Entrades

Argentina i l’educació secundària: ànsia de canvi profund

/0 Comments/in , , /by

A final de novembre del 2015 la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), conjuntament amb UNICEF, em va convidar a Buenos Aires per participar en una trobada per reflexionar sobre el necessari canvi en l’educació secundària.

La setmana passada, un any i mig més tard, la Fundación Santillana, juntament amb l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI) i el CIPPEC , em va invitar a tornar a anar a aquesta preciosa ciutat per participar en el XII Foro Latinoamericano de Educación, centrat, en aquesta edició, en la innovació i el canvi educatius.

Han estat dos dies d’un debat intens en què han participat més de mil persones presencialment, amb més de 22.000 visions en streaming de les sessions, en las quals he presentat l’experiència de canvi de l’Horitzó 2020 i la meva reflexió sobre el canvi en l’educació secundària.

Perquè aquest és el tema de fons que ha estat present en l’ambient del Fòrum: la necessitat de transformar la secundària del país. En aquest punt és on he notat un canvi important. Hi ha una ànsia de parlar de la secundària, de diagnosticar els problemes de la secundària, d’iniciar el canvi en la secundària.

Aprofitant que em trobava al país, també vaig poder participar en una  trobada organitzada per FLACSO i UNICEF amb funcionaris directius de diverses Províncies de la nació (les Províncies a Argentina tenen competències importants en educació) al voltant del mateix tema: “Polítiques educatives per transformar l’educació secundària. Estudi de casos a escala provincial”. En aquest cas, diverses Províncies posaven en comú basant-se en un estudi-investigació de FLACSO i UNICEF, experiències reeixides de transformacions en la secundària dirigides a reduir l’abandonament de sectors vulnerables de la població mitjançant la flexibilització organitzativa i la introducció de metodologies actives en algunes escoles.

En aquest esdeveniment vaig poder presentar, juntament amb la investigadora Sandra Ziegler de FLACSO (participant en la investigació sobre l’avaluació d’impacte de la NEI), les tendències més rellevants en innovació en les escoles secundàries en el món, així com l’avaluació d’impacte duta a terme el curs passat amb els alumnes de NEI del projecte HORITZÓ 2020. Totes dues reflexions van ser molt rellevant en el marc del debat del dia per continuar avançant propostes de canvi per a la secundària.

Els temes s’acceleren en educació. Hi ha un avenç important en el sector educatiu a l’Argentina pel que fa als problemes de la secundària i a la seva necessària transformació. I parlant amb integrants de la comunitat educativa i amb agents involucrats en el canvi, he percebut una clara voluntat de situar aquest tema amb més força a l’agenda pública, i una il·lusió d’impulsar experiències de canvi alhora que demanen a l’Administració Educativa de la nació canvis legislatius que permetin flexibilitzar rigideses organitzatives estructurals que impedeixen fer canvis.

Una bona combinació d’elements que, tant de bo permetin avançar. Arreu del món la secundària preocupa. I molt. I a l’Argentina, alguna cosa es mou…

(Foto: @SantillanaARG)

Innovació educativa i avaluació d’impacte: dos elements que han d’avançar junts

/0 Comments/in , /by

Quan fa dos anys i mig, després de gairebé cinc anys de preparar el terreny, en el marc de L’HORITZÓ 2020 de la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació, vàrem posar en marxa la innovació disruptiva de l’experiència pilot de la NEI (Nova Etapa Intermèdia), ens vàrem comprometre públicament a fer una avaluació externa de l’impacte produït en els alumnes pels canvis educatius. I això es el que hem presentat avui, després d’un treball intens d’un parell d’anys.

L’element clau és que en el mateix moment en què dissenyàvem la innovació de la NEI vàrem posar en marxa els mecanismes per avaluar-la. Així, doncs, en primer lloc, en acabar el primer curs de la NEI, vàrem dur a terme, amb mitjans interns, l’avaluació del procés. En aquest cas es tractava d’observar i avaluar si el disseny que havíem fet sobre el paper es s’havia trasllada’t a la realitat de l’aula. D’aquesta avaluació, se’n va fer el corresponent informe, que incorporava tot un seguit d’observacions i recomanacions de millora per a l’equip directiu de la NEI. Aquestes millores es van implementar amb el corresponent pla de millora.

