L’educació superior està en un punt d’inflexió i canvi. Els desafiaments actuals i futurs són complexos i requereixen enfocaments innovadors i holístics. A Reimagine.education, hem tingut l’oportunitat de col·laborar amb diverses institucions per co-crear programes educatius que no només responen a aquestes demandes, sinó que també generen un valor significatiu, tant intern com en el mercat.

La tendència interdisciplinària: Per què és el camí a seguir?

Com podem preparar millor els estudiants per a enfrontar un futur ple d’incerteses? Una potencial resposta es troba en l’educació inter i transdisciplinària. Un exemple destacat d’aquesta tendència és la recent inauguració de la llicenciatura en Ciències i Societat de l’Escola Superior de Biotecnologia de la Universidade Católica Portuguesa. Aquest programa innovador, que fusiona disciplines com biologia, gestió, química i psicologia, reflecteix la creixent demanda per una educació que transcendeixi la compartimentació tradicional del coneixement.

A Reimagine.education, hem treballat i seguim col·laborant amb universitats per dissenyar i llançar programes d’educació superior pioners. Algunes de les nostres històries d’èxit són:

• UNIFRANZ: Aquí, co-creem tres programes oficials que integren múltiples disciplines, eliminant les assignatures i proporcionant a l’alumnat una formació d’avantguarda, de qualitat, robusta i versàtil, basada en una experiència d’aprenentatge molt diferent per a l’estudiant. Aquests programes, que apunten a un perfil de graduat que integra les competències per a la vida, preparen els graduats per enfrontar problemes complexos amb solucions creatives i ben fonamentades. I, per descomptat, atrauen a un gran nombre d’estudiants interessats en ofertes universitàries diferents.
• UCompensar: Col·laborem en el disseny d’un programa interdisciplinari que enfoca l’esport des d’una perspectiva holística i sense assignatures. Aquest enfocament, a partir de l’experiència activa i protagonista de l’alumnat treballant intensament amb els seus professors, permet als estudiants desenvolupar una comprensió profunda i variada dels problemes contemporanis, preparant-los per liderar en un camp en ple desenvolupament, creixement i canvi.

Són només dos exemples, ja que estem acompanyant altres universitats en la transformació profunda del seu model educatiu, les seves innovacions i els seus programes, complint (òbviament) amb la legalitat de cada país, orientant la institució cap a les exigències del mercat laboral actual i futur, i fomentant una cultura interna de col·laboració, pensament crític i holístic i innovació.

Què fa diferent un programa interdisciplinari o transdisciplinari?

Ens trobem en un punt d’inflexió on l’educació tradicional ja no és suficient per enfrontar els desafiaments globals. Com podem assegurar que els nostres programes educatius preparin l’alumnat per a un futur incert? La resposta resideix en la co-creació de programes que integrin diverses disciplines i enfocaments i integrin, a més de les necessàries competències professionals, les denominades competències transversals per a la vida.

Aquests programes proporcionen una formació integral, fomenten la innovació i col·laboració dins de la comunitat educativa i preparen per al món real, generant un nou valor per a la institució.

A Reimagine.education, creiem fermament en el poder de la co-creació i convidem totes les institucions educatives que busquen innovar i adaptar-se a les demandes del futur a col·laborar conjuntament en la co-creació de programes inter i transdisciplinaris.

Preparats per transformar l’educació superior i preparar l’alumnat per a un món en constant canvi?

Aquest és el moment d’actuar.

T’uneixes a la transformació educativa?

 

Avaluar en educació és abans que res un instrument de millora, perquè permet identificar, conèixer i aprofundir una realitat educativa determinada. L’avaluació busca resultats tangibles, identifica pràctiques docents i ajuda a prendre consciència del que es fa per, posteriorment, dissenyar possibles solucions i assumir accions planificades que permetin reparar els errors, treballar les millores, mantenir el que sí que funciona i afrontar les dificultats identificades. L’avaluació facilita la presa de decisions i ajusta els canvis, perquè proporciona dades i informació rellevants per avançar i garantir les promeses educatives que recauen en les institucions educatives.

