️–Lluís Tarín y Xavier Aragay–

Volem tornar. Esvalotats, igual com ens diu la ranxera del cantautor mexicà  Fernando Z. Maldonado (encara que ha estat interpretada per molts artistes), tornarem a “volver, volver, volver, a tus brazos otra vez…”. Quan la tempesta i la crisi hagin passat, la nostra educació tornarà a la normalitat. Però ¿quina normalitat? ¿La coneguda? ¿La del “como decíamos ayer…”?

Aquestes experiències de confinament viscudes intensament pel nostre alumnat, les famílies i el professorat han revolucionat i transformat per sempre la seva mirada i la seva intenció. Hem tornat a descobrir que aprendre necessita establir i mantenir vincles emocionals, i que acompanyar els nois i les noies significa ocupar l’espai de referents de vida. Sense obsessionar-se per impartir continguts. Que avaluar és molt més que qualificar. I per aprendre, l’alumnat necessita trobar-hi un sentit i entendre com aprèn el que aprèn. Com rectifica i millora el que ha après.

S’ha posat de manifest que, davant de situacions complexes, actuar en equip és més eficaç que treballar aïllat. En definitiva, orientar-se cap a una comunitat que aprèn és més sostenible que protegir la nostra aula, la nostra assignatura o el nostre centre.

Aquesta és la situació. No ens enganyem. No silenciem la raó ni el cor. Cada un de nosaltres (com deia Barack Obama) som els que des de sempre hem estat esperant. Ens ha arribat el moment. És hora de transformar. Però ¿com podem aprofitar el camí que fem ara per avançar en la transformació futura?

Primer hem d’identificar on som. Posar-li un nom. Hem passat, de forma precipitada, de l’Ensenyança Presencial EP (en l’estat en què la teníem) al que denominem Ensenyança Remota d’Emergència (ERE). Ha estat un esforç encomiable que, com en tota emergència, ens ha ajudat a sortir d’un mal pas, probablement treballant més sense aconseguir els mateixos resultats que en la versió presencial. Però ho hem fet i ens ha ajudat. En aquest punt són importants dues consideracions: la primera és que l’esforç inicial de l’ERE ha de ser sostenible en el temps. No és un esprint… seran moltes setmanes. La segona és que l’ERE no és un lloc on quedar-se: és un lloc de pas, perquè o avancem o tornarem a la “normalitat” anterior, l’EP, sense a penes cap canvi.

¿I cap on podem avançar? En aquests moments necessitem aturar-nos per reflexionar i tornar a planificar el nostre Procés d’Ensenyar i Aprendre (PEA). Haver redescobert que les TIC ofereixen múltiples possibilitats per aprendre ens hauria d’ajudar a valorar seriosament la possibilitat d’introduir en els nostres dissenys pedagògics l’Aprenentatge En Línia (AEL), que està més enllà de l’ERE. No estem parlant de convertir-nos en una escola en línia o a distància. Ens estem referint a dissenyar una proposta pedagògica diferent que incorpori les possibilitats que la digitalització ofereix al procés d’aprendre. No podem utilitzar les TIC per fer el mateix que fèiem sense elles: parlem d’una proposta nova.

I en aquest moment és pertinent plantejar-nos diferents opcions a partir del que es denomina Disseny d’Aprenentatge En Línia (DAEL). Entre les opcions a tenir en compte, podem distingir les següents: la modalitat o canal (¿podem pensar en un percentatge  de presencialitat ni que sigui en el futur?), el ritme de l’alumnat (al seu propi ritme o bé totalment grupal i guiat…), el rol del professor i la seva relació amb l’alumnat, el rol d’aquest alumnat i la seva relació amb els companys i el professor, la metodologia (expositiva, col·laborativa, exploratòria, pràctica…), el rol de l’avaluació i la forma que va prenent, la sincronització de la comunicació (només síncrona, només asíncrona, una mescla de totes dues…) i la font de retroalimentació (només professor, només companys, una mescla de les dues fonts…).

I les decisions al voltant d’aquestes dues opcions requereixen fer-se preguntes, debatre i optar. Optar per aprendre, per experimentar, per avançar. I aquest avenç és el que ens garantirà no tornar enrere, i no pensar solament en el currículum que volem transmetre. Perquè això tracta de la transformació profunda de l’educació, de posar l’alumne al centre i de fer-se preguntes, d’utilitzar els continguts (ben seleccionats i mesclats) amb l’objectiu d’educar persones segons el perfil  compartit del diplomat, que finalment és avaluat en el que denominem el seu impacte. I així, aprofitem el moviment i podem avançar més i millor.

Es pot argumentar que ara és impossible fer això amb totes les assignatures i tots els grups aula… És clar, estem en una situació d’emergència. Però amb un bon lideratge, una visió i una estratègia, res ens impedirà, aprofitant que això s’allarga, seleccionar alguns cursos o assignatures i experimentar per aprendre. Formar equips que s’ajuden i creixen. Aquest és el camí per no tornar enrere, i a això, els directius hem de dedicar-hi temps i energia.

#EsHoraDeTransformar

Estem publicant diferents posts per explicar amb més detall la nostra proposta i metodologia. A més, Xavier Aragay i tot l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab oferim 3 webinars gratuïts en directe (durant el mes d’abril de 2020) i un espai en línia per a qui vulgui resoldre dubtes i aprofundir el procés de transformació (com passar dels QUÈ als COM). Si vols, contacta amb hola [ @ ] riedulab.net i quedem. Estarem encantats!