Entrades

Una visita a la Finnish National Agency for Education

La primera setmana d’octubre, coincidint amb la meva assistència a la Innovation Summit, on es van presentar les 100 millors innovacions del món de l’educació de hundrED, vaig poder estar tot un matí amb l’equip del departament d’innovació de la Finnish National Agency for Education.

L’Agència Nacional Finesa per a l’Educació (EDUFI) és una agència nacional de desenvolupament responsable de desenvolupar l’educació i la formació, l’educació i l’atenció de la primera infància i l’aprenentatge permanent, així com de promoure la internacionalització. EDUFI està subordinada al Ministeri d’Educació i Cultura del govern de Finlàndia, i les seves tasques i la seva organització estan establertes a la legislació.

Actualment, coneixem el sistema educatiu finès pel prestigi que té ser professor en aquella societat, pel gran acord polític entre govern i oposició des de fa ja molts anys per prioritzar l’educació i que no sigui una arma de lluita política, per l’equitat del sistema o pels bons resultats a les proves PISA. Però el que segurament és menys conegut és la intensa aposta recent per la innovació.

En síntesi, el seu diagnòstic és que encara que a la primària es treballi molt basant-se en capacitats i competències, a la secundària, el procés d’aprenentatge està basat en assignatures i, per tant, en continguts separats transmesos per un sol docent. I que un dels principals problemes del seu sistema educatiu avui és que es treballa “per sitges”, és a dir, que la interdisciplinarietat i la codocència són les dues grans absents de les escoles, a més del fet que el desenvolupament personal de l’alumne queda sempre en un segon pla.

Per això, el departament d’innovació de l’agència ha llançat un nou i ambiciós programa que pretén fomentar la innovació a les escoles com a mitjà per aconseguir que el desenvolupament de la persona se situï veritablement al centre del procés d’ensenyament i aprenentatge i, per aquest motiu, ha creat un perfil del tipus de persona que es vol educar en acabar l’escolaritat obligatòria i fa una crida a tots els docents perquè en prioritzen la consecució.

El perfil, com podeu veure, està molt ben elaborat i respon de forma molt profunda al desenvolupament vital d’una persona que haurà de viure en ple segle xxi. A més, m’han semblat molt interessants les unions conceptuals de dues paraules que soviet no acostumem a integrar.

A més, em van explicar-nos que, després de moltes anàlisis i recerques, ja tenen proves pel que fa al millor camí per aconseguir persones innovadores i creatives, crítiques i analítiques, i interactives i cooperatives, és treballar per projectes interdisciplinars i amb equips de professors de diferents disciplines que es mostrin, com a equips que són, integrats davant dels alumnes.

Conseqüents amb aquesta mirada, es plantegen com a objectiu canviar els marcs dels docents en la línia de:

  • considerar que el currículum ha de ser simplement un mapa que indica la ruta, un mitjà per aconseguir el fi d’educar el perfil de l’alumne
  • fomentar el treball interdisciplinar per projectes dels alumnes i dels equips interdisciplinars de professors. En aquest sentit, consideren que, en els pròxims cinc anys, no tindrà sentit que un docent continuï treballant sol, tant en primària com en secundària
  • cal impulsar innovacions, de baix a dalt, en tots els centres per mitjà de prototipus que fomentin que l’alumne aprengui fent, la interdisciplinarietat i el treball en equip dels professors
  • integrar en una nova metodologia competències, capacitats, coneixements i valors en un nou ecosistema educatiu més obert i permeable a l’entorn

Per canviar els marcs mentals dels docents consideren que cal debatre i reflexionar, avui més que mai, sobre el sentit i la missió de l’educació, així com compartir experiències i prototipus d’innovació. En aquest sentit, volen fugir de la clàssica formació conceptual i es plantegen un acompanyament actiu en un lideratge diferents dels directius.

