Entrades

El currículum al servei del desenvolupament integral de l’alumnat

/0 Comments/in /by
Gemma Grau i Xavier Aragay

Fa molts mesos que parlem de currículum, de competències, de què s’ha d’ensenyar a l’alumnat perquè els coneixements que adquireix li serveixen per a la vida, un cop acabi el programa formatiu. En aquest article parlarem del paper que té el currículum en el servei del desenvolupament integral de l’alumnat.

“L’escola és l’única forma de vida social que funciona de manera abstracta i en un medi controlat” (Dewey, UNESCO, 1999)

El mateix Dewey també explica que l’escola ha de ser un lloc experimental on es duguin a terme activitats constructives combinant la tasca teòrica a la vegada que es té contacte amb les exigències de les pràctiques de la vida. Més de cent anys han passat d’ençà que va dir aquestes paraules, en les quals es posa de manifest la necessitat de repensar una escola on es desenvolupin activitats de la vida i per a la vida. Així, doncs, tenint en compte que les escoles són un dels primers contextos socials en què es mou un infant o un jove, és fonamental que mirem d’adoptar les oportunitats d’aprenentatge que ens brinda la societat.

Enfocament des de la metodologia RIEDUSIS

Des de Reimagine, i emmarcat dins el context de la metodologia RIEDUSIS, acompanyem diferents institucions educatives a fer aquesta reflexió, a adonar-se que és necessària una nova mirada al currículum en concordança amb una societat globalitzada. En aquest sentit, per a nosaltres és decisiu proporcionar acompanyament i feedback en el procés de treball dels equips educatius entorn al currículum. Un procés que ajuda els professionals de l’educació a aconseguir un enfocament globalitzat curricular que els porta a reflexionar sobre com prioritzar i organitzar els aprenentatges de l’alumnat de forma globalitzada per fer viable l’Experiència Avançada de Canvi (EAC), o prototip, i així aconseguir el desenvolupament integral de l’alumnat.

Per tant, una de les primeres tasques com a equips prototipistes consisteix a fer una mirada al currículum i destriar els aprenentatges que són imprescindibles dels que no ho són. Aquesta no és una tasca banal, ja que requereix un consens molt alt.

Què és imprescindible? Què és desitjable? On posem el límit?

Hi ha molts aspectes que s’han de valorar per poder respondre a aquestes preguntes: el nivell educatiu, el context sociocultural, les opcions ideològiques que assumim com a institució… però el que és irrenunciable és que la mirada que hem d’adreçar al currículum ha d’estar vinculada al desenvolupament en el nostre alumnat de certes competències clau, competències que totes les persones, un cop han finalitzat el seu procés formatiu, necessiten per a la construcció i el desenvolupament personals, així com per a ser un ciutadà actiu, capaç d’incloure’s en la societat i inserir-se en el món professional.

Però, ¿quines són aquestes competències que necessita l’alumnat? Doncs només ens cal prendre consciència de les nombroses situacions a les quals haurà de fer front al llarg de la seva vida i a les quals haurà d’adaptar-se, i alhora aprofitar i crear oportunitats per als desafiaments del s. xxi.

Així, aconseguirem tal i com diu la doctora Marope (2018), “mobilitzar interactivament i usar èticament informació, dades, coneixement, habilitats, valors, actituds i tecnologia per participar de manera efectiva i actuar per mitjà de diversos contextos del segle xxi per aconseguir el bé individual, el col·lectiu i el global” amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de competències per a la vida i també el Model de Persona que hem definit a la institució com a perfil de sortida.

Quines eines són necessàries per canviar el currículum?

Arribats a aquest punt, optar per una mirada transversal del currículum esdevé essencial. Resulta imprescindible dissenyar experiències d’aprenentatge vinculades entorn de problemàtiques i situacions que requereixen ser abordades i resoltes des de perspectives diverses i que permeten a l’alumnat, com ja ens anunciava Dewey, connectar aprenentatges amb el context, amb experiències personals i amb els continguts. Al capdavall, ¿aprendre hauria de ser això, no?

Per tant, cal transformar el currículum des d’una mirada transversal en la qual, com deia Dewey, es difuminen les disciplines i es connecten els aprenentatges amb el context i les experiències personals de joves i infants. Cal utilitzar el currículum com una eina que guiï el disseny d’experiències contextualitzades i significatives i que mobilitzi diferents tipus de continguts, sempre amb l’objectiu de resoldre problemes o reptes. Així, aconseguirem que l’alumnat comprengui i interpreti la realitat, se senti preparat per participar en la societat, es comprometi com a ciutadania i s’empoderi per promoure canvis rellevants davant els desequilibris i les injustícies d’aquest món.

En definitiva, el currículum al servei del desenvolupament integral de l’alumne. Què en penseu? En parlem?

