Entrades

Avaluar per transformar

Com ja hem comentat en els últims posts, l’educació està passant un profund llindar de canvi, accelerat per la crisi de la COVID-19, que demanarà un procés de transformació de les institucions educatives en tots els seus nivells. I, com en qualsevol procés que iniciem, cal avaluar per transformar. T’expliquem els tipus d’avaluació segons la metodologia RIEDUSIS.

Tant per avaluar per transformar com en la mateixa transformació no hi ha receptes concretes, ja que cada centre ha de definir el seu propi camí, en funció de la seva trajectòria i context. Per això, a Reimagine Education Lab tenim una metodologia del procés de canvi pròpia, centrada en les persones, que aporta un mètode lògic, ordenat i sistèmic per transformar profundament els processos d’ensenyar i aprendre, les configuracions culturals, organitzatives, tecnològiques i físiques de la institució educativa i deixar-hi instal·lats mecanismes i eines que assegurin aquest avanç i la seva consolidació i progrés. De fet, el nostre propòsit no és abandonar un model tradicional per “tancar-nos” en un altre de nou, sinó buscar un camí de transformació avançada que ens ajudi a caminar al mateix ritme que el món.

Partint de la missió educativa del centre i posant l’alumnat al centre, proposem centrar-nos en el model de persona (que també coneixem com el perfil de sortida de l’alumnat) que volem educar (desglossat en impactes). Així, el perfil de sortida de l’alumnat, consensuat i treballat per tota la comunitat educativa, esdevé una eina de canvi molt potent. Aquesta nova eina, mitjançant un sistema de backward design, ens serveix per redissenyar els processos d’ensenyament i aprenentatge, els espais, l’organització, la cultura interna… al servei del nou perfil que volem educar. Un procés a través del qual s’estableixen les hipòtesis de partida del procés de transformació, que es concreten en un prototip (o experiència avançada de canvi). Així recuperem el mètode científic per al camí iteratiu de la transformació educativa de la institució.

Com avaluar per transformar?

El disseny i la implementació de prototips ens permeten incorporar l’avaluació com a aliat principal per permetre visualitzar i identificar noves solucions i assegurar la millora contínua i el canvi de perspectiva. Identifiquem dues maneres d’avaluar per transformar que, tot i tenir objectius diferents, es complementen per assegurar la consecució dels nostres objectius: l’avaluació de procés i l’avaluació d’impacte.

És important especificar que ambdues avaluacions (la de procés i la d’impacte) que planteja la metodologia RIEDUSIS no són avaluacions individualitzades, ni s’assemblen al que normalment s’entén per avaluació dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Tampoc no parlem de l’avaluació de l’acompliment dels docents ni d’una avaluació vinculada als sistemes de qualitat. Plantegem avaluar les iniciatives avançades de canvi (prototips) en el seu conjunt per deixar instal·lada a la institució una eina d’evolució i millora permanent de la transformació educativa.

En un principi, durant el primer o segon any d’implementació del prototip a l’aula, l’avaluació de procés ens permet assegurar que la implementació del prototip s’ajusta a les hipòtesis de partida que havíem dissenyat. D’aquesta manera, fem augmentar les probabilitats d’impacte en l’alumnat d’acord amb el perfil de sortida de l’alumnat i assegurem la interpretació d’una avaluació d’impacte posterior.

Combinant entrevistes, observacions, revisió documental i focus groups, busquem identificar punts forts i punts crítics que cal tenir en compte per garantir que duem a terme totes les accions essencials que busquen promoure l’impacte en l’alumnat. A més, intentem assegurar-nos que hem tingut en compte els factors crítics d’èxit del prototip.

Quins objectius té l’avaluació d’impacte?

Un cop hem fet una avaluació de procés i amb l’experiència avançada de canvi o prototip implementat i consolidat, la metodologia RIEDUSIS proposa una avaluació d’impacte. En aquesta avaluació, ja no busquem assegurar la implementació del prototip, sinó que busquem veure l’efecte que la implementació del prototip ha tingut en el nostre alumnat com a grup o cohort. L’avaluació d’impacte ens donarà informació rellevant per veure si ens acostem al perfil de sortida de l’alumnat plantejat i per buscar la relació entre aquest perfil i cadascun dels canvis essencials o profunds de l’experiència de l’alumnat ocorreguts al prototip.

Així, doncs, combinant les dues avaluacions (la de procés i la d’impacte), assegurem no només la implementació segons el disseny inicial (avaluació de procés), sinó també la validació o declinació de les nostres hipòtesis de partida (avaluació d’impacte) per continuar avançant en el canvi.

Ara mateix, estem acompanyant diverses institucions escolars i universitàries en ambdues avaluacions, i tenim com a referència i experiència prèvia l’avaluació del prototip de la NEI (Nova Etapa Intermèdia) que es va dur a terme en el marc del projecte de transformació Horitzó 2020.

T’interessa saber més sobre com avaluar per transformar i la metodologia RIEDUSIS? Posa’t en contacte amb nosaltres!