El canvi necessita temps i lideratge. Per aquesta raó, han establert aquest projecte a quatre anys vista, i estan posant els recursos adequats per aconseguir-ho… ah, per cert, a la pregunta de com valoraven ells els excel·lents resultats de les proves PISA que tenen, van contestar que ja han passat aquesta pantalla i que en el món en què viuran els alumnes, obtenir uns bons resultats d’aquest tipus no servirà de gaire…

Un plaer conèixer i debatre plantejaments tan transformadors.

 

Entrevista a Xavier Aragay a la revista AMPANS

Xavier Aragay és Consultor internacional, expert en la transformació de l’educació i en la gestió del canvi, i Director de REIMAGINE EDUCATION LAB.  Inspirador del model educatiu Horitzó 2020 i membre del Consell Assessor d’AMPANS. És economista i ha estat, durant vuit anys, director general de la Fundació Jesuïtes Educació. Es declara un apassionat del món de l’educació i està impulsant un canvi revolucionari sobre la forma d’educar a les escoles.

Aragay va ser el passat mes de febrer de visita a l’entitat, on va conèixer la metodologia de treball de l’escola d’educació especial Jeroni de Moragas, l’àmplia tasca en matèria de formació que porta a terme l’entitat des del Servei d’Inserció i el treball amb els joves que es realitza des del Centre de Noves Oportunitats.

Al març hi va tornar acompanyat dels seus col·laboradors, per dirigir una jornada  d’Innovació entre directius i tècnics d’AMPANS, sobre el futur de la formació i la inserció en una societat en plena transformació i canvi.

L’escola tradicional s’ha acabat. El model s’ha esgotat i els rols a l’aula canvien. Estem davant d’una transformació del sistema educatiu. En què consisteix?

Es tracta d’un canvi sistèmic, disruptiu. L’alumne aprèn “fent”, el mestre passa a ser un acompanyant en el procés d’aprenentatge, i les aules canvien. Alumnes i mestres generen coneixement i aprenen junts de forma grupal, dins de l’aula. És un canvi cultural i això no es fa d’avui per demà. És complex i es necessita temps, però és el gran repte en el que fa anys estem treballant.

Com són les aules d’aquesta nova escola? Quin paper hi tenen els mestres, els alumnes?

Hem tirat les parets a terra, hem transformat els espais físics i hem ajuntat dos grups aula, en un sol grup de seixanta alumnes. Disposem de 3 professors dins de l’aula, amb diferents especialitats però que ara treballen, permanentment, en equip. Això sol, pels alumnes, ja és un aprenentatge, i permet als mestres conèixer millor els alumnes perquè hi passen moltes hores i interactuen constantment.

El professor s’allibera de la càrrega de ser qui transmet els continguts i pren el paper de guia, d’acompanyant, de suport perquè els alumnes treballin els continguts mitjançant reptes i projectes. Els alumnes aprenen preguntant, investigant, reflexionant. És un aprenentatge molt més divertit i, sobretot, més efectiu.  Pels mestres aquest canvi de rol també és molt important perquè els ajuda a reconnectar amb la seva vocació original de persones que eduquen i acompanyen, més enllà de transmetre continguts.

I les noves tecnologies, quin espai ocupen?

Hi ha moments que requereixen buscar informació, estructurar-la, compartir-la, explorar, crear coneixement i, per tant, han de ser accessibles, però com a mitjà; no són un fi. Vivim immersos en la tecnologia, però no ha de manar a l’aula. Sovint, fins i tot, hi és, però no es percep.

La forma d’avaluar també és diferent.  

Fem una avaluació continuada de la seva evolució com a persones i dels seus aprenentatges. Avaluem les competències comunicatives, matemàtiques, culturals i artístiques, el coneixement i la interacció amb el món, les competències socials i ciutadanes, l’autonomia personal,  les actituds, les habilitats, els valors…

Parleu d’una nova mirada a la persona, d’un projecte vital. Aquesta és la clau?

