Entrades

Aprenentatges de la pandèmia

/0 Comments/in /by

– Xavier Aragay –

Tot el que estem vivint en aquesta pandèmia, d’una manera o una altra, ha passat abans, en altres pandèmies. Per això és interessant mirar enrere i veure com va canviar el món després d’altres períodes per saber quins seran els aprenentatges d’aquesta pandèmia.

Per a això descobrirem la figura de Nicholas Christakis, un gran desconegut per a moltes persones relacionades amb el món de l’educació. Nascut el 1962, és un sociòleg i metge nord-americà conegut per la seva recerca sobre xarxes socials i sobre els determinants socioeconòmics, biosocials i evolutius del comportament, la salut i la longevitat. És professor a la Universitat de Yale, i dirigeix el Laboratori Human Nature Lab.

Si el porto al blog és per la publicació del seu últim llibre Apollo’s Arrow. The Profound and Enduring Impact of Coronavirus on the Way We Live i les reflexions que ens hi ofereix (1).

“Les plagues no són noves per a la nostra espècie, simplement són noves per a nosaltres”

Segons Christakis, el que passa és que vivim en un moment en què hi ha un esdeveniment que es dona una vegada cada cent anys. Ens falta perspectiva, i és important no perdre-la.

“Els virus no són només un fenomen biològic, són un fenomen social”

Una de les lliçons fonamentals que ens han deixat les pandèmies al llarg de la història és que es tracta d’una experiència humana essencial que passa rarament, però que demana maduresa per afrontar-la.

Hi ha alguns patrons que es repeteixen en totes, com:

  • Culpar altres del que ens passa.
  • La negació, les mentides o les supersticions i la desinformació.
  • El dolor per la pèrdua de familiars i amics.
  • La desubicació per la pèrdua del sosteniment, de l’estil de vida que teníem.
  • La disminució de les interaccions socials perquè passem més temps a casa.
  • La crisi existencial, amb una renovada recerca de el sentit de la vida i el seu significat.

Com serà el període postpandèmic?

Segons Christakis, quan aconseguim la immunitat de grup, encara que el virus encara serà amb nosaltres, tindrà menys poder. Després vindrà un període intermedi, cap a l’any 2022, en què l’impacte biològic de la pandèmia quedarà enrere, però encara haurem de lluitar amb el seu impacte econòmic, psicològic i social. I, cap a l’any 2024, entrarem de ple en el període de la pospandemia.

“Si mires el que ha passat en els últims 2.000 anys, quan les pandèmies acaben hi ha una festa. És probable que vegem alguna cosa similar al segle XXI”. De fet, normalment, quan acaben les pandèmies, sempre ve un període de gran interacció social. Els ja famosos bojos anys 20 del segle passat, amb un important desenvolupament econòmic, tecnològic, artístic i social, van venir després de la pandèmia que es va denominar grip espanyola.

I, moltes vegades, quan s’acaba la pandèmia, no es consoliden els aprenentatges de el període pandèmic, i se’n surt de manera desordenada i a batzegades… Davant d’això, són moltes, les preguntes que ens ronden pel cap: ¿Ens passarà el mateix aquest cop? Quins són els aprenentatges de la pandèmia? Què passarà en l’àmbit educatiu? Podem anticipar una sortida transformadora en la nostra institució educativa? ¿Volem ser només espectadors o liderar aquest canvi?

En el pròxim article et descobreixo quines són les noves estratègies per al futur de l’educació.

Mentrestant pots llegir o repassar els articles anteriors AQUÍ.

(1) Christakis, Nicholas A. Apollo’s Arrow. The Profound and Enduring Impact of Coronavirus on the Way We Live [‘La Fletxa d’Apol·lo: l’impacte profund i durador del coronavirus en la manera en què vivim’].

Quins són els impulsors de la transformació educativa?

/0 Comments/in /by

– Xavier Aragay –

Abans d’aprofundir en els impulsors de la transformació educativa, t’explicaré d’on ve el concepte. Fa unes setmanes vaig estar llegint un dels últims documents que han publicat aquest any (febrer de 2021) Michael Fullan i el seu equip, titulat Los impulsores correctos para el éxito de todo el sistema, en què es remarca que “el més important és que el moment és l’adequat” (1).