Et convido a la presentació del meu nou llibre

No hem d’abandonar mai el desig d’assumir reptes i aconseguir el canvi educatiu que necessitem. L’educació és la millor eina que tenim per canviar el món. Hi ha canvis imprescindibles i inevitables, i l’escola, tal com la coneixem, reclama que tots i cada un dels actors que formen part de la comunitat educativa uneixin forces, somiïn i treballin col·lectivament per assolir horitzons de canvi.

Les pors, naturalment, i les limitacions que ens imposem, sobretot les inèrcies, s’han de deixar enrere. Somiem, recuperem la idea que educar la persona és el més important. Arrisquem-nos a fer el salt. L’educació s’ha de reimaginar.

Amb aquest objectiu he escrit Reimaginando la educación, 21 claves para transformar la escuela. El que hi explico i sobre el que reflexiono és una destil·lació del que he anat observant, aprenent i descobrint en totes les meves experiències personals i professionals com a professor i directiu de centres i institucions educatives.

En aquest llibre, abordo tots els temes i reflexions que normalment no es tracten quan es vol fer un canvi educatiu. Hi convido a pensar, escriure, dibuixar, riure, jugar, debatre amb tu mateix, debatre amb altres persones de la teva comunitat educativa, anotar, acolorir… Em proposo no deixar indiferent, provocar un impacte, un canvi.

L’educació és una eina tan poderosa i important que no la podem deixar en mans de la inèrcia o de la mera activitat per l’activitat. L’educació et necessita per canviar.

Per això, et convido a assistir a la presentació del llibre el dijous 19 d’octubre a les 19 h a la Casa del Libro de Rambla Catalunya, 37, de Barcelona. Aquest dia comptarem amb la Dra. Rosa Casafont, especialista en neurociència i educació, amb el Dr. Lluís Pastor, director d’e-Learn Center de la UOC, i amb Elisabet Navarro, editora executiva de l’editorial Paidós.

M’encantarà saludar-te.

Argentina i l’educació secundària: ànsia de canvi profund

A final de novembre del 2015 la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), conjuntament amb UNICEF, em va convidar a Buenos Aires per participar en una trobada per reflexionar sobre el necessari canvi en l’educació secundària.

La setmana passada, un any i mig més tard, la Fundación Santillana, juntament amb l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI) i el CIPPEC , em va invitar a tornar a anar a aquesta preciosa ciutat per participar en el XII Foro Latinoamericano de Educación, centrat, en aquesta edició, en la innovació i el canvi educatius.

Han estat dos dies d’un debat intens en què han participat més de mil persones presencialment, amb més de 22.000 visions en streaming de les sessions, en las quals he presentat l’experiència de canvi de l’Horitzó 2020 i la meva reflexió sobre el canvi en l’educació secundària.

Perquè aquest és el tema de fons que ha estat present en l’ambient del Fòrum: la necessitat de transformar la secundària del país. En aquest punt és on he notat un canvi important. Hi ha una ànsia de parlar de la secundària, de diagnosticar els problemes de la secundària, d’iniciar el canvi en la secundària.

Aprofitant que em trobava al país, també vaig poder participar en una  trobada organitzada per FLACSO i UNICEF amb funcionaris directius de diverses Províncies de la nació (les Províncies a Argentina tenen competències importants en educació) al voltant del mateix tema: “Polítiques educatives per transformar l’educació secundària. Estudi de casos a escala provincial”. En aquest cas, diverses Províncies posaven en comú basant-se en un estudi-investigació de FLACSO i UNICEF, experiències reeixides de transformacions en la secundària dirigides a reduir l’abandonament de sectors vulnerables de la població mitjançant la flexibilització organitzativa i la introducció de metodologies actives en algunes escoles.

En aquest esdeveniment vaig poder presentar, juntament amb la investigadora Sandra Ziegler de FLACSO (participant en la investigació sobre l’avaluació d’impacte de la NEI), les tendències més rellevants en innovació en les escoles secundàries en el món, així com l’avaluació d’impacte duta a terme el curs passat amb els alumnes de NEI del projecte HORITZÓ 2020. Totes dues reflexions van ser molt rellevant en el marc del debat del dia per continuar avançant propostes de canvi per a la secundària.

Els temes s’acceleren en educació. Hi ha un avenç important en el sector educatiu a l’Argentina pel que fa als problemes de la secundària i a la seva necessària transformació. I parlant amb integrants de la comunitat educativa i amb agents involucrats en el canvi, he percebut una clara voluntat de situar aquest tema amb més força a l’agenda pública, i una il·lusió d’impulsar experiències de canvi alhora que demanen a l’Administració Educativa de la nació canvis legislatius que permetin flexibilitzar rigideses organitzatives estructurals que impedeixen fer canvis.

Una bona combinació d’elements que, tant de bo permetin avançar. Arreu del món la secundària preocupa. I molt. I a l’Argentina, alguna cosa es mou…

(Foto: @SantillanaARG)

Entrevista a Xavier Aragay a la revista AMPANS

Xavier Aragay és Consultor internacional, expert en la transformació de l’educació i en la gestió del canvi, i Director de REIMAGINE EDUCATION LAB.  Inspirador del model educatiu Horitzó 2020 i membre del Consell Assessor d’AMPANS. És economista i ha estat, durant vuit anys, director general de la Fundació Jesuïtes Educació. Es declara un apassionat del món de l’educació i està impulsant un canvi revolucionari sobre la forma d’educar a les escoles.

