Entrades

El Congrés Internacional d’Innovació Educativa 2016

La meva última activitat a Mèxic abans del parèntesi de Nadal va ser la d’assistir, del 12 al 14 de desembre, al 3r Congrés Internacional d’Innovació Educativa (CIIE) organitzat pel Tecnológico de Monterrey  al seu campus de la Ciutat de Mèxic.

Els nombres del congrés impressionen: gairebé 3.200 persones, entre inscrites i assistents, de 31 països que representaven més 600 institucions d’educació mitjana i superior. El lema de la trobada va ser «Innovar per transformar» i l’objectiu dels que ens hi vam reunir va ser conèixer, reflexionar i debatre entorn de les noves tendències i pràctiques d’innovació educativa que estan revolucionant aquest àmbit al món.

Els temes específics que el Comitè Organitzador i el Comitè Científic van destacar per a aquest any van ser els següents: tendències educatives, tecnologies per a l’educació, gestió de la innovació educativa i innovació acadèmica de la salut. En aquest marc, vaig poder presentar, juntament amb Joan Blasco i Miquel Amor, de Jesuïtes Educació, l’experiència de l’Horitzó 2020  i els quaderns Transformando la Educación en diverses sessions paral·leles del congrés que van suscitar gran interès als participants del món educatiu no universitari.

D’entre totes les conferències magistrals m’agradaria destacar les intervencions següents:

  • Michael Crow, Rector de la Arizona State University, ens va convidar a fer una reflexió sobre el sentit últim de l’educació i la universitat en el marc de la profunda transformació que aquestes últimes, imperativament, han de dur a terme. Per a ell, la universitat només té raó de ser en aquest segle si forma persones amb sentit i propòsit, i per a això la innovació educativa ha de ser més profunda i més ràpida.
  • Joseph E. Aoun, President de la Northeastern University, va assenyalar que la nova universitat que hem de construir s’ha de centrar a educar per a la vida i durant tota la vida basant-se en l’experiència (no en la teoria), i així superar la dissociació ara establerta entre les matèries acadèmiques i el que ell denomina «alfabetització humana».
  • Rosan Bosch, artista holandesa especialista en disseny i desenvolupament d’espais innovadors per a l’aprenentatge, ens va presentar un disseny dels espais i edificis en què la persona és el centre de qualsevol procés o activitat per a un demà diferent. Per a ella s’han de transformar els espais per poder transformar l’educació i tenir així experiències diferents.
  • Vicente Atxa, Rector de la Mondragon Unibertsitatea , ens va presentar la universitat emanada del model de cooperatives del País Basc i va destacar la metodologia basada en competències i les innovacions ja dutes a terme (LEINN i Ciències Gastronòmiques) en simbiosi constant i vinculació amb les empreses, les indústries i les institucions.

I, naturalment, també vull citar les inspiradores intervencions del Rector i del President del Tecnológico de Monterrey, que al principi i al final del congrés, van fer, de forma diferent, una crida al canvi profund i a reimaginar l’educació. Un clar exemple de visió i lideratge en directe.

D’altra banda, sorprèn que una universitat que no té facultat d’educació (tot i que sí que ofereix alguns màsters de temes educatius), hagi aconseguit en pocs anys situar aquest congrés com un dels millors del món. De fet, aquest congrés es posa en marxa l’any 2006 com una trobada de caràcter intern de la mateixa universitat per impulsar la innovació metodològica. És a partir del 2014 que s’internacionalitza i, ja en la seva tercera edició global, aconsegueix ubicar-se al centre de la presentació i del debat de les tendències innovadores en educació del món. Tot això és una bona mostra del fet que avui el saber i el coneixement són una combinació de teoria, pràctica i, sobretot, de saber fer.

No puc fer més que agrair als organitzadors la possibilitat que brinden de compartir visió i tendències en un moment d’un profund canvi educatiu arreu del món. Aquest congrés és una cita imprescindible.