Tal com diu Fullan a la introducció, “aquest document té la intenció de proporcionar una solució integral al que afligeix el sistema escolar públic actual i el seu lloc en el desenvolupament social: un sistema que està fallant estrepitosament davant dels desafiaments fonamentals cada cop més complexos per a la nostra supervivència”.

La proposta m’ha semblat molt interessant i oportuna per a aquest moment, en el qual hem d’accelerar les solucions futures de l’educació. El primer que hem de tenir clar és què s’entén per un impulsor, i comprendre que la transformació educativa identifica quatre impulsors incorrectes i quatre de correctes.

Seguint amb les paraules de Fullan: “La meva concepció d’un impulsor és que és una força que atrau energia i genera moviment de manera contínua. […] Representen un model únic i integrat que genera un desenvolupament continu”.

Els impulsors incorrectes de la transformació educativa, que funcionen des de fa 40 anys, són:

  • L’obsessió acadèmica, que involucra tant el sistema d’aprenentatge com l’avaluació relacionada amb els resultats de l’aprenentatge.
  • La intel·ligència de la màquina per si sola, sense tenir en compte el factor humà. Hem sobreestimat les màquines i subdesenvolupat la intel·ligència col·lectiva.
  • L’austeritat, que ha fet que, a la majoria de les persones, els resulti pràcticament impossible escapar de les seves situacions de desavantatge inicial.
  • La fragmentació, és a dir, la desconnexió entre les parts, que afavoreix la inèrcia i aprofundeix els sistemes de prejudici i discriminació existents.

I, en contraposició, es plantegen els impulsors correctes per a l’èxit de tot el sistema:

  • Benestar i aprenentatge, vinculats i relacionats com el que prepara tots els estudiants per al món complex en què vivim. És a dir, estudiants que veuen l’escola com un lloc on se senten bé amb ells mateixos i amb la persona en la qual s’estan convertint.
  • La intel·ligència social com a part essencial de la nova ciència de l’aprenentatge, ja que aquest tipus d’intel·ligència social del grup i dels individus que l’integren no s’ha cultivat bé en l’evolució de l’aprenentatge.
  • Les inversions en igualtat, que són fonamentals per al futur de la societat. Necessitem inversions per millorar la infraestructura i els recursos del sistema educatiu i, així, millorar-ne el funcionament.
  • Sistemitat, que significa una postura de ment i acció que va més enllà del que és sistèmic, que és un terme analític. El sistema no es pot canviar sense que totes les capes de sistema tinguin consciència i responsabilitat en el canvi.

Els quatre impulsors correctes integrats representen un canvi de sistema amb molt de potencial en acció. Els quatre tenen en comú la centralitat de la persona i l’aposta per la comunitat educativa com a artífex del canvi. També és significatiu remarcar la importància de reconstruir la sistemitat davant de la fragmentació tradicional de l’educació, especialment quan la crisi de la COVID-19 que estem vivint ha destruït els mapes compartits d’avenç futur de les nostres institucions.

En canvi, no podem deixar sols els quatre impulsors de la transformació educativa incorrectes, encara que no estiguin completament equivocats, ja que ens porten en una direcció negativa. D’aquesta manera, els impulsors incorrectes, amb una bona orientació dels impulsors correctes mitjançant una acció coordinada i sostinguda, ens poden conduir a un canvi de sistema satisfactori.

El document, ja cap al final, ens planteja que el canvi de sistema no pot ser només de dalt a baix, ni només de baix a dalt, ni només de centre a fora. I conclou: “Si vols un canvi de sistema, tu has de canviar el sistema!”, i “el més important és que el moment és l’adequat”.

T’apuntes a anticipar ara un canvi de sistema?

(!) Fullan, Michael. Los impulsores correctos para el éxito de todo el sistema. Centre for strategic education. CSE Leading Education Series, 1. Copyright 2021 CSE, Victoria.

Aquest article pertany a la sèrie El futur de l’educació es ara, pots llegir el primer  AQUÍ.

El futur de l’educació és ara

/0 Comments/in /by

– Xavier Aragay –

Ens cal mirar endavant i avançar. No hem de perdre temps, el futur de l’educació és ara. En moltes de les meves xerrades i conferències explico que, més enllà de les dificultats i l’energia que ens cal emprar en el dia a dia, és important reservar espai i temps per anticipar el futur. És el que anomeno actuar amb totes dues mans per assegurar d’alguna manera el futur de l’educació que desitgem.

