure de manera sintètica i consensuada el que anomenem les línies educatives bàsiques actuals, sobre la base de la realitat del que passa majoritàriament a les nostres aules, i, a partir d’aquí, identificar, compartir i redactar les LEB que somiem tenir per aconseguir realment un canvi integral en el nostre model d’ensenyar i aprendre per arribar al perfil de sortida que tenim plantejat.

Hem d’educar per a la vida, per al món que viuen i viuran els nostres alumnes i els nostres fills… no per al món que hem viscut els professors i els pares. I això demana anar més enllà del que sempre s’ha fet, o del que s’ha fet fins ara o, fins i tot, del que estem fent ara mateix. És a dir, demana reformular a fons el model educatiu actual de la nostra institució. T’hi acompanyem?

Com es pot construir una nova estratègia de transformació?

/0 Comments/in /by
Xavier Aragay

Com ja vam explicar en un article anterior sobre la metodologia RIEDUSIS, un cop establerta una bona teoria per al canvi que incorpori d’on venim i cap on volem anar com a institució, que expliqui clarament per què i per a què volem anar més enllà del que hem fet fins ara i que dibuixi un primer esbós del somni que perseguim com a comunitat educativa amb el perfil de sortida de l’alumnat com a base, ja estem preparats per fer el següent pas: construir una nova estratègia de transformació.

Com podem replantejar-nos la nostra estratègia de canvi i adaptar-la al nou món en què vivim?

Hem de veure aquest moment històric, en què el món avança a empentes i rodolons que ens desmunten els marcs mentals anteriors i que ens obliguen a respondre d’una altra manera i adaptar la nostra activitat educativa i organització, com una oportunitat. Una oportunitat per replantejar-nos, també, el nostre mapa i itinerari de transformació i canvi.

Probablement, en els últims anys, i especialment abans de la crisi de la COVID-19, hem avançat a base d’iniciatives d’innovació distribuïdes a tota la institució i que s’obrien pas alhora. Podem anomenar aquest conjunt d’innovacions ja implementades, o en curs, com a microexperiències d’innovació. Aquestes experiències d’innovació ens han exigit molt d’esforç i energia, i han significat, en si mateixes, un bon entrenament. Tot i això, la sensació és ambivalent, ja que, d’una banda, som conscients que aquest conjunt d’innovacions, per si soles, de manera acumulativa, no ens portaran a la transformació que necessitem. D’altra banda, però, si som on som, és, en part, gràcies a l’aprenentatge i la flexibilitat que aquestes mateixes microexperiències ens han aportat.

I, aleshores, com ens ho fem per continuar avançant en la innovació i el canvi? Necessitem una estratègia de canvi diferent.

estrategia de cambio

Quines eines necessitem per construir una nova estratègia de transformació?

Amb la profunditat que volem transformar el procés d’ensenyar i aprendre i el conjunt de la institució, serà impossible transformar de cop i simultàniament tota la nostra institució en tots els seus cursos o cicles. Ara que ja hem vist l’esforç que comporta implantar algunes innovacions, ens adonem que no hi ha prou energia ni capacitat instal·lada a l’interior de la nostra institució per fer el canvi d’una sola vegada.

Així, neix el concepte d’implementar experiències avançades de canvi en algunes parts de la nostra institució (en dos cursos, un cicle o una etapa) o iniciatives transversals (IT) adreçades a tota la institució educativa pel que fa a una innovació o aspecte o projecte en concret.

Podem definir una experiència avançada de canvi (EAC) com un projecte de transformació profunda i integral d’un o dos cursos (etapes o cicles) en què incorporem tots els elements de canvi que somiem. És una eina que ens permet transformar la institució per parts perquè sigui sostenible i puguem aprendre fent. Una EAC s’estructura mitjançant el disseny, el desenvolupament i la producció dels elements necessaris perquè es pugui materialitzar, capitalitzant totes les innovacions que ja hem implementat fins ara, però buscant fer un salt important.

D’altra banda, considerem la iniciativa transversal (IT) com un projecte de transformació profunda i integral longitudinal (de diversos cursos o etapes o, fins i tot, de tota la institució) basada en la incorporació d’una nova activitat o experiència en tots o en part dels anys i cursos. Aquesta nova activitat o experiència (per exemple, un replantejament profund de la tutoria a tots els nivells o un projecte lector coherent) es planteja de manera coordinada i té elements tractors de canvis identificables i específics.

