Entrades

Innovem per adaptar o innovem per transformar?

/0 Comments/in /by

Aquesta és una pregunta molt important per a totes les escoles i universitats, sobretot en el moment en què, com a institució, ens qüestionem on volem estar, pel que fa al canvi educatiu, d’aquí a uns quants anys. És a dir, ¿anem acumulant petites innovacions, curs rere curs, que ens ajuden a adaptar millor el model que tenim o enfoquem una transformació a fons d’aquest model? Anem a pams.

Sovint s’afirma que innovar és transformar, però en educació, tenint en compte el marc sistèmic que normalment ens encotilla, això no sempre és cert. I no només depèn de la nostra intenció o voluntat…

Quan parlem d’innovar, normalment estem plantejant millores i retocs dins del model clàssic d’ensenyament i aprenentatge i, per tant, sense un plantejament de canvi profund. És el que s’anomena «millora contínua». Les accions d’innovació són més aviat operatives i amb pocs riscos estructurals o culturals. Sabem el terreny que trepitgem. Copiem, adaptem, rectifiquem, reinterpretem, substituïm, apedacem. Tot i que al principi algunes innovacions poden apuntar alt, precisament per no provocar un canvi més sistèmic o perquè topen amb un sostre de vidre que els impedeix anar més enllà, sovint acaben adaptant-se a les condicions estructurals existents. Com a conseqüència d’això, les innovacions que s’acaben realitzen, afecten un tant per cent marginal de la vida d’aprenentatge de l’alumnat en el centre. A més a més, sovint depenen, finalment, de la bona voluntat del mestre o professorat que ha d’aplicar-les en el seu grup aula.

A més, no requereixen de gaire esforç o energia col·lectiva, ni de grans decisions o lideratge. La formació és el seu instrument fonamental, sense garantir-ne l’aplicació un cop aquesta formació s’ha realitzat. Normalment és una formació, a més, que no interpel·la internament, sinó que mira cap enfora. Tampoc es requereix de grans plans a mig o llarg termini. Més aviat les innovacions es plantegen curs a curs, i tenen molt a veure amb la mateixa evolució del sector educatiu, en què sempre hi ha moviment d’innovació basat en tecnologies o metodologies i productes. Exemples d’això en els darrers anys han estat la incorporació de les TIC, els sistemes de qualitat o millores metodològiques, com la introducció del treball per competències.

Innovar és necessari i és important, però potser no ens porta a un lloc futur desitjat de canvi, i està molt connectat amb el FER.

Quan parlem de transformar, ens referim a canviar profundament el procés d’ensenyar i d’aprendre vigent a l’escola o a la universitat per arribar a un altre de diferent. Es tracta de redissenyar, de fer prototips, de concretar experiències avançades de canvi, d’anar més lluny. La transformació no és evolutiva o incremental. La transformació és disruptiva. Transformar té normalment més risc a curt termini, però el fet de requerir una planificació a mig i llarg termini assegura millor que arribem on volem d’aquí  a uns anys. Per transformar, cal definir una estratègia i un procés, cosa que significa posar-hi més energia, prendre decisions i identificar el talent intern i extern per fer-ho. Implica, finalment, un canvi cultural i organitzatiu, estructural, basat en una coalició pel canvi que garanteixi la realització d’actuacions que treuen de la zona de confort. I, tot plegat exigeix una forta dosi de lideratge, de convicció, d’apoderament i de comunicació…

Però, sobretot, la transformació interpel·la a la persona, mira cap endins, connecta amb la vocació per revitalitzar-la, convida a un canvi de mirada. Transformar connecta amb el SER.

En un procés de transformació, hi caben, en forma de prototips i experiències, moltes innovacions específiques que difícilment es poden concretar o consolidar amb el plantejament de les accions a curt termini, perquè normalment el sistema les limita o les impedeix. Però, en tot cas, la seva complexitat superior requereix d’una metodologia que ens ajudi a portar-la a terme i que atengui tots els elements que ha de considerar.

L’acumulació d’innovacions més o menys ordenada o caòtica no ens portarà mai a una transformació profunda. Més aviat, en fer-se de forma simultània a l’activitat que ja fem normalment (que és molta), ens pot portar a un cert estrès organitzatiu que, a mig termini, pot facilitar tornar on érem abans de començar.

La transformació ens pot donar una diferenciació molt important d’altres projectes educatius i un avantatge competitiu suplementari. D’altra banda, cal tenir en compte que tot, al nostre voltant, s’està transformant… i a una gran velocitat.

Així doncs, ara és més necessari que mai fer-se la pregunta inicial: innovem per adaptar o innovem per transformar?

Una visita a la Finnish National Agency for Education

/0 Comments/in /by

La primera setmana d’octubre, coincidint amb la meva assistència a la Innovation Summit, on es van presentar les 100 millors innovacions del món de l’educació de hundrED, vaig poder estar tot un matí amb l’equip del departament d’innovació de la Finnish National Agency for Education.

