Com gestionar l’energia i el temps per aconseguir un futur educatiu diferent?

Personalment, una de les coses que m’ha sobtat sempre molt del món educatiu, especialment de les escoles, però sovint també de les universitats, és la dificultat dels equips directius (entenent aquest concepte de forma àmplia) per destinar temps i energia del present per preparar un futur educatiu diferent per als alumnes que vindran.

Hi ha diversos elements que m’agradaria destacar respecte a aquest fet. En primer lloc, la tendència a centrar-ho tot en l’acció i no reservar temps per a la reflexió. Normalment, els temps especialment pensats per aturar-se i reflexionar, per llegir l’entorn i formular mirades cap al futur són molt escassos. L’acció, i només l’acció constant, per resoldre multitud d’incidències quotidianes, ens absorbeix.

En segon lloc, centrats en aquesta acció absorbent, donem al dia a dia tota l’energia que tenim… i més. És a dir, hi destinem el 125 o el 150 % del que som i fem. Dia rere dia, any rere any. Segurament hi ha moments en què pensem que arribarà una setmana o un dia en què no tindrem incidències o accions per fer i, llavors, per fi, podrem pensar en les coses importants i de fons… I aquest moment no arriba mai, cosa que genera un cansament i una frustració considerables.

Es pot sortir de la quotidianitat i pensar en un futur educatiu diferent?

Crec que aquests dos fets de més amunt tenen molt a veure amb l’encàrrec que els equips directius han interioritzat, en línia, segurament, amb el que el sistema educatiu els ha demanat: fer que les coses funcionin quotidianament de la millor manera possible i amb les mínimes interrupcions i conflictes possibles. I, això, de ben segur, és important. Però, amb aquest encàrrec, avui, en un món en plena transformació i canvi, ja no és prou.

Hi ha un altre encàrrec tan important com aquest: preparar un futur educatiu diferent per a les generacions d’alumnes que encara no s’han incorporat a l’escola. O per als que s’hi acaben d’incorporar (per exemple, amb 3 anys) i que s’hi estaran 14 anys més. De fet, un infant que s’hagi incorporat a l’escola amb 3 anys, en sortirà al juny de 2038.

Es tracta de dirigir, coordinar i impulsar amb les dues mans: amb una, assegurem el dia a dia; amb l’altra, reservem espais, energia i temps per crear un futur educatiu diferent. Aquesta segona mà també es la nostra responsabilitat i ha de formar part del nostre encàrrec. I l’haurem de desenvolupar amb els recursos dels quals disposem (demanant sempre que ens en donin més) i amb el temps que gestionem. No dic que sigui fàcil, però conec moltes directives i directius de l’educació que ho fan i avancen cap a innovacions i canvis transcendentals per als infants i joves actuals i, sobretot, per als que vindran en el futur.

La meva experiència des del punt de vista de Reimagine Education

Això que explico, a més, és present a tots els països (prop de 15) d’Europa, Amèrica i Àfrica en què col·laborem amb institucions educatives per impulsar aquest i altres canvis. M’atreviria a dir, doncs, que és un fet universal de l’educació, que, juntament amb la gran inèrcia que també arrossega l’organització educativa, dificulta el camí de la transformació i exigeix una gran dosi de convicció i lideratge conscient per part dels equips directius.

De fet, els dos anys que vaig poder treballar professionalment al sector de la salut com a gerent d’un important institut de recerca dins d’un dels hospitals més grans i capdavanters d’Europa, em va sorprendre el convenciment i la pràctica dels professionals de la salut de reservar sempre una part del seu temps d’avui per investigar i formar-se per tal de poder curar més i millor els malalts de demà… Si no, em deien, la salut no avançarà. I em mostraven indicadors de millora en la cura i els resultats que seguien de manera permanent.

I jo em pregunto: com és que els professionals de l’educació no incorporem aquesta mirada i marc mental de cercar un futur educatiu diferent per als alumnes que encara no coneixem? No deu ser pas perquè la vida en un gran hospital no sigui intensa i no hi faltin temps i recursos com a l’educació.

I, llavors, per què deu ser? Espero les vostres reflexions sobre totes aquestes qüestions als comentaris.