Es tracta d’ajudar els alumnes a descobrir-se a ells mateixos. A créixer com a persones. Saber qui són, a què volen dedicar la seva vida, en què són bons, quins valors volen adoptar… Només d’aquesta manera podran ser persones felices, completes, i podran aportar valor a la societat. Els hem d’ajudar a ser persones amb sentit. No podem oblidar que estem formant ciutadans i ciutadanes.

També heu introduït un concepte nou,  el fracàs vital. A què us referiu?

A la desconnexió emocional dels alumnes amb el sistema educatiu actualment vigent. L’escola està sobresaturada: horaris, assignatures, exàmens, deures, moltes activitats… aquest model està esgotat. Abordem el fracàs escolar, però encara és més important el fracàs vital. No estem ajudant les persones a desenvolupar la seva vida actual i futura de forma que es puguin incorporar de forma plena a la societat en que els tocarà viure. Hem de tornar-los la confiança perquè participin i protagonitzin la seva vida personal i professional.

Xavier Aragay entrevistat a la revista d'AMPANS

Parleu de les 5 C però no són de “crack”, oi?

(Riu). Es tracta d’ajudar els joves, des que són nens, a conèixer-se per desenvolupar el seu projecte vital per ser: conscients, competents, compromesos, compassius i creatius.

Davant de la incertesa tan gran existent per la velocitat dels canvis, com l’escola pot preparar els alumnes i cap a on?

Imaginem que una aula és com un gran contenidor on una comunitat educativa hi fa coses. Entenem per comunitat educativa els alumnes, els mestres i professors, i les famílies, i tots interaccionen junts, buscant el coneixement. Junts el creen, el comparteixin, s’enriqueixen uns als altres i creixen. Perquè l’aprenentatge no és individual; l’aprenentatge és social. De fet, l’escola només hauria de ser un “contenidor” on les persones aprenen, es relacionen, dubten, es fan preguntes i construeixen el seu projecte vital. Al llarg dels anys, aquesta forma d’aprendre et porta a nivells de coneixement i de profunditat que et fa que vagis superant etapes. Ens hauríem d’imaginar l’escola com un contenidor que té espais físics,  i la gent hi actua fent coses que l’emocionen, el diverteixen. Els neuròlegs ens diuen que s’aprèn quan hi ha emoció, quan hi ha vincle, quan hi ha il·lusió. Les respostes les trobarem si som capaços de motivar i si treballem junts.

I les escoles d’educació especial i els seus alumnes i professionals, quin paper han de jugar en la nova escola?

Tenen un lloc molt important, en el sentit que les escoles i els professionals s’han orientat des de sempre a atendre les necessitats d’aquests alumnes, des d’una visió global de la persona, centrats en l’alumne,  proporcionant-los un aprenentatge molt vivencial a partir de fer, de tocar, d’experimentar  i, per tant, han desenvolupat una mirada i una metodologia que ara és la que han d’incorporar les escoles tradicionals que volen avançar cap al nou paradigma educatiu. Tenen, per tant, una experiència i un coneixement molt valuós per aportar en aquest procés.

En quin punt estem d’aquesta transformació?

Catalunya està vivint una verdadera primavera pedagògica. Moltes escoles estan treballant amb projectes i experiències noves i és important que la societat sigui conscient de l’esforç que s’està fent en aquest sentit. Fóra bo que la societat, des de les administracions, les empreses, les pròpies famílies… siguin conscients d’aquest esforç i hi donin suport. És important la implicació de tots per fer aquest canvi de l’educació més ràpid i efectiu. En tot cas, però, aquesta transformació no ha fet més que començar.

Això encara no passa a tot arreu?

Em sembla que no. Per un cantó l’administració assisteix a aquesta “primavera pedagògica” com a espectadora, sense dificultar-la, però encara ha de descobrir què hi pot aportar. D’altra banda, hi ha moltes famílies que l’únic que esperen de l’escola és que el seu fill tregui bones notes. En aquesta nova escola que estem impulsant, treure bones qualificacions pot ser una condició necessària però, ara ja sabem del cert, que no és suficient. Estem educant els ciutadans del demà. Les persones han de saber “construir”, han de saber connectar, saber què volen fer de la seva vida, conèixer les seves pròpies capacitats i les seves debilitats.