Referències
UNESCO (1999). Perspectivas: revista trimestral de educación comparada. París, UNESCO: Oficina Internacional de Educación), vol. XXIII, nos 1-2.
MAROPE, M.; GRIFFIN, P.; GALAGHER, C., (2018). Future Competences  and the Future of Curriculum. A Global Reference for Curricula Transformation. International Bureau of Education. Disponible AQUÍ

Avaluar per transformar

/0 Comments/in , /by
Alba Ayneto i Xavier Aragay

Com ja hem comentat en els últims posts, l’educació està passant un profund llindar de canvi, accelerat per la crisi de la COVID-19, que demanarà un procés de transformació de les institucions educatives en tots els seus nivells. I, com en qualsevol procés que iniciem, cal avaluar per transformar. T’expliquem els tipus d’avaluació segons la metodologia RIEDUSIS.

Tant per avaluar per transformar com en la mateixa transformació no hi ha receptes concretes, ja que cada centre ha de definir el seu propi camí, en funció de la seva trajectòria i context. Per això, a Reimagine Education Lab tenim una metodologia del procés de canvi pròpia, centrada en les persones, que aporta un mètode lògic, ordenat i sistèmic per transformar profundament els processos d’ensenyar i aprendre, les configuracions culturals, organitzatives, tecnològiques i físiques de la institució educativa i deixar-hi instal·lats mecanismes i eines que assegurin aquest avanç i la seva consolidació i progrés. De fet, el nostre propòsit no és abandonar un model tradicional per “tancar-nos” en un altre de nou, sinó buscar un camí de transformació avançada que ens ajudi a caminar al mateix ritme que el món.

Partint de la missió educativa del centre i posant l’alumnat al centre, proposem centrar-nos en el model de persona (que també coneixem com el perfil de sortida de l’alumnat) que volem educar (desglossat en impactes). Així, el perfil de sortida de l’alumnat, consensuat i treballat per tota la comunitat educativa, esdevé una eina de canvi molt potent. Aquesta nova eina, mitjançant un sistema de backward design, ens serveix per redissenyar els processos d’ensenyament i aprenentatge, els espais, l’organització, la cultura interna… al servei del nou perfil que volem educar. Un procés a través del qual s’estableixen les hipòtesis de partida del procés de transformació, que es concreten en un prototip (o experiència avançada de canvi). Així recuperem el mètode científic per al camí iteratiu de la transformació educativa de la institució.

Com avaluar per transformar?

El disseny i la implementació de prototips ens permeten incorporar l’avaluació com a aliat principal per permetre visualitzar i identificar noves solucions i assegurar la millora contínua i el canvi de perspectiva. Identifiquem dues maneres d’avaluar per transformar que, tot i tenir objectius diferents, es complementen per assegurar la consecució dels nostres objectius: l’avaluació de procés i l’avaluació d’impacte.

És important especificar que ambdues avaluacions (la de procés i la d’impacte) que planteja la metodologia RIEDUSIS no són avaluacions individualitzades, ni s’assemblen al que normalment s’entén per avaluació dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Tampoc no parlem de l’avaluació de l’acompliment dels docents ni d’una avaluació vinculada als sistemes de qualitat. Plantegem avaluar les iniciatives avançades de canvi (prototips) en el seu conjunt per deixar instal·lada a la institució una eina d’evolució i millora permanent de la transformació educativa.

En un principi, durant el primer o segon any d’implementació del prototip a l’aula, l’avaluació de procés ens permet assegurar que la implementació del prototip s’ajusta a les hipòtesis de partida que havíem dissenyat. D’aquesta manera, fem augmentar les probabilitats d’impacte en l’alumnat d’acord amb el perfil de sortida de l’alumnat i assegurem la interpretació d’una avaluació d’impacte posterior.

Combinant entrevistes, observacions, revisió documental i focus groups, busquem identificar punts forts i punts crítics que cal tenir en compte per garantir que duem a terme totes les accions essencials que busquen promoure l’impacte en l’alumnat. A més, intentem assegurar-nos que hem tingut en compte els factors crítics d’èxit del prototip.

Quins objectius té l’avaluació d’impacte?

Un cop hem fet una avaluació de procés i amb l’experiència avançada de canvi o prototip implementat i consolidat, la metodologia RIEDUSIS proposa una avaluació d’impacte. En aquesta avaluació, ja no busquem assegurar la implementació del prototip, sinó que busquem veure l’efecte que la implementació del prototip ha tingut en el nostre alumnat com a grup o cohort. L’avaluació d’impacte ens donarà informació rellevant per veure si ens acostem al perfil de sortida de l’alumnat plantejat i per buscar la relació entre aquest perfil i cadascun dels canvis essencials o profunds de l’experiència de l’alumnat ocorreguts al prototip.

Així, doncs, combinant les dues avaluacions (la de procés i la d’impacte), assegurem no només la implementació segons el disseny inicial (avaluació de procés), sinó també la validació o declinació de les nostres hipòtesis de partida (avaluació d’impacte) per continuar avançant en el canvi.

Ara mateix, estem acompanyant diverses institucions escolars i universitàries en ambdues avaluacions, i tenim com a referència i experiència prèvia l’avaluació del prototip de la NEI (Nova Etapa Intermèdia) que es va dur a terme en el marc del projecte de transformació Horitzó 2020.