Aragay va ser el passat mes de febrer de visita a l’entitat, on va conèixer la metodologia de treball de l’escola d’educació especial Jeroni de Moragas, l’àmplia tasca en matèria de formació que porta a terme l’entitat des del Servei d’Inserció i el treball amb els joves que es realitza des del Centre de Noves Oportunitats.

Al març hi va tornar acompanyat dels seus col·laboradors, per dirigir una jornada  d’Innovació entre directius i tècnics d’AMPANS, sobre el futur de la formació i la inserció en una societat en plena transformació i canvi.

L’escola tradicional s’ha acabat. El model s’ha esgotat i els rols a l’aula canvien. Estem davant d’una transformació del sistema educatiu. En què consisteix?

Es tracta d’un canvi sistèmic, disruptiu. L’alumne aprèn “fent”, el mestre passa a ser un acompanyant en el procés d’aprenentatge, i les aules canvien. Alumnes i mestres generen coneixement i aprenen junts de forma grupal, dins de l’aula. És un canvi cultural i això no es fa d’avui per demà. És complex i es necessita temps, però és el gran repte en el que fa anys estem treballant.

Com són les aules d’aquesta nova escola? Quin paper hi tenen els mestres, els alumnes?

Hem tirat les parets a terra, hem transformat els espais físics i hem ajuntat dos grups aula, en un sol grup de seixanta alumnes. Disposem de 3 professors dins de l’aula, amb diferents especialitats però que ara treballen, permanentment, en equip. Això sol, pels alumnes, ja és un aprenentatge, i permet als mestres conèixer millor els alumnes perquè hi passen moltes hores i interactuen constantment.

El professor s’allibera de la càrrega de ser qui transmet els continguts i pren el paper de guia, d’acompanyant, de suport perquè els alumnes treballin els continguts mitjançant reptes i projectes. Els alumnes aprenen preguntant, investigant, reflexionant. És un aprenentatge molt més divertit i, sobretot, més efectiu.  Pels mestres aquest canvi de rol també és molt important perquè els ajuda a reconnectar amb la seva vocació original de persones que eduquen i acompanyen, més enllà de transmetre continguts.

I les noves tecnologies, quin espai ocupen?

Hi ha moments que requereixen buscar informació, estructurar-la, compartir-la, explorar, crear coneixement i, per tant, han de ser accessibles, però com a mitjà; no són un fi. Vivim immersos en la tecnologia, però no ha de manar a l’aula. Sovint, fins i tot, hi és, però no es percep.

La forma d’avaluar també és diferent.  

Fem una avaluació continuada de la seva evolució com a persones i dels seus aprenentatges. Avaluem les competències comunicatives, matemàtiques, culturals i artístiques, el coneixement i la interacció amb el món, les competències socials i ciutadanes, l’autonomia personal,  les actituds, les habilitats, els valors…

Parleu d’una nova mirada a la persona, d’un projecte vital. Aquesta és la clau?

Es tracta d’ajudar els alumnes a descobrir-se a ells mateixos. A créixer com a persones. Saber qui són, a què volen dedicar la seva vida, en què són bons, quins valors volen adoptar… Només d’aquesta manera podran ser persones felices, completes, i podran aportar valor a la societat. Els hem d’ajudar a ser persones amb sentit. No podem oblidar que estem formant ciutadans i ciutadanes.

També heu introduït un concepte nou,  el fracàs vital. A què us referiu?

A la desconnexió emocional dels alumnes amb el sistema educatiu actualment vigent. L’escola està sobresaturada: horaris, assignatures, exàmens, deures, moltes activitats… aquest model està esgotat. Abordem el fracàs escolar, però encara és més important el fracàs vital. No estem ajudant les persones a desenvolupar la seva vida actual i futura de forma que es puguin incorporar de forma plena a la societat en que els tocarà viure. Hem de tornar-los la confiança perquè participin i protagonitzin la seva vida personal i professional.

Xavier Aragay entrevistat a la revista d'AMPANS

Parleu de les 5 C però no són de “crack”, oi?

(Riu). Es tracta d’ajudar els joves, des que són nens, a conèixer-se per desenvolupar el seu projecte vital per ser: conscients, competents, compromesos, compassius i creatius.

Davant de la incertesa tan gran existent per la velocitat dels canvis, com l’escola pot preparar els alumnes i cap a on?

Imaginem que una aula és com un gran contenidor on una comunitat educativa hi fa coses. Entenem per comunitat educativa els alumnes, els mestres i professors, i les famílies, i tots interaccionen junts, buscant el coneixement. Junts el creen, el comparteixin, s’enriqueixen uns als altres i creixen. Perquè l’aprenentatge no és individual; l’aprenentatge és social. De fet, l’escola només hauria de ser un “contenidor” on les persones aprenen, es relacionen, dubten, es fan preguntes i construeixen el seu projecte vital. Al llarg dels anys, aquesta forma d’aprendre et porta a nivells de coneixement i de profunditat que et fa que vagis superant etapes. Ens hauríem d’imaginar l’escola com un contenidor que té espais físics,  i la gent hi actua fent coses que l’emocionen, el diverteixen. Els neuròlegs ens diuen que s’aprèn quan hi ha emoció, quan hi ha vincle, quan hi ha il·lusió. Les respostes les trobarem si som capaços de motivar i si treballem junts.