Les empreses i la societat civil s’han d’adonar que l’escola està a prop seu  i han de col·laborar en la transformació del sistema educatiu, implicar-s’hi,  perquè del que es tracte és de formar persones.

L’escola que plantegeu és l’escola que, de fet, voldríem tots els pares. Ara que estem en el període de preinscripcions, quin consell els donaríeu a l’hora d’escollir escola?

Estem dipositant a l’escola tota l’energia i acabem oblidant que són els pares i la pròpia família qui més influeix en l’educació dels fills. I és bo que sigui així. Considerant això, el meu consell és buscar una escola que vagi en línia amb els nostres valors. No hi ha res pitjor que escollir una escola que vagi en contra de la nostra forma de pensar, de sentir, d’actuar. Un element a tenir molt en compte per l’èxit d’una bona educació  és la col·laboració família-escola.

Diria als pares que deixin d’obsessionar-se pels resultats acadèmics. He assistit atònit i sorprès  a jornades de portes obertes de famílies que busquen escola pel seu fill de 3 anys i la primera pregunta que fan és el resultat de les notes de selectivitat del centre. És absurd perquè d’aquí a 15 anys no existirà la selectivitat o, almenys, tal i com la coneixem ara. Cal un canvi de mirada!

Expliqui aquesta frase que l’educació ha de ser un “virus”

Parlo del virus de la curiositat, del repte. Els nens entren a l’escola amb 3 anys i amb una curiositat increïble i, en canvi, surten als 18 amb la curiositat més aviat adormida. L’escola hauria d’insuflar un virus permanent per seguir incrementat les ganes de preguntar, de conèixer… Descobrir-ho tot, i voler entendre i resoldre-ho tot. El virus del que parlo és el virus de la passió per descobrir, compartir i fer-ho gaudint; és un virus que ens ha de contagiar.

Quan serà una realitat per a tothom la nova escola?

En la comunitat educativa, entre els mestres i professors, hi ha un ampli consens per una escola nova. El problema és “com ho fem”. Fer la transformació és molt complexa. S’ha d’aplicar una metodologia que requereix temps, diagnòstics ben fets, processos de participació. El canvi no és immediat. Requereix molta preparació, però si tots treballem amb el mateix objectiu, acabarem passant de la “primavera pedagògica” a un estiu esplendorós amb un nou sistema d’ensenyar i aprendre.

Perfil dels alumnes: una proposta del Ministeri d’Educació de Portugal

Fa unes quantes setmanes, en un post anterior, vaig parlar d’un programa pilot que el Ministeri d’Educació de Portugal posarà en marxa el curs vinent. El programa s’anomena Autonomia i Flexibilitat, inclou prop de 200 escoles del país i té per objectiu aconseguir que els alumnes siguin més protagonistes del seu aprenentatge, i que aquest aprenentatge sigui més significatiu i estigui basat en el treball experimental i en les competències.

En aquest marc, en aquell post em referia a la proposta d’establir un perfil nacional comú de l’alumne a la sortida dels 12 anys d’escolaritat obligatòria. Avui vull aprofundir aquest important element i la novetat que representa en el panorama educatiu internacional.

Aquest perfil considera vuit principis educatius, una visió del ciutadà del segle xxi, sis valors i dotze competències clau, té una base humanista i ha estat consensuat amb els principals actors de la comunitat educativa. Es parla de formar persones lliures, responsables, autònomes i conscients de si mateixes i del món que les envolta. Persones capaces d’enfrontar-se al canvi i a la incertesa en un món en ràpida transformació; crítiques, creatives i amb competències per al treball col·laboratiu i amb capacitat de comunicació. Així mateix, aptes per continuar el seu aprenentatge al llarg de la vida com a factor decisiu del seu desenvolupament personal i de la seva intervenció social sostenible.

