Un currículum per a un món globalitzat

Gemma Grau i Xavier Aragay –

El propòsit de l’educació és, clarament, el d’oferir a les persones l’oportunitat de créixer i desenvolupar el seu projecte vital d’acord amb el món en què viuen. Un món que, com ja sabem, es transforma constantment i on ja podem aventurar-nos a afirmar que l’única constant que es donarà d’ara endavant és el canvi. Un canvi social, cultural, tecnològic, econòmic i educatiu.

Des de Reimagine acompanyem les institucions educatives que volen avançar cap a una transformació profunda utilitzant la metodologia RIEDUSIS. Una metodologia que posa l’alumnat al centre de tota l’acció i li atorga un paper actiu davant el seu aprenentatge i la construcció d’un projecte vital propi en el qual pugui, sobretot, desenvolupar diferents trets personals que l’ajudin a esdevenir persones crítiques, col·laboradores, comunicatives i compromeses amb l’entorn.

En aquest sentit, és fonamental reflexionar sobre  quines opcions metodològiques i de contingut hem de mobilitzar en el procés de canvi d’una institució educativa per tal de garantir aquest creixement personal. Considerant aquestes reflexions, ens trobem davant del repte de garantir un enfocament globalitzat del nostre currículum que ens permeti dissenyar experiències d’aprenentatge que ajudin el conjunt d’estudiants a entendre i viure en un món que, en ell mateix, ja és globalitzat i que alhora planteja reptes i oportunitats múltiples.

Així, doncs, les institucions educatives tenen davant seu el gran desafiament d’afrontar des de la dicotomia d’haver de garantir, d’una banda, uns aprenentatges bàsics i imprescindibles que permetin a l’alumnat el seu desenvolupament personal i social i que, en cas de no haver-los assolits, els impedeixin accedir a processos educatius posteriors amb unes mínimes garanties d’aprofitar-los o bé comportin una situació de risc d’exclusió social (Coll, 2007), i de l’altra, relacionar aquests aprenentatges imprescindibles amb els problemes reals del món amb un enfocament globalitzat on, forçosament, cal superar la mirada compartimentada de les disciplines en què estan ordenats els currículums prescriptius.

Davant d’aquesta situació és habitual que ens preguntem què hauria d’aprendre un alumne o una alumna  a l’escola i ens comencem a plantejar com ho ha de fer l’escola per dissenyar experiències d’aprenentatge que els ajudin a viure i canviar el món… Però, aleshores, ¿què fem amb el currículum prescriptiu? Doncs bé, des de la perspectiva que el currículum ha de ser una eina per acompanyar l’alumnat, cal ser capaços de vehicular propostes de transcendència sociocultural per treballar el currículum en lloc de cenyir-nos a un document prescriptiu per organitzar el que fem a les aules.

Cal que trobem els mecanismes adients per organitzar experiències d’aprenentatges significatives i contextualitzades que, de manera globalitzada, ens ajudin a donar resposta a reptes i problemes com els d’erradicar la pobresa, posar fi a la fam, garantir una vida saludable o aconseguir unes ciutats sostenibles; d’aquesta manera, els reptes que el nostre alumnat haurà de resoldre en un context educatiu l’ajudaran també a constituir el Model de Persona que desitgem.

Referències

Coll, C. (2007). Capítol 4. El “bàsic imprescindible” i el “bàsic desitjable”: un eix per a la presa de decisions curriculars en l’educació bàsica. En C. Coll (Dir.), Currículum i ciutadania. El què i el per a què de l’educació escolar (p. 227-247). Barcelona: Editorial Mediterrània.

Share your thoughts

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.