Fins aquí no hem dit res de nou, ara bé, creiem que s’ha caigut en la tendència de reduir l’avaluació als resultats d’aprenentatge sense tenir en compte el procés i tot el que intervé en l’organització del que és educatiu perquè tingui lloc l’aprenentatge. Tenim la percepció que avui dia es parla de l’avaluació només pel que fa als resultats de l’escola, a més, amb un cert (o amb molt) desconeixement o, el que és més preocupant, fent cas omís de la complexitat dels contextos i de la tasca educativa en ella mateixa. Cada setmana trobem als diaris alguna noticia que recrimina i posa en qüestió el sistema educatiu a partir dels resultats d’algunes proves estandarditzades i ràpidament es recorre a comparar països, regions i escoles, sense cap més objectiu que el de la competició i el d’aconseguir els primers llocs als rànquings. Aquestes anàlisis crítiques apareixen per assenyalar els que no compleixen , els que «fan malament» la tasca d’educar o els que no «aprenen bé», una anàlisi de causa i efecte reduïts i des d’una òptica molt centrada en la didàctica.

Davant d’això, potser caldria que ens preguntéssim per a què i per què obrim les aules cada dia: ¿què hi passa, en aquestes aules?, ¿quines pràctiques educatives s’hi duen a terme i com?, ¿què busquem i quin és el sentit educatiu de la nostra feina docent?, ¿es treballa en funció d’un perfil de persona?, ¿quines opcions metodològiques i curriculars s’han assumit?, ¿quins elements faciliten o dificulten la concreció d’unes bones pràctiques?, ¿quines necessitats tenen l’organització escolar i les persones que la conformen? En definitiva: ¿disposem d’un model educatiu?, ¿quin és?, ¿el coneixem? ¿l’avaluem?, ¿és compartit?

La realitat educativa avui dia és molt complexa, a més, cada context i cada organització és diferent, per tant, no podem utilitzar una sola fórmula per avaluar tot el que passa en l’espai educatiu, primer perquè és impossible, i segon perquè és poc seriós, ja que primer hem de conèixer cada institució educativa i, per a això, ens haurem de parar i començar a revisar i a preguntar-nos sobre el model educatiu que somiem i  sobre el que tenim. En aquest sentit, a Reimagine Education hem apostat per l’avaluació del model educatiu a partir d’avaluacions externes relatives a innovacions assumides, a programes específics de transformació, avaluació del perfil de sortida de l’alumnat o bé fent avaluacions de procés d’aquelles institucions a les quals hem acompanyat en el disseny de la innovació cap a la transformació. Ja hem fet més de 25 avaluacions a diferents universitats i escoles de l’Amèrica Llatina, Espanya, Andorra, França i Portugal.

Aquestes a avaluacions de model educatiu ens han anat brindant la possibilitat d’acostar-nos i conèixer, des de dins, la tasca de cada institució educativa, i podem assegurar que hi ha molts equips que fan coses molt interessants i de forma seriosa i compromesa amb l’educació. Alhora, aquest procés permet comprendre el que es necessita i aprofundir en una mirada pedagògica que permeti la sostenibilitat dels processos de canvi i d’innovació, ja que obtenim informació de primera mà de l’alumnat, del professorat, dels equips directius i de les famílies. És a dir, accedim a tenir una visió completa dels que estan directament implicats en l’educació.

Així, doncs, l’avaluació del model educatiu o de les innovacions incorporades en la institució permet no caure en la fal·làcia d’atribuir els resultats positius o negatius a un sol aspecte, com la falta de formació del professorat, la incidència dels índexs d’immigració, la infraestructura o els mètodes d’ensenyament, sinó que pretén comprendre un fenomen i els seus actors per buscar possibles camins que s’hauran de recórrer i assumir com a part d’un procés d’aprenentatge de les mateixes institucions educatives. És per això que «entenem l’avaluació com la pedra clau, el veritable motor de millora educativa, perquè informa dels avenços que cal reforçar i mantenir, i dels que no funcionen i s’han de modificar». L’avaluació permet crear una visió comuna i ajuda a definir i repensar les línies educatives bàsiques, les opcions metodològiques, les opcions curriculars i tot això ha de respondre a un engranatge de relacions i de condicions que afavoreixin el compliment del perfil de persona que volem educar.

En conclusió, avaluar el model educatiu és un procés necessari per a la transformació educativa perquè es converteix en la brúixola que permet crear espais de reflexió i fer coherents el temps, l’energia i la inversió aplicada amb el projecte institucional, alhora que el compromet amb una veritable transformació educativa. ¿Avaluem?