I les escoles d’educació especial i els seus alumnes i professionals, quin paper han de jugar en la nova escola?

Tenen un lloc molt important, en el sentit que les escoles i els professionals s’han orientat des de sempre a atendre les necessitats d’aquests alumnes, des d’una visió global de la persona, centrats en l’alumne,  proporcionant-los un aprenentatge molt vivencial a partir de fer, de tocar, d’experimentar  i, per tant, han desenvolupat una mirada i una metodologia que ara és la que han d’incorporar les escoles tradicionals que volen avançar cap al nou paradigma educatiu. Tenen, per tant, una experiència i un coneixement molt valuós per aportar en aquest procés.

En quin punt estem d’aquesta transformació?

Catalunya està vivint una verdadera primavera pedagògica. Moltes escoles estan treballant amb projectes i experiències noves i és important que la societat sigui conscient de l’esforç que s’està fent en aquest sentit. Fóra bo que la societat, des de les administracions, les empreses, les pròpies famílies… siguin conscients d’aquest esforç i hi donin suport. És important la implicació de tots per fer aquest canvi de l’educació més ràpid i efectiu. En tot cas, però, aquesta transformació no ha fet més que començar.

Això encara no passa a tot arreu?

Em sembla que no. Per un cantó l’administració assisteix a aquesta “primavera pedagògica” com a espectadora, sense dificultar-la, però encara ha de descobrir què hi pot aportar. D’altra banda, hi ha moltes famílies que l’únic que esperen de l’escola és que el seu fill tregui bones notes. En aquesta nova escola que estem impulsant, treure bones qualificacions pot ser una condició necessària però, ara ja sabem del cert, que no és suficient. Estem educant els ciutadans del demà. Les persones han de saber “construir”, han de saber connectar, saber què volen fer de la seva vida, conèixer les seves pròpies capacitats i les seves debilitats.

Les empreses i la societat civil s’han d’adonar que l’escola està a prop seu  i han de col·laborar en la transformació del sistema educatiu, implicar-s’hi,  perquè del que es tracte és de formar persones.

L’escola que plantegeu és l’escola que, de fet, voldríem tots els pares. Ara que estem en el període de preinscripcions, quin consell els donaríeu a l’hora d’escollir escola?

Estem dipositant a l’escola tota l’energia i acabem oblidant que són els pares i la pròpia família qui més influeix en l’educació dels fills. I és bo que sigui així. Considerant això, el meu consell és buscar una escola que vagi en línia amb els nostres valors. No hi ha res pitjor que escollir una escola que vagi en contra de la nostra forma de pensar, de sentir, d’actuar. Un element a tenir molt en compte per l’èxit d’una bona educació  és la col·laboració família-escola.

Diria als pares que deixin d’obsessionar-se pels resultats acadèmics. He assistit atònit i sorprès  a jornades de portes obertes de famílies que busquen escola pel seu fill de 3 anys i la primera pregunta que fan és el resultat de les notes de selectivitat del centre. És absurd perquè d’aquí a 15 anys no existirà la selectivitat o, almenys, tal i com la coneixem ara. Cal un canvi de mirada!

Expliqui aquesta frase que l’educació ha de ser un “virus”

Parlo del virus de la curiositat, del repte. Els nens entren a l’escola amb 3 anys i amb una curiositat increïble i, en canvi, surten als 18 amb la curiositat més aviat adormida. L’escola hauria d’insuflar un virus permanent per seguir incrementat les ganes de preguntar, de conèixer… Descobrir-ho tot, i voler entendre i resoldre-ho tot. El virus del que parlo és el virus de la passió per descobrir, compartir i fer-ho gaudint; és un virus que ens ha de contagiar.

Quan serà una realitat per a tothom la nova escola?

En la comunitat educativa, entre els mestres i professors, hi ha un ampli consens per una escola nova. El problema és “com ho fem”. Fer la transformació és molt complexa. S’ha d’aplicar una metodologia que requereix temps, diagnòstics ben fets, processos de participació. El canvi no és immediat. Requereix molta preparació, però si tots treballem amb el mateix objectiu, acabarem passant de la “primavera pedagògica” a un estiu esplendorós amb un nou sistema d’ensenyar i aprendre.

Perfil dels alumnes: una proposta del Ministeri d’Educació de Portugal

Fa unes quantes setmanes, en un post anterior, vaig parlar d’un programa pilot que el Ministeri d’Educació de Portugal posarà en marxa el curs vinent. El programa s’anomena Autonomia i Flexibilitat, inclou prop de 200 escoles del país i té per objectiu aconseguir que els alumnes siguin més protagonistes del seu aprenentatge, i que aquest aprenentatge sigui més significatiu i estigui basat en el treball experimental i en les competències.