Aquesta nova manera d’avançar és el que anomenem nova estratègia de canvi, i és el que ens permet afrontar la transformació de la institució educativa de manera diferent i més profunda, en un cicle de reflexió-acció-avaluació-ampliació que ampliarem en articles futurs en els quals continuarem explicant els elements bàsics de la nostra metodologia RIEDUSIS, i en què també veurem que l’avaluació d’aquestes EAC o IT és una peça fonamental.

construir una nova estratègia de transformació

Com hem d’avançar un cop plantejada una nova estratègia de transformació?

La pedra angular sobre la qual descansa el procés de transformació i canvi de la nostra institució és la participació de la comunitat educativa. Les transformacions profundes demanen la implicació de tots els membres de la comunitat educativa en processos participatius que generin inspiració i somni. Es tracta d’implicar docents, estudiants, famílies i entorn en el tipus d’institució educativa que volem construir, plegats, en aquesta dècada. És una manera molt bonica de construir un somni lectiu. El procés de participació és, doncs, una eina que ens permet generar nous horitzons compartits de somni i il·lusió, que potser la crisi de la COVID-19 que hem travessat ha diluït o fet desaparèixer.

Per aconseguir-ho, serà molt important comunicar. Comunicar amb tots els actors de la comunitat educativa, i comunicar amb el conjunt de la societat i el territori als quals pertanyem. La nostra comunicació ha de canviar (ja no es tracta només d’informar) i plantejar-se com una arma amb gran capacitat de mobilització i participació per construir el que anomenem una coalició per al canvi. Es tracta de crear un estat d’opinió interna i externa favorable i implicada, a tots els nivells, que ens permeti dissenyar, desenvolupar, produir i implementar iniciatives de canvi.

Cal comunicar que ens movem, que avancem en la transformació educativa, que anirem més enllà del que hem fet fins ara aprofitant tots els ressorts i totes les possibilitats que tinguem, i que ho farem tots plegats.

I, per fer-ho, ens caldrà un relat. Plantegem el relat com una eina de comunicació que explica de manera senzilla i convincent el desafiament que representa el procés de transformació educativa que plantegem. El relat és fonamental per motivar la capacitat com a comunitat educativa d’enfrontar-nos satisfactòriament a la transformació que volem aconseguir, i és l’avantsala de la implicació i el compromís necessaris per superar el repte comú.

El relat ha de presentar les propostes concretes per dur a terme la transformació que somiem. El llenguatge del relat ha de ser clar, directe i convincent per enamorar i mobilitzar cap a l’acció. Normalment es dedueix i es redacta a partir de la teoria per al canvi i integra la nova estratègia de transformació; és una eina potent que hem de construir.

La comunicació i el relat es converteixen, així, en el marc general d’un procés de participació de la comunitat educativa que cerca definir un somni comú, nou i diferent, de l’educació que implantem i oferim a la nostra institució.

Somiar una nova educació, escolar o universitària, és fonamental per transformar la nostra institució… i el món. T’hi atreveixes?

Per què necessitem la metodologia RIEDUSIS per avançar en el camí de la transformació educativa?

/0 Comments/in /by
Xavier Aragay

Necessitem noves mirades, eines i estratègies per centrar-nos en una transformació profunda no només del nostre procés d’ensenyar i aprendre, sinó també del conjunt global de la institució educativa, per tal d’establir, per exemple, canvis a la cultura interna, als espais i a l’organització de la institució. En definitiva, per acompanyar les persones que conformen la comunitat educativa.

El procés de transformació demana una nova lògica perquè es dugui a terme de manera sostenible i conscient, aprofitant totes les oportunitats que es presentin. No es tracta de començar noves accions sense objectius ni innovar amb la darrera moda educativa o posar en marxa nous canvis sense avaluar els anteriors. Es tracta de definir molt clarament on volem arribar i instaurar, per passos, un nou sistema d’ensenyar i aprendre i una nova cultura interna que “arribi per quedar-se” i que ens permeti avançar de manera contrastada i permanent.

Necessitem un camí que ens ajudi a recórrer, de manera lògica, duradora i científica, el complex camí de la transformació integral de la nostra institució educativa. Aquest camí, l’anomenem metodologia del procés de transformació profunda d’una institució educativa. I a Reimagine Education n’hem creat una basant-nos en la nostra experiència de canvi, anomenada RIEDUSIS.

En què consisteix la metodologia RIEDUSIS?