T’interessa saber més sobre com avaluar per transformar i la metodologia RIEDUSIS? Posa’t en contacte amb nosaltres!

El futur de l’educació és ara

/0 Comments/in /by

– Xavier Aragay –

Ens cal mirar endavant i avançar. No hem de perdre temps, el futur de l’educació és ara. En moltes de les meves xerrades i conferències explico que, més enllà de les dificultats i l’energia que ens cal emprar en el dia a dia, és important reservar espai i temps per anticipar el futur. És el que anomeno actuar amb totes dues mans per assegurar d’alguna manera el futur de l’educació que desitgem.

Estem vivint situacions extraordinàries, tant en els àmbits personal i vital, com en el professional i l’educatiu. Des de fa ja més d’un any, moltes escoles i universitats de molts països segueixen tancades, obligades a romandre en el que anomenem Ensenyament Remot d’Emergència (ERE), amb importants pèrdues educatives, d’aprenentatge i d’alumnes que encara no sabem com recuperarem. D’altres institucions educatives han pogut obrir totalment o parcialment, però amb profunds canvis operatius i de gestió per garantir la seguretat sanitària que han trastocat profundament els seus projectes educatius.

A poc a poc, onada rere onada de contagi, anem avançant en el nostre dia a dia com podem i com sabem, amb l’esperança que la vacunació de la població es generalitzi i puguem sortir d’aquest malson que ens està provocant molt de cansament i desgast.

Fa dies que, en les meves lectures i reflexions, no penso en res més que a plantejar aquesta qüestió d’anticipar la sortida de la crisi que el coronavirus ha produït en l’educació… ens cal trobar energia, espai, temps, idees i reflexions que ens impulsin a fer-ho. “És ara amics, és ara…”(1) és una vella cançó de la meva joventut que feia temps que no escoltava i que m’ha vingut al cap… I és que és veritat: el futur de l’educació és ara; és ara que ens cal treballar en pro de l’educació que somiem… És ara que ens cal anticipar el que volem que sigui la nostra escola… perquè si no és ara, quan?

És per això que aquest article, més enllà d’aquesta introducció, tindrà tres parts més:

  • Quins són els impulsors de la transformació educativa?
  • Aprenentatges de la pandèmia
  • Quines són les noves estratègies del futur de l’educació?

A la darrera sessió dels CÍRCULOS d’aquest mes de maig vàrem debatre sobre aquest tema amb els directius que hi vam participar, i això ha de servir per enriquir aquesta sèrie de quatre posts. Gràcies per la participació a Luz Silva, Francisco Varela, Lucía González, Judite Morgado, Guillermo Lemos, Fabián Antunez, Rosalía Arnó, Francisco Robaliño, Bernardo Biana, Ignacio Cassi i Adriana López i a l’equip de REIMAGINE EDUCATION LAB.

¿Estàs preparat per sumar-te al futur de l’educació? ¿T’espero la setmana vinent per entrar en matèria?

Descobreix quins són  els impulsors de la transformació educativa AQUÍ.

Cita: text escrit per Joan Soler i Amigó … i música de Jaume Arnella. Podeu escoltar-la AQUÍ.

Quin paper té la natura en la transformació educativa?

/0 Comments/in /by

Mariona Aragay i Xavier Aragay

La COVID-19 ha accelerat el canvi a les regles del joc. A dia d’avui, ja sabem que els canvis mai no venen sols, i que són globals. Per això ens preguntem: Quin paper té la natura en la transformació educativa?

Són moltes, les crisis que ens travessen avui, vingudes d’abans de la COVID-19, però que la pandèmia ha afectat profundament: crisi de salut, crisi econòmica, crisi social, crisi política, crisi del model de ciutat que tenim… En tot cas, pel que fa a la crisi educativa, profunda i amb pèrdues importants, cada cop és més evident per a la comunitat educativa que el sistema educatiu actual no dona resposta a les necessitats d’un món en canvi, ni a la realitat actual i futura dels infants i joves. Per això, a Reimagine tenim clar que ens cal transformar a fons l’educació, i fer-ho d’una manera integral, profunda, sistèmica… anant més enllà del mer canvi d’activitats o de la simple incorporació de tecnologia a l’aula.

Però també vivim immersos en una altra crisi: una crisi de col·lapse de la biodiversitat, dels ecosistemes i de les espècies d’éssers vius a la Terra. I aquesta crisi interpel·la necessàriament l’educació, perquè… En quin món viurà l’alumnat d’avui quan arribi a l’edat adulta? Com afectarà la natura en la transformació educativa? Com serà el món, aleshores, amb tot el que portarà el canvi climàtic durant els propers 15 anys? Quants ecosistemes quedaran en equilibri, i quantes espècies d’arbres, ocells, mamífers o plantes s’hauran extingit i quantes quedaran vives? Com serà l’accés a un dels béns més escassos i preuats del planeta, l’aigua dolça? Com afectarà això les poblacions (humanes, animals i vegetals) més vulnerables? I, per tant, amb quins reptes i problemes ens trobarem i quines decisions i accions haurem d’emprendre per afrontar aquesta crisi?