Posteriorment, després d’haver acabat el segon curs de la NEI, vàrem posar en marxa la primera ona d’avaluació (caldrà fer-ne més) de l’impacte produït en els alumnes, i avui hem explicat quins han estat els resultats, i aquest es l’informe final que posem a disposició de tots els educadors i investigadors interessats. També hem publicat el quadern número 9 de la col·lecció Transformant l’Educació, com a divulgació més àmplia d’aquesta avaluació d’impacte. Aquesta avaluació ha estat duta a terme per grups de recerca externs (Barcelona, Chicago i Buenos Aires) segons una metodologia específica, ha estat dirigida per mi mateix, i l’ha coordinat el node d’innovació de la xarxa (anomenat CETEI), que és també qui ha fet l’informe final.

Els resultats més interessants que s’han derivat d’aquesta primera ona d’avaluació han estat els corresponents a la millora del clima de l’aula (que té una importància cabdal per a la millora de l’aprenentatge i l’educació) amb una clara millora de la creativitat dels alumnes i el seu canvi del marc mental pel que fa al treball en equip i a la seva manera d’aprendre (més clarament col·laborativa). Alhora, es constata que el descentrament del rol del professor ha atribuït poder a l’alumne i ha aportat un augment de l’autonomia així com un vincle més estret dels alumnes amb els docents i també entre ells. I se sap que si millora el vincle, segur que milloren l’educació i l’aprenentatge. I tot això mantenint els bons resultats acadèmics que aquests alumnes tenien abans d’haver iniciat la innovació.

Per dur a terme aquesta avaluació hem dissenyat un model lògic que ens ha donat una metodologia global per al disseny, la planificació, l’observació i l’avaluació de les innovacions introduïdes d’acord amb el model de persona que ens proposàvem educar. A més, la implantació progressiva de les innovacions a les diferents escoles de la xarxa ens ha permès fer un estudi quasi experimental i comptar amb un grup d’intervenció i un altre de comparació, fet que dóna més robustesa i fiabilitat als resultats i que el situa, en conjunt, com una important novetat en el panorama educatiu tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

És evident que la sistemàtica de l’avaluació d’impacte no ha fet més que començar i que aquesta primera ona d’avaluació té unes limitacions importants (entre elles, el fet que els alumnes només han realitzat dos cursos dels quatre que preveu la NEI), però les opinions recollides en el procés d’avaluació d’alumnes, famílies i docents confirmen també una valoració positiva pel que fa al creixement personal i al projecte vital dels membres de la comunitat educativa. Òbviament, també es recullen tot un seguit d’alertes i de recomanacions per a l’equip directiu de la NEI (molt útils per al procés de calibratge i millora de la innovació) i trenta recomanacions més vinculades a les properes ones d’avaluació (fiabilitat dels registres, millora de les eines emprades i futura potencialitat de noves eines).

No n’hi ha prou amb sensacions, intuïcions i opinions quan posem en marxa innovacions en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge a les nostres escoles. Cal, amb base científica, qualificar, quantificar i contrastar els progressos, sobretot pel que fa al model de persona que volem educar i al seu impacte (o no) sobre els alumnes. Aquesta ha de ser la nostra fortalesa, perquè l’avaluació ha de ser el verdader motor de la millora i transformació educativa, i l’eina fonamental per reimaginar la nostra educació.

Xavier Aragay i Tusell
Director de l’avaluació de l’experiència pilot de la NEI

Seminari-Taller per a directius del Sistema de Col·legio Jesuïtes de Mèxic

/0 Comments/in , , /by

Del 6 al 9 de desembre del 2016, a León (Mèxic), juntament amb Joan Blasco, Director del Model Educatiu de Jesuïtes Educació, i Miquel Amor, Director del CETEI de Jesuïtes Educació, en el marc de la meva col·laboració amb Jesuïtes Educació en la difusió de l’Horitzó 2020 , vaig impartir el Seminari-Taller «Bases per a la posada en marxa del nou paradigma eductiu dels Col·legis Jesuïtes de Mèxic» .

El Sistema de Col·legis Jesuïtes de Mèxic  està constituït per 6 escoles distribuïdes arreu del país que atenen prop de 13.000 alumnes (en les etapes infantil, primària, secundària i batxillerat) amb més de 1.100 professors.

Com indica el nom del seminari, l’objectiu era motivar i establir les bases per, a partir de la inspiració i l’experiència de l’Horitzó 2020, posar en marxa el camí d’una transformació educativa de les escoles jesuïtes de Mèxic.