L’Agència Nacional Finesa per a l’Educació (EDUFI) és una agència nacional de desenvolupament responsable de desenvolupar l’educació i la formació, l’educació i l’atenció de la primera infància i l’aprenentatge permanent, així com de promoure la internacionalització. EDUFI està subordinada al Ministeri d’Educació i Cultura del govern de Finlàndia, i les seves tasques i la seva organització estan establertes a la legislació.

Actualment, coneixem el sistema educatiu finès pel prestigi que té ser professor en aquella societat, pel gran acord polític entre govern i oposició des de fa ja molts anys per prioritzar l’educació i que no sigui una arma de lluita política, per l’equitat del sistema o pels bons resultats a les proves PISA. Però el que segurament és menys conegut és la intensa aposta recent per la innovació.

En síntesi, el seu diagnòstic és que encara que a la primària es treballi molt basant-se en capacitats i competències, a la secundària, el procés d’aprenentatge està basat en assignatures i, per tant, en continguts separats transmesos per un sol docent. I que un dels principals problemes del seu sistema educatiu avui és que es treballa “per sitges”, és a dir, que la interdisciplinarietat i la codocència són les dues grans absents de les escoles, a més del fet que el desenvolupament personal de l’alumne queda sempre en un segon pla.

Per això, el departament d’innovació de l’agència ha llançat un nou i ambiciós programa que pretén fomentar la innovació a les escoles com a mitjà per aconseguir que el desenvolupament de la persona se situï veritablement al centre del procés d’ensenyament i aprenentatge i, per aquest motiu, ha creat un perfil del tipus de persona que es vol educar en acabar l’escolaritat obligatòria i fa una crida a tots els docents perquè en prioritzen la consecució.

El perfil, com podeu veure, està molt ben elaborat i respon de forma molt profunda al desenvolupament vital d’una persona que haurà de viure en ple segle xxi. A més, m’han semblat molt interessants les unions conceptuals de dues paraules que soviet no acostumem a integrar.

A més, em van explicar-nos que, després de moltes anàlisis i recerques, ja tenen proves pel que fa al millor camí per aconseguir persones innovadores i creatives, crítiques i analítiques, i interactives i cooperatives, és treballar per projectes interdisciplinars i amb equips de professors de diferents disciplines que es mostrin, com a equips que són, integrats davant dels alumnes.

Conseqüents amb aquesta mirada, es plantegen com a objectiu canviar els marcs dels docents en la línia de:

  • considerar que el currículum ha de ser simplement un mapa que indica la ruta, un mitjà per aconseguir el fi d’educar el perfil de l’alumne
  • fomentar el treball interdisciplinar per projectes dels alumnes i dels equips interdisciplinars de professors. En aquest sentit, consideren que, en els pròxims cinc anys, no tindrà sentit que un docent continuï treballant sol, tant en primària com en secundària
  • cal impulsar innovacions, de baix a dalt, en tots els centres per mitjà de prototipus que fomentin que l’alumne aprengui fent, la interdisciplinarietat i el treball en equip dels professors
  • integrar en una nova metodologia competències, capacitats, coneixements i valors en un nou ecosistema educatiu més obert i permeable a l’entorn

Per canviar els marcs mentals dels docents consideren que cal debatre i reflexionar, avui més que mai, sobre el sentit i la missió de l’educació, així com compartir experiències i prototipus d’innovació. En aquest sentit, volen fugir de la clàssica formació conceptual i es plantegen un acompanyament actiu en un lideratge diferents dels directius.

El canvi necessita temps i lideratge. Per aquesta raó, han establert aquest projecte a quatre anys vista, i estan posant els recursos adequats per aconseguir-ho… ah, per cert, a la pregunta de com valoraven ells els excel·lents resultats de les proves PISA que tenen, van contestar que ja han passat aquesta pantalla i que en el món en què viuran els alumnes, obtenir uns bons resultats d’aquest tipus no servirà de gaire…

Un plaer conèixer i debatre plantejaments tan transformadors.

 

Argentina i l’educació secundària: ànsia de canvi profund

/0 Comments/in , , /by

A final de novembre del 2015 la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), conjuntament amb UNICEF, em va convidar a Buenos Aires per participar en una trobada per reflexionar sobre el necessari canvi en l’educació secundària.

La setmana passada, un any i mig més tard, la Fundación Santillana, juntament amb l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI) i el CIPPEC , em va invitar a tornar a anar a aquesta preciosa ciutat per participar en el XII Foro Latinoamericano de Educación, centrat, en aquesta edició, en la innovació i el canvi educatius.

Han estat dos dies d’un debat intens en què han participat més de mil persones presencialment, amb més de 22.000 visions en streaming de les sessions, en las quals he presentat l’experiència de canvi de l’Horitzó 2020 i la meva reflexió sobre el canvi en l’educació secundària.