A les escoles i universitats, venim d’una tradició i una inèrcia en les quals l’estudi de la natura se sol abordar únicament des d’una perspectiva de coneixement merament científic: la perspectiva de les ciències naturals. I és clar que el coneixement científic és imprescindible, sí, però, ahora, també sabem que l’apropament merament conceptual i les dades científiques per si soles són insuficients per canviar hàbits, comportaments i marcs mentals, i més encara per canviar profundament la relació individual de cadascú de nosaltres amb la natura i la visió que en tenim. A més a més, en la nostra cultura occidental, des de fa uns quants segles, acostumem a parlar del “planeta” i del “medi ambient”, i això està relacionat amb aquesta visió materialista de veure i valorar la natura com un mer “recurs natural” a la nostra disposició per explotar o consumir, sense dotar-la del valor intrínsec que la vida té per si mateixa. Però, són aquestes, la visió i la vivència de la natura que volem que tingui l’alumnat?

Si volem que educar sigui sinònim d’ajudar a desenvolupar persones integrals d’acord amb un perfil humà treballat i consensuat a la nostra institució i ens decidim a incorporar aquesta nova mirada a la natura, ens caldrà posar sobre la taula no només el QUÈ volem transformar i el COM ho farem, sinó que també ens caldrà abordar DES D’ON VOLEM fer aquesta transformació, és a dir, des de quina connexió interior tenim, cadascú de nosaltres, amb la VIDA i la natura, i com la fem avançar tot redescobrint la profunda i veritable relació que hi tenim.

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el proper 5 de juny, volem posar de manifest que és urgent que ens plantegem quins canvis hem d’introduir a la transformació educativa de la nostra institució perquè la infància d’avui (que serà la ciutadania adulta de demà) no reprodueixi els mateixos patrons que ens han portat a aquesta crisi sistèmica. I això ens porta, necessàriament, a plantejar-nos com hem de canviar la nostra pròpia mirada com a docents, directius i directives vers la Terra, per poder transformar la nostra institució i fer néixer en el nostre alumnat, mitjançant vivències i experiències diferents, un vincle amorós i profund amb la natura.

En parlem?

Coneixes el nostres webinars de transformació educativa?

/0 Comments/in , /by

Fa un any, aquestes mateixes dates, estàvem confinats, i a Reimagine vam llançar la sèrie de webinars de transformació educativa sota el nom d’#EsHoraDeTransformarl’Educació. En ells, diferents membres de l’equip de Reimagine vam tractar cinc temàtiques que encara avui segueixen sent actuals i que creiem que poden ser-vos útils:

  • Impacte de reptes de l’educació arran de la crisi del coronavirus: en Xavier Aragay i la Jonquera Arnó aborden com passar de l’activisme innovador a l’estratègia transformadora: cal dedicar temps a la transformació, perquè ens estem jugant el futur de la nostra institució educativa.
  • Replantejar el procés d’ensenyar i aprendre: Com es pot fer la transició  de l’ensenyament remot d’emergència que es va posar en marxa arran del coronavirus, a situar a l’alumnat al centre del procés. Ens ho expliquen en Xavier Aragay i en Lluís Tarín.
  • Avançar en la transformació educativa: En aquest cas, en Xavier Aragay i la Mariana Martínez aborden la forma de concretar un canvi profund a l’aula, apunten a una transformació integral de l’escola i ofereixen una metodologia i unes quantes eines pràctiques.
  • El poder del joc per avançar en la transformació educativa: Impartit per Xavier Aragay, en col·laboració amb l’Imma Marín i l’Esther Hierro, de Marinva, ens expliquen que el joc és clau per educar persones més alegres, més connectades i amb un projecte vital. En definitiva, com l’aprenentatge lúdic pot transformar l’educació.
  • ¿Ens acompanyes a identificar i anticipar els elements clau del nou ensenyament presencial? Aquest és el darrer dels webinars de transformació educativa, en el qual la Jonquera Arnó i en Xavier Aragay ens presenten una eina per identificar, amb la comunitat educativa, els aprenentatges vitals i docents arran de la covid i créixer com a persones. És una eina desenvolupada per l’equip de Reimagine dins el marc de la nostra metodologia RIEDUSIS de reimaginació de les institucions educatives.

Els pots veure tots a l’apartat de vídeos d’aquest blog

Un currículum per a un món globalitzat

/0 Comments/in /by

– Gemma Grau i Xavier Aragay –

El propòsit de l’educació és, clarament, el d’oferir a les persones l’oportunitat de créixer i desenvolupar el seu projecte vital d’acord amb el món en què viuen. Un món que, com ja sabem, es transforma constantment i on ja podem aventurar-nos a afirmar que l’única constant que es donarà d’ara endavant és el canvi. Un canvi social, cultural, tecnològic, econòmic i educatiu.