Tal com planteja el document elaborat, tenir un perfil definit no és un intent uniformitzador. Al contrari, es tracta de tenir un marc comú de referència que potenciï la llibertat, la responsabilitat i la valorització de la persona en el treball dels educadors a les escoles. Davant dels altres i de la diversitat del món, del canvi i de la incertesa, és important crear unes condicions d’equilibri entre el coneixement, la comprensió, la creativitat i el sentit crític. Es tracta de formar persones autònomes i responsables i ciutadans actius. I per a això, els coneixements, encara que necessaris, no són suficients.

És important dir-ho ben alt i ben clar. Avui, a tots els països, els coneixements, estructurats en currículums oficials excessivament extensos, dominen el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i dicten, com un dictador de la comunitat educativa, gairebé tots els minuts i els actes educatius. Basant-se en aquests coneixements es programa i es planifica, amb aquesta base es fa la classe i també s’examina i s’avalua. I encara que el currículum tingui una estructura competencial, encara que se separin les competències específiques de les transversals, i segons una distinció que prové del món anglosaxó, es distingeixi entre competències hard i competències soft, continuem parlant de currículum i de competències. No del model de persona a educar.

¿I on queda el model de persona que volem educar? La major part de vegades queda en un document de referència, dins del projecte educatiu, que no arriba a fer-se present dins de l’aula. Sovint és un brindis al sol. O, el màxim a què podem aspirar, en paraules d’algun directiu, és al fet que hi hagi una pluja fina que impregni l’escola … i ja sabem que últimament la pluja és escassa.

Per això em sembla tan important que un ministeri, mitjançant un treball de consens, i abans de posar en marxa un programa pilot, posi sobre la taula un perfil de l’alumne que volem educar amb la clara intenció de “reequilibrar” l’excessiu pes del currículum en el procés d’aprenentatge i donar més importància a l’educació de la persona.

De fet, en la meva opinió, transformar l’educació ha de significar, fonamentalment, capgirar (flipped school) el procés d’aprenentatge que, en lloc d’estar centrat en la transmissió de coneixements, s’ha de centrar en l’educació de la persona basant-se en un perfil de l’alumne consensuat amb la comunitat educativa. I basant-se en aquest perfil de l’alumne i en els recursos disponibles, s’ha de programar i planificar un conjunt d’activitats amb les quals s’han d’aconseguir uns resultats en termes personals i acadèmics a fi d’impactar de forma clara en els alumnes per aconseguir el model de persona que volem educar. I en aquest context, els continguts estructurats en un currículum (si és possible basat en competències) són un mitjà i no un fi en ells mateixos.

I per aconseguir-ho necessitarem una metodologia de disseny i planificació educativa, específica i diferent de la que tenim ara. Però aquesta qüestió l’explicaré en un altre post.

Tant de bo que altres governs segueixin l’exemple del Ministeri d’Educació de Portugal i decideixin crear, de forma consensuada i participativa, uns perfils de l’alumne que volem educar com a forma de “reequilibrar” el pes excessiu del currículum. No té cap sentit dedicar tota la nostra energia a transmetre uns coneixements que no seran claus per a l’alumne i oblidar els elements essencials que conformen la persona i que li seran imprescindibles per ser ciutadans d’aquest segle.

Autonomia i Flexibilitat, programa pilot d’innovació educativa del Ministeri d’Educación de Portugal

El 2 de maig últim vaig fer una conferència inspiradora sobre canvi educatiu davant de gairebé 600 directius d’escoles de Coïmbra (Portugal), en el marc de la presentació, per part del Ministeri d’Educació d’aquest país, del nou programa pilot d’innovació i canvi, denominat Autonomia y Flexibilitat.