Perquè aquest és el tema de fons que ha estat present en l’ambient del Fòrum: la necessitat de transformar la secundària del país. En aquest punt és on he notat un canvi important. Hi ha una ànsia de parlar de la secundària, de diagnosticar els problemes de la secundària, d’iniciar el canvi en la secundària.

Aprofitant que em trobava al país, també vaig poder participar en una  trobada organitzada per FLACSO i UNICEF amb funcionaris directius de diverses Províncies de la nació (les Províncies a Argentina tenen competències importants en educació) al voltant del mateix tema: “Polítiques educatives per transformar l’educació secundària. Estudi de casos a escala provincial”. En aquest cas, diverses Províncies posaven en comú basant-se en un estudi-investigació de FLACSO i UNICEF, experiències reeixides de transformacions en la secundària dirigides a reduir l’abandonament de sectors vulnerables de la població mitjançant la flexibilització organitzativa i la introducció de metodologies actives en algunes escoles.

En aquest esdeveniment vaig poder presentar, juntament amb la investigadora Sandra Ziegler de FLACSO (participant en la investigació sobre l’avaluació d’impacte de la NEI), les tendències més rellevants en innovació en les escoles secundàries en el món, així com l’avaluació d’impacte duta a terme el curs passat amb els alumnes de NEI del projecte HORITZÓ 2020. Totes dues reflexions van ser molt rellevant en el marc del debat del dia per continuar avançant propostes de canvi per a la secundària.

Els temes s’acceleren en educació. Hi ha un avenç important en el sector educatiu a l’Argentina pel que fa als problemes de la secundària i a la seva necessària transformació. I parlant amb integrants de la comunitat educativa i amb agents involucrats en el canvi, he percebut una clara voluntat de situar aquest tema amb més força a l’agenda pública, i una il·lusió d’impulsar experiències de canvi alhora que demanen a l’Administració Educativa de la nació canvis legislatius que permetin flexibilitzar rigideses organitzatives estructurals que impedeixen fer canvis.

Una bona combinació d’elements que, tant de bo permetin avançar. Arreu del món la secundària preocupa. I molt. I a l’Argentina, alguna cosa es mou…

(Foto: @SantillanaARG)

Perfil dels alumnes: una proposta del Ministeri d’Educació de Portugal

/0 Comments/in , /by

Fa unes quantes setmanes, en un post anterior, vaig parlar d’un programa pilot que el Ministeri d’Educació de Portugal posarà en marxa el curs vinent. El programa s’anomena Autonomia i Flexibilitat, inclou prop de 200 escoles del país i té per objectiu aconseguir que els alumnes siguin més protagonistes del seu aprenentatge, i que aquest aprenentatge sigui més significatiu i estigui basat en el treball experimental i en les competències.

En aquest marc, en aquell post em referia a la proposta d’establir un perfil nacional comú de l’alumne a la sortida dels 12 anys d’escolaritat obligatòria. Avui vull aprofundir aquest important element i la novetat que representa en el panorama educatiu internacional.

Aquest perfil considera vuit principis educatius, una visió del ciutadà del segle xxi, sis valors i dotze competències clau, té una base humanista i ha estat consensuat amb els principals actors de la comunitat educativa. Es parla de formar persones lliures, responsables, autònomes i conscients de si mateixes i del món que les envolta. Persones capaces d’enfrontar-se al canvi i a la incertesa en un món en ràpida transformació; crítiques, creatives i amb competències per al treball col·laboratiu i amb capacitat de comunicació. Així mateix, aptes per continuar el seu aprenentatge al llarg de la vida com a factor decisiu del seu desenvolupament personal i de la seva intervenció social sostenible.

Tal com planteja el document elaborat, tenir un perfil definit no és un intent uniformitzador. Al contrari, es tracta de tenir un marc comú de referència que potenciï la llibertat, la responsabilitat i la valorització de la persona en el treball dels educadors a les escoles. Davant dels altres i de la diversitat del món, del canvi i de la incertesa, és important crear unes condicions d’equilibri entre el coneixement, la comprensió, la creativitat i el sentit crític. Es tracta de formar persones autònomes i responsables i ciutadans actius. I per a això, els coneixements, encara que necessaris, no són suficients.

És important dir-ho ben alt i ben clar. Avui, a tots els països, els coneixements, estructurats en currículums oficials excessivament extensos, dominen el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i dicten, com un dictador de la comunitat educativa, gairebé tots els minuts i els actes educatius. Basant-se en aquests coneixements es programa i es planifica, amb aquesta base es fa la classe i també s’examina i s’avalua. I encara que el currículum tingui una estructura competencial, encara que se separin les competències específiques de les transversals, i segons una distinció que prové del món anglosaxó, es distingeixi entre competències hard i competències soft, continuem parlant de currículum i de competències. No del model de persona a educar.