Estem vivint situacions extraordinàries, tant en els àmbits personal i vital, com en el professional i l’educatiu. Des de fa ja més d’un any, moltes escoles i universitats de molts països segueixen tancades, obligades a romandre en el que anomenem Ensenyament Remot d’Emergència (ERE), amb importants pèrdues educatives, d’aprenentatge i d’alumnes que encara no sabem com recuperarem. D’altres institucions educatives han pogut obrir totalment o parcialment, però amb profunds canvis operatius i de gestió per garantir la seguretat sanitària que han trastocat profundament els seus projectes educatius.

A poc a poc, onada rere onada de contagi, anem avançant en el nostre dia a dia com podem i com sabem, amb l’esperança que la vacunació de la població es generalitzi i puguem sortir d’aquest malson que ens està provocant molt de cansament i desgast.

Fa dies que, en les meves lectures i reflexions, no penso en res més que a plantejar aquesta qüestió d’anticipar la sortida de la crisi que el coronavirus ha produït en l’educació… ens cal trobar energia, espai, temps, idees i reflexions que ens impulsin a fer-ho. “És ara amics, és ara…”(1) és una vella cançó de la meva joventut que feia temps que no escoltava i que m’ha vingut al cap… I és que és veritat: el futur de l’educació és ara; és ara que ens cal treballar en pro de l’educació que somiem… És ara que ens cal anticipar el que volem que sigui la nostra escola… perquè si no és ara, quan?

És per això que aquest article, més enllà d’aquesta introducció, tindrà tres parts més:

  • Quins són els impulsors de la transformació educativa?
  • Aprenentatges de la pandèmia
  • Quines són les noves estratègies del futur de l’educació?

A la darrera sessió dels CÍRCULOS d’aquest mes de maig vàrem debatre sobre aquest tema amb els directius que hi vam participar, i això ha de servir per enriquir aquesta sèrie de quatre posts. Gràcies per la participació a Luz Silva, Francisco Varela, Lucía González, Judite Morgado, Guillermo Lemos, Fabián Antunez, Rosalía Arnó, Francisco Robaliño, Bernardo Biana, Ignacio Cassi i Adriana López i a l’equip de REIMAGINE EDUCATION LAB.

¿Estàs preparat per sumar-te al futur de l’educació? ¿T’espero la setmana vinent per entrar en matèria?

Descobreix quins són  els impulsors de la transformació educativa AQUÍ.

Cita: text escrit per Joan Soler i Amigó … i música de Jaume Arnella. Podeu escoltar-la AQUÍ.

Coneixes el nostres webinars de transformació educativa?

/0 Comments/in , /by

Fa un any, aquestes mateixes dates, estàvem confinats, i a Reimagine vam llançar la sèrie de webinars de transformació educativa sota el nom d’#EsHoraDeTransformarl’Educació. En ells, diferents membres de l’equip de Reimagine vam tractar cinc temàtiques que encara avui segueixen sent actuals i que creiem que poden ser-vos útils:

  • Impacte de reptes de l’educació arran de la crisi del coronavirus: en Xavier Aragay i la Jonquera Arnó aborden com passar de l’activisme innovador a l’estratègia transformadora: cal dedicar temps a la transformació, perquè ens estem jugant el futur de la nostra institució educativa.
  • Replantejar el procés d’ensenyar i aprendre: Com es pot fer la transició  de l’ensenyament remot d’emergència que es va posar en marxa arran del coronavirus, a situar a l’alumnat al centre del procés. Ens ho expliquen en Xavier Aragay i en Lluís Tarín.
  • Avançar en la transformació educativa: En aquest cas, en Xavier Aragay i la Mariana Martínez aborden la forma de concretar un canvi profund a l’aula, apunten a una transformació integral de l’escola i ofereixen una metodologia i unes quantes eines pràctiques.
  • El poder del joc per avançar en la transformació educativa: Impartit per Xavier Aragay, en col·laboració amb l’Imma Marín i l’Esther Hierro, de Marinva, ens expliquen que el joc és clau per educar persones més alegres, més connectades i amb un projecte vital. En definitiva, com l’aprenentatge lúdic pot transformar l’educació.
  • ¿Ens acompanyes a identificar i anticipar els elements clau del nou ensenyament presencial? Aquest és el darrer dels webinars de transformació educativa, en el qual la Jonquera Arnó i en Xavier Aragay ens presenten una eina per identificar, amb la comunitat educativa, els aprenentatges vitals i docents arran de la covid i créixer com a persones. És una eina desenvolupada per l’equip de Reimagine dins el marc de la nostra metodologia RIEDUSIS de reimaginació de les institucions educatives.

