El currículum al servei del desenvolupament integral de l’alumnat
Fa molts mesos que parlem de currículum, de competències, de què s’ha d’ensenyar a l’alumnat perquè els coneixements que adquireix li serveixen per a la vida, un cop acabi el programa formatiu. En aquest article parlarem del paper que té el currículum en el servei del desenvolupament integral de l’alumnat.
“L’escola és l’única forma de vida social que funciona de manera abstracta i en un medi controlat” (Dewey, UNESCO, 1999)
El mateix Dewey també explica que l’escola ha de ser un lloc experimental on es duguin a terme activitats constructives combinant la tasca teòrica a la vegada que es té contacte amb les exigències de les pràctiques de la vida. Més de cent anys han passat d’ençà que va dir aquestes paraules, en les quals es posa de manifest la necessitat de repensar una escola on es desenvolupin activitats de la vida i per a la vida. Així, doncs, tenint en compte que les escoles són un dels primers contextos socials en què es mou un infant o un jove, és fonamental que mirem d’adoptar les oportunitats d’aprenentatge que ens brinda la societat.
Enfocament des de la metodologia RIEDUSIS
Des de Reimagine, i emmarcat dins el context de la metodologia RIEDUSIS, acompanyem diferents institucions educatives a fer aquesta reflexió, a adonar-se que és necessària una nova mirada al currículum en concordança amb una societat globalitzada. En aquest sentit, per a nosaltres és decisiu proporcionar acompanyament i feedback en el procés de treball dels equips educatius entorn al currículum. Un procés que ajuda els professionals de l’educació a aconseguir un enfocament globalitzat curricular que els porta a reflexionar sobre com prioritzar i organitzar els aprenentatges de l’alumnat de forma globalitzada per fer viable l’Experiència Avançada de Canvi (EAC), o prototip, i així aconseguir el desenvolupament integral de l’alumnat.
Per tant, una de les primeres tasques com a equips prototipistes consisteix a fer una mirada al currículum i destriar els aprenentatges que són imprescindibles dels que no ho són. Aquesta no és una tasca banal, ja que requereix un consens molt alt.
Què és imprescindible? Què és desitjable? On posem el límit?
Hi ha molts aspectes que s’han de valorar per poder respondre a aquestes preguntes: el nivell educatiu, el context sociocultural, les opcions ideològiques que assumim com a institució… però el que és irrenunciable és que la mirada que hem d’adreçar al currículum ha d’estar vinculada al desenvolupament en el nostre alumnat de certes competències clau, competències que totes les persones, un cop han finalitzat el seu procés formatiu, necessiten per a la construcció i el desenvolupament personals, així com per a ser un ciutadà actiu, capaç d’incloure’s en la societat i inserir-se en el món professional.
Però, ¿quines són aquestes competències que necessita l’alumnat? Doncs només ens cal prendre consciència de les nombroses situacions a les quals haurà de fer front al llarg de la seva vida i a les quals haurà d’adaptar-se, i alhora aprofitar i crear oportunitats per als desafiaments del s. xxi.
Així, aconseguirem tal i com diu la doctora Marope (2018), “mobilitzar interactivament i usar èticament informació, dades, coneixement, habilitats, valors, actituds i tecnologia per participar de manera efectiva i actuar per mitjà de diversos contextos del segle xxi per aconseguir el bé individual, el col·lectiu i el global” amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de competències per a la vida i també el Model de Persona que hem definit a la institució com a perfil de sortida.
Quines eines són necessàries per canviar el currículum?
Arribats a aquest punt, optar per una mirada transversal del currículum esdevé essencial. Resulta imprescindible dissenyar experiències d’aprenentatge vinculades entorn de problemàtiques i situacions que requereixen ser abordades i resoltes des de perspectives diverses i que permeten a l’alumnat, com ja ens anunciava Dewey, connectar aprenentatges amb el context, amb experiències personals i amb els continguts. Al capdavall, ¿aprendre hauria de ser això, no?
Per tant, cal transformar el currículum des d’una mirada transversal en la qual, com deia Dewey, es difuminen les disciplines i es connecten els aprenentatges amb el context i les experiències personals de joves i infants. Cal utilitzar el currículum com una eina que guiï el disseny d’experiències contextualitzades i significatives i que mobilitzi diferents tipus de continguts, sempre amb l’objectiu de resoldre problemes o reptes. Així, aconseguirem que l’alumnat comprengui i interpreti la realitat, se senti preparat per participar en la societat, es comprometi com a ciutadania i s’empoderi per promoure canvis rellevants davant els desequilibris i les injustícies d’aquest món.
En definitiva, el currículum al servei del desenvolupament integral de l’alumne. Què en penseu? En parlem?
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!