¿I on queda el model de persona que volem educar? La major part de vegades queda en un document de referència, dins del projecte educatiu, que no arriba a fer-se present dins de l’aula. Sovint és un brindis al sol. O, el màxim a què podem aspirar, en paraules d’algun directiu, és al fet que hi hagi una pluja fina que impregni l’escola … i ja sabem que últimament la pluja és escassa.

Per això em sembla tan important que un ministeri, mitjançant un treball de consens, i abans de posar en marxa un programa pilot, posi sobre la taula un perfil de l’alumne que volem educar amb la clara intenció de “reequilibrar” l’excessiu pes del currículum en el procés d’aprenentatge i donar més importància a l’educació de la persona.

De fet, en la meva opinió, transformar l’educació ha de significar, fonamentalment, capgirar (flipped school) el procés d’aprenentatge que, en lloc d’estar centrat en la transmissió de coneixements, s’ha de centrar en l’educació de la persona basant-se en un perfil de l’alumne consensuat amb la comunitat educativa. I basant-se en aquest perfil de l’alumne i en els recursos disponibles, s’ha de programar i planificar un conjunt d’activitats amb les quals s’han d’aconseguir uns resultats en termes personals i acadèmics a fi d’impactar de forma clara en els alumnes per aconseguir el model de persona que volem educar. I en aquest context, els continguts estructurats en un currículum (si és possible basat en competències) són un mitjà i no un fi en ells mateixos.

I per aconseguir-ho necessitarem una metodologia de disseny i planificació educativa, específica i diferent de la que tenim ara. Però aquesta qüestió l’explicaré en un altre post.

Tant de bo que altres governs segueixin l’exemple del Ministeri d’Educació de Portugal i decideixin crear, de forma consensuada i participativa, uns perfils de l’alumne que volem educar com a forma de “reequilibrar” el pes excessiu del currículum. No té cap sentit dedicar tota la nostra energia a transmetre uns coneixements que no seran claus per a l’alumne i oblidar els elements essencials que conformen la persona i que li seran imprescindibles per ser ciutadans d’aquest segle.

Un interessant servei de suport a les escoles per a la millora de l’educació

/0 Comments/in , /by

Fa unes quantes setmanes vaig tenir l’oportunitat de fer una conferència a la facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat Catòlica de Portugal que té la seu a Porto.

No coneixia aquesta universitat ni aquesta facultat, però més enllà dels graus i màsters que ofereixen, entre els quals destaco pel seu interès específic, el postgrau en avaluació d’escoles i projectes de millora, em va sorprendre gratament la relació capil·lar amb les escoles i institucions educatives del seu entorn. I això, no solament es va expressar el dia de la meva conferencia en una sala plena de mestres i professors àvids de conèixer experiències i propostes de canvi profund, element ja per si sol interessant sinó, sobretot, per l’existència del SAME, Serviço de Apoio à Melhoria da Educaçâo.

El SAME és una estructura de la facultat, creada l’any 2008, que té per objecte proporcionar assessorament científic i pedagògic a les escoles i grups educatius en els camps de l’organització, la pedagogia, l’avaluació i la formació, amb la finalitat de millorar les condicions dels processos i resultats educatius, tant acadèmics com socials i personals, dels alumnes. Aquest servei també du a terme estudis de diagnòstic i avaluació educativa.

La missió del SAME és la de capacitar les escoles i els grups per dur a terme pràctiques educatives més coherents i sustentades, i per a la concepció, realització i avaluació de pràctiques innovadores i de millora en l’àmbit organitzatiu i pedagògic. Al mateix temps, es pretén produir un nou coneixement resultant de l’articulació de la teoria amb la pràctica i la realitat.

El SAME s’organitza en equips flexibles i reconfigurables segons els projectes, i aquests equips poden estar integrats per docents de la facultat, doctorands i professors i investigadors convidats.

La reflexió i metareflexió sobre les pràctiques educatives dels equips docents i l’avaluació dels resultats que obtenen, l’impuls de la revisió i la gestió integrada dels currículums prepara la creació d’àrees interdisciplinars als centres, l’agrupació flexible dels alumnes i els professors en equips de treball integrats que van més enllà de la monodocència, la implementació de dinàmiques educatives més actives a l’aula, són uns quants exemples de les bones pràctiques i realitzacions del SAME a les escoles.

Conèixer i tenir una experiència directa i propera d’un nou tipus de relació entre les escoles i els centres educatius i la universitat ha estat molt interessant i desafiador. és evident que totes dues institucions, estructures, processos i resultats guanyen molt si treballen juntes, i que es genera un coneixement integrat nou i fecund. Tant de bo que altres facultats d’educació avancin per aquest camí i intensifiquin la relació i el servei amb les escoles del seu entorn.