L’equitat en l’educació és un objectiu que tots els educadors i membres de la comunitat educativa han de treballar per aconseguir. No obstant això, assolir l’equitat no és una tasca senzilla; requereix d’un compromís constant per aprendre, adaptar-se i millorar. En aquest post, hem aprofundit en tres pràctiques clau que poden ajudar a promoure l’equitat en l’educació:

• Educació inclusiva
• Suport als estudiants desfavorits
• Manteniment d’altres expectatives per a tots els estudiants.

 

Cada una d’aquestes pràctiques presenta els seus propis desafiaments i oportunitats. L’educació inclusiva requereix que reconeguem i celebrem la diversitat a les nostres aules i que proporcionem el suport necessari perquè tots els i les estudiants puguin participar plenament en la vida escolar. El suport a l’alumnat desfavorit implica reconèixer els desafiaments addicionals que alguns d’ells poden afrontar i proporcionar els recursos i serveis necessaris per ajudar-los a superar aquests desafiaments. I mantenir altes expectatives per a tots els alumnes significa desafiar tots els nostres estudiants per aconseguir el seu màxim potencial, proporcionant la retroalimentació, el suport i la motivació que necessiten per fer-ho.

 

Al llarg d’aquest post, hem proporcionat preguntes per reflexionar i ajudar-te a pensar com pots implementar aquestes pràctiques en el teu propi context. En fer-ho, esperem que puguis donar passos concrets cap a la millora de l’equitat a la teva aula i més enllà.

 

• Estàs preparat per embarcar-te en aquest viatge cap a una major equitat en l’educació?

 

En aquest primer post parlarem d’educació inclusiva i en següents publicacions del suport als estudiants desfavorits i del manteniment d’altes expectatives per a tots els estudiants.

 

Educació inclusiva

La inclusió és un concepte fonamental en l’equitat educativa.

• Què significa realment ser inclusiu en el context educatiu?
• Com podem, com a educadors i educadores, crear un ambient que no només toleri, sinó que celebri la diversitat i garanteixi que tots els estudiants tinguin l’oportunitat de participar plenament en la vida escolar?

 

A) Implementació de programes d’educació especial

Els estudiants amb discapacitats sovint afronten barreres addicionals en l’educació. Per garantir que aquests estudiants tinguin les mateixes oportunitats d’aprendre i créixer, és essencial implementar programes d’educació especial que s’adaptin a les seves necessitats individuals. Això pot implicar l’adaptació de mètodes d’ensenyament, la provisió de recursos d’aprenentatge especialitzats i la formació dels mestres en l’ensenyament inclusiu.

 

 

 

Pregunta’t, a tu mateix:

• Com puc adaptar els meus mètodes d’ensenyament per satisfer les necessitats de tots els meus estudiants?
• Quins recursos i formació necessito per ensenyar de manera efectiva als estudiants amb discapacitats?

B) Promoció de la diversitat cultural i lingüística

En les nostres aules cada vegada més diverses, és crucial que tots els estudiants se sentin valorats i acceptats, independentment del seu origen cultural o lingüístic. Això pot implicar la inclusió de diverses cultures i llengües en el currículum, la promoció de la tolerància i el respecte a l’aula i la provisió de suport addicional per als estudiants que estan aprenent la llengua d’instrucció.

 

Pregunta’t, a tu mateix:

• Com puc incorporar diverses cultures i llengües en la meva ensenyança?
• Com puc fomentar un ambient de respecte i tolerància a la meva aula?

C)Lluita contra l’assetjament i la discriminació

Perquè tots els estudiants tinguin l’oportunitat d’aprendre i créixer, és essencial que se sentin segurs i acceptats a l’escola. Això implica prendre mesures fermes contra l’assetjament i la discriminació, i promoure un ambient escolar acollidor per a totes i tots.

Pregunta’t a tu mateix:

• Com puc prevenir i abordar l’assetjament a la meva aula o al pati de l’escola?
• Com puc assegurar-me que tots els meus estudiants es sentin segurs i acceptats?

 

L’educació inclusiva és un viatge, no un destí. Requereix un compromís constant per aprendre, adaptar-se i millorar. Però en fer-ho, podem ajudar a garantir que tots els estudiants tinguin les mateixes oportunitats per aprendre i créixer.

