El trimestre passat vam llançar una enquesta dirigida a líders d’institucions universitàries per aprofundir en els reptes i oportunitats que presenta la transformació de les institucions d’educació superior.

L’objectiu era conèixer les opinions i inquietuds de directius i directives pel que fa a la innovació i al canvi educatiu a la universitat, compartir mirades i tendències i continuar impulsant la reflexió, el debat i la transformació.

A l’enquesta hi han participat vint-i-cinc institucions d’educació superior de nou països diferents (Mèxic, l’Equador, Argentina, Colòmbia, Puerto Rico, Bolívia, Venezuela, Uruguai i Espanya), i les seves respostes són una mostra molt interessant del panorama de canvi i avenç que s’està produint.

Alguns dels elements que cal destacar són els següents:

• el 58 % de les institucions que han respost disposen d’un perfil de sortida dels estudiants transversal, i les competències per a la vida més mencionades als perfils són les següents: autonomia, compromís, lideratge, sostenibilitat, creativitat, emprenedoria, innovació, treball col·laboratiu, esperit crític i analític, humanisme, ciutadania global i habilitats comunicatives.
• el 77 % de les institucions disposa d’un model educatiu específic per assegurar la consecució del perfil transversal de sortida, no obstant això, tres quartes parts d’aquestes institucions indiquen la necessitat de revisar i replantejar-se a fons el model educatiu actual. A tall d’exemple, citen la necessitat de: fer transversal la formació humana, avançar en la consecució real (impacte) del perfil de sortida desitjat, ampliar la flexibilitat curricular, integrar competències digitals i tendències de canvi internacionals, entre altres.
• les cinc tendències d’innovació educativa més rellevants són les següents: el desenvolupament de les competències per a la vida (soft skills), l’aprenentatge al llarg de la vida, l’ús de la Intel·ligència Artificial en el procés d’aprenentatge, l’aprenentatge basat en projectes i l’educació híbrida (blended learning)

A l’enquesta es destaquen dos reptes fonamentals i una resistència potser no prou prevista a l’hora d’enfocar el canvi. Els dos reptes són els següents:

• els estudiants que s’incorporen a la universitat són cada vegada més diferents i canviants, especialment en el que fa referència a la seva diversitat més gran, demanda d’autonomia, habilitats socials i tecnològiques, més creativitat i curiositat i més consciència social i ambiental, tot i que amb una preparació acadèmica impactada per la crisi de la covid.
• l’opinió és que la demanda d’estudis universitaris creixerà els cinc anys vinents sempre que les institucions d’educació superior siguin capaces de millorar la flexibilitat i l’accessibilitat, innovar el model educatiu i l’oferta específica i, en general, oferir modalitats d’aprenentatge que atreguin una població estudiantil més diversa i canviant.

I la principal resistència identificada en l’avenç de la innovació i el canvi s’identifica amb el que denominen transformació organitzacional, és a dir, tot el que està relacionat amb el canvi del paradigma educatiu (o el que també podríem denominar mirada o marc mental de l’educació), canvi cultural (i el seu impacte en les polítiques institucionals i el conjunt de la reglamentació interna) i canvi de processos i organigrames interns.

Per abordar aquesta resistència, es proposen estratègies basades en la participació i el lideratge de la comunitat universitària en el procés de canvi, la comunicació interna i l’impuls del canvi cultural, així com la implementació, el seguiment i l’avaluació de les innovacions.

Finalment, ja com a colofó de l’enquesta, els participants somien a construir models educatius més dinàmics, inclusius, flexibles i orientats a la preparació efectiva dels estudiants per a un món en canvi constant. En aquest sentit, la mirada al perfil transversal de sortida és fonamental per incorporar les competències transversals o per a la vida, la sostenibilitat i un enfocament holístic i integral que asseguri el benestar i el desenvolupament humà dels estudiants .

Des de Reimagine Education, basant-nos en la metodologia del canvi educatiu denominada RIEDUSIS, col·laborem amb moltes institucions d’educació superior en el seu camí d’innovació i canvi. ¿En parlem?

Cada setmana acostumo a dedicar una mica de temps a llegir les últimes publicacions i estudis sobre temes relacionats directament amb la transformació educativa que impulso i desenvolupo juntament amb desenes d’institucions educatives. I, en els últims dies, n’he trobat dos que m’han cridat l’atenció i que avui vull destacar, relacionades amb les metodologies centrades en el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat.

El primer estudi fa referència a la recerca titulada “Métodos centrados en el estudiante. Sus efectos en las estrategias y los enfoques de aprendizaje de los universitarios” (1), de Laura Barboyon i Bernardo Gargallo, docents de la Universitat de València. Com ells mateixos expliquen “l’objectiu d’aquesta investigació va ser valorar si l’aplicació de mètodes centrats en l’aprenentatge provocaria millorar en les estratègies i els enfocaments d’aprenentatge de l’alumnat respecte al grup de control, que va rebre formació amb un format metodològic centrat en l’ensenyament”. Vam utilitzar un disseny quasiexperimental de cohorts amb grup de control no equivalent. Integraven la mostra 243 estudiants de Pedagogia i Educació Social d’aquesta universitat que cursaven una matèria de 1r curs.

