L’experiència de l’alumnat en una aula és un concepte complex que engloba diversos aspectes del procés educatiu i que inclou les interaccions socials, emocionals, cognitives i físiques que es produeixen durant el temps que els estudiants passen a la institució educativa. Els sistemes i models educatius, en última instància, volen impactar en el tipus d’experiència de l’alumne per tal que l’educació o l’aprenentatge siguin significatius.

Malauradament, crec que sovint, en parlar de l’experiència de l’alumnat, ens fem trampes al solitari, ja que no ho tenim present en el dia a dia de l’escola o la universitat, i només en parlem quan necessitem una argumentació extra. M’explico amb dos exemples bastant actuals.

Primer cal que ens remuntem a la pandèmia de la covid. En aquells moments, immersos en l’activitat educativa mitjançant les connexions i les pantalles, enyoràvem la presencialitat, dèiem que anar a l’escola no era només assistir a classe i apel·làvem amb convicció al vincle i l’experiència que l’assistència física proporcionava. No cal dir que, un cop la covid ens ha quedat lluny i hem tornat a la normalitat de la presencialitat a l’escola o a la universitat, l’experiència efectiva a l’aula ha estat oblidada un cop més.

I ara, en el moment en què ens sentim amenaçats per l’impuls de la Intel·ligència Artificial (IA) en l’àmbit educatiu, en molts articles i debats torno a sentir la frase que traiem de l’armari només quan ens convé: «L’escola no és només anar a classe, és una experiència». Parlem i reivindiquem l’experiència de l’alumnat en la institució educativa quan ens hem de justificar: o bé per la manca de presencialitat quan la vàrem perdre o bé ara, quan patim per si les màquines ens substituiran… però, de fet, no ens la prenem mai seriosament.

Que anar cada dia a l’escola o a la universitat és una experiència no en tinc cap dubte… el problema rau a saber efectivament quina és l’experiència que l’estudiant viu. Sovint, en moltes de les formacions i acompanyaments que faig amb l’equip de Reimagine Education a països molts diferents, proposem als directius i directives que bussegin una mica en l’experiència efectiva dels seus alumnes a l’aula. Indefectiblement, sigui a la primària, a la secundària o al grau universitari, si es fa una bona aproximació a la realitat basada en el temps de permanència i en les vivències que es produeixen, descobrim que l’experiència de l’alumnat és monòtona, avorrida, repetitiva i poc engrescadora. I, sobretot, molt allunyada del teòric model educatiu que diem que tenim.

El mateix passa quan, com a equip de Reimagine Education, fem una investigació o avaluació de l’experiència efectiva de l’alumnat en contrast amb el model educatiu o les innovacions incorporades en els darrers anys en una institució educativa que ens ho encarrega. Usualment, l’experiència no és la que crèiem o pensàvem, i per aquesta mateixa raó, aquestes avaluacions ens aporten una informació preciosa que, en el marc d’una pràctica reflexiva, ens poden ajudar en el nostre camí de millora i canvi.

Soc un ferm defensor dels models educatius basats en l’experiència efectiva i significativa de l’alumnat per cercar un impacte clar en el perfil de sortida que educativament perseguim. Però cal que ens prenguem seriosament l’experiència de l’alumnat com un punt de partida que ens parla directament de la realitat de la penetració del nostre model educatiu i de les nostres innovacions per, a partir d’aquesta informació, traçar el camí del canvi. Analitzem-ho i parlem-ne seriosament, no solament com un argument extrem quan ja se’ns han acabat els altres.

Enmig de la tempesta d’incertesa que ha bufat pel planeta, la COVID-19 ha deixat una empremta indeleble en tots els aspectes de la nostra vida, incloent-hi, per descomptat, el sector educatiu.

No obstant això, l’educació, igual que la humanitat, ha demostrat una increïble capacitat d’adaptació i resistència.

• Però quins canvis significatius ha portat aquesta pandèmia a l’educació?
• Com podem aprendre i créixer a partir d’aquesta crisi global?

 

Descobriment de les Tecnologies Digitals

No hi ha dubte que la pandèmia de la COVID-19 ha revolucionat l’ús de les tecnologies digitals a l’educació. Les nostres llars es van convertir en aules virtuals i les nostres pantalles, en la pissarra. Els educadors, les educadores, l’estudiantat i les famílies es van veure obligats a pujar al carrousel tecnològic gairebé de la nit al dia.

• Però, què hem après de tot això?

 

Importància d’una Infraestructura Tecnològica Adequada:

Vam descobrir que una infraestructura tecnològica robusta i fiable és fonamental per garantir la continuïtat de l’educació. Des de la connectivitat a Internet fins a la disponibilitat de dispositius electrònics, l’accés equitatiu a aquestes eines és clau per garantir que tots els estudiants puguin participar en l’educació remota o a distància.

• Com està el teu centre educatiu en termes d’infraestructura tecnològica?
• Estàs preparat per adaptar-te als reptes futurs vinculats a la tecnologia que puguin sorgir?