 

Estàs preparat per embarcar-te en aquest viatge?

Des de Reimagine Education podem ajudar-te.

Personalment, una de les coses que m’ha sobtat sempre molt del món educatiu, especialment de les escoles, però sovint també de les universitats, és la dificultat dels equips directius (entenent aquest concepte de forma àmplia) per destinar temps i energia del present per preparar un futur educatiu diferent per als alumnes que vindran.

Hi ha diversos elements que m’agradaria destacar respecte a aquest fet. En primer lloc, la tendència a centrar-ho tot en l’acció i no reservar temps per a la reflexió. Normalment, els temps especialment pensats per aturar-se i reflexionar, per llegir l’entorn i formular mirades cap al futur són molt escassos. L’acció, i només l’acció constant, per resoldre multitud d’incidències quotidianes, ens absorbeix.

En segon lloc, centrats en aquesta acció absorbent, donem al dia a dia tota l’energia que tenim… i més. És a dir, hi destinem el 125 o el 150 % del que som i fem. Dia rere dia, any rere any. Segurament hi ha moments en què pensem que arribarà una setmana o un dia en què no tindrem incidències o accions per fer i, llavors, per fi, podrem pensar en les coses importants i de fons… I aquest moment no arriba mai, cosa que genera un cansament i una frustració considerables.

Es pot sortir de la quotidianitat i pensar en un futur educatiu diferent?

Crec que aquests dos fets de més amunt tenen molt a veure amb l’encàrrec que els equips directius han interioritzat, en línia, segurament, amb el que el sistema educatiu els ha demanat: fer que les coses funcionin quotidianament de la millor manera possible i amb les mínimes interrupcions i conflictes possibles. I, això, de ben segur, és important. Però, amb aquest encàrrec, avui, en un món en plena transformació i canvi, ja no és prou.

Hi ha un altre encàrrec tan important com aquest: preparar un futur educatiu diferent per a les generacions d’alumnes que encara no s’han incorporat a l’escola. O per als que s’hi acaben d’incorporar (per exemple, amb 3 anys) i que s’hi estaran 14 anys més. De fet, un infant que s’hagi incorporat a l’escola amb 3 anys, en sortirà al juny de 2038.

Es tracta de dirigir, coordinar i impulsar amb les dues mans: amb una, assegurem el dia a dia; amb l’altra, reservem espais, energia i temps per crear un futur educatiu diferent. Aquesta segona mà també es la nostra responsabilitat i ha de formar part del nostre encàrrec. I l’haurem de desenvolupar amb els recursos dels quals disposem (demanant sempre que ens en donin més) i amb el temps que gestionem. No dic que sigui fàcil, però conec moltes directives i directius de l’educació que ho fan i avancen cap a innovacions i canvis transcendentals per als infants i joves actuals i, sobretot, per als que vindran en el futur.

La meva experiència des del punt de vista de Reimagine Education

Això que explico, a més, és present a tots els països (prop de 15) d’Europa, Amèrica i Àfrica en què col·laborem amb institucions educatives per impulsar aquest i altres canvis. M’atreviria a dir, doncs, que és un fet universal de l’educació, que, juntament amb la gran inèrcia que també arrossega l’organització educativa, dificulta el camí de la transformació i exigeix una gran dosi de convicció i lideratge conscient per part dels equips directius.

De fet, els dos anys que vaig poder treballar professionalment al sector de la salut com a gerent d’un important institut de recerca dins d’un dels hospitals més grans i capdavanters d’Europa, em va sorprendre el convenciment i la pràctica dels professionals de la salut de reservar sempre una part del seu temps d’avui per investigar i formar-se per tal de poder curar més i millor els malalts de demà… Si no, em deien, la salut no avançarà. I em mostraven indicadors de millora en la cura i els resultats que seguien de manera permanent.

I jo em pregunto: com és que els professionals de l’educació no incorporem aquesta mirada i marc mental de cercar un futur educatiu diferent per als alumnes que encara no coneixem? No deu ser pas perquè la vida en un gran hospital no sigui intensa i no hi faltin temps i recursos com a l’educació.

I, llavors, per què deu ser? Espero les vostres reflexions sobre totes aquestes qüestions als comentaris.