En aquest marc, en aquell post em referia a la proposta d’establir un perfil nacional comú de l’alumne a la sortida dels 12 anys d’escolaritat obligatòria. Avui vull aprofundir aquest important element i la novetat que representa en el panorama educatiu internacional.

Aquest perfil considera vuit principis educatius, una visió del ciutadà del segle xxi, sis valors i dotze competències clau, té una base humanista i ha estat consensuat amb els principals actors de la comunitat educativa. Es parla de formar persones lliures, responsables, autònomes i conscients de si mateixes i del món que les envolta. Persones capaces d’enfrontar-se al canvi i a la incertesa en un món en ràpida transformació; crítiques, creatives i amb competències per al treball col·laboratiu i amb capacitat de comunicació. Així mateix, aptes per continuar el seu aprenentatge al llarg de la vida com a factor decisiu del seu desenvolupament personal i de la seva intervenció social sostenible.

Tal com planteja el document elaborat, tenir un perfil definit no és un intent uniformitzador. Al contrari, es tracta de tenir un marc comú de referència que potenciï la llibertat, la responsabilitat i la valorització de la persona en el treball dels educadors a les escoles. Davant dels altres i de la diversitat del món, del canvi i de la incertesa, és important crear unes condicions d’equilibri entre el coneixement, la comprensió, la creativitat i el sentit crític. Es tracta de formar persones autònomes i responsables i ciutadans actius. I per a això, els coneixements, encara que necessaris, no són suficients.

És important dir-ho ben alt i ben clar. Avui, a tots els països, els coneixements, estructurats en currículums oficials excessivament extensos, dominen el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i dicten, com un dictador de la comunitat educativa, gairebé tots els minuts i els actes educatius. Basant-se en aquests coneixements es programa i es planifica, amb aquesta base es fa la classe i també s’examina i s’avalua. I encara que el currículum tingui una estructura competencial, encara que se separin les competències específiques de les transversals, i segons una distinció que prové del món anglosaxó, es distingeixi entre competències hard i competències soft, continuem parlant de currículum i de competències. No del model de persona a educar.

¿I on queda el model de persona que volem educar? La major part de vegades queda en un document de referència, dins del projecte educatiu, que no arriba a fer-se present dins de l’aula. Sovint és un brindis al sol. O, el màxim a què podem aspirar, en paraules d’algun directiu, és al fet que hi hagi una pluja fina que impregni l’escola … i ja sabem que últimament la pluja és escassa.

Per això em sembla tan important que un ministeri, mitjançant un treball de consens, i abans de posar en marxa un programa pilot, posi sobre la taula un perfil de l’alumne que volem educar amb la clara intenció de “reequilibrar” l’excessiu pes del currículum en el procés d’aprenentatge i donar més importància a l’educació de la persona.

De fet, en la meva opinió, transformar l’educació ha de significar, fonamentalment, capgirar (flipped school) el procés d’aprenentatge que, en lloc d’estar centrat en la transmissió de coneixements, s’ha de centrar en l’educació de la persona basant-se en un perfil de l’alumne consensuat amb la comunitat educativa. I basant-se en aquest perfil de l’alumne i en els recursos disponibles, s’ha de programar i planificar un conjunt d’activitats amb les quals s’han d’aconseguir uns resultats en termes personals i acadèmics a fi d’impactar de forma clara en els alumnes per aconseguir el model de persona que volem educar. I en aquest context, els continguts estructurats en un currículum (si és possible basat en competències) són un mitjà i no un fi en ells mateixos.

I per aconseguir-ho necessitarem una metodologia de disseny i planificació educativa, específica i diferent de la que tenim ara. Però aquesta qüestió l’explicaré en un altre post.

Tant de bo que altres governs segueixin l’exemple del Ministeri d’Educació de Portugal i decideixin crear, de forma consensuada i participativa, uns perfils de l’alumne que volem educar com a forma de “reequilibrar” el pes excessiu del currículum. No té cap sentit dedicar tota la nostra energia a transmetre uns coneixements que no seran claus per a l’alumne i oblidar els elements essencials que conformen la persona i que li seran imprescindibles per ser ciutadans d’aquest segle.

Autonomia i Flexibilitat, programa pilot d’innovació educativa del Ministeri d’Educación de Portugal

El 2 de maig últim vaig fer una conferència inspiradora sobre canvi educatiu davant de gairebé 600 directius d’escoles de Coïmbra (Portugal), en el marc de la presentació, per part del Ministeri d’Educació d’aquest país, del nou programa pilot d’innovació i canvi, denominat Autonomia y Flexibilitat.

El mateix Secretari d’Estat d’Educació, Joâo Costa, en un ambient expectant, va presentar els principis i elements Essentials de la proposta, que em semblen molt interessants i innovadors. També es van presentar diverses experiències innovadores avançades d’uns quants centres i al final de l’acte va tenir lloc un ampli torn de preguntes i intervencions en un entorn de consens i avanç.

Els principals problemes identificats per la comunitat educativa al llarg d’aquests dos últims anys han estat: extensió excessiva dels programes curriculars, escassa autonomia dels centres escolars públics, poca horitzontalitat i transversalitat curricular i poca diversificació de la dimensió avaluativa.