Els pots veure tots a l’apartat de vídeos d’aquest blog

Acompanyament personalitzat grupal per a directius i directives

/0 Comments/in /by

️- Jonquera Arnó i Xavier Aragay –

Fa uns quants mesos que tenim l’escola en marxa, amb moltes dificultats i reptes, en línia o presencial, gràcies a la passió, al convenciment i a la professionalitat de tota la comunitat educativa.

Ara, en plena segona onada de contagi del COVID19 a Barcelona, amb les escoles obertes a pesar de totes les dificultats, llancem una nova iniciativa per acompanyar els directius i directives, en aquest cas, els que estan familiaritzats amb la metodologia de transformació educativa RIEDUSIS que nosaltres facilitem, per ajudar-los a projectar una nova mirada al seu lideratge transformacional des del camí del canvi interior.

És evident que la crisi provocada pel coronavirus ens ha aturat i ens ha situat en un context per al qual no estàvem preparats. És un temps desafiant i disruptiu que requereix més que mai un lideratge sistèmic, adaptatiu i participatiu per seguir avançant enmig d’aquesta turbulència en la transformació educativa de tota la institució.

I parlant, reflexionant i compartint amb desenes de directius, hem vist la necessitat de crear una nova proposta d’acompanyament. Les directives i directius estan patint en carn pròpia i en la seva pròpia vida totes les tensions que la societat i la comunitat educativa projecten en aquesta crisi de salut, econòmica i educativa.

La transformació requereix molta energia vital. Cultivar la nostra energia vital com a líders transformadors requereix estar en un alt grau de consciència personal, en connexió amb la vocació i amb una mirada al present que vivim i al futur que somiem. La transformació educativa requereix un ball harmònic i constant entre el QUÈ, que em marca el sentit, el lloc interior des del qual impulso la transformació (CONNEXIÓ PERSONAL), i el COM, que em porta a l’acció.

I és des d’aquesta mirada que ens hem proposat donar-los suport i acompanyar-los de manera diferent. No es tracta d’una formació en ús per aprendre nous conceptes i teories. És un procés d’acompanyament i desenvolupament personal viscut en grup que ens ha de permetre espais de reflexió, d’experiència i de treball personal i grupal, que ens ajudaran a identificar, des de la connexió interior, els elements específics que cal activar per impulsar el nostre lideratge i enfortir també el lideratge dels equips.

Es tracta de fer una lectura de la nova realitat que tenen els directius en el seu nou context des de perspectives diferents que ajudi a traçar el propi camí de transformació i a compartir-lo amb el grup de participants.

El treball estarà organitzat en quadre mòduls, i consta de dinàmiques setmanals d’experiència i de treball personal, deu trobades grups quinzenals i una sessió privada individuals amb el consult-coach de Reimagine Education Lab, que guia el procés per establir i definir el pla de lideratge personal per a la transformació educativa.

En aquesta primera edició, que es desenvoluparà de gener a juny de 2021 per a una dotzena de líders educatius, cal estar familiaritzat amb la metodologia RIEDUSIS i estar-la aplicant d’alguna manera a la institució educativa a la qual es pertany. Més endavant, llançarem una altra proposta en què no es requerirà aquesta condició prèvia.

El nostre objectiu és TRANSFERIR experiències i coneixements, ACOMPANYAR i CONNECTAR els directius i equips amb el seu interior, amb la seva vocació i amb el seu projecte vital per ajudar-los, a ells i a les institucions educatives, a avançar en els processos de transformació i de canvi, perquè el primer pas cap a la transformació comença en l’interior de cada u… I per a això, estem constantment pensant i llançant iniciatives, que, de forma pràctica i propera, ho facin possible.