Des de Reimagine acompanyem les institucions educatives que volen avançar cap a una transformació profunda utilitzant la metodologia RIEDUSIS. Una metodologia que posa l’alumnat al centre de tota l’acció i li atorga un paper actiu davant el seu aprenentatge i la construcció d’un projecte vital propi en el qual pugui, sobretot, desenvolupar diferents trets personals que l’ajudin a esdevenir persones crítiques, col·laboradores, comunicatives i compromeses amb l’entorn.

En aquest sentit, és fonamental reflexionar sobre  quines opcions metodològiques i de contingut hem de mobilitzar en el procés de canvi d’una institució educativa per tal de garantir aquest creixement personal. Considerant aquestes reflexions, ens trobem davant del repte de garantir un enfocament globalitzat del nostre currículum que ens permeti dissenyar experiències d’aprenentatge que ajudin el conjunt d’estudiants a entendre i viure en un món que, en ell mateix, ja és globalitzat i que alhora planteja reptes i oportunitats múltiples.

Així, doncs, les institucions educatives tenen davant seu el gran desafiament d’afrontar des de la dicotomia d’haver de garantir, d’una banda, uns aprenentatges bàsics i imprescindibles que permetin a l’alumnat el seu desenvolupament personal i social i que, en cas de no haver-los assolits, els impedeixin accedir a processos educatius posteriors amb unes mínimes garanties d’aprofitar-los o bé comportin una situació de risc d’exclusió social (Coll, 2007), i de l’altra, relacionar aquests aprenentatges imprescindibles amb els problemes reals del món amb un enfocament globalitzat on, forçosament, cal superar la mirada compartimentada de les disciplines en què estan ordenats els currículums prescriptius.

Davant d’aquesta situació és habitual que ens preguntem què hauria d’aprendre un alumne o una alumna  a l’escola i ens comencem a plantejar com ho ha de fer l’escola per dissenyar experiències d’aprenentatge que els ajudin a viure i canviar el món… Però, aleshores, ¿què fem amb el currículum prescriptiu? Doncs bé, des de la perspectiva que el currículum ha de ser una eina per acompanyar l’alumnat, cal ser capaços de vehicular propostes de transcendència sociocultural per treballar el currículum en lloc de cenyir-nos a un document prescriptiu per organitzar el que fem a les aules.

Cal que trobem els mecanismes adients per organitzar experiències d’aprenentatges significatives i contextualitzades que, de manera globalitzada, ens ajudin a donar resposta a reptes i problemes com els d’erradicar la pobresa, posar fi a la fam, garantir una vida saludable o aconseguir unes ciutats sostenibles; d’aquesta manera, els reptes que el nostre alumnat haurà de resoldre en un context educatiu l’ajudaran també a constituir el Model de Persona que desitgem.

Referències

Referències Coll, C. (2007). Capítol 4. El “bàsic imprescindible” i el “bàsic desitjable”: un eix per a la presa de decisions curriculars en l’educació bàsica. En C. Coll (Dir.), Currículum i ciutadania. El què i el per a què de l’educació escolar (p. 227-247). Barcelona: Editorial Mediterrània.

¿Des d’on vull transformar la meva institució educativa i enfocar el canvi?

/0 Comments/in , /by

️ – Jonquera Arnó y Xavier Aragay –

A Reimagine, observem que, als equips directius d’escoles i universitats, ens ocupa i ens preocupa el canvi i la transformació de les nostres institucions educatives. Hem assistit a multitud de formacions, tallers i webinars en què hem pogut desgranar tots els conceptes i elements que entren en joc en aquesta complexa i apassionant tasca de la transformació educativa… Si, a més, en has pogut conèixer i has incorporat en el teu procés de canvi la metodologia RIEDUSIS, segur que has experimentat la gran ajuda que és tenir una eina potent i una ajuda directa dels consult-coach de Reimagine… Això no obstant, certament, el camí del canvi com a directiu o directiva és complex.

Per transformar profundament l’organització educativa, com a sistema viu que és, hem de posar en moviment, en el moment i direcció adequats, cada un dels elements que configuren la complexa institució educativa i totes les persones i sectors que la configuren. Ja no es tracta només de transformar el que passa dins de l’aula, sinó de canviar tot allò que fins ara ha constituït el que es denomina cultura interna: maneres de fer, creences, costums, valors, mirades, forma de prendre les decisions, relacions entre equips… I això requereix una gran convicció i un lideratge capaç de transformar i mobilitzar tots els protagonistes cap al somni de canvi comú.

Tot això posa sobre la taula de joc un element fonamental per assegurar el canvi: ¿Des d’on vull transformar i enfocar el canvi? És a dir, ja no tan sols és important el QUÈ i el COM… ara adquireix molta rellevància el DES D’ON, i més després de la irrupció del COVID19 i el seu impacte en l’educació. La transformació educativa requereix autoconeixement, aprenentatge intern i accions que ens portin al canvi. Només des d’allà podrem inspirar per generar canvis en l’altre.