Per això, el Ministeri d’Educació, amb la participació de la comunitat educativa, s’ha plantejat, abans a posar en marxa el programa pilot, disposar dels instruments següents:

  • establir un perfil nacional comú de l’alumne després dels 12 anys d’escolaritat obligatòria. Aquest perfil considera vuit principis educatius, una visió del ciutadà del segle xxi, sis valors i dotze competències clau.
  • definir els aprenentatges bàsics dels alumnes i identificar, a partir dels documents curriculars, tots els coneixements i competències que l’alumne ha d’adquirir i desenvolupar cada any d’escolaritat.
  • proposar un model de flexibilització pedagògica per aconseguir la integració del perfil de l’alumne i els aprenentatges bàsics mitjançant la transdisciplinarietat i l’exploració de les àrees temàtiques i dels projectes.

Amb aquests instruments innovadors com a marc, neix el programa pilot d’innovació i canvi educatiu anomenat Autonomia i Flexibilitat que se centra en:

  • dotar les escoles que participen d’una autonomia efectiva per decidir fins al 25% de la càrrega horària setmanal de l’alumne per cada curs acadèmic
  • amb aquesta autònoma, posar en marxa una flexibilitat curricular real com a instrument per explorar formes pedagògiques diferents (treball per projectes de naturalesa interdisciplinari), una organització de temps i d’espais diferents i una estructuració alternativa dels docents en equips integrats

Tot això per arribar a aconseguir que els alumnes siguin més protagonistes dels seus aprenentatges, que aquest aprenentatge sigui més significatiu i que se centri en els anomenats aprenentatges bàsics i que el desenvolupament del treball experimental i les competències (amb èmfasi especial en la comunicació i participació) estigui  més present en el procés educatiu.

De les 811 agrupacions escolars de gestió del país (les agrupacions escolars són una manera interessant de relacionar les escoles entre si i de crear xarxa), 197 tenen intenció de participar el curs vinent en aquest interessant programa d’innovació i de canvi.

El món educatiu es mou, d’això, no n’hi ha dubte. I encara que els canvis hagin de venir de sota i s’hagin de fer amb la participació efectiva de la comunitat educativa, li pertoca a l’administració educativa crear les condicions i els marcs generals que facilitin, impulsin i animin aquest canvi. I aquesta iniciativa del Ministeri d’Educació de Portugal és molt bona en aquest sentit.

“La escuela ya no es un lugar”

La escuela ya no es un lugar, interessant llibre de Lourdes Barraza i Olga Casanova

Cada any s’escriuen molts llibres sobre educació, però avui us vull parlar d’un llibre escrit per les amigues Lourdes i Olga, d’Arcix Formación, equip especialitzat en la formació de directius, professors i famílies d’escoles i institucions.

La primera cosa que sorprèn del llibre és el títol. I elles expliquen: «l’escola ja no és un lloc de certeses i solucions. El Gran Desacoblament (concepte creat pel MIT)», diuen, «ens ha situat ja per sempre en l’oceà del canvi, un oceà on l’única manera de navegar —sense perill de naufragar— és innovant i transformant-nos en Ecosistemes Innovadors farcits de “bricolers” apassionats per una Escola de Futur». Tota una declaració d’intenció i de sentit a la introducció.

En la seva mirada, la revolució metodològica que estem vivint en educació està creant el futur. Estem vivint una profunda transformació a través del que és aparentment petit. I al llibre pretenen posar una mica d’ordre i de sentit per no perdre el GPS educatiu. I, realment, el llibre és d’una gran ajuda per entendre el que passa a les escoles, donar nom a tot el que es mou en la «selva lingüística del canvi», donar sentit al moviment que s’està produint des de la filosofia de l’aprenentatge i conèixer els mètodes i les tècniques que s’estan incorporant al procés educatiu.

Amb el seu llibre, ofereixen el que elles anomenen l’ArcixTravelTour, un viatge, una aventura apassionant, generosa i crítica pel món de l’educació que es mou i canvia. I afirmen que «els Equips Directius s’han de transformar en Arquitectes d’un Paisatge Educatiu que sigui escenari d’aprenentatge per als seus professors. L’Escola del Futur ja només es pot liderar en xarxa. Amb professors “empoderats” que lideren microprojectes d’innovació i transformació connectats entre si».

Més enllà de la introducció, els capítols que ofereixen són molt suggeridors: L’Escola del Futur ja no és un lloc, El canvi en el xxi s’anomena sistèmic, La revolució metodològica crea el futur, ¿Com dirigir i liderar tot això?, Tancament, i uns annexos molt interessants amb un esquema que facilita la comprensió i 50 termes per entendre més bé el que passa. Un treball extens i molt bo que ajuda a situar-se i a aprendre, i que està farcit de cites, frases, referències, conceptes i exemples.