Master yourself, una innovació disruptiva d’“emprenentatge”

/0 Comments/in /by

TeamLabs és una xarxa de laboratoris d’aprenentatge radical en aliança amb Mondragon Team Academy i la Universitat de Mondragón, ubicada en espais oberts de col·laboració alimentats per un ecosistema vibrant d’innovació i emprenedoria. Fruit d’aquest acord, com ja vaig explicar en un altre post, es pot cursar el grau LEINN als Labs de Madrid i Barcelona. I va ser visitant els TeamLabs de Madrid i Barcelona quan vaig conèixer de prop el Master Yourself, una veritable revolució en educació. El MYS és un programa de formació presencial de 12 mesos creat per reorientar la trajectòria professional d’una persona per mitjà de l’emprenedoria en equip de projectes innovadors propis mentre es viatja pel món.

No es busca un perfil concret, sinó la diversitat. Persones amb intuïció de canvi, ganes d’emprendre projectes propis i esperit obert per canviar radicalment la seva forma de treballar. Perfils de disciplines i àmbits molts variats que volen abordar una nova fase en la seva trajectòria professional. No hi ha ni professors ni alumnes: l’aprenentatge és mutu, amb entrenadors i experts.

Què s’obté cursant aquest màster:

  1. Competències de lideratge en equip, estratègia, capacitat per a la innovació, emprenedoria i intraemprenedoria.
  1. Experiència d’emprendre en equip un projecte real propi.
  2. Capacitat per desenvolupar projectes globals descobrint la capacitat de canvi i d’impacte social.

És un programa basat en quatre elements:

  • 12 tallers de projectes en equip. Són l’espina dorsal del programa i ocupen la major part del temps. Són projectes reals en equip des del minut zero.
  • Viatges d’aprenentatge: tres viatges d’experiències inspiradores en entorns diversos. Explorar idees, projectes i organitzacions i generar una xarxa de contactes. Actualment es fan viatges a Berlín, San Francisco, Pune i Xangai.
  • Mentoria personalitzada: el seguiment de l’evolució personal i del projecte es fan en sessions individuals i d’equip, i amb mentors personals, entrenadors d’equip i experts en àrees específiques.
  • 10 laboratoris a la carta: els LABS, de 10 a 15 hores cada un, s’agrupen en diversos itineraris o sèries temàtiques dissenyades per experts. Es poden especialitzar o combinar diferents temàtiques per a una formació més interdisciplinar.

Requereix una dedicació estimada de 20 hores a la setmana, té un cost de 12.000 € (viatges a part) i ofereixen diferents possibilitats de finançament. I, evidentment, l’objectiu de cursar aquest màster és un mateix i el seu projecte vital-professional, no el títol universitari de postgrau.

Tots coneixem persones que volen, ja en una etapa professional adulta (entre 30 i 40 anys), reinventar-se, redefinir-se o retrobar-se canviant el seu focus vital. I moltes vegades s’apunten a fer un màster o un postgrau on només troben transmissió de coneixements en una metodologia clàssica … calia una nova oferta disruptiva que permetés que un s’inspirés, es reformulés, posés en crisi creences, i aprengués sol i en grup. On s’uneixen el viatge interior cap a un mateix i el viatge exterior cap a un focus nou. On es fa l’“emprenentatge” d’un mateix.

Gràcies, TeamLabs, per posar en marxa aquesta innovació disruptiva i per ajudar a tantes persones a avançar en la seva vida.

El Congrés Internacional d’Innovació Educativa 2016

/0 Comments/in , /by

La meva última activitat a Mèxic abans del parèntesi de Nadal va ser la d’assistir, del 12 al 14 de desembre, al 3r Congrés Internacional d’Innovació Educativa (CIIE) organitzat pel Tecnológico de Monterrey  al seu campus de la Ciutat de Mèxic.

Els nombres del congrés impressionen: gairebé 3.200 persones, entre inscrites i assistents, de 31 països que representaven més 600 institucions d’educació mitjana i superior. El lema de la trobada va ser «Innovar per transformar» i l’objectiu dels que ens hi vam reunir va ser conèixer, reflexionar i debatre entorn de les noves tendències i pràctiques d’innovació educativa que estan revolucionant aquest àmbit al món.

Els temes específics que el Comitè Organitzador i el Comitè Científic van destacar per a aquest any van ser els següents: tendències educatives, tecnologies per a l’educació, gestió de la innovació educativa i innovació acadèmica de la salut. En aquest marc, vaig poder presentar, juntament amb Joan Blasco i Miquel Amor, de Jesuïtes Educació, l’experiència de l’Horitzó 2020  i els quaderns Transformando la Educación en diverses sessions paral·leles del congrés que van suscitar gran interès als participants del món educatiu no universitari.