La investigació és molt interessant i, la conclusió, ben clara: “Els resultats que es van obtenir van ser positius. Els estudiants que van rebre intervenció educativa amb mètodes centrats en l’alumnat van millorar les estratègies d’aprenentatge i van incrementar l’enfocament profund d’aprenentatge en comparació amb els companys que havien cursat la mateixa assignatura amb mètodes tradicionals”.

Com afavorir el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat?

La segona publicació es titula “Integrating self-regulated learning and individual differences in the prediction of university academic achievement across a three-year-long degree” (2) i la va coordinar Juan-Carlos Pérez-González, professor de la UNED i vicedegà de la Facultat d’Educació. L’estudi consistia a avaluar una sèrie de variables psicològiques d’estudiants de la Universitat de Lleida a l’inici de la titulació universitària en Educació per, posteriorment, registrar-ne el rendiment acadèmic mesurat a través de les qualificacions d’assignatures en els tres cursos de durada de la titulació.

Entre les troballes principals d’aquest estudi destaca el fet que aproximadament el 25 % del nivell de qualificacions estava relacionat amb variables psicològiques no intel·lectuals, que també es denominen no cognitives o habilitats toves (soft skills). “Confirmar que una quarta part del rendiment acadèmic a la universitat pot dependre d’habilitats toves és un descobriment rellevant”, indica Pérez-González, “ja que, segons diversos investigadors, aquestes variables personals són més mal·leables i educables que les de caràcter cognitiu, com la intel·ligència general o el raonament inductiu; variables que, en aquesta investigació, gairebé no van mostrar relació amb el nivell de qualificacions que va aconseguir l’alumnat”.

Necessitats urgents en la transformació de l’educació superior

Totes dues investigacions, i les seves reflexions i conclusions, em semblen molt rellevants, i les faig coincidir en aquest post per dues raons fonamentals. En primer lloc, perquè se centren en l’educació superior, cosa que em sembla molt important en aquest moment, i, en segon lloc, perquè obren camí en dos temes vitals per a la transformació de la universitat sobre els quals ja insistim des fa uns quants anys, i que podem sintetitzar en aquests dos punts:

• La urgència d’establir perfils de sortida de l’alumnat universitari en què es prioritzi el desenvolupament humà relacionat amb l’autoconeixement i el que anomenem les habilitats per a la vida.
• La necessitat que l’educació superior evolucioni cap a models educatius que, basant-se en els nous perfils humans de sortida, posin de debò l’alumnat al centre del procés d’aprenentatge i utilitzin metodologies actives en què aquest en sigui el veritable protagonista.

I, per descomptat, aquest tipus d’evidències també ens poden ajudar a impulsar experiències d’aprenentatge noves i innovadores a les etapes escolars d’infantil, primària i secundària que eduquin i desenvolupin la persona i les seves habilitats per a la vida durant tots aquests anys, ja que, com fan palès multitud d’estudis científics, són un element fonamental per poder tenir una vida plena.

BIBLIOGRAFIA

(1) Barboyon Combey, L. i Gargallo López, B. (2021). “Métodos centrados en el estudiante. Sus efectos en las estrategias y los enfoques de aprendizaje de los universitarios”. A Teoría De La Educación. Revista Interuniversitaria, 34(1), 215–237. https://doi.org/10.14201/teri.25600

(2) Pérez-González, JC., Filella, G., Soldevila, A. et al. “Integrating self-regulated learning and individual differences in the prediction of university academic achievement across a three-year-long degree”. A Metacognition Learning (2022). https://doi.org/10.1007/s11409-022-09315-w

El 21 d’octubre passat vam celebrar el triàleg per a la transformació educativa sobre el futur de les universitats i des d’on afrontar el canvi de la universitat post-COVID.

En poc més d’una hora, es van posar sobre la taula tots els reptes (que no són pocs) als quals s’ha d’enfrontar la universitat post-COVID si no es vol veure relegada a un paper residual.

No menteixo si afirmo que els/les mateixos/es estudiants, el motor principal del canvi, ja van uns quants passos avançats i demanen una formació que s’adeqüi al món en què viuen i en què viuran.

Si alguna persona encara pensava que, un cop acabada la pandèmia, tot seria com abans, anava ben errada. Tal com ens explica Juan Domingo Farnós, “estem en un canvi d’època, no en una època de canvis”, i, sobretot, “la universitat, o es reinventa o rebenta”.

Per últim, cal donar les gràcies als altres dos ponents, dos bons amics de la innovació disruptiva, per sumar-se a aquest debat:

• Lluís Pastor, doctor en Comunicació, professor de Comunicació a la UOC i a la Universitat Ramon Llull, i autor de més d’una desena de llibres. És col·laborador habitual dels mitjans de comunicació i expert en Comunicació i Aprenentatge.

• Juan Domingo Farnós, expert en Educació Superior i Transformació, amb un currículum inabastable que podríem resumir dient que en Juan és científic, investigador, divulgador, escriptor, assessor en universitats i organitzacions internacionals i conferenciant internacional.

Tal com va passar en el debat, comencem obrint la caixa de Pandora: Creieu que la universitat es pot transformar? Més preguntes i algunes respostes, al vídeo:

Recorda que si la teva institució educativa es troba actualment en un procés de canvi o vol iniciar-se en la transformació educativa i necessites ajuda pots contactar amb nosaltres a hola@reimagine.education