Per tenir el llibre heu d’entrar a la seva pàgina web i fer la comanda. A més del llibre, també hi podreu trobar altres materials de formació que us poden interessar. A més, com a bones emprenedores que són, han escrit i publicat més llibres. De fet, jo les vaig conèixer i vaig entrar-hi en contacte després d’haver llegit un dels seus llibres: Directivos de escuelas inteligentes, ¿Qué perfil y habilidades exige el futuro?, publicat a la biblioteca d’Innovación Educativa de l’editorial SM. També us l’aconsello.

Tant de bo que la lectura d’aquests dos llibres us ajudi a avançar amb sentit pel camí del canvi i de la innovació educativa. Us deixo amb una frase del seu llibre amb la qual m’hi identifico plenament…

«No és possible fer una transformació a les aules sense transformar tota l’escola. Ens trobem davant d’una veritable revolució: un canvi sistèmic. Una cosa inicialment tan petita com és canviar la manera de donar classes s’ha convertit en una fitxa amb capacitat de generar un efecte domino».

Un interessant servei de suport a les escoles per a la millora de l’educació

Fa unes quantes setmanes vaig tenir l’oportunitat de fer una conferència a la facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat Catòlica de Portugal que té la seu a Porto.

No coneixia aquesta universitat ni aquesta facultat, però més enllà dels graus i màsters que ofereixen, entre els quals destaco pel seu interès específic, el postgrau en avaluació d’escoles i projectes de millora, em va sorprendre gratament la relació capil·lar amb les escoles i institucions educatives del seu entorn. I això, no solament es va expressar el dia de la meva conferencia en una sala plena de mestres i professors àvids de conèixer experiències i propostes de canvi profund, element ja per si sol interessant sinó, sobretot, per l’existència del SAME, Serviço de Apoio à Melhoria da Educaçâo.

El SAME és una estructura de la facultat, creada l’any 2008, que té per objecte proporcionar assessorament científic i pedagògic a les escoles i grups educatius en els camps de l’organització, la pedagogia, l’avaluació i la formació, amb la finalitat de millorar les condicions dels processos i resultats educatius, tant acadèmics com socials i personals, dels alumnes. Aquest servei també du a terme estudis de diagnòstic i avaluació educativa.

La missió del SAME és la de capacitar les escoles i els grups per dur a terme pràctiques educatives més coherents i sustentades, i per a la concepció, realització i avaluació de pràctiques innovadores i de millora en l’àmbit organitzatiu i pedagògic. Al mateix temps, es pretén produir un nou coneixement resultant de l’articulació de la teoria amb la pràctica i la realitat.

El SAME s’organitza en equips flexibles i reconfigurables segons els projectes, i aquests equips poden estar integrats per docents de la facultat, doctorands i professors i investigadors convidats.

La reflexió i metareflexió sobre les pràctiques educatives dels equips docents i l’avaluació dels resultats que obtenen, l’impuls de la revisió i la gestió integrada dels currículums prepara la creació d’àrees interdisciplinars als centres, l’agrupació flexible dels alumnes i els professors en equips de treball integrats que van més enllà de la monodocència, la implementació de dinàmiques educatives més actives a l’aula, són uns quants exemples de les bones pràctiques i realitzacions del SAME a les escoles.

Conèixer i tenir una experiència directa i propera d’un nou tipus de relació entre les escoles i els centres educatius i la universitat ha estat molt interessant i desafiador. és evident que totes dues institucions, estructures, processos i resultats guanyen molt si treballen juntes, i que es genera un coneixement integrat nou i fecund. Tant de bo que altres facultats d’educació avancin per aquest camí i intensifiquin la relació i el servei amb les escoles del seu entorn.

Reimagine Education Lab (RIEDULAB): una nova iniciativa per impulsar i acompanyar la innovació

Han transcorregut sis mesos des que vaig deixar la direcció general de Jesuïtes Educació el dia 1 de setembre de l’any passat. Han estat sis mesos molt intensos i fructífers: reflexió personal i professional, viatges a diversos països, difusió del projecte Horitzó 2020, visitar i conèixer experiències innovadores, pensar i escriure, donar conferències i seminaris, dirigir l’avaluació d’impacte de la NEI, parlar amb moltes persones…

I sempre amb dues preguntes de fons per avançar en la transformació de l’educació; dues preguntes a les quals ara intento començar a respondre: ¿Quina visió hauríem de tenir sobre el canvi educatiu un cop, entre tots, hem estat capaços d’arribar fins aquí? ¿Quines noves iniciatives necessitaríem emprendre per col·laborar a què aquesta primavera pedagògica que vivim, al nostre país i més enllà, es consolidi i avanci?

Reimagine Education Lab és l’inici de la meva resposta professional a les preguntes sobre les quals he reflexionat durant aquests mesos i a les múltiples demandes que he rebut. Riedulab (aquest és el nom resumit) és un equip de nova constitució, amb experiència pràctica i visió del canvi, que té per objectiu acompanyar, impulsar i dur a la pràctica processos i experiències d’innovació disruptiva en institucions educatives (escoles, universitats, institucions d’educació formal i no formal) mitjançant models de reimaginació de l’educació, propis i originals.

Es tracta de col·laborar amb les persones i els equips per consolidar l’onada d’innovació pedagògica actual arreu del món, modelar experiències, avaluar i instal·lar evidències científiques, establir noves metodologies de procés i transformació viables i sostenibles, i avançar cap a una cultura de canvi així com difondre els avenços i les realitzacions.