D’entre totes les conferències magistrals m’agradaria destacar les intervencions següents:

  • Michael Crow, Rector de la Arizona State University, ens va convidar a fer una reflexió sobre el sentit últim de l’educació i la universitat en el marc de la profunda transformació que aquestes últimes, imperativament, han de dur a terme. Per a ell, la universitat només té raó de ser en aquest segle si forma persones amb sentit i propòsit, i per a això la innovació educativa ha de ser més profunda i més ràpida.
  • Joseph E. Aoun, President de la Northeastern University, va assenyalar que la nova universitat que hem de construir s’ha de centrar a educar per a la vida i durant tota la vida basant-se en l’experiència (no en la teoria), i així superar la dissociació ara establerta entre les matèries acadèmiques i el que ell denomina «alfabetització humana».
  • Rosan Bosch, artista holandesa especialista en disseny i desenvolupament d’espais innovadors per a l’aprenentatge, ens va presentar un disseny dels espais i edificis en què la persona és el centre de qualsevol procés o activitat per a un demà diferent. Per a ella s’han de transformar els espais per poder transformar l’educació i tenir així experiències diferents.
  • Vicente Atxa, Rector de la Mondragon Unibertsitatea , ens va presentar la universitat emanada del model de cooperatives del País Basc i va destacar la metodologia basada en competències i les innovacions ja dutes a terme (LEINN i Ciències Gastronòmiques) en simbiosi constant i vinculació amb les empreses, les indústries i les institucions.

I, naturalment, també vull citar les inspiradores intervencions del Rector i del President del Tecnológico de Monterrey, que al principi i al final del congrés, van fer, de forma diferent, una crida al canvi profund i a reimaginar l’educació. Un clar exemple de visió i lideratge en directe.

D’altra banda, sorprèn que una universitat que no té facultat d’educació (tot i que sí que ofereix alguns màsters de temes educatius), hagi aconseguit en pocs anys situar aquest congrés com un dels millors del món. De fet, aquest congrés es posa en marxa l’any 2006 com una trobada de caràcter intern de la mateixa universitat per impulsar la innovació metodològica. És a partir del 2014 que s’internacionalitza i, ja en la seva tercera edició global, aconsegueix ubicar-se al centre de la presentació i del debat de les tendències innovadores en educació del món. Tot això és una bona mostra del fet que avui el saber i el coneixement són una combinació de teoria, pràctica i, sobretot, de saber fer.

No puc fer més que agrair als organitzadors la possibilitat que brinden de compartir visió i tendències en un moment d’un profund canvi educatiu arreu del món. Aquest congrés és una cita imprescindible.

 

TEC21, el nou model educatiu del Tecnológico de Monterrey

/0 Comments/in , , /by

Aprofitant el viatge a Mèxic del mes de desembre passat, vaig centrar-me en la transformació educativa que fa aquesta important institució educativa mexicana.

El Tecnológico de Monterrey  és una universitat privada, sense ànim de lucre, fundada el 1943 gràcies a la visió d’un grup d’empresaris encapçalat per Eugenio Garza Sada. És una institució que té el propòsit de transformar Mèxic i el món per mitjà de l’educació. La seva oferta educativa abasta els nivells de batxillerat, carreres professionals i programes de postgrau. En l’àmbit professional, ofereix programes acadèmics en les àrees d’Enginyeria, Tecnologies de la Informació, Negocis, Humanitats i Ciències Socials, Arquitectura, Art i Disseny i Ciències de la Salut. Aquesta universitat es caracteritza per desenvolupar i enfortir l’emprenedoria, el sentit humà i la internacionalització dels seus estudiants. Compta amb gairebé 90.000 estudiants i amb més de 10.000 professors distribuïts en 28 campus a Mèxic i en 18 seus i oficines internacionals.

La necessària transformació de les institucions d’educació superior, i especialment dels seus models educatius, per afrontar els canvis i les demandes del segle xxi, va fer que el Consell Directiu del Tecnològic, ja l’any 2012, iniciés un model de transformació que permetés alinear els elements clau de la visió, l’organització i la cultura de l’organització. Posteriorment, el 2013, es va proposar evolucionar cap al Model Educatiu TEC21  per preparar els estudiants amb una formació integral que els permetés enfrontar-se als reptes que planteja un món canviant i incert i assegurar la seva competitivitat internacional potenciant-ne les capacitats i competències per convertir-se en líders.

El model entén per competència la integració conscient de coneixements, capacitats, actituds i valors per afrontar amb èxit tant situacions estructurades com situacions incertes que puguin implicar processos mentals complexos per formar professionals participatius i compromesos amb la societat.

Es consideren dos tipus de competències: les disciplinars i les transversals. Aquestes últimes són deu, i inclouen des del lideratge fins al treball col·laboratiu, passant per l’emprenedoria i la innovació, el pensament crític i l’ètica i la ciutadania global.

L’aprenentatge basat en reptes, la flexibilitat en el com, el quan i l’on s’aprèn, una vivència universitària memorable i uns professors inspiradors, són els quatre components bàsics del model. I finalment, els quatre capacitadors específics del model són: les comunitats acadèmiques, la innovació educativa, els espais educatius i la vinculació amb l’entorn.