#EsHoraDAcompanyar els directius i directives en el difícil i complex lideratge del dia a dia i alhora continuar impulsant la transformació educativa. La proposta de procés de desenvolupament i d’acompanyament personal viscut en grup vol donar resposta a aquesta realitat. Si vols tenir més informació sobre aquesta nova iniciativa escriu a hola@riedulab.net i et contestarem. .

Comparteix la teva experiència i participa en el LABoratori educatiu

/0 Comments/in , /by

Fa més de tres mesos que va arribar el Coronavirus i ens va deixar l’escola de cap per avall: durant aquest període hem acompanyat molts canvis i els estem processant al nostre LAB… si vols participar en aquest LABoratori educatiu continua llegint aquets post ;).

Però abans d’entrar en els detalls del LAB, situem-nos: sense ser en ell mateix un element educatiu, el coronavirus ha pertorbat profundament l’educació al món… i ho està accelerant tot. Com dèiem en algun dels webinars que hem fet aquests mesos, , “Hi ha dècades en què no passa res i setmanes en què passen dècades…” Perquè si alguna cosa tenim clara és que no ens trobem al començament del final de la crisi educativa creada pel covid19… estem començant el salt més gran de transformació educativa del segle… si és que ho sabem aprofitar!

Campanya #EsHoraDeTransformar l’educació

Des del primer dia de la crisi, tot l’equip de Reimagine Education Lab ha aprofitat aquest temps de confinament amb una activitat que ha estat trepidant: llancem la campanya  #ESHORADETRANDFORMAR L’EDUCACIÓ, de la qual estem molt contents i orgullosos i en la qual esperem que moltes persones, institucions i equips s’hagin inspirat i els hagi estat útil. Gràcies a ella hem ofert prop de 30 webinars gratuïts amb escoles, universitats, xarxes i ministeris d’educació que han seguit més de vuit mil persones de diverses parts del món (aquí pots veure l’enregistrament dels 5 que vam organitzat nosaltres).

Però el més important d’aquests mesos ha estat tot el que hem après de la nova situació i del contacte permanent amb els equips i les  institucions que seguim, a les quals donem suport i assessorem en infinitud de reunions i trobades virtuals. També hemdebatut a fons amb l’equip i hem desenvolupat i enriquit encara més la nostra metodologia RIEDUSIS per mitjà de noves iniciatives i eines de les quals us parlarem més endavant… Itant ha estat així que hem desenvolupat una nova eina per aprofundir els aprenentatges vitals i professionals i traslladar-los a la nova realitat emergent de les nostres escoles i universitats, que hem batejat amb el nom d’ICDA. Aquesta eina ja l’hem transferit a diferents institucions educatives de diferents països amb les quals col·laborem.

Som LAB: un LABoratori educatiu

Així mateix, aquesta crisi mundial ens ha dut a voler desenvolupar més a fons una cosa que ha era present en la llavor del nostre projecte. El LAB de Reimagine Education Lab, que ens evoca la nostra vocació d’experimentació, anàlisi i construcció col·lectiva i creació permanent dins del procés de transformació profunda de les institucions educatives.Hem analitzat i posat en comú multitud d’experiències, problemes, preguntes de moltes institucions i països, i tot això ens ha ajudat molt i hem après i crescut professionalment i com a equipo per oferir noves respostes i eines.

Per això ara, en aquest final de la nostra campanya #EsHoraDeTransformar,desitgem seguit treballant com a LAB i interactuant amb totes les institucions i equips que tenen experiències personals, d’equip o institucionals que ens vulguin fer arribar.

La teva experiència i opinió són vitals per crear junts!

Fem, doncs, una crida a seguir compartint amb nosaltres: si durant aquesta campanya les nostres idees t’han inspirat, t’animem a compartir-ho amb nosaltres per poder cocrear, experimentar i avançar junts en xarxa cap a una educació millor per al nostre alumnat i per a la infància i la joventut d’arreu del món.

Demanem que ens feu arribar experiències personals, d’equip o institucionals que us hagin inspirat mitjançant idees, metodologies, eines o propostes dels nostres post o webinars.

Nosaltres seguirem analitzant i aprenent, i algunes de les experiències que ens feu arribar les citarem en els posts següents, o seran la base de noves eines o propostes que crearem conjuntament per a tots els que perseguim el somni de transformar l’educació. El LABoratori educatiu avui és més necessari que mai… Moltes gràcies!