 

Desenvolupament de Competències Digitals:

També ens vam adonar que les competències digitals ja no són una opció, sinó una necessitat tant per al professorat com per a l’alumnat. L’alfabetització digital no només és essencial per navegar per les aules virtuals, sinó també per buscar, analitzar i utilitzar la informació a l’era digital.

• Estàs contínuament actualitzant les teves habilitats digitals?
• Com pots ajudar els teus estudiants a fer el mateix?

 

Recursos Educatius Digitals i la Innovació Pedagògica:

La pandèmia ha impulsat el desenvolupament i la utilització de recursos educatius digitals de qualitat. A més, ha portat a l’experimentació i la innovació pedagògica, ajudant-nos a redescobrir noves formes d’ensenyar i aprendre.

• Quins nous recursos i enfocaments pedagògics has descobert durant aquest temps?
• Com els estàs incorporant en la teva pràctica docent?

Flexibilitat i Personalització de l’Educació

La COVID-19 ens ha ensenyat que l’educació no és una talla única per a tots. Cada estudiant té el seu propi conjunt de necessitats, interessos i circumstàncies, i l’educació ha de ser flexible i personalitzada per acomodar aquesta diversitat.

 

Diversitat de Situacions:

La pandèmia ha posat de manifest la diversitat de situacions que poden afectar el rendiment i el benestar dels estudiants. Des de les dificultats econòmiques fins a les barreres idiomàtiques, des dels reptes personals fins a les diferències d’aprenentatge, cada estudiant porta amb si un conjunt únic de circumstàncies.

• Com estàs tenint en compte aquestes diverses situacions en la teva pràctica docent?
• Quines estratègies estàs utilitzant per acomodar aquestes diferències?

 

Autonomia i Responsabilitat dels Estudiants:

Amb l’educació remota i a distància, els i les estudiants van haver de prendre més responsabilitat en el seu propi aprenentatge. Es van veure obligats a gestionar el seu temps, organitzar les seves tasques i buscar ajuda quan ho necessitaven.

• Com pots continuar promovent l’autonomia i la responsabilitat en els teus estudiants?
• Com pots equipar-los amb les habilitats que necessiten per ser aprenents autodirigits?

 

Atenció a la Dimensió Emocional i Social

La pandèmia de la COVID-19 ha portat la dimensió emocional i social de l’educació al primer pla. Va deixar clar que l’educació és més que el currículum acadèmic; també es tracta de cuidar la salut mental i emocional dels estudiants i de fomentar les relacions positives.

 

Clima Escolar i Suport Mutu:

En aquests temps de crisi, ens hem adonat de la importància de cuidar el clima escolar i de fomentar el vincle i el suport mutu. Des de la creació d’un entorn segur i acollidor fins a la promoció de relacions personals saludables i satisfactòries en el marc d’una cultura de respecte i cura, l’atenció al clima escolar pot tenir un impacte significatiu en el benestar dels estudiants i en el seu rendiment acadèmic.

• Com estàs contribuint a un clima escolar positiu?
• Com estàs fomentant el suport mutu entre els teus estudiants?

 

Habilitats Socioemocionals i Prevenció de la Violència Escolar:

La pandèmia ha subratllat la importància de desenvolupar habilitats socioemocionals, com la resiliència, l’empatia i l’autogestió. També ha destacat la necessitat de prevenir l’assetjament i la violència escolar, especialment en l’era digital.

• Com estàs integrant l’ensenyament d’habilitats socioemocionals en el teu currículum?
• Quines mesures estàs prenent per prevenir la violència escolar?

 

Col·laboració i Treball en Xarxa

Finalment, la pandèmia ens ha ensenyat el valor de la col·laboració i el treball en xarxa. Ha demostrat que l’educació és un esforç col·lectiu que requereix la participació activa de tots els membres de la comunitat educativa.

 

Coordinació entre Professors, Estudiants, Famílies i Professionals:

La pandèmia ha posat de manifest la importància de la coordinació entre el professorat, l’estudiantat, les famílies i altres professionals. Cada un té un paper únic i valuós a exercir en l’educació, i la col·laboració i la comunicació efectiva poden fer una gran diferència.

• Com estàs fomentant la col·laboració en la teva pràctica docent?
• Com estàs treballant amb les famílies i altres professionals per donar suport a l’aprenentatge dels estudiants?

 

Participació d’Altres Actors Socials:

La pandèmia també ha estimulat la participació d’altres actors socials, com les administracions públiques, les organitzacions no governamentals, les empreses o els mitjans de comunicació en l’educació. Aquests actors poden aportar recursos, experiència i suport que poden millorar la qualitat i l’eficàcia de l’educació.

• Com estàs involucrant aquests actors en la teva tasca educativa?
• Quines oportunitats de col·laboració estàs explorant?

 

 

Estàs preparat per assumir aquest desafiament?

Des de Reimagine Education podem ajudar-te.