I aquí és on entra en joc el programa Reimagina’t per transformar, que vam posar en marxa fa uns quants mesos i del qual hem parlat en un post anterior. El programa Reimagina’t per transformar no és una formació en lideratge; és més aviat un camí, un procés harmònic que transita des de la consciència plena del meu JO per a, identificant les meves potencialitats i les meves àrees de creixement així com la mirada i interpel·lació del meu context (on ens trobem i on volen anar), anar establint un diagnòstic intern. Aturar-me, retirar-me momentàniament de la primera línia de l’activisme per fer-me la gran pregunta: ¿des d’on vull canviar? …

Parar, qüestionar-t’ho tot, atrevir-te a fer-te preguntes poderoses, a aprendre, a perdonar, a descansar, a expressar-te des del que ets i sents, a agrair, a establir prioritats cuidant-te com a persona (liderar la transformació no ens pot costar la vida), a escriure a la teva llibreta de vida, a meditar, a dissenyar el futur juntament amb altres persones.

Liderem des del que som, des de la ressonància dels nostres valors, creences, pors, conviccions i prioritats,  no des d’un manual. Liderem des del nostre ésser juntament amb els éssers que ens acompanyen cap al que junts volem construir per als nostres alumnes, per al seu món, les seves vides, els seus projectes vitals.

I tot això, en el programa Reimagina’t per transformar, es fa de forma personalitzada, compartint camí en grup, generant una comunitat de directius i directives que aprenen, on l’altre es converteix en còmplice i en font d’inspiració.

¿De veritat creiem que en el context actual i amb la complexitat de què parlem es pot liderar la transformació educativa sense reflexionar el DES D’ON? ¿Es pot dirigir i inspirar a altres cap al canvi sense entrar en el meu espai interior on es construeixen totes les meves relacions, creences i mirades? Per a reimaginar l’educació he de tenir la valentia de reimaginar-me com a persona, com a directiu… de fer-me les grans preguntes vinculades al meu projecte vital; altrament, serà molt difícil mobilitzar el nostre entorn per a aquest gran somni.

Quan ja hem adquirit el coneixement tècnic, quan ja hem interioritzat la metodologia que ens durà al canvi, quan ja hem “jugat amb totes les fitxes” en aquest tauler de la transformació educativa; quan hem experimentat què significa perdre però també guanyar, només ens queda la partida més important: la que juga cada persona.

¿Jugues amb nosaltres per transformar? Si t’interessa i vols més informació, escríu-nos aquí.

¿Modernitzar o transformar l’educació?

/0 Comments/in /by

️ Lluís Tarín y Xavier Aragay

Últimament hem estat ocupats analitzant i concretant les qüestions més rellevants vinculades al desenvolupament i a la posada en marxa dels models d’aprenentatge i ensenyament híbrids, o “Blended Learning”.

Hem topat des de l’experiència i el coneixement propis i aliens amb propostes i valoracions distintes, intel·ligents i pràctiques. Entre elles, les aportacions d’Albert Sangrà (1) ens han permès elevar la mirada de la nostra reflexió cap a un tema gens habitual: la continuïtat i la discontinuïtat en educació.

Són moltes les institucions educatives que sota la pressió i l’impuls de la situació per la Covid-19, es plantegen com respondre de manera estable i sostenible a l’escenari canviant de la realitat educativa. Els canvis socials, econòmics, culturals, tecnològics i polítics són concomitants amb la realitat educativa. A l’educació l’afecten de ple els nous reptes. No podem deixar de respondre innovant en la manera d’ensenyar. En la determinació del currículum, en la manera d’establir relacions amb el coneixement o acordant el perfil del diplomat o ciutadà al qual contribueix a desenvolupar.

En tractar de concretar aquests canvis, els educadors i educadores i, en general, el professorat, se solen trobar amb dificultats col·lectives que posen en relleu una qüestió important: la discontinuïtat. Francisco Imbernón (2) ens acota el concepte de discontinuïtat: “El procés de discontinuïtat es produeix quan hi ha un canvi abrupte entre una manera de ser, de fer i de comportar-se i una altra de molt diferent.”

I és que concebre el currículum com una cosa fragmentada i descontextualitzada, desconnectada dels interessos i la realitat dels nostres estudiants, ens planteja una gran quantitat d’interrogants.

També ens trasbalsen l’organització del temps escolar de forma homogènia, la disposició de les aules sense connexió entre elles, la utilització de llibres de text, encara que siguin digitals, que presenten els coneixements, en general, de manera declarativa i sense connexió amb els problemes reals o els sistemes d’avaluació que no arriben a visualitzar el que realment estan aprenent els estudiants tret que siguin memoritzacions.

Tot això, ens sumeix en un mar de dubtes pel que fa a l’eficàcia pedagògica i ens interroga sobre la conveniència de continuar amb el mateix. Amb la mateixa continuïtat que abans. Amb aquelles pràctiques educatives que tant costa de canviar i que tanta desafecció produeixen en l’alumnat. Per a molts, en especial per a l’alumnat de secundària, que considera l’escola i l’institut un lloc on retrobar-se amb amics i amigues. De cap manera ho veuen com un entorn on només s’aprèn.