El mateix Secretari d’Estat d’Educació, Joâo Costa, en un ambient expectant, va presentar els principis i elements Essentials de la proposta, que em semblen molt interessants i innovadors. També es van presentar diverses experiències innovadores avançades d’uns quants centres i al final de l’acte va tenir lloc un ampli torn de preguntes i intervencions en un entorn de consens i avanç.

Els principals problemes identificats per la comunitat educativa al llarg d’aquests dos últims anys han estat: extensió excessiva dels programes curriculars, escassa autonomia dels centres escolars públics, poca horitzontalitat i transversalitat curricular i poca diversificació de la dimensió avaluativa.

Per això, el Ministeri d’Educació, amb la participació de la comunitat educativa, s’ha plantejat, abans a posar en marxa el programa pilot, disposar dels instruments següents:

  • establir un perfil nacional comú de l’alumne després dels 12 anys d’escolaritat obligatòria. Aquest perfil considera vuit principis educatius, una visió del ciutadà del segle xxi, sis valors i dotze competències clau.
  • definir els aprenentatges bàsics dels alumnes i identificar, a partir dels documents curriculars, tots els coneixements i competències que l’alumne ha d’adquirir i desenvolupar cada any d’escolaritat.
  • proposar un model de flexibilització pedagògica per aconseguir la integració del perfil de l’alumne i els aprenentatges bàsics mitjançant la transdisciplinarietat i l’exploració de les àrees temàtiques i dels projectes.

Amb aquests instruments innovadors com a marc, neix el programa pilot d’innovació i canvi educatiu anomenat Autonomia i Flexibilitat que se centra en:

  • dotar les escoles que participen d’una autonomia efectiva per decidir fins al 25% de la càrrega horària setmanal de l’alumne per cada curs acadèmic
  • amb aquesta autònoma, posar en marxa una flexibilitat curricular real com a instrument per explorar formes pedagògiques diferents (treball per projectes de naturalesa interdisciplinari), una organització de temps i d’espais diferents i una estructuració alternativa dels docents en equips integrats

Tot això per arribar a aconseguir que els alumnes siguin més protagonistes dels seus aprenentatges, que aquest aprenentatge sigui més significatiu i que se centri en els anomenats aprenentatges bàsics i que el desenvolupament del treball experimental i les competències (amb èmfasi especial en la comunicació i participació) estigui  més present en el procés educatiu.

De les 811 agrupacions escolars de gestió del país (les agrupacions escolars són una manera interessant de relacionar les escoles entre si i de crear xarxa), 197 tenen intenció de participar el curs vinent en aquest interessant programa d’innovació i de canvi.

El món educatiu es mou, d’això, no n’hi ha dubte. I encara que els canvis hagin de venir de sota i s’hagin de fer amb la participació efectiva de la comunitat educativa, li pertoca a l’administració educativa crear les condicions i els marcs generals que facilitin, impulsin i animin aquest canvi. I aquesta iniciativa del Ministeri d’Educació de Portugal és molt bona en aquest sentit.

TEC21, el nou model educatiu del Tecnológico de Monterrey

Aprofitant el viatge a Mèxic del mes de desembre passat, vaig centrar-me en la transformació educativa que fa aquesta important institució educativa mexicana.

El Tecnológico de Monterrey  és una universitat privada, sense ànim de lucre, fundada el 1943 gràcies a la visió d’un grup d’empresaris encapçalat per Eugenio Garza Sada. És una institució que té el propòsit de transformar Mèxic i el món per mitjà de l’educació. La seva oferta educativa abasta els nivells de batxillerat, carreres professionals i programes de postgrau. En l’àmbit professional, ofereix programes acadèmics en les àrees d’Enginyeria, Tecnologies de la Informació, Negocis, Humanitats i Ciències Socials, Arquitectura, Art i Disseny i Ciències de la Salut. Aquesta universitat es caracteritza per desenvolupar i enfortir l’emprenedoria, el sentit humà i la internacionalització dels seus estudiants. Compta amb gairebé 90.000 estudiants i amb més de 10.000 professors distribuïts en 28 campus a Mèxic i en 18 seus i oficines internacionals.

