Reptes de l’educació davant l’emergència climàtica

El 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic: és un dia per prendre consciència d’aquest fenomen que afecta tot el planeta (tot i que de manera desigual), comprendre’n les causes i conseqüències i, sobretot, passar a l’acció també des de l’educació, quins són els reptes de l’educació davant l’emergència climàtica?

Per canvi climàtic entenem el procés de canvi de la climatologia i la temperatura general de la Terra com a resultat de l’acció humana, especialment per l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquests gasos, els generem principalment amb la crema de combustibles fòssils, l’ús del sòl, l’ús de l’energia i les activitats industrials (incloent-hi l’agricultura i la ramaderia industrials). Més enllà d’aquestes causes materials, hi ha uns puntals intangibles que sustenten aquestes pràctiques. Alguns poden ser el sistema capitalista, la visió mecanicista de la natura o la cultura de l’explotació i dominació de recursos i persones.

És un fenomen que, per tant, a més d’incloure l’àmbit mediambiental i de la salut pública, s’estén també a l’àmbit social i dels drets humans, ja que afecta especialment les generacions futures i incideix de manera més intensa en les regions del planeta on hi ha més concentració de pobresa. També es fa més present a les poblacions més vulnerables, cosa que posa de manifest les desigualtats de classe, gènere, sexualitat, racisme i colonialisme.

Què s’està fent davant de l’emergència climàtica?

Des de fa dècades, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC) exposa la gravetat de les conseqüències del canvi climàtic tant per a la humanitat com per a tots els éssers vius del planeta, i insta a prendre mesures urgents en els àmbits governamental, empresarial i ciutadà, i també, molt especialment, en l’àmbit educatiu.

L’educació és, al nostre parer, un àmbit des del qual podem fer un treball molt important. Aquest treball relacionat amb el canvi climàtic, el veiem molt vinculat al procés de transformació de l’educació que plantegem des d’aquest blog i, aquesta setmana, ens sembla clau centrar-nos-hi i parlar-ne.

Una de les accions que sovint es plantegen per relacionar el canvi climàtic i la transformació educativa es basa en l’oportunitat que ens aporta l’enfocament globalitzador dels continguts educatius. Efectivament, si a les nostres opcions de continguts dins del model educatiu hem optat per l’enfocament globalitzador, trobem als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) una manera diferent d’enfocar el problema i de treballar-lo amb els nostres alumnes. L’aposta per la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat ens ajuda a comprendre i interpretar la realitat des d’una altra perspectiva, i ens prepara per comprometre’ns d’una altra manera. Aquest ens sembla ja un camí indefugible que qualsevol projecte educatiu ha d’entomar i, especialment, qualsevol projecte educatiu d’innovació i canvi.

Quins són els reptes de l’educació davant l’emergència climàtica?

Segurament, cal anar més enllà, ja que amb la millora de l’eficiència energètica i tecnològica que podem aconseguir en els propers anys, no en tindrem prou. Ens cal un canvi d’estil de vida col·lectiu que se sustenti en una relació diferent amb la natura. Tenim moltes maneres d’aproximar-nos a aquesta relació diferent amb la natura que proposem, però un possible camí, encara poc explorat, el tenim en la definició del perfil humà de sortida del nostre alumnat. Ens podem plantejar que, més enllà de la perspectiva mecanicista i materialista del món i la natura i de la visió que aporten les ciències naturals i l’estudi del medi, podríem incloure en aquest perfil i en els nostres objectius educatius aconseguir un vincle més proper, natural i diferent dels alumnes amb la natura.

Es tractaria d’anar més enllà dels necessaris coneixements més acadèmics per cultivar i nodrir un vincle més profund amb la natura en tota la comunitat educativa: el professorat, l’alumnat, les famílies i la ciutadania. Un vincle emocional i íntim que seria la base d’una relació personal sana, equilibrada i harmoniosa entre el planeta, amb la Mare Terra, i tots els seus habitants.

I, si el repte és cultivar una relació i un vincle diferents amb la natura que ens acompanyin cap a uns comportaments diferents com a societat, ho haurem de fer amb maneres diferents de les que hem utilitzat fins ara. Tenim diversos camins… Un podria ser, senzillament, com a docents i membres d’equips directius d’institucions educatives, passar més estones a la natura per cercar-hi un vincle diferent: des d’un parc urbà a un bosc, una muntanya, una platja o un prat. I convertir-ho en un hàbit quotidià en el qual reservem uns minuts per, simplement, passejar per la natura i observar-la en silenci, amb els sentits del cos i del cor ben oberts. Una altra via podria ser fer entrar la natura a l’escola i donar-li un lloc específic a l’espai i la vida del centre… Hi ha tantes oportunitats i possibilitats de fer-ho a més del pati i l’hort… Segurament ens cal replantejar inèrcies, costums i mirades.

Son propostes senzilles, però que inicien el camí d’establir un vincle profund amb la Terra integrat en el tipus de persona que volem educar. En parlem?