.

VULL PARTICIPAR-HI!

.

La partida s’ha acabat. Comença un joc nou: Lideratge de centres educatius (2)

/0 Comments/in , /by

️ Lluís Tarín y Xavier Aragay

I després d’una primera part en la qual us explicàvem que el joc s’ha acabat… Ha arribat el moment. El lideratge del joc nou ens espera. És el nostre torn…

Inspirats per Michael Fullan estem decidits a afirmar que aquest serà el torn de la RADICALITAT. Un torn de CODETERMINACIÓ, RESPONSABILITAT, ADAPTABILITAT, DISTRIBUCIÓ. Un torn de XARXA.

El nou joc ha après la lliçó. Com afirma Carlos Magro, “la història de l’educació en l’últim segle és la història d’un canvi educatiu necessari que no acaba d’arribar mai. Un canvi amb el qual no acabem d’estar satisfets. És la història d’una solució frustrada, la de la tecnologia com a palanca de canvi. I és, en últim terme, la història d’una gran absència, la gestió del canvi de la cultura escolar.”

Així, doncs, ens disposem a actuar en un joc de transformació i canvi organitzacional. Actuarem simultàniament sobre el canvi pedagògic, el tecnològic i l’organitzacional, com ens diu M. Fullan.

El canvi no ens vindrà de les altures, sinó que serà el resultat del treball individual i col·lectiu dels professionals de l’ensenyament i de les escoles, segons que afirmen Fullan i Hargreaves. Un camí que passa pel fet que cada escola deixi de ser una unitat administrativa per convertir-se en un projecte educatiu transformador.

El lideratge influeix en els resultats…

En aquest context, el lideratge i l’acció directiva estan avalats per la prova que és el segon factor, després del professorat, que té més incidència sobre els resultats que els alumnes aconsegueixen en els processos d’aprenentatge. És una influència indirecta que s’obté actuant sobre el professorat i el centre educatiu com a organització.

En conseqüència, iniciarem el nostre torn amb l’avantatge de saber que el lideratge té una clara influència indirecta sobre els resultats de l’aprenentatge. Aprofundint més, descobrirem que aquesta influència es concreta de manera  efectiva en l’acció de lideratge que fan els equips directius i no tant en una directiva individual. No es tracta d’un procés —el del lideratge— lligat a un rol. Estem parlant de considerar el lideratge com una funció distribuïda.

Aquest serà el nostre primer pas: liderar exercint un paper transformador, com afirma Antonio Bolívar, capaç de desenvolupar un clima de col·legialitat entre el professorat, estimular la cohesió d’un equip directiu i dotar el centre educatiu de la capacitat professional interna per resoldre els seus problemes.

Estem afirmant, ni més ni menys, com ens han assenyalat Hargreaves i Fullan, que el principal actiu que posseeixen els centres educatius per influir en els resultats i transformar l’educació és la professionalitat docent. I aquesta professionalitat es reforça quan s’exerceix en els contextos de treball en equip.

L’innovador concepte de “capital professional” que ens presenten el desglossen en tres: “capital humà” (coneixement i competències de la professió), “capital social” (relacions i interaccions) i “capital decisori” (capacitat per emetre una decisió per mitjà d’una pràctica reflexiva). Antonio Bolívar, comentant les aportacions de tots dos especialistes, conclou: ”Es tracta de ‘reculturitzar’ les relacions professionals intervenint en l’organització escolar.”

I és que exercir el lideratge avui dia pot ser clau si s’incideix en la transformació de la cultura del centre educatiu reflexionant sobre els valors, redissenyant els llocs de treball, alterant els rols i les estructures i construint una comunitat professional.

Documentació que ens inspira

  • Bolívar, Antonio. (2013). Cambio y liderazgo educativo en tiempos de crisis. Organización y Gestión Educativa. 21. Pp. 14-17.
  • Bolívar, Antonio. (2018). “Cultura escolar colegiada y capital profesional”. Aula Magna 2.0. [Blog]. Recuperado de: https://cuedespyd.hypotheses.org/3727
  • Fullan, Michael. (2019). El Matiz. Ed: Morata. Madrid.
  • Fullan, Michael;  Hargreaves, Andy. (2014). Capital profesional. Transformar la enseñanza en cada escuela. Madrid. Morata.
  • Fullan, Michael;  Hargreaves, Andy. (2000)  La escuela que queremos. Magro México. Amorrortu.
  • Magro, Carlos. (2019). Liderazgo educativo: Transformar la dirección para transformar la educación. IES Ribera de Castilla. Dirección General Innovación y Equidad Educativa.