La necessària transformació de les institucions d’educació superior, i especialment dels seus models educatius, per afrontar els canvis i les demandes del segle xxi, va fer que el Consell Directiu del Tecnològic, ja l’any 2012, iniciés un model de transformació que permetés alinear els elements clau de la visió, l’organització i la cultura de l’organització. Posteriorment, el 2013, es va proposar evolucionar cap al Model Educatiu TEC21  per preparar els estudiants amb una formació integral que els permetés enfrontar-se als reptes que planteja un món canviant i incert i assegurar la seva competitivitat internacional potenciant-ne les capacitats i competències per convertir-se en líders.

El model entén per competència la integració conscient de coneixements, capacitats, actituds i valors per afrontar amb èxit tant situacions estructurades com situacions incertes que puguin implicar processos mentals complexos per formar professionals participatius i compromesos amb la societat.

Es consideren dos tipus de competències: les disciplinars i les transversals. Aquestes últimes són deu, i inclouen des del lideratge fins al treball col·laboratiu, passant per l’emprenedoria i la innovació, el pensament crític i l’ètica i la ciutadania global.

L’aprenentatge basat en reptes, la flexibilitat en el com, el quan i l’on s’aprèn, una vivència universitària memorable i uns professors inspiradors, són els quatre components bàsics del model. I finalment, els quatre capacitadors específics del model són: les comunitats acadèmiques, la innovació educativa, els espais educatius i la vinculació amb l’entorn.

L’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) es fonamenta en l’aprenentatge vivencial que té com a principi que els estudiants aprenen més i més bé quan participen de forma activa en experiències ofertes d’aprenentatge. Un repte és una experiència vivencial dissenyada per exposar a l’alumne a una situació desafiador de l’entorn per aconseguir uns objectius específics d’aprenentatge. Així, els coneixements s’integren i s’apliquen mitjançant mòduls d’aprenentatge, que són el conjunt de contingut teòrics i pràctics necessaris per resoldre un repte. Vegem l’esquema-resum següent:

La flexibilitat curricular es construeix, a diferència d’un pla d’estudis rígid, mitjançant les trajectòries, un sistema que brinda a l’alumne l’oportunitat d’explorar, decidir i especialitzar-se al llarg del seu procés formatiu escollint continguts de diferents àrees disciplinars. Un professor assessor l’orientarà de forma personalitzada.

El nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge requereix un nou perfil de professor que ha de tenir les característiques següents: inspirador, actualitzat, vinculat a l’entorn professional, innovador i usuari de les tecnologies de la informació. Els rols que caldrà que dugui a terme aquest nou perfil de professor són els següents: catedràtic (dissenya i imparteix els mòduls), avaluador (per competències), dissenyador de reptes, tutor de repte i mentor de carrera.

Tot aquest model compta amb una estratègia d’implementació progressiva ja iniciada, que s’ha previst completar l’any 2020  amb la primera generació completa d’alumnes formada d’acord amb aquest nou model y amb un sistema específic de transició del model actual al nou model TEC21. Aquesta estratègia té com a element central la formació o l’acompanyament dels docents mitjançant el CEDDIE (Centro de Desarrollo Docente e Innovación Educativa), l’Observatorio de Innovación Educativa i el Congreso Internacional de Innovación Educativa (CIIE). Aquest últim, al qual vaig poder assistir en l’edició del 2016 i del qual parlaré en un altre post, se celebra des de l’any 2006, però amb caràcter internacional des del 2014.

Impressiona conèixer i comprovar la visió i la capacitat de lideratge que té aquesta universitat per avançar decididament cap a un nou tipus d’institució educativa superior que superi les limitacions de la formació que avui dia ofereixen la majoria d’universitats. Les universitats s’han de reimaginar i avançar cap a una innovació sistèmica i disruptiva. Aquest és el nostre gran repte avui en el món.