Tot va començar quan, el maig d’aquest any, una delegació del col·legi jesuïta de Puebla (Mèxic) va visitar a Barcelona, durant tres dies, les realitzacions del projecte Horitzó 2020 en el marc d’un Seminari Obert de Divulgació organitzat pel CETEI de JE. En acabar, l’entusiasme va ser tan gran que ens van demanar de fer un seminari al seu país i implicar-hi la resta d’escoles. I com no podia ser altrament, la nostra desposta va ser afirmativa i entusiasta.

Els 65 directius de les sis escoles participants en el seminari ban ser seleccionats amb criteris de lideratge, obertura al canvi, treball en equip, assumpció de riscos, identificació ignasiana i projecció de futur, i era la primera vegada que es reunien en aquest nou format d’equips directius del sistema.

Per preparar el Seminari-Taller, cada un dels participants es va comprometre a llegir i comentar, per mitjà d’una plataforma virtual, els vuit quaderns de la col·lecció Transformar la Educación del projecte Horitzó 2020. Així, des del final del mes de setembre fins al 3 de desembre, de forma ordenada i sistemàtica, va anar tenint lloc una lectura i un debat molt inspirador dels quaderns entre els participants, on es plantejaven preguntes clau i es reflexionava sobre les pràctiques educatives de les escoles d’avui dia i la necessitat d’avançar cap a nous paradigmes educatius. Vaig poder participar directament en aquesta fase del procés i la veritat és que va ser molt interessant i engrescador.

El seminari es va desenvolupar de manera molt participativa i dinàmica, amb un debat molt viu que combinava plenaris, treball individual i treball en grups, i plasmava les conclusions i els avenços dels participants en uns grans murals que decoraven la sala de la casa d’oració on ens vam reunir. El treball dels quatre dies es va organitzar segons l’esquema bàsic següent:

  1. El món està canviant. . . ¿Com ha de canviar l’educació?
  2. El model de persona que volem educar
  3. ¿Com puc mirar l’escola que tinc pensant en el futur?
  4. El model pedagògic que hem triat
  5. El procés de canvi que volem iniciar

El Seminari-Taller va ser un èxit impressionant segons l’avaluació que en van fer tant els organitzadors com els mateixos participants, i va acabar amb un pronunciament conjunt dels Rectors dels sis col·legis del sistema «amb el qual es van comprometre a buscar camins per a la transformació educativa amb la finalitat de crear una escola de formació humana que respongui a les urgències i a les necessitats del segle xxi». No hi ha dubte que els col·legis jesuïtes de Mèxic han fet un gran pas en el camí cap a la transformació.

I, personalment, he tingut un gran impacte personal i professional. Personal per l‘extraordinària acollida humana de totes i cada una de les persones participants, i pel fort impacte que el procés ha tingut en el seu cor i en els seus projectes vitals. I professional, en comprovar la gran inspiració que promou conèixer i debatre l’experiència de l’Horitzó 2020 i la bondat del mètode utilitzat per ajudar els directius de les escoles a canviar els seus marcs mentals i a preparar-se per al camí del canvi.

¡Moltes gràcies per la gran experiència viscuda i pel gran camí de transformació que ara tenim per compartir!

 

Viatjo a Mèxic

/0 Comments/in , , /by

Els dies vinents aniré a diverses ciutats de Mèxic per participar en dues activitats importants. En primer lloc, impartiré un Seminari/Taller d’una setmana, juntament amb Joan Blasco, director del model pedagògic de Jesuïtes Educació, i Miquel Amor, director del CETEI (node d’innovació pedagògica de JE), a 60 directius de les 6 escoles jesuïtes d’aquest país que es reuneixen per primera vegada per avançar junts pel camí de la transformació educativa.

Prèviament, els 60 directius han estat llegint, resumint i compartint els 8 quaderns titulats «Transformant l’educación»  en un debat obert i participatiu per mitjà d’una plataforma virtual.

Serà un gran repte col·laborar en la construcción d’una visió conjunta i compartida del canvi educatiu que les escoles de jesuïtes de Mèxic volen dur a terme i ajudar-los a fer els primers passos i a definir el camí.

Un cop acabat el Seminari/Taller, participarem en el que possiblement és un dels millors congressos internacionals d’innovació educativa que es fan al món, el 3er Congreso Internacional de Innovación Educativa,  que organitza el Tecnológico de Monterrey al seu campus de Ciutat de Mèxic, on presentarem l’experiència de l’Horitzó 2020 així com els quaderns «Transformant l’educación» que ho expliquen.

Als següents posts continuaré explicant les reflexions i aprenentatges del viatge i les activitats.