Reimaginar l’educació: una conversa que també és de les famílies

Una de les coses que més valorem en la nostra feina com a consult-coaches educatius és quan una institució educativa ens convida a conversar amb les famílies. Ens truquen per parlar d’innovació  i transformació educatives, dels canvis que es comencen a viure o dels que vindran. A aquest tipus de trobada l’anomenem xerrada de sensibilització, perquè no es tracta només d’informar sinó d’obrir un espai de conversa sobre el sentit profund d’educar: ¿Quin tipus de persones volem acompanyar i formar? ¿Quin lloc ocupa l’aprenentatge en les seves vides? ¿Com podem entre totes i tots mirar amb ulls nous el rol docent, el currículum, l’experiència de l’alumnat? ¿Com poden treballar més units famílies i escola?

Aquestes xerrades pretenen despertar consciència, invitar a la reflexió i construir una mirada compartida entre l’escola i les famílies que valori la diversitat, reconegui les múltiples formes d’aprendre i entengui que educar és una feina conjunta que es gesta des de la confiança, el diàleg i la col·laboració.

Tenim la sort de conèixer moltes i molt diverses realitats educatives, i això ens permet parlar amb propietat i professionalitat dels camins que l’educació va explorant… o d’aquells que de vegades va deixant enrere. En qualsevol cas, sempre ens agrada contribuir i acceptar aquest tipus de trobades. Però, sobretot, les escoles saben que ens agrada anar-hi. Que ho fem amb il·lusió, amb respecte, amb proximitat i amb la convicció que cada conversa és una oportunitat per seguir contagiant transformació i, a poc a poc, generar coalició per al canvi en cada comunitat educativa.

Educar no és una tasca d’uns quants. Eduquem en tribu. No hi ha cap altra manera. Escola, famílies i societat compartim la responsabilitat de formar nens, nenes i joves que estan creixent en un món canviant. Per això necessitem conversar. Asseure’ns a pensar junts el sentit i l’orientació de l’educació. Preguntar-nos honestament: ¿Què entenem per educar avui dia?, ¿per què eduquem?, ¿per què ho fem?, ¿quin tipus de persones volem acompanyar i formar?

Es fa imprescindible reflexionar i compartir junts quin és el perfil de l’alumnat que volem educar avui i demà. Fer-ho és un exercici col·lectiu important. No s’imposa. No es decreta. Es construeix amb diàleg, amb escolta, amb confiança.

Aprendre no pot ser només acumular informació i continguts. Aprendre a aprendre ha de ser un mitjà per construir-nos com a persones: desenvolupar pensament crític, sensibilitat, responsabilitat, autonomia, creativitat, cooperació. Aprendre amb sentit, amb connexió a la vida i al món que habitem. I això no s’aconsegueix només des de l’escola. Necessitem espais de conversa i reflexió compartida on puguem ampliar la mirada sobre l’àmbit educatiu. No basta criticar o exigir des de fora el que no sempre s’entén. L’educació és una tasca conjunta.

A les escoles moltes vegades se sent que hi ha moltes crítiques i moltes solucions des de fora, sense conèixer el dia a dia, els esforços, les decisions difícils, les múltiples realitats que viuen docents i equips. Responsabilitzar-nos com a comunitat educativa també implica reconèixer el que sí que es fa bé, agrair l’entrega i valorar el compromís dels que cada dia acompanyen els nostres fills i filles. Si en el fons el que volem són persones felices que aprenguin amb sentit i mirin el món amb ulls nous, aleshores el camí és el de construir ponts, no murs. Compartir el projecte i treballar junts.

Sabem que parlar d’innovació i transformació educatives pot generar dubtes, resistències, fins i tot por. És natural. Moltes persones adultes vam ser educades en un model centrat en la memorització i en la repetició, en l’examen, en un professorat que transmetia coneixement sense gaire diàleg. Canviar aquesta lògica no és senzill. Requereix mirar amb honestedat la nostra pròpia experiència com a estudiants, reconèixer les nostres creences, les nostres inseguretats i també les nostres expectatives.

Per això, més que dur respostes tancades, el que farem és sembrar preguntes. Obrir espais de reflexió i de conversa. Perquè estem convençuts que la transformació educativa no es decreta: es gesta, s’acompanya, es contagia, es construeix.

Hem d’educar per al món on viuran els nostres fills i filles, no per al món on vivim els que ensenyem o criem. I això implica repensar el que donem per descomptat. Qüestionar pràctiques que s’han sostingut per costum, no per sentit. No per desfer-se del que és valuós del passat, sinó per construir des d’allí una experiència educativa més connectada amb el present i més compromesa amb el futur.

Per això agraïm profundament cada vegada que una escola obre les portes per conversar amb les famílies. Perquè sabem que el canvi no és possible sense elles. Perquè entenem que no són espectadores: són part del procés. I perquè creiem que el veritable propòsit de l’educació és formar persones felices, que aprenguin amb sentit, que es coneguin i es vinculin amb el món des del respecte, la curiositat, l’empatia i el desig d’aportar.

Gràcies a totes les escoles que ens conviden. I gràcies a totes les famílies que s’animen a encetar la conversa. Perquè transformar l’educació també és transformar la manera com construïm comunitat.