Els canvis educatius superficials fracassen: Pas a la col·laboració en xarxa (1 )

️– Lluís Tarín y Xavier Aragay –

️–Lluís Tarín i Xavier Aragay– Aquesta és una afirmació corroborada per múltiples proves que proposen la cultura de col·laboració i el treball en xarxa de les institucions educatives com a un dels antídots per combatre la superficialitat i el fracàs. (1)

Transformacions i canvis en l’educació són a l’ordre del dia, i no és una cosa que hagi sortit aquests últims anys. Millorar, transformar i canviar l’educació ve de lluny, el que avui dia és innovador és el context. Però no és l’única cosa: Ens interroguem els perquès i els per a què i del nou escenari. I tot seguit, els com ens desafien.

El nostre context és proper i llunyà al mateix temps. Eduquem aquí i ara amb una mirada cap al futur. La qüestió és complexa…

Persones, moments i llocs són aspectes clau dels contextos educatius. Però hi ha més coses. Si algunes dimensions de nova factura estan emergint en tot aquest entramat són, segons Michael Fullan, les següents (2): la determinació col·laborativa, l’adaptabilitat i la cultura de la responsabilitat. Estem reemplaçant la tradicional cultura de la individualitat i la competició, personal o institucional, per la cultura de la col·laboració.

Col·laborar permet desenvolupar les capacitats dels integrants d’una xarxa. Comporta participar, generar coneixement compartit i materialitzar activitats conjuntes. Estudis recents (3) aconsellen crear estructures de treball i aprenentatge cooperatiu entre centres educatius de forma generalitzada, ja que queda demostrat que cooperar en xarxes:

• Millora el rendiment i la capacitat de canvi davant a l’acció individual.
• Permet millors índexs d’autoregulació individual i de centre.
• Augmenta el pensament crític.
• Estimula la interdependència positiva.
• Augmenta la motivació i la significació del treball d’aprenentatge del professorat.
• Millora el grau de respecte i de valoració de la diversitat de membres de les xarxes.

es de Reimagine Education Lab estem compromesos a acompanyar i ajudar el desenvolupament de diverses xarxes escolars i centres educatius, i les nostres pràctiques professionals ens permeten construir un cos organitzat de coneixements i experiències que relatem a continuació. Les dividirem en dos blocs: Comprensió i Acompanyament.

1 Comprensió

• Abans que res, vam acordar un concepte precís del treball en xarxa dels centres educatius com una relació formal d’associació o col·laboració entre escoles, organitzacions comunitàries i persones que pretenen crear un enfocament interconnectat per enfrontar-se a temes educatius importants. (4)

En realitat, els canvis educatius efectius es produeixen quan diversos centres o xarxes de professionals s’uneixen per afrontar situacions problemàtiques i donar-los resposta.

• En segon lloc, constatem que el treball en xarxa ajuda el desenvolupament del capital social dels centres. (5) Permet que els membres de la xarxa puguin compartir coneixements i pràctiques educatives que incideixen directament en el desenvolupament de les capacitats de persones, equips i centres. I, per tant, afecta positivament tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.

• En tercer terme, apreciem el valor important que té l’organització de la xarxa. La forma que adopta el desplegament de la xarxa en fomentar la participació per definir el propòsit, l’acció i l’estructura. Els diferents rols i espais de treball col·laboratiu i la inspiració i dinamització d’un lideratge centrat en la cooperació en xarxa.

• En un quart punt, identifiquem l’enfocament del treball en xarxa cap a aspectes de millora dels resultats d’aprenentatge, l’augment de la qualitat educativa, l’optimització de les condicions d’aprenentatge integral i l’augment dels graus d’inclusivitat. El treball en xarxa se centra en la dimensió pedagògica dels centres que la componen.

• Finalment, assenyalem la cultura del centre educatiu com l’element clau per reemplaçar la cultura de la individualitat. Treballar en xarxa és una altra manera de treballar dins de cada centre i entre centres educatius. La manera de funcionar, actuar, donar, rebre i compartir informació i treballar amb la cohesió d’un equip únic, no és gens fàcil. Requereix un canvi de mentalitat i una transformació profunda de la cultura associativa i de participació.

La setmana que ve publicarem la segona part d’aquest post, on aprofundirem el el bloc de l’Acompanyament. Estigueu atents!

Bibliografia

1.- Díaz-Gibson, J., Civís, M. y Longás, J. (2013). La Gobernanza de Redes Socioeducativas: claves para una gestión exitosa. Teoría de la Educación. 25(2).

2.- Fullan, M. (2019) El Matiz. Madrid. Morata

3.- Díaz-Gibson, J., Civís, M. y Guàrdia, J. (2013). Strengthening education through collaborative networks: leading the cultural change. School Leadership and Management, 34(2).

4.- Longás, J., Civís, M. y Riera, J. (2008). Asesoramiento y desarrollo de redes socioeducativas locales. Funciones y metodología. Cultura y Educación, 20

5.- Narayan, D. y Cassidy, M. (2001). A Dimensional Approach to Measuring Social Capital: Social Capital Inventory. Current Sociology. Sage Publications. Vol. 49(2).

#EsHoraDeTransformar

Arran d’aquests dies de confinament, aprofitem per llançar un nou servei en línia: en Xavier Aragay i tot l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab, ens oferim per a qui vulgui resoldre dubtes i aprofundir en el procés de transformació (com passar dels QUÈ als COM) ho pugui fer, individualment o institucionalment, mitjançant videoconferència. Si voleu fer-ho, contacteu amb hola [ @ ] riedulab.net i quedem. Estarem encantats!