Acompanyar i impulsar els directius de les escoles i les universitats, els equips motors del canvi, els mestres, professors, alumnes i famílies. Per col·laborar, ajudar i fer realitat el somni de la transformació profunda de l’educació. Perquè l’educació és el millor instrument que tenim per ajudar les persones i transformar el món. Perquè els alumnes i els estudiants confien en nosaltres perquè millorem i transformem l’educació que reben.

Tindrem temps d’anar explicant els projectes i somnis. Reimagine Education Lab és un instrument, una iniciativa, un equip, que està en construcció (encara no tenim pàgina web); però hi ha més somnis, més idees, més horitzó per davant. Caldrà avançar una mica més per anar-ho descobrint i concretant. N’anirem parlant.

Ara, per tancar aquesta succinta presentació d’aquesta nova etapa, un breu record dels anys professionals passats: a l’educació no formal, a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Universitat Oberta de Catalunya, al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i a Jesuïtes Educació. Més de 30 anys de fites, experiències, amistats, coneixement, creativitat i passió s’uneixen en un remolí de sensacions i, sobretot, d’agraïment profund a les persones i a les institucions.

Com escrivia el dia que vaig començar aquest blog, “ara cal endinsar-se, amb passió i convicció, en un camí desconegut que ens ha de dur a reimaginar i transformar profundament l’educació. Per l’educació, pels homes i les dones que confien en nosaltres… ¡només junts serà possible!”

Em trobareu, encantat d’escoltar-vos i de parlar amb vosaltres, amb emoció i entusiasme, a xaragay@riedulab.net

Una forta abraçada.

Master yourself, una innovació disruptiva d’“emprenentatge”

TeamLabs és una xarxa de laboratoris d’aprenentatge radical en aliança amb Mondragon Team Academy i la Universitat de Mondragón, ubicada en espais oberts de col·laboració alimentats per un ecosistema vibrant d’innovació i emprenedoria. Fruit d’aquest acord, com ja vaig explicar en un altre post, es pot cursar el grau LEINN als Labs de Madrid i Barcelona. I va ser visitant els TeamLabs de Madrid i Barcelona quan vaig conèixer de prop el Master Yourself, una veritable revolució en educació. El MYS és un programa de formació presencial de 12 mesos creat per reorientar la trajectòria professional d’una persona per mitjà de l’emprenedoria en equip de projectes innovadors propis mentre es viatja pel món.

No es busca un perfil concret, sinó la diversitat. Persones amb intuïció de canvi, ganes d’emprendre projectes propis i esperit obert per canviar radicalment la seva forma de treballar. Perfils de disciplines i àmbits molts variats que volen abordar una nova fase en la seva trajectòria professional. No hi ha ni professors ni alumnes: l’aprenentatge és mutu, amb entrenadors i experts.

Què s’obté cursant aquest màster:

  1. Competències de lideratge en equip, estratègia, capacitat per a la innovació, emprenedoria i intraemprenedoria.
  1. Experiència d’emprendre en equip un projecte real propi.
  2. Capacitat per desenvolupar projectes globals descobrint la capacitat de canvi i d’impacte social.

És un programa basat en quatre elements:

  • 12 tallers de projectes en equip. Són l’espina dorsal del programa i ocupen la major part del temps. Són projectes reals en equip des del minut zero.
  • Viatges d’aprenentatge: tres viatges d’experiències inspiradores en entorns diversos. Explorar idees, projectes i organitzacions i generar una xarxa de contactes. Actualment es fan viatges a Berlín, San Francisco, Pune i Xangai.
  • Mentoria personalitzada: el seguiment de l’evolució personal i del projecte es fan en sessions individuals i d’equip, i amb mentors personals, entrenadors d’equip i experts en àrees específiques.
  • 10 laboratoris a la carta: els LABS, de 10 a 15 hores cada un, s’agrupen en diversos itineraris o sèries temàtiques dissenyades per experts. Es poden especialitzar o combinar diferents temàtiques per a una formació més interdisciplinar.

Requereix una dedicació estimada de 20 hores a la setmana, té un cost de 12.000 € (viatges a part) i ofereixen diferents possibilitats de finançament. I, evidentment, l’objectiu de cursar aquest màster és un mateix i el seu projecte vital-professional, no el títol universitari de postgrau.

Tots coneixem persones que volen, ja en una etapa professional adulta (entre 30 i 40 anys), reinventar-se, redefinir-se o retrobar-se canviant el seu focus vital. I moltes vegades s’apunten a fer un màster o un postgrau on només troben transmissió de coneixements en una metodologia clàssica … calia una nova oferta disruptiva que permetés que un s’inspirés, es reformulés, posés en crisi creences, i aprengués sol i en grup. On s’uneixen el viatge interior cap a un mateix i el viatge exterior cap a un focus nou. On es fa l’“emprenentatge” d’un mateix.

Gràcies, TeamLabs, per posar en marxa aquesta innovació disruptiva i per ajudar a tantes persones a avançar en la seva vida.