La pandèmia ha fet emergir noves maneres d’enfocar i de dur a terme el treball docent, ha provocat l’ús de noves interaccions entre l’alumnat i el professorat, noves mirades dels rols educatius i formes diferents d’ajudar i acompanyar els processos d’aprendre. Ha aparegut en la nostra vida quotidiana la discontinuïtat. I hem experimentat en el nostre interior desajustos, incoherències, necessitat d’una millor capacitació i, en definitiva, grans tensions productores d’ansietat, entre continuïtat i discontinuïtat. La discontinuïtat ens enerva en silenci i ens desconcerta.

Intuïm i ens anem conscienciant del canvi que es produeix en l’educació. I ja tenim servida la dissonància cognitiva, emocional i conductual: ¿Seguirem amb la continuïtat d’abans? La desconeguda discontinuïtat ¿quins fonaments i quina intencionalitat educativa tenen?

Francisco Imbernón (2) ens segueix il·luminant: “Podem veure la nova continuïtat i la discontinuïtat educatives actuals i passades com a positives, si permeten la metamorfosi educativa entesa com a transformació i regeneració constants. No hi pot haver solucions velles per a problemes nous.”

I és que, per no caure en la ceguesa del coneixement, necessitem obrir-nos a noves idees, a noves singladures, a noves mirades. És urgent buscar el canvi de forma col·lectiva, discutida i acordada. Sense pors, posant en dubte creences i proposicions sense fonament ni intenció.

I per aconseguir aquesta metamorfosi, aquesta transformació de l’educació i les seves pràctiques docents, cal “agirafar-se”. Elevar la mirada reflexivament per analitzar i transformar.

La reflexió, afirmen Àngels Domingo i M. Victoria Gómez (3), és un procés individual i col·lectiu que ajuda a entendre i a veure en perspectiva el que fem. Permet allunyar-nos i, prenent distància, descentrar-se d’un mateix, suspendre l’acció i enfocar el que som, pensem, sentim i fem per analitzar-ho i valorar-ho.

La reflexió és el camí privilegiat per aprendre i progressar. La reflexió és la palanca òptima per millorar el que fem i, en conseqüència, millorar el que som. L’equip de Reimagine Education Lab ha proposat, en posts anteriors, una eina per facilitar-ho: l’ICDA. D’aquesta manera, en focalitzar i obtenir una perspectiva analítica de la nostra persona, el nostre grup, el nostre cercle professional, la comunitat educativa i el context social en què actuem, posseïm una de les millors eines per transformar i metamorfosar la realitat educativa.

No són temps per modernitzar. És l’hora de la transformació. És hora d’acompanyar els equips.

Fonts

1.- Sangrà, Albert. (6 de maig de 2020). ¿Cómo planificar un curso con presencialidad discontinua o intermitente? Albert Sangrà [Blog] https://www.albertsangra.com/como-planificar-curso-presencialidad-discontinua/ 

2.- Imbernón, Francisco. (8 d’octubre de 2020). Continuidad, discontinuidad y la necesaria metamorfosis educativa. El Diario de la Educación. https://eldiariodelaeducacion.com/2020/10/08/continuidad-discontinuidad-y-la-necesaria-metamorfosis-educativa/

3.- Domingo, Àngels; Gómez, M. Victoria. (2014). La práctica Reflexiva. Madrid. Narcea.

El gran repte d’acompanyar les institucions educatives

/0 Comments/in /by

Són temps molt complexos de viure, gestionar i liderar. Bé per l’impacte que la segona gran onada de contagis del COVID19 està produint a Europa, on, afortunadament les escoles continuen obertes i funcionen presencialment de manera majoritària, bé pel tancament prolongat de l’activitat econòmica, la social i l’educativa de la majoria dels països llatinoamericans, la veritat és que dirigir una escola o una universitat, avui dia, s’ha convertit en un repte molt complex.

Aquests dos últims mesos, juntament amb altres consult-coach de l’equip de Reimagine Education Lab, he mantingut moltes converses personals i trobades en grup amb equips directius d’institucions educatives que han compartit amb mi el seu neguit, el seu cansament i la seva dificultat per continuar fent compatible la gestió del dia a dia amb el lideratge i l’impuls de la transformació educativa…

Per això, perquè és un temps desafiant i disruptiu que requereix més que mai un lideratge sistèmic, adaptatiu, flexible i participatiu, hem posat en marxa una nova campanya, #EsHoradAcompanyar, i un nou servei que denominem TAC.

Transferència, Acompanyament, Connexió

Hem manllevat el nom de la Tomografia Axial Computeritzada que, per a nosaltres, es converteix en Transferència, Acompanyament i Connexió:

  • TRANSFERÈNCIA: de la metodologia RIEDUSIS i de tots els elements tècnics necessaris per seguir avançant
  • ACOMPANYAMENT: als equips directius i als equips d’innovació i prototipatge
  • CONNEXIÓ: amb el propòsit vital i la vocació dels equips directius i docents

I, com era d’esperar, l’element central d’aquesta nova proposta és l’ACOMPANYAMENT actiu i flexible per mitjà de trobades mensuals planificades, per conversar, per “agirafar-se” i per assegurar-se de guanyar-li espai i temps a un dia a dia molt exigent i absorbent… per mirar cap endavant i assegurar algunes iniciatives que ens permetin anar més enllà dels protocols sanitaris quan es torna a la presencialitat, o de l’Ensenyament Remot d’Emergència quan encara persisteix el tancament de la institució educativa.