La partida s’ha acabat. Comença un nou joc: Lideratge de centres educatius (1)

/0 Comments/in , /by

️ Lluís Tarín y Xavier Aragay

Algo que se veía venir…

La pandèmia i el confinament que experimentem per l’acció de la Covid-19 han tret a la llum múltiples errors, desajustos, trampes i marcs mentals que estaven molt instal·lats en el nostre àmbit professional de l’educació. Vivim canvis profunds e les intencions educatives i els seus impactes. I davant d’aquest calidoscopi d’anades i tornades, gran part dels professionals, de les famílies i fins i tot del jovent en etapa d’aprenentatge arriben a llegir entre línies i sota la superfície del dia a dia que el joc s’està acabant. Que el joc s’ha acabat.

I vet aquí que comencen una partida nova d’un joc nou. Per ser francs, no ens podem quedar atònits davant de la nova realitat: s’anava configurant durant l’últim terç del segle xx. Es va estar constatant de manera desigual fins al començament del segle xxi (l‘educació tanca un tresor). Amb l’eslògan “una nova educació per a un nou segle” s’airejava arreu la necessitat de replantejar les finalitats de l’educació. Les investigacions sobre la naturalesa de l’aprenentatge desvelaven amb proves el paper fonamental de les emocions, l’intercanvi social, la memòria, el feedback formatiu, la individualitat i la diversitat…

En fi. El què, el perquè i el com de l’educació, de l’aprendre i ensenyar, van entrar a l’agenda de les reflexions, les anàlisis i les decisions. I tot va començar a entrar en crisi.

10 años atrás…

Ens ocupem de millorar la qualitat de l’ensenyament. De les didàctiques, de l’avaluació. D’assignar els recursos amb més intel·ligència i equitat. Incidim en el desenvolupament més complet del professorat. De la participació de les famílies. Apliquem els avenços de la ciència i de la neuropedagogia. Ajustem els models de direcció i lideratge pedagògic. I moltes iniciatives més. Ho hem estat fent de forma desigual. Amb profunditats diferents i disposicions diferents. I, sens dubte, per a una majoria, amb una gran dedicació, compromís i bon fer.

Y ahora…

Confinats, distanciats del nostre alumnat i apartats els uns dels altres. Aplicant solucions d’emergència per aprendre i afrontant un horitzó borrós i ple d’incertesa, ens preguntem: ¿I ara, què?  Des de la direcció, els equips directius i el lideratge dels centres educatius, ¿què? ¿Quina educació volem? ¿Quina escola volem? ¿Quins impactes volem aconseguir amb els nostre alumnat? ¿Quin lideratge, quina direcció, quina gestió, quina administració volem aplicar? ¿Quina resposta donarem a l’afirmació d’algú amb veu anònima que ens diu:

Hi ha poques coses pitjor que acabar l’educació al nivell que sigui i no saber qui ets, qui vols ser ni on vas

Finalizando esta primera parte…

No hay duda. “Game is over”.  ¡Se acabó! Ha empezado la partida de un nuevo juego.

El lideratge influeix indirectament en els resultats de l’aprenentatge. La qüestió és: quins resultats i quins impactes busquem (Deep learning). Els mapes anteriors no ens serveixen. S’estan dibuixant rutes de lideratge noves: Radicalitat, CODeterminació, Responsabilitat, Adaptabilitat, Distribució, Xarxa. És una aventura col·lectiva que no busca paisatge nous, sinó que té la gosadia de mirar amb nous ulls.

¿T’hi apuntes? ¿T’atreveixes? (Quina pregunta més absurda, oi…?).

– Seguimos en el próximo post.

Nou vídeo: ¿Ens acompanyes a identificar i anticipar els elements clau del nou ensenyament presencial?