La metodologia RIEDUSIS (SIStema per a ReImaginar l’EDUcació) és un sistema lògic, ordenat i sistèmic per fer realitat el canvi. Per acompanyar les persones, els equips i la institució en el seu camí de canvi i transformació de manera integral. Per canviar profundament els processos d’ensenyar i aprendre, les configuracions culturals, organitzatives, tecnològiques i físiques de la institució educativa.

Una de les aportacions més innovadores i originals d’aquesta metodologia és la integració en un únic ecosistema de canvi dels elements pedagògics amb els elements de la transformació organitzacional i el canvi de mirada personal. Per tant, no es tracta només de conèixer i treballar les metodologies actives d’aprenentatge per poder canviar el que passa a l’aula, sinó d’anar més enllà. Com que volem transformar el que passa a l’aula, hem de tenir una mirada més àmplia del canvi global de les persones i de la institució. És a dir, la transformació profunda, o és personal, institucional i integral o difícilment es consolida més enllà d’experiències o activitats de més o menys èxit.

Quins són els elements fonamentals d’aquesta metodologia?

El primer element d’aquesta metodologia és el perfil de sortida de l’alumnat. En el nostre cas parlem d’establir i compartir, dins de la comunitat educativa de la nostra institució, els trets humans que volem que tingui el nostre alumnat en finalitzar el seu període formatiu amb nosaltres. Tot plegat, sempre tenint en compte que el nostre objectiu és educar persones. I sobre la base de la mirada centrada en l’impacte, que va més enllà dels resultats d’aprenentatge (que es poden i s’han de desenvolupar segons les competències), buscar interpel·lar i deixar una empremta en el camí vital de l’alumnat. És a dir, apuntar a ser una institució que educa en la vida i per a la vida.

Però, compte; en aquest punt ja no podem treballar més en funció de les nostres impressions. La pregunta clau, per tant, és: com surt efectivament el nostre alumnat des del punt de vista dels trets que hem definit al nostre perfil? El mesurem? En tenim informació científica i sistematitzada?

I és aquí on introduïm la idea d’incorporar a la nostra mirada el mètode científic i la necessitat de treballar amb evidències. La metodologia RIEDUSIS incorpora el mètode científic com a teló de fons del procés de canvi, la qual cosa exigeix establir les hipòtesis de partida que volem aconseguir amb la transformació educativa, així com la necessària avaluació de les iniciatives de canvi que posem en marxa.

El primer pas és, per tant, treballar, compartir i sistematitzar el perfil humà de sortida de l’alumnat, desglossat en trets, característiques i impactes, d’acord amb un mètode específic que després ens ajudarà a incorporar-lo als canvis que efectuem a l’aula, i a avaluar-lo de manera periòdica.

fundamentos metodologia RIEDUSIS

Com podem fixar les bases del nostre canvi?

Per continuar avançant, després, hem de sistematitzar i explicar molt bé quines són les raons del canvi que volem fer. Alhora que les elevem a la categoria d’hipòtesi científica, el nostre objectiu és educar persones amb el perfil humà que hem establert. És el que anomenem teoria per al canvi. Amb aquesta teoria fixem la presentació i les bases i raonament del canvi que volem fer, així com el somni, el perfil, i el perquè i el per a què de tot plegat.

Compartir a la comunitat educativa el perquè i el per a què del canvi és recuperar la reflexió i la mirada del perquè i el per a què de l’educació, que és un debat i una reflexió que connecta amb la nostra vocació i propòsit i ens ajuda a concentrar-nos en el que és essencial del canvi.

Per tant, si considerem que avui els nostres alumnes no surten de la nostra institució educativa d’acord amb els trets i els impactes que hem establert, sembla evident que hem de posar en marxa un procés de transformació educativa integral, personal i institucional, que, més enllà de la reflexió, la presa de consciència i la formació i l’acompanyament, també incorporarà una aposta per la formalització del mètode científic i la recerca d’evidències sobre la base de l’avaluació i el contrast de les hipòtesis que establim.

Tenim, doncs, una clara “palanca” per moure el canvi en la definició del perfil de sortida del nostre alumnat i els primers “ressorts” que ens ajudaran a posar en marxa un procés de transformació educativa integral sostenible, lògic, centrat i durador a establir una teoria per al canvi que expliqui clarament el perquè i el per a què de tot plegat.

En propers posts continuarem explicant els elements fonamentals de la metodologia RIEDUSIS.