Des de final de setembre ja hem començat aquest nou servei i, avui, gairebé una desena de centres ja han fet les primeres reunions amb el consult-coach que els ha estat assignat i han posat en marxa, de manera propera i adaptada, els plans d’acompanyament i d’acció per als mesos vinents.

#EsHoraDAcompanyar els equips directius en el seu difícil i complex dirigir i liderar el dia a dia i alhora continuar impulsant la transformació educativa… I la proposta de TAC (Transferència, Acompanyament i Connexió) vol ajudar a trobar un suport proper, actiu i flexible per seguir avançant. Si vols tenir més informació sobre aquesta nova iniciativa, escriu a hola@riedulab.net i et contestarem.

Acompanyament personalitzat grupal per a directius i directives

/0 Comments/in /by

️- Jonquera Arnó i Xavier Aragay –

Fa uns quants mesos que tenim l’escola en marxa, amb moltes dificultats i reptes, en línia o presencial, gràcies a la passió, al convenciment i a la professionalitat de tota la comunitat educativa.

Ara, en plena segona onada de contagi del COVID19 a Barcelona, amb les escoles obertes a pesar de totes les dificultats, llancem una nova iniciativa per acompanyar els directius i directives, en aquest cas, els que estan familiaritzats amb la metodologia de transformació educativa RIEDUSIS que nosaltres facilitem, per ajudar-los a projectar una nova mirada al seu lideratge transformacional des del camí del canvi interior.

És evident que la crisi provocada pel coronavirus ens ha aturat i ens ha situat en un context per al qual no estàvem preparats. És un temps desafiant i disruptiu que requereix més que mai un lideratge sistèmic, adaptatiu i participatiu per seguir avançant enmig d’aquesta turbulència en la transformació educativa de tota la institució.

I parlant, reflexionant i compartint amb desenes de directius, hem vist la necessitat de crear una nova proposta d’acompanyament. Les directives i directius estan patint en carn pròpia i en la seva pròpia vida totes les tensions que la societat i la comunitat educativa projecten en aquesta crisi de salut, econòmica i educativa.

La transformació requereix molta energia vital. Cultivar la nostra energia vital com a líders transformadors requereix estar en un alt grau de consciència personal, en connexió amb la vocació i amb una mirada al present que vivim i al futur que somiem. La transformació educativa requereix un ball harmònic i constant entre el QUÈ, que em marca el sentit, el lloc interior des del qual impulso la transformació (CONNEXIÓ PERSONAL), i el COM, que em porta a l’acció.

I és des d’aquesta mirada que ens hem proposat donar-los suport i acompanyar-los de manera diferent. No es tracta d’una formació en ús per aprendre nous conceptes i teories. És un procés d’acompanyament i desenvolupament personal viscut en grup que ens ha de permetre espais de reflexió, d’experiència i de treball personal i grupal, que ens ajudaran a identificar, des de la connexió interior, els elements específics que cal activar per impulsar el nostre lideratge i enfortir també el lideratge dels equips.

Es tracta de fer una lectura de la nova realitat que tenen els directius en el seu nou context des de perspectives diferents que ajudi a traçar el propi camí de transformació i a compartir-lo amb el grup de participants.

El treball estarà organitzat en quadre mòduls, i consta de dinàmiques setmanals d’experiència i de treball personal, deu trobades grups quinzenals i una sessió privada individuals amb el consult-coach de Reimagine Education Lab, que guia el procés per establir i definir el pla de lideratge personal per a la transformació educativa.

En aquesta primera edició, que es desenvoluparà de gener a juny de 2021 per a una dotzena de líders educatius, cal estar familiaritzat amb la metodologia RIEDUSIS i estar-la aplicant d’alguna manera a la institució educativa a la qual es pertany. Més endavant, llançarem una altra proposta en què no es requerirà aquesta condició prèvia.

El nostre objectiu és TRANSFERIR experiències i coneixements, ACOMPANYAR i CONNECTAR els directius i equips amb el seu interior, amb la seva vocació i amb el seu projecte vital per ajudar-los, a ells i a les institucions educatives, a avançar en els processos de transformació i de canvi, perquè el primer pas cap a la transformació comença en l’interior de cada u… I per a això, estem constantment pensant i llançant iniciatives, que, de forma pràctica i propera, ho facin possible.

#EsHoraDAcompanyar els directius i directives en el difícil i complex lideratge del dia a dia i alhora continuar impulsant la transformació educativa. La proposta de procés de desenvolupament i d’acompanyament personal viscut en grup vol donar resposta a aquesta realitat. Si vols tenir més informació sobre aquesta nova iniciativa escriu a hola@riedulab.net i et contestarem. .