/0 Comments/in /by

En aquest últim webinar de la sèrie #EsHoraDeTransformar reflexionem conjuntament sobre la tornada a la presencialitat després de la pandèmia: el coronavirus no és en si mateix un element educatiu, però ha pertorbat profundament l’educació a tot el món. En aquest sentit, el més important és col·laborar, ajudar i fer realitat el somni de la transformació profunda de l’educació. I per fer-ho contem amb el RIEDUSIS, una metodologia de reimaginació de les institucions educatives contrastada, pròpia i original de Reimagine Education Lab.

La transformació profunda a la qual apuntem no dependrà de què fem i diem, sinó de com som i, sobretot, de la nostra capacitat de canviar la mirada vers els alumnes i nosaltres mateixos. Perquè la transformació educativa interpel·la la persona, mira cap endins, connecta amb la vocació per revitalitzar-la, convida a un canvi de mirada. Transformar connecta amb el SER. Aquí tens doncs amb el vídeo del webinar amb Xavier Aragay i Jonquera Arnó: deixa’ns els teus comentaris!

Un moment crucial per avançar en la transformació educativa

/0 Comments/in /by

Després d’aquest mesos de confinament podem dir que no estem al començament del final de la crisi educativa per la COVID19… tot just iniciem el salt o la transformació educativa més gran del segle… si és que ho sabem aprofitar… Per això, ens hem de centrar en la transformació educativa de la nostra institució, aprofundir el perfil humà de l’alumne que volem que acabi els estudis i dedicar temps per començar de manera diferent el Nou Ensenyament Presencial que s’acosta.

També caldrà que siguem conscients, que revisem i que posem en dubte algunes premisses o marcs mentals que tenim instal·lats en l’inconscient i que ens limiten la capacitat de crear noves possibilitats… per exemple, no podem continuar pensant que:

  • El vincle amb l’alumne es recuperarà tot sol quan tornem a la presencialitat… És hora de reforçar els vincles!
  • Hem d’organitzar i tractar tots els alumnes de la mateixa manera i alhora, encara que sigui en grups aula més petits… És hora de cartografiar la realitat de cada alumne i de les seves famílies per ajudar-los de manera eficaç!
  • L’espai de l’escola sempre s’ha utilitzat igual, ni que sigui de manera inconscient, sempre ha estat al servei del model educatiu… És hora de reimaginar tots els racons de l’escola!
  • Ara recuperarem tots els continguts que no hem pogut impartir… no és hora de perdre el temps amb la nostra connexió interior i la nostra vivència per ser persones amb un projecte vital fort… És hora de posar l’alumne realment al centre!

Et presenten l’ICDA, una eina que hem creat a Reimagine Education Lab per ajudar a avançar en la transformació implicant-hi la comunitat educativa i anticipant el Nou Ensenyament Presencial (NEP). L’objectiu és identificar amb la comunitat educativa, els aprenentatges vitals i docents d’aquest període excepcional de les nostres vides per créixer com a persones i com a equips, per alinear la nostra mirada amb l’objectiu d’anticipar, cocrear i prototipar una escola diferent… en un procés que ja no té aturador… L’ICDA és:

  • IDENTIFICAR: dedicar temps previ / formular algunes preguntes / donar nom a aprenentatges vitals i professionals
  • COMPARTIR: posar en comú / conversar-escoltar / prioritzar / centrar-se en els més importants i/o els més compartits
  • DESTIL·LAR: posar el focus en allò comú que ens ha mogut / posar-ho en relació amb el nostre projecte educatiu o amb el perfil de la persona que acaba els estudis / buscar un canvi de mirada col·lectiu
  • ACCIONAR: centrar-nos en el que volem dur al NEP (nou ensenyament presencial) / val més poc i clar que molt i dispers / replantejar / cocrear  / comprometre’ns / prototipar en alguns cursos o cicles / convertir en iniciatives transversals de centre

És hora d’influir, de transformar… si no és ara… ¿Quan? De la manera com reprenguem el NEP i enfoquem el curs 2020/2021 o el que ens queda d’aquest 2020, en dependrà el nostre futur educatiu… Tot s’accelera… accelerem també el canvi educatiu. És l’hora de l’audàcia i el lideratge.

De tot això en parlarem amb detall al pròxim webinar, el dia 10 de juny del 2020 a les 18 h (hora d’Espanya). ¿Ens hi acompanyes?

Les inscripcions al webinar estan tancades. Pots accedir al vídeo del webinar clicant aquest enllaç.