Ja fa temps que afirmo que hi haurà un abans i un després de la crisi de la COVID-19 a l’àmbit educatiu. Però no ens confonguem, ja som en aquest “després” i, per tant, parlar de tendències educatives de la postpandèmia ja és parlar en present, no en futur.

L’impacte que ha suposat la pandèmia ha provocat que les persones, les institucions educatives i la societat en general hagin hagut de replantejar-se la vida i, sobretot, la seva mirada envers el món.

El que sí que és cert és que, abans que la COVID-19 arribés a les nostres vides, l’educació ja estava en crisi: ja estava “obsoleta” pel que fa als elements bàsics del procés d’ensenyar i aprendre, perquè la inèrcia de les mateixes institucions no els permetia sortir i obrir-se a noves possibilitats.

Les vivències i els aprenentatges (tecnològics i de relació i vincle) han fet evolucionar molts equips directius i institucions educatives, que han aprofitat la sortida de la crisi pandèmica per impulsar projectes de transformació educativa.

Molts dels canvis que s’estan introduint passen per definir un perfil educatiu de sortida de l’alumnat basat en els trets i les competències que es volen aconseguir i, a partir d’aquí, estructurar un nou model educatiu. Aquest nou model educatiu haurà de posar l’alumnat al centre utilitzant la tecnologia disponible i haurà d’implementar a l’aula i al centre aquests canvis per continuar avançant.

Quines tendències educatives de la postpandèmia han vingut per quedar-se?

L’informe Innovating Pedagogy 2022, que han publicat l’Open University i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), recull les 10 tendències pedagògiques postpandèmia de les quals ens farem més ressò.

Vull pensar que, més que pedagogies (que és una paraula molt sonora), es volen referir a experiències o tendències educatives que s’han anat desenvolupant els darrers anys i que, amb la crisi de la COVID-19, han servit de font d’inspiració perquè nombroses institucions educatives s’atreveixin a emprendre accions per aconseguir innovació i canvi.

Algunes són tan necessàries com la pedagogia de l’autonomia. És fonamental que l’alumnat agafi les regnes del seu aprenentatge, i es converteixi així en el protagonista autònom del seu propi projecte vital.

Tenint en compte que els sistemes duals o híbrids han vingut per quedar-se, també vull destacar la importància de l’educació per al benestar. Les institucions educatives han de posar la persona, el desenvolupament i el creixement al centre (ja sigui la persona de l’alumne o la del docent) del procés d’ensenyar i aprendre, i generar atmosferes i entorns d’inclusió i respecte.

Com qualsevol tendència, algunes de les que indica l’informe, amb el pas del temps, es diluiran o s’integraran en d’altres, com és el cas de la pedagogia del malestar, que fa referència a un procés d’autoexamen que serveix perquè l’alumnat es qüestioni d’una manera crítica els sistemes de pensament com ara l’opressió, el racisme o la injustícia social. S’anomena així perquè és un procés que pot provocar una àmplia gamma d’emocions, inclosa la del malestar. Tot i la fugacitat de la proposta, ens pot fer reflexionar; per això la trobo tan útil.

Quatre claus per a l’educació durant els pròxims anys

A més de les que esmenta l’informe, m’agradaria anar més enllà i introduir unes quantes tendències educatives de la postpandèmia que no hi són presents i que considero que seran clau en els pròxims anys, com ara:

• L’acompanyament integral de l’alumnat al llarg de tot el cicle, però englobant molt més que les tutories actuals, que ja s’ha demostrat en nombroses ocasions que ja han quedat superades.
• El treball cooperatiu i en comunitat entre l’alumnat i l’equip docent.
• La incorporació de la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat, que ens fa anar més enllà de la simple concatenació d’assignatures.
• L’experiència que viu l’alumnat com a element fonamental de l’aprenentatge, cosa que ens impulsa a dissenyar, crear i dinamitzar experiències d’aprenentatge i desenvolupament que ampliïn la “simple” vivència d’una assignatura dins d’una classe més o menys magistral.

Continuarem observant les experiències i tendències de transformació i canvi de la sortida de la pandèmia. D’aquí a poques setmanes, tornarem a escriure sobre aquest tema tan important. Tens algun suggeriment o comentari envers aquestes qüestions? T’esperem als comentaris!