L’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) es fonamenta en l’aprenentatge vivencial que té com a principi que els estudiants aprenen més i més bé quan participen de forma activa en experiències ofertes d’aprenentatge. Un repte és una experiència vivencial dissenyada per exposar a l’alumne a una situació desafiador de l’entorn per aconseguir uns objectius específics d’aprenentatge. Així, els coneixements s’integren i s’apliquen mitjançant mòduls d’aprenentatge, que són el conjunt de contingut teòrics i pràctics necessaris per resoldre un repte. Vegem l’esquema-resum següent:

La flexibilitat curricular es construeix, a diferència d’un pla d’estudis rígid, mitjançant les trajectòries, un sistema que brinda a l’alumne l’oportunitat d’explorar, decidir i especialitzar-se al llarg del seu procés formatiu escollint continguts de diferents àrees disciplinars. Un professor assessor l’orientarà de forma personalitzada.

El nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge requereix un nou perfil de professor que ha de tenir les característiques següents: inspirador, actualitzat, vinculat a l’entorn professional, innovador i usuari de les tecnologies de la informació. Els rols que caldrà que dugui a terme aquest nou perfil de professor són els següents: catedràtic (dissenya i imparteix els mòduls), avaluador (per competències), dissenyador de reptes, tutor de repte i mentor de carrera.

Tot aquest model compta amb una estratègia d’implementació progressiva ja iniciada, que s’ha previst completar l’any 2020  amb la primera generació completa d’alumnes formada d’acord amb aquest nou model y amb un sistema específic de transició del model actual al nou model TEC21. Aquesta estratègia té com a element central la formació o l’acompanyament dels docents mitjançant el CEDDIE (Centro de Desarrollo Docente e Innovación Educativa), l’Observatorio de Innovación Educativa i el Congreso Internacional de Innovación Educativa (CIIE). Aquest últim, al qual vaig poder assistir en l’edició del 2016 i del qual parlaré en un altre post, se celebra des de l’any 2006, però amb caràcter internacional des del 2014.

Impressiona conèixer i comprovar la visió i la capacitat de lideratge que té aquesta universitat per avançar decididament cap a un nou tipus d’institució educativa superior que superi les limitacions de la formació que avui dia ofereixen la majoria d’universitats. Les universitats s’han de reimaginar i avançar cap a una innovació sistèmica i disruptiva. Aquest és el nostre gran repte avui en el món.

LEINN, únic grau a España per estudiar emprenedoria treballant en equip

/0 Comments/in /by

Vaig conèixer el LEINN de la manera més pràctica i aplicada possible. . . a final de setembre de l’any passat. Vaig rebre una trucada al despatx d’un alumne de tercer curs d’aquest grau del campus d’Irun que havia identificat juntament amb els seus companys el projecte HORITZÓ 2020 com un dels projectes més disruptius en educació i s’oferia a fer una consultoria per donar suport al canvi… imaginin la cara que hi vaig fer… ¿Qui ets? ¿Què és el LEINN? Ell ho sabia tot sobre el projecte Horitzó 2020 i va començar a fer-me propostes concretes de millora del procés innovador alhora que m’explicava què era el LEINN. Al cap d’una setmana, ell i un company eren a Barcelona i, com no podia ser altrament, després d’haver firmat el corresponent contracte, van dur a terme un esplèndid treball de suport al procés de reflexió i canvi aplicat a la Formació Professional de Jesuïtes Educació. ¿Volen una millor manera de formar-se i preparar-se per emprendre i liderar la innovació?

Finalment, aquest passat mes de novembre vaig poder anar a Oñati, a la facultat d’Empresarials i, de la mà del seu degà, Lander Beloki, i del coordinador del LEINN, Aitor Lizarza, vaig aprofundir-ne les propostes i la metodologia. A més, vaig poder parlar amb alumnes i professors i veure les sales de treball i reunió. Realment impressionant.

Lideratge, Emprenedoria i Innovació (LEINN) és l’únic grau universitari oficial i internacional sobre emprenedoria que hi ha a Espanya i l’únic que ha implantat una de les metodologies educatives més innovadores procedent de Finlàndia. Aquesta metodologia es basa en tres pilars bàsics: aprendre fent, emprendre en equip i viatges d’aprenentatge internacionals.

El Rocket Model, una metodologia específica del LEINN, inclou Learning Individual, Company Learning, Team Learning i Leadership per aconseguir aprendre a aprendre, lideratge i estratègia, gestió del coneixement i creativitat. El 30 % del temps de l’alumne és treball individual i el 70 % treball en equip.

Els alumnes s’enquadren des del primer dia del grau en un LAB de 36 membres que posteriorment s’organitza en dos equips de 18 que, al llarg dels quatre anys del grau, seran l’“equip empresa”. Aquest equip fa els projectes “reals i “vendibles” en grups de 2 a 4 persones, i té un professor team coach que els dóna suport i els acompanya durant tot el grau. A més del professor coach d’equip, els alumnes compten amb professors experts en les diferents assignatures core, professors mentors d’incubació de projectes i experts en diverses àrees … tot això a mesura que els alumnes ho van necessitant.

