️ – Jonquera Arnó i Xavier Aragay –

Fa ja tres anys que acompanyem, mitjançant la metodologia RIEDUSIS, l’equip de l’escola de formació professional La Inmakulada de Tolosa, al País Basc (Espanya). I ja fa un any i mig que la seva experiència avançada de canvi (prototip) avança amb un grup de vint alumnes, de 18 a 22 anys, del CFGS d’Integració Social (formació professional).

L’objectiu del prototip, expressat clarament en el seu disseny, era oferir a aquest alumnat una experiència que no tan sols el preparés de manera excel·lent per al món professional, sinó que el seu pas pel centre (2 anys) fos una experiència vital, com a persones i futurs professionals, que els deixés un impacte profund. Amb aquesta intenció i amb aquest propòsit van dissenyar un prototip focalitzant la càrrega de coneixements (menys coneixements però més profunds i més transversals) i apostant fortament per dissenyar experiències que ajudessin el seu alumnat a construir un projecte vital. Un cicle formatiu que optés decididament per construir persones autònomes, crítiques, amb iniciativa emprenedora, cooperadores i compromeses amb la societat i amb l’ésser humà; a ser creatives i construir el seu projecte vital, i a ser persones multilingües i globals des de l’arrelament fort i profund a la seva cultura i a la seva llengua.

En síntesi, un 75% del temps efectiu, l’alumnat està immers en un treball per reptes interdisciplinaris i transdisciplinars, i un 25% en vivències vinculades al creixement personal i vital. I tot això, dissenyat, produït, dinamitzat i liderat per un petit equip docent que s’ha atrevit a anar més enllà de la pura transmissió de coneixements per esdevenir desenvolupadors de persones i de referents humans.

L’equip de Reimagine Education Lab hi ha anat a fer l’avaluació de procés que, d’acord amb la metodologia RIEDUSIS, és prèvia a l’avaluació d’impacte, i que consisteix a contrastar el disseny que es va realitzar amb el desenvolupament efectiu en l’aula, per ajustar aquells elements que es consideressin i seguir avançant en l’experiència de transformació per a tota la Ikastola, que és el prototip.

I hem quedat impactats… en el cor… profundament. Viure de primera mà, mitjançant entrevistes, grup focus i observacions d’activitat, com és possible produir i augmentar una relació màgica entre l’equip docent i l’alumnat, i entre el mateix alumnat i el seu entorn, per créixer decididament en el projecte vital, et deixa una profunda petja interior com a observador.

En la nostra breu estada, hem copsat que la vivència del seu aprenentatge és profundament humana, que les experiències que viuen a l’escola impacten en la manera de mirar la seva vida, les seves relacions, la seva professió futura, i ajuden a descobrir la seva vocació en el món, a obrir-se a noves possibilitats… en definitiva, a ser els protagonistes del seu aprenentatge perquè també aprenen a ser els protagonistes de la seva pròpia vida.

No podem explicar en un post tota la riquesa dels mecanismes que han creat per assegurar un acompanyament individual i grupal de l’alumnat ric i provocador, però l’espai de creixement i la tutoria en petits grups d’afins, el diari de bitàcola, l’espai lúdic i de joc, el guiatge que fa l’alumnat de segon al de primer, els “ispiluen” (miralls), que és una tutoria individual i personalitzada, en són alguns exemples. I tot això dins d’un entorn reptador i actiu en què l’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge mitjançant el treball individual i en equip de reptes plantejats amb un enfocament globalitzat.

Aquesta és l’escola que somiem feta realitat. Una escola on l’alumnat amb l’equip educador gaudeixen dels amics, juguen, canten, ballen, treballen, aprenen, s’acompanyen, descobreixen l’amor… On el professorat està format d’acompanyants que es preocupen d’ells com a persones i on el seu feedback és una eina important per construir i dissenyar, de forma indestriable, el seu creixement personal i professional. Un entorn en el qual aprendre entre iguals i gaudir d’un company més gran que et fa de mentor, t’ajuda, t’orienta en el procés de l’aprenentatge, perquè ell ja hi ha passat… i tot plegat esdevé una experiència de creixement i d’autonomia molt potent.

En definitiva, un espai/temps molt allunyat d’una fàbrica per on passen cohorts d’alumnats als quals es transmet coneixements i es dóna un títol, i molt proper a la mateixa vida, centrant-se en els éssers humans que entren en contacte i es potencien, personalment i professional, durant dos anys.

Fruit de l’avaluació de procés segur que caldrà ajustar, millorar i replantejar mecanismes i accions…, però avui no tenim cap dubte: tant de bo haguéssim viscut una experiència com aquesta quan vàrem anar a l’escola ja d’adults! Gràcies Inmakulada!