Pla de lectura i portafoli digital de l’alumne, learning diary, sessions setmanals de l’equip per revisar i comentar objectius (entre ells, objectius reals de venda), autoavaluació, coavaluació, avaluació del team coach, avaluació del client de la venda (jo la vaig fer) i avaluació de cada una de les assignatures core.

Com es pot veure, aquesta carrera és universitària, 100 % pràctica i real. Els estudiants no són alumnes sinó emprenedors i, des del primer curs creen una empresa real, dissenyen i desenvolupen productes i serveis reals, treballen amb clients i han de facturar i obtenir beneficis per superar el curs, entre altres objectius.

A més, el pla d’estudis del grau inclou sis viatges internacionals al llarg del grau a vuit països diferents del món: la Xina (Xangai), l’Índia (Pune), Finlàndia, EUA (San Francisco), Holanda (Amsterdam) i Madrid.

Actualment el grau LEINN es pot cursar a Irun, Oñati, Bilbao (a la seu de la factoria d’innovació de la ciutat – BBF), Madrid, Barcelona, València, Amsterdam, Querétaro (Mèxic) i Xangai. Són nou LAB i més de 700 alumnes distribuïts per totes aquestes ciutats i països, dels quals ja s’han graduat més d’un centenar.

Impressiona l’aposta per crear un grau nou, molt propi de la societat del coneixement, i per dur-lo a la pràctica d’una manera tan innovadora, tant pel que fa al format com a la metodologia, i amb una gran dosi d’internacionalització. Sens dubte, una manera audaç i reeixida de transformar la universitat i mostrar el camí del futur.

Factoría de Innovación de Bilbao: aprenentatge, innovació i emprenedoria

/0 Comments/in /by

La Bilbao Berrikuntza Faktoria (BBF) és un projecte de col·laboració públic-privat pioner en el camp de l’aprenentatge, la innovació i l’emprenedoria, ubicat a Bilbao i impulsat i gestionat per la Mondragón Unibertsitatea  en col·laboració amb l’Ajuntament de Bilbao. A més, la consultora The Init, especialitzada en projectes d’innovació, col·labora amb la universitat en el desenvolupament, l’impuls i la gestió del projecte.

Bilbao Berrikuntza Faktoria aglutina en un mateix espai i de manera integral, una comunitat de persones impulsores d’iniciatives innovadores de formació universitària i empresarial a fi de generar que les condicions per a l’aprenentatge, la creativitat i la col·laboració entre elles es produeixin de manera natural i així impulsar el desenvolupament de nous projectes empresarials.

El model BBF integra tres capes diferenciades i interconnectades:

  • Aprenentatge: de la mà de la universitat s’ofereix:
    • un grau (LEINN Lideratge Emprenedor i Innovació, primer i únic grau a Espanya per estudiar l’emprenedoria treballant en equip) i
    • quatre màsters:
      • MINN (Màster Internacional en Intraemprenedoria i Innovació col·laborativa)
      • Màster Coaching de persones i equips
      • Màster universitari en màrqueting digital
      • MIO (Màster Universitari en Internacionalització de les Organitzacions)
    • Cursos per a experts i aprenentatge obert
  • Emprenedoria: amb la coordinació de The Init i a través de la incubació, la consultoria i el desenvolupament de projectes, es constitueix en un autèntic centre per emprendre que compta amb incubació i acceleració, coworking, allotjament d’iniciatives, mentoring i hibridació (projectes start-up).
  • Innovació: amb seu d’empreses amb productes i serveis innovadors i un potencial important de creixement (empreses gasela).

En els més de dos mil metres quadrats de la factoria s’hi integren també un laboratori audiovisual, un espai específic de prototipat i una cafeteria, una sala d’actes i diverses sales de treball i espais de coworking i seus d’empreses. Actualment la factoria compta amb 11 empreses consolidades, 150 estudiants constituïts en equips emprenedors, 30 projectes i start-ups i 50 emprenedors coworkers. En total, més de 300 persones s’interrelacionen quotidianament en aquest original ecosistema d’innovació que al llarg de l’any organitza també més de 300 esdeveniments de divulgació i interrelació pels quals passen més de 6.000 persones.

Quan visites la factoria de la mà del seu responsable, Luis Berasategi, se’t contagia l’ambient innovador, emprenedor i creatiu, i observes la hibridació existent i tot el potencial futur que aquest tipus d’ecosistema promou. La societat del coneixement que anem construint a les nostres ciutats necessita aquests projectes innovadors capaços d’integrar universitat, emprenedoria, empresa i investigació.

Tant de bo que altres universitats i centres d’innovació vagin avançant per aquest camí i que les nostres ciutats es vagin omplint d’aquests tipus d’iniciatives: les noves factories d’aquest segle.